(Galicia) Ruta 1578 el 6/05/2024; 3,5 km; +130 -130; 1 hora. Caminada fins al far de Punta Candieira. Tipus de sortida: anada i tornada. Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El far es va inaugurar el 1954.
S’arriba al aparcament, on és obligatori deixar els vehicles, des del poble de Cedeira, però jo hi he arribat directament, per carreteres estretes entre bosc, directament des de Santo André de Teixido.
En una gran roca hi ha una placa; una placa de bronze que diu: “A os escapados, fuxidos da represión franquista: O voso canto de xustiza e liberdade resoa e sempre resoará no ceo, na terra no mar”.
Precisament el passat mes d’abril La Voz de Galicia publicava un article que comença dient “Generacions de famílies van patir la repressió durant el franquisme. Els patiments que van patir segueixen vius a la memòria dels seus descendents, que ahir a la nit van donar testimoni al Liceu d'Ourense de les dures vivències d'homes i dones, que van ser perseguits, empresonats i, en alguns casos, assassinats, per les seves idees o per ser familiars d'activistes o mestres a la Segona República. L'acte estava organitzat per Amics da República dins del programa Abril Republicano”.
La carretera asfaltada, de servei al far, estreta, comença a baixar. Estem a 240 metres d’altitud. El far està molt avall, a 83 metres sobre el mar. El camí, pel qual no em trobaré cap cotxe, anirà baixant de forma constant i sovint envoltat del groc brillant de la gatosa.
Un llarg revolt i la corba a l’esquerra em posa de cara a la costa rocosa vertical i l’oceà Atlàntic al davant. Sé que miro directe a l’oest i que a l’altra banda de l’oceà hi ha l’estat de Maine, als Estats Units, més o menys a l’altura on hi ha el Mount Washington (1917m) i molt a prop de la frontera amb Canadà.
Segueixo avall i s’endevina ja el far, lluny, però a la ment ara el que veig son els llacs del parc nacional de Banff (Canadà), quan hi vaig estar ara fa set anys o també les muntanyes del Grand Teton (a Estats Units) quan hi vaig anar a caminar el 2018.
La ruta baixa i baixa i ja hi estic arribant. L’any 1912 la Comissió de Fars va aprovar la construcció d’un nou far a Punta Candieira". Es va començar a projectar el 1929 però no es va inaugurar fins a principis del 1954 per discussions sobre la conveniència de l'emplaçament exacte.
Arribo a la porta i constato que realment si algú hi baixa en cotxe ho tindrà molt malament per girar, no hi ha lloc per fer la maniobra. El 2004 es va rehabilitar la façana i finestres de l'edifici del far i es va construir un nou garatge. Des del 2005 funciona un sistema de supervisió remota que envia les dades al centre de control, al Ferrol.
Un cartell explica amb detall l’evolució i canvis que han afectat al far i també hi afegeix un petit esquema dels far de la costa gallega. Jo, aquí, aturaré la meva visita als fars ja que he d’anar a visitar uns amics, que són com de la meva família, però sé en que encara en queden alguns més per poder visitar en una altra oportunitat.
Les roques al mar es fan evidents precisament per l’escuma blanca que les envolta. Os Galos, As Botas, Albarda... noms diversos per a restes que sobresurten i que amb els anys i amb l’erosió, aniran desapareixent. La realitat de les roques, la realitat de la geologia... la realitat de la vida.
Una estona aquí, observant, gaudint de la pau i del silenci, només trencat pel so del mar, la lleugera remor del vent i la veu d’algun ocell. Per això viatjo i camino, per trobar racons com aquest, per gaudir d’aquests moments.
De tornada, un altre ésser solitari s’està al damunt d’una roca escarpada. Sembla que també gaudeix de la tranquil·litat del lloc, de la vista del mar... no ho sé. Em mira, però està tranquil; soc lluny i no soc un perill. Jo no soc un perill per ningú, en canvi sí que hi ha persones (especialment homes) que són un perill, com ara (aquests dies) està passant a Ucraïna, també al conflicte a Birmània, la guerra civil al Sudan, i altres conflictes armats al Iemen, Etiòpia, els enfrontaments d’Apure (Colombia), a la terra de Palestina... Hi ha 58 conflictes armats al món. Vaig estar buscant informació per internet: “genocidis històrics”; i és horrorós el que la humanitat (o potser alguns inhumans, molts) han fet al llarg de la història que es remunta a fa més de 6000 anys. On és el respecte per la vida?
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: PDT