(Jutlandia) Ruta 1599 el 3/9/2024; 5 km; +10 -10; 2,5 hores. Caminada urbana per la població de Ribe; Primera de Dinamarca, en el viatge a Islàndia. Participants: Hanny, Isabel i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil, passeig.
FA ANYS: Consta la formació de Ribe el segle IX.
Després de 4 dies llargs de ruta travessant França i Alemanya ja estem a Dinamarca; estem de viatge per arribar a Islàndia. Al final podem fer una primera caminada, encara que sigui urbana, per estirar de debò les cames. Hem vingut a visitar la població de Ribe. Ribe (en alemany Ripen) és una petita ciutat del sud-oest de Jutlàndia, aquí a Dinamarca. Fins al 2007 vaser la capital de la província i del municipi homònim, però aquell any va incorporar-se al municipi d'Esbjerg.
Es tracta d’una població organitzada al voltant d’un nucli central. La idea es visitar-la. Ribe, ubicada en un terreny de maresmes molt a prop de la mar del Nord, fou fundada a començaments del segle VIII i és una de les ciutats daneses més antigues. Durant l'edat mitjana va tenir un important port.
Des de l’aparcament seguim un sender que passa per damunt d’un dels canals de desguàs; canal habitual en aquestes terres del nord on sovint hi havia molts aiguamolls.
Anem entrant i em crida l’atenció aquesta petita escaleta de la que no sé la seva finalitat però potser és per facilitat l’accés al gat... no ho sé. Són les petites curiositats que fan pensar al viatger.
Un cop passada la frontera d’Alemanya amb Dinamarca, la situació de Ribe es troba en direcció a la costa més a l’oest d’Aabenraa, on hem parat.
Em vaig fixant en tot, perquè tot em resulta curiós, com el cas d’aquest fris d’una teulada. Clar, a mida que hi estigui més dies esdevindrà una cosa normal.
Trepitgem el primer carrer de llambordes i cases baixes, amb finestres que mostren gerros de flors i objectes a l’interior. En territoris freds i de molts pluja, amb poques grans ciutats, la gent acostuma a dedicar-se a tenir cases i jardins molt endreçats. Suposo que és la manera que tenen de dedicar el temps lliure.
Ens apropem al centre. Les façanes presenten, en els seus murs, la tradicional forma constructiva amb troncs que, a més de ser un material fàcilment disponible, ofereix consistència als murs.
I així arribem al costat de la catedral. La catedral de Ribe (en danès Ribe Domkirke) és un dels temples cristians més grans de Dinamarca i es compta entre els de major qualitat artística. Està consagrada a la Verge Maria.
I aquí una vista de l’absis. Potser val la pena afegir que Dinamarca és un estat confessional la religió oficial del qual és el cristianisme de tipus protestant-luterà. El monarca (actualment el rei Federico X) és la màxima autoritat de la dita església, la qual cosa no deixa de ser un anacronisme que prové de ja massa anys enrere i que és evident que està fora de lloc en una actualitat on la ciència i la democràcia han avançat tant.
I donant tota la volta, passem pel davant del portal principal. És una obra romànica de tova volcànica construïda entre 1125 i 1160. Posteriorment, es va engrandir l'església durant segle XIV en estil gòtic de maó, com és el cas de la torre meridional i tot un conjunt de capelles laterals a banda i banda.
Encara podem veure el portal del Davallament. El Davallament de la creu és l'episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort i anterior a l'enterrament. Aquest és un episodi amb moltes representacions artístiques al llarg dels temps.
Com que ja l’han obert podem entrar a l’interior. Va ser fundada a l'època dels vikings com la primera església cristiana de Dinamarca per Ansgar, un monjo missioner d'Hamburg, amb permís del rei pagà Horik I. La catedral ha experimentat diversos esdeveniments perjudicials al llarg de la seva llarga història i ha estat restaurada, ampliada i decorada repetidament.
Tal com està actualment, la catedral de Ribe és l'edifici romànic millor conservat de Dinamarca, però reflecteix una gran quantitat d'estils arquitectònics i tradicions artístiques diferents. A l’altar major el retaule és molt curiós, amb unes pintures molt modernes.
Entre 1983 i 1987, l'absis de la catedral va ser decorat amb algunes obres d'art distintives de l'artista danès de renom internacional Carl-Henning Pedersen. El seu estil espontani-abstracte i les seves obres lliures, imaginatives i acolorides van provocar un aferrissat debat a Dinamarca i encara no deixa cap visitant de la Catedral insensible. És una de les obres més importants de l'artista i pel que fa a l'art eclesiàstic danès podem parlar d'un "abans" i un "després" d'aquesta obra a Ribe. Carl-Henning Pedersen va agafar en préstec motius d'una sèrie d'interpretacions religioses no sectàries (és el que he llegit). L'obra es divideix en tres parts, formades per frescos a la volta, cinc vitralls i set grans mosaics.
Arribem a la plaça amb els seus cafès i aquí ens aturarem a badar i veure passar el temps.
En una cantonada trobem la famosa casa número 3, on diuen que hi va viure una dona que en els anys negres de la religió cristiana va ser acusada de bruixeria i condemnada a la foguera. I viva la van cremar. Hi ha qui pensa que aquelles salvatjades per part d’homes que es deien cristians no fa res més que demostrar que el Déu totpoderós i bondadós que predica la religió no pot existir, ja que si fos així hauria fulminat aquells assassins. Però en fi, així van les coses.
Després d’aquella curiositat encara trobem aquest grup d’alumnes que van vestits amb capes i barrets negres. Preguntem i resulta que estan fent una visita guiada del poble on, a més i amb unes llibretes que porten, van fent una certa representació teatralitzada.
Una cantonada cap aquí, una altra cap allà, i passem pel costat de l’antic port. D'acord amb les investigacions arqueològiques, la història de Ribe es remunta als anys 705-710, a començaments de l'era vikinga, quan va esdevenir un centre comercial.
Un canal, del que baixa molta aigua cap el port, mostra aquesta antiga roda que no en sé la finalitat però el més probable és que fos la roda motriu que fes anar un molí, dins de l’edifici, per obtenir farina.
Decoracions en les edificacions pròpies d’un passat important. Ribe, el segle IX, era una de les principals ciutats comercials nòrdiques, amb un bon port fluvial amb connexió a la mar del Nord, i amb presència de fosa de metalls, fàbriques de ceràmica, d'indústria tèxtil... Des de dates molt antigues Ribe ja comerciava amb ciutats del Sacre Imperi Romanogermànic i d'Anglaterra.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agps15x21ribe-186209431
Comentaris
RESPOSTA: Tak fiere!