(Galicia) Ruta 1667 el 4/05/2025; 5 km; +44 -44; 1,5 hores. Caminada semi urbana per Vimianzo. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Hi ha registre documentat de Vimianzo el 1220.
He dormit en una tranquil·la i agradable àrea per autocaravanes al poble de Vimianzo. Al costat del camp de futbol i amb el poble a sota. Vimianzo és un municipi de la província de A Coruña que pertany a la Comarca da Terra de Soneira. Estic doncs situat en territori de Costa da Morte.
Començo a caminar i ja tinc al davant el castell de la vila. Els constructors de la fortalesa sembla que degueren ser els Mariño, a finals del segle XII o començaments del XIII. El rei Alfons IX de Lleó i Galícia donava les parròquies de Vimianzo i Cambeda a aquesta família el 1220, i així van començar a exercir el senyoriu de les terres de la Vall, entre altres llocs de l'occident gallec.
De seguida deixo a l’esquerra un magnífic mural que duu el text: “Vimianzo, pobo de libres, pobo sen tiranos”. El 1467, es va produir un fet decisiu en la història de Galícia i del castell, cosa que es coneix com la Guerra Irmandiña. El poble, cansat per la pressió econòmica exercida pels senyors feudals i pels abusos i violència exercits sobre ells, decideix prendre les fortaleses a l'assalt. Aquest esdeveniment provocarà la fugida de tota la gran noblesa gallega cap a Portugal i Castella, sent destruïdes o seriosament danyades moltes fortificacions existents. El mateix li va passar al castell de Vimianzo, que va ser pres a l'assalt. Actualment, el primer dissabte de juliol se celebra una festa que recorda aquest fet històric.
Una part d’un altre mural, al costat, fa referència a “Soneira, Terra Milenaria”. Ja fa, potser, 26 anys de la formalització del Mapa Comarcal de Galícia i amb ell del reconeixement de Terra de Soneira, cosa que no estava prevista al primer esborrany de la Xunta, que englobava Vimianzo, Camariñas i Zas a la comarca de Fisterra. Els protagonistes d'aquella lluita intel·lectual, social i política adverteixen que gairebé tres dècades després la feina, celebrada fins i tot amb una festa, ha tingut únicament un valor nominal o identitari. Com sempre passa, el Poder creu que només hi està per manar el que uns individus (els poderosos) els hi agrada i no per fer cas al que pensa la gent del poble..., que en una democràcia haurien de ser els veritables titulars i propietaris del dret de decidir sobre les seves vides.
Més endavant faig aquesta fotografia d’un ametller en flor, ara que ja estem a primavera. Els segles van passar i el castell va anar d’unes mans a altres, sempre, per la defensa dels monarques, d’uns nobles a altres... i la gent, el poble, com sempre passa va seguir pagant... Tots seguim sent esclaus, mentre les grans fortunes creixen.
I ara sí, ara ja tinc el castell al costat mateix, però avui no es pot visitar. A primers del 1936 el govern municipal de Vimianzo havia decidit expropiar el castell i transformar-lo en la casa consistorial i crear altres serveis públics al seu entorn. El Cop d'Estat va fer que la lectura d'expropiació es convertí en tot un acte simbòlic de resistència, penjades a la torre de l'homenatge de tres banderes: una de la República espanyola, una altra de comunista i una altra de socialista o sindical. Per aquest acte van ser perseguits, represaliats i assassinats diversos dels participants i familiars. En memòria de les víctimes hi ha una placa a l'entrada a la fortalesa (‘vimianzo.gal’).
Quasi al davant mateix, un gran horreo i en perfecte estat. Aquestes construccions per a conservació de cereal i altres productes de la terra, quan són grans, acostumen a ser un record dels grans propietaris i en aquest cas em fa l’efecte que aquest horreo i el que es veu a l’altre costat de l’actual carretera, probablement devien pertànyer al castell.
El carrer principal és l’avinguda de Fisterra i també la carretera que traspassa el poble.
A Fisterra era el meu objectiu en aquest viatge, però hauré de tornar abans d’hora a casa per un tema familiar.
