(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Eivissa) Ruta 1398 el 17/02/2022; 10 km; +167 -167; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Portinatx, far Moscarter, Plana de Portinatx, camí Cala d’en Serra, Cases Boques, Sant Joan de Labritxa. Participants: Lluis Reig, Alícia, Maria G i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La torre de guaita de Portinatx va ser construïda el 1763.
Aquesta primera excursió per Eivissa la comencem a Portinatx (jo encara no sé que un constipat, que ja porto, m’impedirà fer cap excursió més i hauré de tornar a casa). Portinatx és un nucli urbà i turístic que forma part de Sant Joan de Labritxa. Aquest indret també és conegut amb els topònims Portinatx del Rei o Cala de Portinatx.
A la platja de s’Arenal Gros s’hi veuen les típiques construccions per a protegir-hi les barques de pesca. Aquesta platja arenosa es va formar per les aportacions periòdiques dels torrents que provenen del Puig de la Caperulla i de Sa Descoberta. Forma també el Port de Portinatx, un dels millors recers disponibles a la costa septentrional eivissenca. L’operació militar per a la conquesta d’Eivissa i Formentera es va pactar l’abril de 1235 per part de Guillem de Montgrí, l’arquebisbe de Tarragona, Nunó Sanç, comte del Rosselló i Pere I d’Urgell, per contracte d’infeudació de Jaume I.
El braç d’aigua del Portitxol ens ofereix una extraordinària imatge d’una magnífica barca de pesca, un llagut. Nosaltres també pesquem, però pesquem tranquil·litat. La tranquil·litat és un valor difícil de trobar a l’estiu en aquesta illa.
Arribem a la Punta Galera, un altre braç de roca calcària, fraccionada per l’acció del mar i dels vents. Estem al costat mateix del poblet i a uns 2 quilòmetres d’on hem deixat el cotxe. Respecte de la història del nucli se sap que dins el port, a cas Mallorquí, hi ha restes d’un antic embarcador, que no ha estat objecte d’excavacions; aquest fet denota que hi ha un aprofitament antic del lloc com a recer per a embarcacions. Portinatx, després de la conquesta catalana, havia fet part del delmari reial. L’any 1763 es finalitzava la construcció de la torre de Portinatx, motiu pel qual s’havia posat en funcionament una pedrera de marès, al caló des Marès.
Ara hauríem de trobar els senyals blancs i grocs d’un PR, però hi ha senders diversos entre el matollar. Mirant en direcció al far Moscarter (que ara es veu lluny) destaquen els penya segats de la zona coneguda com Es Cap Blanc. I als peus, els cocons, les basses d'aigua estancada en què es formen vidres de sal, es combinen amb esmolats pinacles i tot plegat conforma un paisatge tan singular com espectacular.
ATENCIÓ: Com es veu al track em fet una marrada fent voltes per trobar el camí, entre bosc complicat, fins que l’hem trobat. Per tant, esteu atents a la ruta (que deixo tal com l’hem fet) per tal que no la feu i aneu directes a buscar el sender correcte. Convé anar observant l’entorn geològic. Generalment es poden observar roques carbonatades del Mesozoic en tot el tram des de les cales fins al far, entre estrats de conglomerats del Terciari.
Si ens girem podem admirar la Punta Galera, la cala i el conjunt de cases de Portinatx. Darrera els edificis blancs, hi ha un turó arbrat damunt del qual sobresurt un torre, és la Berenguera. També coneguda com la torre de Portinatx, és una torre guaita costanera finalitzada el 1763.
El sender segueix tota la costa d’Es Cap Blanc. ANEU EN COMPTE, sobretot si hi ha nens, ja que a la banda de mar del sender fressat, en alguns punts hi ha cornises que es podrien trencar si s’hi camina al damunt (és un camí còmode i fàcil, però s’ha de ser prudent).
Un exemple de cornisa sobre el buit, on l’amic Lluís molt valent s’hi posa. La conquesta va ser a partir del 1235. Es troba informació (a ‘eeif.es’, article Ernest Prats) que en la conquesta d’Eivissa hi ha l’infant Pere de Portugal; cal saber que aquest personatge era també Pere I d’Urgell. Si el podem anomenar per dos títols cal preguntar-se en virtut de quin rol participa? Donat que no ho va fer en nom de Portugal, s’endevina quin és l’interès polític de l’”historiador” en expressar-ho com ho fa i no identificar-lo “d’Urgell”. El mateix article a ‘eeif’ es fa referència a “l’expansió de la Corona d’Aragó vers la Mediterrània” i “l’interès dels reis aragonesos”; per cert, a l’article la paraula Catalunya no s’esmenta ni una vegada. Cal saber doncs que parlar dels ‘reis d’Aragó’ no és parlar del sobirà de la Corona catalanoaragonesa. Un cosa és el títol de rei d’Aragó i un altre ser el sobirà de Catalunya, Aragó, València i Mallorca, nacions aquests lliures, independents i amb les seves constitucions i corts. És el tracte de manipulació que s’observa sovint que, sense mentir, s’altera la interpretació de la història. Cal saber també que en les corts de generals de Monsó, Jaume I va proposar als membres assistents, tant de les Corts de Catalunya com les Corts del regne d’Aragó, la operació de la mediterrània. Doncs bé, els nobles i ciutats aragonesos no s’hi van adherir.
Un cop hem fet uns 4 quilòmetres arribem a la Punta des Moscarter, on hi ha el far del mateix nom: una magnífica torre blanca amb una franja espiral de color negre. És el far més alt de les Balears, amb 52 metres d’altura. Com que es va construir el 1978, any en que ja no calia que els faroners visquessin al far, la torre no té la típica construcció a la base i que serveix d'habitatge; tenim doncs només una torre aïllada i molt elevada.
Des del mateix far se surt per l’accés, situat al sud del mur perimetral on s’endevina la pista que es deu fer servir pel transport de personal i equipament en el cas de reparacions o manteniment del far. Convé dir que aquesta pista passa un quilòmetre més endavant pel costat d’una casa baixa plena de porqueria i restes de barques i altres materials. Hi han posat una tancat a la mateixa pista i un rètol prohibint el pas. Nosaltres ho flanquegem pel bosc a l’esquerra i seguim la pista. No s’entén que es pugui barrar una pista que ofereix servei al far i a només 200 metres de la cruïlla amb la carretera que va des d’Es Caló Roig a la Cala d’en Serra.
Territori d’oliveres, aquí en tenim una de magnífica, envolta de poderosos bancals o marges de pagès. Estem ja a les Cases Boques, on la pista fa un revolt acusat per dirigir-nos ja cap a nord. El turó amb pineda que veiem al davant és Sa Descoberta.
La pista planeja un quilòmetre, amb l‘ombra dels pins i arriba prop d’unes casetes, on una barca varada sembla que fins aquí hagués arribat Noé (que potser ja té una moto). Del que dèiem (de la història) poden afegir-hi que els homes i els recursos per les conquestes de les Balears van ser exclusivament de Catalunya, encara que entre els cinquanta nobles que hi participaren, hi havia Rodrigo de Liçana, Pero Maça i Lope Ximenes, personatges aragonesos que ho feien en nom personal com a consellers del rei. Però, s’ha d’entendre la postura dels aragonesos, per a ells el mar quedava molt lluny, ells no eren mariners i els que els hi convenia era la terra, el sector agrari, els cereals i les ovelles i per tant estaven disposats a seguir amb la conquesta de València, però no de les illes del mar.
Finalment i per dins del bosc arribem a les primeres cases i d’aquí a la platja i port de Portinatx. Enric Ribes Marí, en un interessant treball sobre la toponímia d’Eivissa, parla del folklorista i erudit Joan Castelló i diu “si tenim en compte que la consciència popular sempre ha vinculat Portinatx com a port petit amb diversos ancoratges, es suggereix com ètimon el terme “portinas” (‘els portets’), d’on vindria el nom actual”.
Després i amb el cotxe anem fins a Sant Joan de Labritja on podem visitar l’església i menjar i beure una cervesa al costat mateix, en un entorn d’una tranquil·litat absoluta. Això ens porta a pensar com deu ser aquest indret a l’estiu, amb milers de turistes, d’aquest turisme que ha promogut l’illa centrat en les festes nocturnes, la beguda i unes quantes coses més. Afegim d’aquest municipi que si han trobat indicis de jaciments de l´època púnica. El nom Labritja, prové de l´alqueria Alabrisa, d’època musulmana.
L’església està documentada des de l'any 1279, quan apareix anomenada en unes dècimes papals; durant el segle XVIII va ser reformada, afegint-hi el campanar i la sagristia. Un punt final del tema històric: certament Jaume I va ser rei d’Aragó, sobirà de Catalunya, rei de Mallorca i rei de València. Per tant dir que la conquesta és dels “reis aragonesos” és enganyar, ja que Jaume I també era rei dels valencians, posem per cas. Un exemple: el rei Felipe VI té també el títol de rei de Jerusalem; si fa un discurs de Cap d’Any ¿seria lògic que diguéssim que el rei de Jerusalem ha fet el discurs? Seria falsejar la realitat, ja que no és en funció d’aquest càrrec que fa el discurs. I una altra cosa, ¿és molt important el títol de rei? El que compta és el paper sobirà; Jaume I era sobirà de Catalunya, però no tenia el títol de rei i ho era d’Aragó on sí tenia títol. I què? També des de Felipe V han tingut el títol de reis de Jerusalem, però no en poden ser sobirans.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/portinatx-far-moscarter-plana-de-portinatx-sant-joan-de-labritxa-95690516