(Croàcia) Ruta agost 2013; 14 km; +500 -500; 4,5 hores. Excursió organitzada per Bonviure amb el següent itinerari: Martinscica, Vidovici, Helm, Lubenice, platja Uvala Zanja. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El segle XV a la ciutat costanera de Senj (Croàcia) es van construir diverses fortificacions per tal de defensar la vila dels otomans i dels venecians. Aquell mateix segle, Catalunya havia desenvolupat una intensa activitat comercial per tota la mediterrània. Disposava de nombrosos consolats que, representaven la Corona de Catalunya i Aragó i arribaven fins a Damasc i Alexandria. Precisament a Senj (actual Croàcia) hi estava ubicat un d’aquests consolats del mar.
Ens hem desplaçat cap a Croàcia, a la costa del nord-oest, al golf de Kvarner, a llevant de la península d’Ístria. Les regions actuals de Croàcia havien estat habitades pels il·liris i els primers segles (6 al 9 aC) formaven part de l’imperi romà. Van resistir les invasions de tots els van voler conquerir el territori: àvars, eslaus i ostrogots. A l’edat mitjana, el cristianisme, instal·lat des de segles enrere, es va dividir entre els ritus llatí i el bizantí, tot i que en l’actualitat la majoria de la població són catòlics. La primera excursió que fem és la que ens porta des de Martinscica (a l’illa de Cres) fins a Lubenice i després a la platja. Quan hem començat a caminar veiem la muntanya del Teverin, a la qual demà tocarà pujar fins molt a prop.
Una hora després de començar i sota un sol que comença a ser implacable, arribem al poblet de Vidovici, on ens reagrupem. Després de la Primera Guerra Mundial, 1918, les potències guanyadores van crear els regnes dels serbis, dels croats i dels eslovens. Ja el 1929 es va crear l’estat de Iugoslàvia però amb fortes divergències entre els serbis i els croats. Fins a la Segona Guerra Mundial un moviment feixista, dirigit per Ante Pavelic, va estar governant i un cop acabada la guerra es va formar la República Popular de Iugoslàvia, de caire comunista.
Anem caminant per entre murs de pedra seca, pedra calcària punxeguda i recargolada, la mateixa que podríem trobar pel massís del Garraf, al sud de Barcelona. L’illa de Cres és una de les més septentrionals del golf. S’hi accedeix a través d’un ferry des de Krk i des de la península d’Ístria. A l’alta edat mitjana els habitants de l’illa, generalment dedicats a la pesca, estaven molt vinculats a la República Venècia, situació que va durar fins a Napoleó. L’any 1918 l’illa va ser unida al Regne d’Itàlia i el 1947 va resultar dins de Iugoslàvia, que va suposar un èxode massiu de la seva població d’ètnia o cultura italiana.
Pel nostre camí, anem trobant moltes aranyes, amb les seves teranyines tant ben trenades i ordenades, ben diferent de les barreges que ha patit el país. La gent de Croàcia encara recorden la guerra que va durar de 1991 a 1995. Al principi va ser l’exèrcit estatal de Iugoslàvia contra Croàcia, però més endavant va derivar entre les tropes de la Croàcia que s’havia independitzat amb els paramilitars rebels de la minoria sèrbia que havien proclamat la República Sèrbia de Krajina. Els croats desitjaven la seva independència, mentre que els serbis volien seguir formant part de la vella idea de Iugoslàvia. Va ser una guerra particularment violenta i brutal que va donar noms per a la història de personatges tant terribles com Slobodan Milosevic o Ratko Mladic.
Arribem dalt de l’Helm, a 462 metres d’altitud, on hi ha una torre de vigilància pel foc. Des d’aquí tenim, a més, unes magnífiques vistes del llac Bransko Jezero. Aquest llac és ben curiós, doncs tot i estar en una illa molt estreta i per tant voltada de mar, es tracta d’un llac d’aigua dolça. Per tant, és una curiositat geològica molt interessant. És el llac més gran de Croàcia, amb 13,6 quilòmetres de longitud i una amplada mitjana de 2,2.
Arribem al poble de Lubenice, on ens quedem a menjar alguna cosa en l’únic bar que hi ha i on el cambrer té poques ganes de fer res. Es pot afegir, pel que fa a la llengua (el croat), que des del 1929, quan va començar el Regne de Iugoslàvia es van posar en marxa diverses temptatives per “unificar” la llengua del país. És a dir, que l’idioma oficial fos el serbi i els altres anessin desapareixent. Aquesta és una obsessió constant per part de grups humans majoritaris quan tenen el poder: menysprear la cultura i la llengua dels altres grups. Sembla mentida que no s’adonin que la llengua no és només un vehicle de comunicació, l’idioma matern forma una part intima i personal de l’estructura del Jo i de les emocions i sentiments. El 1967 nombroses institucions croates van fer una declaració demanant la igualtat dels idiomes de la federació: eslovè, croat, serbi i macedoni i l’ús del croat en totes les escoles i mitjans de comunicació dins de la República Federada de Croàcia. La declaració acusava les autoritats federals de Belgrad d’imposar el serbi com a llengua oficial de l’estat i de fer retrocedir el croat a un nivell de dialecte local. Per tant, si volem ser respectuosos amb els croats anirà bé saber dir quatre paraules importants com bok (hola), hvala (gràcies), molim (sisplau) o dobro dan (bon dia).
Després anem baixant i aprofitant qualsevol petita ombra per aturar-nos una mica. El sol escalfa molt. Una estona després arribem a la platja de Uvala Zanja, on hi ha també una cova molt gran a la qual s’hi pot accedir nedant.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5046038