De seguida s’arriba al davant de l’església de Sant Vicenzo de Vimianzo. Església parroquial remodelada totalment el 1966, on es va canviar l'orientació canònica tradicional perquè la façana mirés a la plaça principal de poble. L'escultura de més valor artístic és l'anomenat Crist de la Botica, obra eclèctica del segle XIX. L’església original es calcula del segle XII.
Damunt del portal hi ha una fornícula amb el sant que duu la palma del martiri. No he pogut concretar però em fa l’efecte que el més lògic és que es tracti de Sant Vicenç de Lleó, qui va ser un monjo benedictí, abat del Monestir de Sant Claudi de Lleó que va morir el 11 de març del 554 després de ser torturat durant dies.
Interior de l’església. La fotografia l’he pogut fer més tard, quan he tornat de l’excursió al Castro on vaig, moment en que la porta ja era oberta.
Un altre mural, també fa referència al lema “Abans morts que esclaus”. El poble manté molt viva, es veu, la tradició del seu passat de lluita contra l’explotació dels poderosos. Tots seguim sent esclaus, mentre les grans fortunes creixen, i el Sistema està pensat perquè (a través de TV i mitjans) ens sentim feliços de monarques i megarics (que ho són perquè estan propers a les oportunitats del Poder) i no pensem que la major part dels impostos els paguem nosaltres amb el consum necessari per viure.
He seguit tot el carrer, uns dos quilòmetres més, fins al rètol indicador de l’accés al Castro de Barreiras. El jaciment té un emplaçament singular, ja que s'aixeca al centre d'una plana que forma la vall de Vimianzo. Tot i que no és un fet extraordinari, sí que és un patró poc freqüent per als castros del Nord-oest.
És perfectament comprensible el talús perimetral alçat al voltant del que devien les construccions del nucli habitat.
Vista aèria del castro, que he obtingut un cartell informatiu al mateix lloc on he aparcat. Hi havia informació i fotos d’altres rutes recomanades, com les següents: Capela de Montetoran; Batans e muiños do Mosquetín; Porto do Cereixo; Ruta dos Dolmens; Os Penedos de Pasarela e Traba. No en podré fer cap més, però no queda descartat tornar.
El Castro das Barreiras és un poblat que es data a l'Edat del Ferro, entre els segles III i I abans de Crist. Els estudis realitzats no han detectat senyals de romanització a les seves restes com sí que ha passat en altres ‘castros’ de Galícia en què s'aprecia una convivència entre castrenys i romans durant alguns segles.
Destaca, sobretot, l'aparició d'una troballa extraordinària, la d'un betilo multifacetat que va aparèixer recolzat dins d'un dels habitatges. Aquesta peça té similituds formals amb un tipus d'objecte relacionat amb l'esfera religiosa a les antigues societats mediterrànies. De fet, la mateixa paraula “betil” procedeix del semita “Beth-El”, que es podria traduir en “Morada de Déu” o “Record de Déu”. A Galícia només havien aparegut elements similars en castres costaners. Aquest objecte va ser interpretat com d’un santuari o espai de culte.
Una foto en record d’antigues crisi de la construcció. Això ens recorda que no només els primers anys i segles de la nostra era desapareixien cases i pobles, sinó que molt més endavant, encara en el segle XX, van seguir desapareixent, en aquest casos per motius de crisi sostingudes.
Una altra foto, aquesta d’una curiositat: ¿perquè les tapes de les clavegueres són rodones i no quadrades? Doncs perquè les rodones no poden caure (es posin com es posin) a dins del mateix forat que tanquen.
Vaig tornant. M’aturo a prendre un cafè en un establiment obert. Hi ha molt poca gent pel carrer. I també aquesta foto d’un ‘cruceiro’ i a sota una placa que diu “A todos os que deron la sua vida pola liberdade”.
Me’n torno a la camper mentre observo com al cel els núvols es van formant i semblen un ramat d’ovelles; un signe indicador de canvi de temps i així serà amb una forta pluja aquesta nit.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1667-galicia-vimianzo-castell-de-vimieno-esglesia-sant-vicens-castro-barreiras-213274140
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/galicia/1337-1577-galicia-santo-andre-de-teixido