(Euskadi) Ruta maig de 2015; 8 km; +250 -250; 3 hores. Excursió amb el següent itinerari: Donibane Pasai, Faro de Plata, Donostia. Participants: Joan i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Quan el 1203 es crea Hondabarria per part d’Alfonso VIII de Castella, la península compta amb tres regnes o nacions (Lleó, Navarra i Castella), una confederació entre Catalunya i Aragó i el domini dels sarraïns en la major part de la península.
A les set en punt del matí estem a l’embarcador per pujar a la barca que ens ha de traslladar a l’altra riba del port. Ahir ens vam quedar preocupats pel tema dels albergs. Resulta que hi ha poca infraestructura i en canvi cada cop hi va més gent al Camí del Nord. A més ens coincideix que estem al pont del primer de Maig, es veu que els propers dies hi ha unes trobades de traineras i després de moltes trucades no tenim clar a quin hotel podem anar a Donosti. Després, a prop de Gernika, no ens contestaven ahir al vespre i a Bilbao ens trobem que l’alberg no contesten perquè potser només obren el juliol i a tres hostels que hem trucat resulta que estan plens perquè fan alguna cosa de mercat medieval.
Abans hem anat a esmorzar un cafè amb llet i una pasta, on ens ha recomanat el mateix barquer. Anem parlant amb el Joan a veure què podem fer. Ho anirem comentant perquè ahir vam veure com tres parelles de pelegrins van haver de seguir la ruta sense saber si trobarien lloc ni a on. El que m’agrada és fer com al Camí Francès, on si no vas tard, sempre trobes un lloc o altre perquè hi ha molta oferta, fins i tot de cases que ofereixen habitacions. Per tant no tens que estar trucant per telèfon ni patir per si hi haurà lloc o no.
De mica en mica es va aclarint el dia i el port llueix magnífic. A més al Camí Francès tots els albergs obren entre les 12 i les dues de la tarda. Aquí es veu que la moda és obrir a les quatre i si no t’hi pots quedar, començar a seguir una etapa més a les cinc és una molt mala solució.
Quan la barca comença a fer la travessa encara podem fer una fotografia de l’església de Santa Anna, amb molt poca llum, al darrera de la qual hi ha el petit alberg on hem dormit molt bé. El nom de Pasai Donibane és Pasai ja que actualment agrupa els dos costats del port. Els nom de San Juan i San Pedro provenen dels sants de les parròquies que s’havien format originalment. Per anar de la riba de llevant a la de ponent, només es pot fer en barca o bé per la carretera que volta tot el port i que són uns 7 km.
Ja a terra ferma, un cop hem deixat la barca tenim aquesta vista privilegiada de la riba de Donibane. Estem, ara, a Pasai San Pedro.
S’ha d’anar caminant en direcció a la bocana del port fins a l’extrem del carrer on trobem un tram d’escales que s’han de pujar amb calma, doncs són moltes. Miro el mar i recordo que Pasai Donibane va ser frontera entre Hondabarria i Donostia, just a començar el segle XIII. Com és possible que Alfonso VIII, rei de Castella, creés la vila d’Hondabarria el 1203 i fes de Pasai Donibane una frontera, si Navarra tenia com a rei Sancho VII? S’ha d’entendre que a inicis del segle XIII hi havia a la península els regnes de Lleó, Castella, Navarra i la confederació formada pel Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó, en la mal anomenada Corona d’Aragó, a més dels sarraïns del sud, que tenien com a sobirà Aunasir.
Castella estava en conflicte quasi constant amb Lleó i Navarra. Alfonso VIII va resoldre el tema de Lleó, temporalment, prometent la filla Berenguela amb el monarca lleonès Alfonso IX. En el cas dels navarresos el castellà es va posar d’acord amb Pere I de Catalunya (Pere II, d’Aragó) i van ocupar part d’Àlaba i de Guipúscoa. D’aquí ve, aquell domini temporal al que ens referíem al principi.
