Volcà de San Antonio a far de Fuencaliente. Aquesta excursió es fa en un recorregut de 9 km; desnivell ‘+100 ‘-650; amb un temps d’unes 4 hores amb aturades incloses. He tornat a La Palma amb tres amics (Anna, Jordi i Vinyet) el 2016 i hem repetit aquesta excursió. He introduït algunes fotos d’aquest segon viatge. Figuren amb la indicació “F2”.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1808 a Sud Amèrica es covava el desig d’independència.
F2: Sortim del poble de Los Canarios, del municipi de Fuencaliente.
Comencem al Centre de Visitants del Volcan de San Antonio, al qual hi hem arribat des de l’hotel on estem aquests dies, a Puerto Naos. Aquesta és una excursió curta perquè sortim tard, ja que aquesta nit passada ha estat cap d’any. El Centre és tancat, però anem fins al cràter del volcà, a dalt del tot. (NOTA: l'any 2016 ja hi han posat una barrera d'entrada on cobren 5€ per persona per poder anar fins al cràter del San Antonio).
El volcà Sant Antoni en la seva erupció va enterrar la font de la qual brollava aigua que curava la lepra. L’erupció va durar 70 dies i fou de tipus estrombolià. Després del de Sant Antoni, va entrar en erupció el Charco, situat més al sud. Aquest complex volcànic del sud té el seu origen en la Cumbre Vieja. A l’alçada del poblat de Jedey hi ha signes de la darrera erupció a l’illa (1949). Va ser el volcà de Sant Joan que va enviar lava a la zona de Puerto Naos. La lava va inundar al poble de Las Manchas a una velocitat de mil metres per minut. Des del nostre punt alçat, es veu el crater i més enllà el poble de Los Canarios.
Els antics pobladors de l’illa no el van veure aquest volcà, ni tampoc els mallorquins que hi vingueren el 1351 i que segons la història se’n van endur 12 aborígens per tal que aprenguessin a parlar el català. Això fou conseqüència del fet que es va crear un bisbat a les illes, per ordre de Clement VI, sent el primer bisbe fra Bernat. I ja posats a explicar història cal dir que pel tractat d’Alcaçovas, entre els Reis Catòlics i Alfons V de Portugal, es van repartir les illes de l’Atlàntic de a manera que les Illes Canàries van quedar per Castella i Madeira, Azores i Cap Verd, quedaren pel domini portugués. Nosaltres, seguim baixant pel paratge de los Llanos Negros.
Els Llanos Negros i Los Quemados, són els paratges coberts per les graves volcàniques de l’explosió del san Antonio, l’any 1677. Per aquesta zona hi ha la més gran producció de raïm per a la producció de la famosa malvasia de La Palma. Seguim baixant i anem a parar a una zona, on hi ha alguns petroglifs que, amb els anys, es van desdibuixant i d’aquesta manera es va perdent la memòria dels primers habitants, els que en la pràctica també van quedar exterminats o desapareguts, dins de la cultura dominant.
F2 (foto del 2016): Anem baixant fent la volta al con volcànic del San Antonio.
Vegetació entre lava i roques.
F2: foto dels tres amics del grup del 2017
F2: Ja tenim al davant el volcà Teneguia.
F2: Amunt cap el cim, en mig d'una forta ventada.
F2: Baixant ben ventilats!
De fa anys hi ha la tradició de l’existència d’una illa fantasma que apareix i desapareix. Es coneix amb el nom d’illa de San Borondón. Sembla que aquest fet ja s’havia descobert en època medieval i figurava en mapes amb el nom de San Brandràn.
L’expedició de Magallanes, el 1520, va donar el nom de Samborombón a una badia propera a Buenos Aires, en el convenciment que l’illa misteriosa canària havia estat formada per un despreniment de la costa americana.
Arribem al Teneguia, el volcà que va sorgir el 1971 i és per tant el més jove d’Espanya (la recent erupció de El Hierro del 2011, es considera submarina).
L’entorn és negre, vermellós i dur. És el resultat de les pedres cremades que van ser expulsades per la força de la natura. El vent que fa és intens i agraïm quan passem pel costat d’algun turonet que ens protegeix.
Després anem baixant ja de cara al far de Fuencaliente, amb els seus dos fars i les salines. Mirant enrera no podem deixar d’admirar el territori negre, amb el contrast d’algun matoll verd i el volcà Teneguia al fons.
F2: Vista del volcà San Antonio mentre anem baixant.
F2: La baixada és suau i agradable.
F2: El desig d’independència dels països americans (tal com explica “buxaweb”) es va consolidar el 1825. Entre el 1808 i el 1825, Espanya va perdre la major part de l’imperi colonial d’Amèrica. El 1808 dominava un immens territori que anava de Califòrnia fins al Cap d’Hornos. En disset anys només li quedaven Cuba i Puerto Rico,que va acabar perdent el 1898.
Entre les causes de l’emancipació dels països americans cal destacar la nefasta política colonial dels Borbons (pressió fiscal, menyspreu i explotació dels recursos). També la consciència d’identitat pròpia dels descendents dels espanyols, que volien controlar i decidir en el seu territori.
F2: Els dos volcans d'avui: Teneguia (esquerra) i San Antonio (dreta).
Arribem finalment al far de Fuencaliente, a la punta sud de l’illa. El sol brilla fort i uns companys se’n van a prendre un bany.
Curiosament hi ha dos fars. El més antic, reconstruït fa uns anys, havia quedar molt malmès amb l’erupció del Teneguia i per això en van aixecar un de segon.
Al costat mateix hi ha unes salines. L’indret està considerat un Lloc d’Interès Científic i van començar a explotar-les l’any 1967, tot i que es va aturar la seva activitat l’any de l’erupció del Teneguia.
Després d’aquesta visita, marxem, ara ja amb l’autobús cap al nostre hotel a Puerto Naos, però abans d’anar a la dutxa, dediquem una estona a fer una cervesa al passeig davant de mar, tot veient la posta de sol. 
Si vols accedir a la ruta per a gps, pots anar a: