 |
 |
FA ANYS: El 1521 va començar la revolució de les Germanies a Mallorca.
Cal primer prendre la carretera Ma-10 que surt de Sóller cap a llevant i s’endinsa a la Serra de Tramuntana. Anem a aparcar al costat de l’embassament de Cúber. Aparquem a la font des Noguer. La finca pública de Cúber és considerada un dels espais més valuosos de les Illes Balears, i destaca a la seva zona central l'embassament del mateix nom. El Govern de les Illes Balears la va adquirir a l'any 1989. Al 2001 Cúber va ser declarada refugi de caça, per la qual cosa s'hi prohibeix qualsevol modalitat cinegètica.
El primer tram segueix la canalització d’aigua que s’obté de l’embassament des Gorg Blau, per tant és totalment planera. També hi passa el GR-221.
Una estona més endavant, tenim la vista de l’embassament des Gorg Blau. El dia emboirat ens limita la visibilitat.
La major part d’aquesta excursió seguirà els senyals del GR-221. És la Ruta de Pedra en Sec; un sender de gran recorregut que travessa la Serra de Tramuntana de Mallorca, d’un extrem a l’altre. Al costat de la canalització hi ha diversos elements de la seva construcció, que potser s’hi van deixar per a servir com recanvis.
Arribem a un collet i el camí comença a pujar en direcció sud. Abandonem la canalització d’aigua que segueix en direcció nord.
Al costat dret trobem un parell de sitges, que és com els mallorquins en diuen de les carboneres. Anem voltant la base del Morro d’Almallutx. A ‘toponimiamallorca.com’ (a qui s’ha d’agrair la feina) he trobat que antigament el nom d'Almallutx, designava el gran districte de les muntanyes que s’envoltava dels termes de Sóller, Bunyola, Inca, Campanet i Pollença. Posteriorment aquest terme va rebre el nom d'Escorca quedant restringit el nom d’Almallutx per designar exclusivament l'alqueria situada entre Cúber i Turixant. Amb aquest sentit és esmentada en el Llibre del Repartiment, on s'afirma que l'alqueria Dalmelutx, de quinze jovades, va correspondre a Raimon de Sant Martí i que el rei en Jaume es reservà la propietat dels sis molins d'Almaluchy.
Un pal amb rètols de direcció ens indiquen que estem, més o menys, a l’indret conegut com la Font de les Mosques. La revolució de les Germanies (que dèiem a l’inici) va ser un aixecament popular contra les classes aristocràtiques. Va ser un conflicte a Mallorca i a València. Va tenir el seu paral·lel a Castella. La derrota de les classes populars i la repressió desfermada per l’aristocràcia va impulsar un fenomen nou: el bandolerisme antisenyorial.
Pugem per una lleugera vall formada pels cims de Almallutx i el de Tossals Verds. Estem entrant dins la boira, però no plou. La pujada és suau. Parlàvem de bandolerisme i cal dir que aquest va durar fins el segle XVIII. Precisament un article (‘elnacional.cat’) explica que en Rotget (de nom Mateu Reus) va ser l’últim bandoler mallorquí. El 15 de gener de 1729 (després de la pèrdua de la independència i llibertats de Mallorca sota el poder de Felipe V) Rotget va ser empresonat pel comandant borbònic Juan de Acuña. L’execució es va portar a terme a la plaça de Santa Caterina, a Palma, amb l’objectiu que fos un espectacle públic que escenificava el triomf del règim dels Borbons.
No veiem el cim perquè la boira és més densa i ens ofereix un espectacle misteriós.
Hem pujat per camí més dret i rocallós, intentant seguir les fites i arribem dalt. Puc fer aquesta fotografia del cim des Tossals Verds, amb el seu vèrtex geodèsic al damunt. Seguim amb el referent històric: aquell segle XVI Mallorca, Catalunya, València, Aragó, Castella, Navarra,... eren regnes (estats o nacions...) que es regien per constitucions i institucions independents. A Castella també es va produir un conflicte, el dels ‘Comuneros’ i va durar de 1520 fins el 1522. L’aixecament va ser fonamentalment a Toledo, Valladolid i Andalusia. Però el cop de les forces reials als Comuneros va ser a la batalla de Villalar, el 23 d’abril de 1521. L’endemà van decapitar els líders comuners: Padilla, Bravo i Maldonado. Només va quedar en rebel·lió Toledo fins el 1522.
Després, sota el cim, ens arrecerem del fort i gelat vent per menjar una mica.
Una estona després tornem a baixar pel mateix camí que hem pujat. A prop, un altre cop, del canal d’aigua comprovem que el Puig Major continua amagat darrera dels núvols.
El regne de Mallorca i el seu règim constitucional va ser liquidat el dia 11 de juliol de 1715 pel Decret de Nova Planta de Felipe V, un monarca que es proposava una monarquia absoluta, sense límits i sense compartir cap parcel·la de poder. Les dictadures, posteriorment, es van orientar pel model de les monarquies absolutistes.
Passem pel costat d’un curiosa roca des de la qual, al damunt, creix un pi. Aviat acabarem aquesta excursió en aquest dia boirós.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-des-tossals-verds-34112192