Des de dalt, faig una foto d’un dels fars que tinc més propers. És una pujada dura (pujar escales sempre cansa) i cal descansar una mica. Per cert, una curiositat és que tant Castella com Navarra i la confederació catalano aragonesa, van participar, el 16 de juliol de 1212, en la batalla de Navas de Tolosa contra les tropes de Miramamolín, aquest fet devia resoldre part dels conflictes anteriors entre aquestes nacions. De fet, el rei navarrès Sancho VII va declarar la voluntat que l’hereu de Navarra fos el sobirà català i rei d’Aragó Jaume I, però els navarresos s’hi van oposar i van declarar rei el nebot del rei mort, Teobaldo, qui va passar a ser el sobirà de Navarra el 1234 amb el nom de Teobaldo I, apressant-se a jurar els furs del regne a Pamplona.
Un següent tram més planer ens porta fins al davant del conegut com Faro de Plata, on la ruta es torna un bonic sender de muntanya que planejarà molta estona i sempre amb vistes al mar. Inicialment la ria que forma el port era coneguda com a Oiarso. Ara es coneix com Oiarzun. El nom de “Pasai o Pasage” ja figura documentat el segle XV i respecte del nom hi ha dues teories: una que era l’impost que es pagava per entrar al port i l’altra que feia referència a l’estreta bocana del port que s’anomenava “pasage”, un terme del gascó que vol dir “port” i que era llengua nativa junt amb l’euskera. Aquesta profunda ria fa de divisòria entre els massisso del Jaizkibel (pel que vam passar ahir) i el Ulia, pel costat dl qual avui anirem caminant.
Quan ens apropem a Donostia (ja hem caminat uns 6 km) passem per un tram de bosc i en poca estona comencem a baixar fort. Donostia (o San Sebastián, en castellà) és la capital del territori foral de Guipúscoa. Va ser fundada el 1180 per Sancho VI, rei de Navarra. Durant la revolució industrial, que va començar durant la segona meitat del segle XVIII, va suposar un procés industrialitzador que, junt amb el comerç, va aportar molta riquesa a la ciutat. Allò va suposar la dotació de bona part del seu atractiu arquitectònic. I aquest mateix elegant atractiu va suposar que es transformés en destí d’estiu de l’aristocràcia espanyola. Etimològicament el seu nom deriva del llatí “Domini Sebastiane”
A poc a poc anem situant-nos davant d’una sorprenent vista de la ciutat i de les dues platges importants. Ens anem aturant de mirador en mirador. Cal saber que Donostia és el nom de la ciutat en euskera i que a vegades s’anomena Donosti, sense la “a” final. Això és incorrecte. Cal saber que la –a final és un article i per tant no s’aplica a substantius indeterminats, com poden ser els nom de viles o pobles, però en canvi hi ha un grup de nom comuns i propis en que la –a es considera orgànica i per tan no ha de ser suprimida: és el cas de Donostia.
Finalment hem arribat a Donostia. Hem anat caminant pels carrers en direcció a l’estació del tren. Aquest última foto és del pont El Kursaal, aquí ens desviarem cap a l’esquerra. La qüestió és que, després de parlar-ho, no ens ve de gust anar trucant per telèfon i acabar buscant hotels. El tema dels hotels no és tant pel tema del cost, com pel fet que trenca l’esquema d’aquest tipus de caminada. Camines i vas coneixent gent i comparteixes moments i sovint el temps del sopar a l’alberg. Per tant quan vas a hotels tota aquesta mística del “Camí” es perd. El Camí és precisament la gent. Per tant hem decidit que tornarem al Camí del Nord quan d’albergs n’hi hagi més, obrin més mesos i tinguin uns horaris més correctes. Un “Camí” de les característiques dels que van a Sant Jaume de Galícia, ha de tenir en compte els pelegrins o caminants que el fan.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=9744133
Etapa anterior: Irun a Pasai Donibane: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/2-uncategorised/388-cami-santiago-del-nord-irun-a-pasajes-de-san-juan-donibane-pasai