(Highlands) Ruta 1622 el 7/11/2024; 4 km; +97 -97; 1 hora. Excursió curta organitzada per arribar a la cascada Steall Falls. Participants: Rafa i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Fort William porta aquest nom anglès des del 1690.
Des de Portree hem estat unes 3 hores per arribar a Fort Williams. Com que era una volta sense massa programació, a Fort William només hi hem estat una nit. Per si algú hi va, millor dedicar dos o tres dies ja que hi ha moltes coses a visitar com: Inverlochy Castle, les rescloses del Caledonian Canal o pujar al cim de l'Aonach Mor amb telefèric, per exemple.
La carretera que porta a l’inici de la ruta, des de Fort William, es coneguda com Glen Nevis Road i arriba a un aparcament on s’acaba.
Des d’aquest punt, després de veure la informació dels rètols, es comença a caminar. Estem a l'extrem occidental de les muntanyes dels Grampians a la regió escocesa de Lochaber, prop del poble costaner de Fort William.
Comencem a caminar per un entorn molt agradable, especialment cromàtic per l’època de l’any.
Un altra mapa mostra, en esquema, el territori. Entrem en una conca on, a ponent i nord, tenim el cim del Ben Nevis (1344m) i també altres cims com Aonag Beag (1234m). El primer ascens registrat del Ben Nevis va ser realitzat el 17 d'agost de 1771 per James Robertson, un botànic d'Edimburg que es trobava a la regió recol·lectant espècimens botànics. Un altre ascens va ser realitzat el 1774 per John Williams, que va proporcionar el primer informe de l'estructura geològica de la muntanya.
El camí es fa amb comoditat per entre blocs de roques on les molses hi deixen el seu verd.
A la nostra dreta corre l’aigua del riu Nevis (Water of Nevis), les mateixes aigües que fa estona han caigut pel salt d’aigua que al final de la ruta haurem de poder veure. Aquestes aigües aniran a parar al Loch Linnhe. Un loch és una extensió d'aigua; es pot tractar d'un llac (loch d'aigua dolça) o d'un braç de mar semblant a un fiord, un estuari, o una badia (loch de mar).
Em fixo amb algunes roques. Semblen formades per fulls estrets de pàgines d’un llibre, són uns estrats molt prims de minerals diferents. Em criden l’atenció perquè no acostumo a veure estrats tan prims. El Ben Nevis és tot allò que queda d'un volcà Devònic que va tenir un final cataclísmic al període Carbonífer fa uns 350 milions d'anys.
L’aigua que baixa, enclotada al petit torrent, de tant en tant va fent petits salts que enriqueixen la ruta amb el so. El nom Ben Nevis és una adaptació a l'anglès del nom gaèlic escocès Bienn Nibheis. La seva etimologia continua sent discutida, ja que, mentre que la paraula “beinn” és comunament utilitzada per referir-se a “muntanya”, “nibheis” pot presentar diferents interpretacions. D'aquesta manera, l'elevació es podria traduir com a “Muntanya Maligna” o “Muntanya del Cel”.
És una excursió molt curta i quan portem mitja hora caminant ja es veu, lluny, el salt d’aigua que és el destí d’aquesta caminada.
Em vull fer una foto. Després quan me la pugui mirar observo els cabells de boig que m’han quedat. Què hi farem, cosa del vent.
Finalment ja arribem a un punt on tenim la cascada al davant, no massa a prop, però el zoom de la càmera ajuda a reduir la distància.
Hi ha un pont de cable que no es tracta de passar ja que caldria portar equip de seguretat. Però tampoc no cal. Ja estem en el lloc on es pot gaudir d’aquest agradable entorn.
Una estona després, girem cua i anem tornant. Al davant una bonica vista de la vall i del Nevis al fons. La muntanya és una destinació popular, que atreu unes 130.000 ascensions a l'any. El cim és la cúpula col·lapsada d'un antic volcà. S’hi troben les ruïnes d'un observatori que es va ocupar contínuament entre 1883 i 1904. Per cert, Charles Thomson Wilson s'hi va inspirar per inventar la Cambra de boira després d'un període de treball a l'observatori. Per aquest invent rebé el Premi Nobel de Física del 1927.
A mida que anem baixant el torrent agafa més força (de pujada no m’hi havia fixat) i ofereix alguna imatge com aquesta: una lliçó de natura on encara una pedra dins d’un albiol mostra com es fan aquestes olles dins dels torrents, amb les pedres que hi entren i van girant amb la força de l’aigua per anar erosionant i ‘fabricant’ l’olla arrodonida.
S’aplana el camí i ja estem a prop de l’aparcament on hem deixat el cotxe. L’excursió s’ha acabat.
Imatge obtinguda de ‘lovelyscotland.com’. L’autora de la web ens diu que “ Fort William és un dels punts neuràlgics de les Highlands d'Escòcia. El mateix poble conté diverses visites importants, com Inverlochy Castle o el Ben Nevis, així com multitud de serveis, i als voltants hi ha activitats per donar i regalar”. Convé entrar a la seva web i consultar els seus consells.
Fort William (gaelic escocès: An Gearasdan) és una vila del nord-oest d'Escòcia, situada al costat del Loch Linnhe. És la vila més gran dels Highlands i la segona localitat més gran després de la ciutat d'Inverness. Des de 1690, Fort William porta el nom anglès del rei Guillem III d'Anglaterra, però la fortalesa va ser construïda abans, precisament per defensar-se de la invasió d'Escòcia per l'anglès Oliver Cromwell.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1622-highlands-fort-william-water-of-nevis-steall-falls-192811595
Aquí, una altra crònica: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/escocia/1375-1621-highlands-ullapool-urbana