La Palma Los Brecitos i Caldera de Taburiente. Aquesta excursió té per objectiu fer l’interior de la Caldera de Taburiente. Recorregut de 15 qm; desnivell ‘+250 ‘-1000; amb un temps d’unes 7 hores amb aturades incloses i comptant que ens hem aturat força pel barranc de Las Angustias. He tornat a La Palma amb tres amics (Anna, Jordi i Vinyet) el 2017 i hem repetit aquesta excursió. He introduït algunes fotos d’aquest segon viatge. Figuren amb la indicació “F2”.
 |
 |
FA ANYS: El 1402 començava la conquesta de les illes pel regne de Castella.
Amb els taxis arribem fins al Mirador de Los Brecitos. La carretera, o pista asfaltada, ha vingut des de Los Llanos de Aridane passant por Los Camachos i la Hacienda del Cura fins al Mirador, dins ja del PR.LP.13.
La vista és magnifica durant tota l’excursió per dins de la Caldera de Taburiente. Durant anys es pensava que era un dels cràters volcànics més grans del mon, però després se sap que la caldera actual, és el resultat de l’ensorrament, l’esllavissada i posterior desgast d’un volcà molt més alt. La base de la Caldera està entre 600 i 900 metres sobre el nivell del mar i per tant la distancia fins al punt més alt, per on vam caminar l’altre dia, és de 1.500 metres de desnivell. Cal dir, també, que el seu diàmetre és d’uns 7 quilòmetres.
F2: L’any 1402, mentre començava la conquesta de les illes per impuls del rei de Castella i Lleó, Enrique III, que tenia 15 anys, a la península era sobirà de Navarra Carlos III, el Noble. A Catalunya, Aragó, València i Mallorca, el sobirà era Joan I, conegut com el Caçador i que va demostrar ser poc curós en la despesa pública. Cada una de les nacions esmentades eren jurídicament independents cada una de les altres.
Anem baixant fins que tenim a la nostra vista el Roque de Idafe, una roca vertical que destaca força. Diuen que els aborígens (el benahoritas o auritas) adoraven aquesta pedra i venien a fer-hi ofrenes de manera regular. Deien ¿Yguida yguan ydafe? Guerye yguan tanó” (¿Creus que Idafe caurà? Fes-li ofrena i no caurà), ja que pensaven que si Idafe queia algun dia, significaria la destrucció de l’illa.
El Roque de Idafe és on hi havia l’antiga regió d’Aceró i va ser l’últim punt de la resistència aborigen en front de la conquesta castellana, engegada per Jean de Bethencourt el 1402, després que Enric III de Castella heretés les illes. Es veu que els auritas foren vençuts només quan el cabdill Tanausú fou enganyat per les tropes invasores, demanant-li que anés a la Cumbrecita a negociar la pau, moment en que el van capturar i van matar els que l’acompanyaven. Fou traslladat a la península, on va morir de fam, perquè es va negar a menjar. Nosaltres, per la nostra part, seguim baixant fins al fons on hi ha l’anomenada Playa de Taburiente.
Pugem una mica per passar per la zona d’acampada i el Centre de Informació i després seguim el torrent Almedra Amarga amunt, amb les seves aigües vermelloses per tal d’arribar a la bonica Cascada de Colores.
Ens anem endinsant en les aigües vermelloses
F2: Aquest any 2017 no hi havia tanta aigua.
Després de dinar, enfilem ja el llarg i lent torrent de Las Angustias que ens obliga a nombroses aturades per reagrupar, on es poden observar perfectament les formes arrodonides de la formació geològica volcànica del conjunt basal, formes que prenen les laves quan es formen sota el nivell del mar.
Les curioses roques de formació basal.
F2: La baixada es fapel mateix torrent, però el GR es desvia de tant en tant. Si hi ha aigua o algna dificultat convé seguir-lo.
F2: Estem al centre de l’illa. Expliquen a “Historia y leyendas de Canarias” que a l’illa hi havia diversos cementiris vinculats a les parròquies. La gent, però, s’enterrava on el finat havia indicat al seu testament. El cas es que Juan Pérez va morir el 25 de juliol de 1800 i havia deixat dit que volia ser enterrat a una parròquia diferent, així que el vicari de la parròquia on ell vivia, El Salvador, s’hi va negar i va obligar a enterrar-lo al seu cementiri, d’aquesta manera els drets d’enterrament els cobrava ell. Però un any després els monjos del convent de Santo Domingo van guanyar el plet i es va obligar a exhumar el cadàver. El mossèn empipat es va avançar i va fer esquarterar el mort per ficar-lo dins d’una caixa més petita, feina que va encarregar al carnisser del poble. La gent va començar a rondinar al veure aquella caixa petita i van esbrinar que el carnisser havia utilitzat els ganivets que també feia servir per tallar la carn que venia. Va ser un escàndol i el van obligar a trencar els ganivets i penjar-los un temps a la plaça del poble.
Si vols accedir a la ruta per a gps,pots anar a: