(Gran Canaria) Ruta el febrer de 2016; 8 km; +520 -520; 4 hores. Segona excursió organitzada per Bonviure amb el següent itinerari: Agaete, Degollada de la Arena, Playa de Guayedra, Tamadaba, Puerto de las Nieves. Participants: 14 membres més Paco, el guia. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil .
 |
 |
FA ANYS: El 1481, les tropes castellanes van començar la conquesta definitiva de l’illa des del port d’Agaete (Puerto de las Nieves).
Hem dormit a Agaete i al matí comencem aquesta excursió en direcció cap al massís de Tamadaba. Gran Canaria és una illa volcànica de forma circular (quasi com una petxina de vieira) que compta al centre amb els punts més alts i des d’on surten diversos barrancs en totes les direcció cap als extrems, en direcció a mar. Agaete és una població situada a l’extrem nord-oest.
Passem pel costat d’una magnífica palmera canària (“Phoenix canariensis”). És molt apreciada pel sector de la jardineria pel seu tronc estilitzat i la corona plena de fulles. Des de l’any 2005, a la península, està molt afectada per l’escarabat morrut (Rhynchoporus ferrugineus), un insecte provinent del sud-est asiàtic que s’instal·la a la corona i les acaba matant. A Catalunya hi ha milers de palmeres afectades.
A mida que anem pujant, en direcció sud-est, podem obtenir una vista aèria d’Agaete. A la població es conrea l’únic cafè d’Europa i per la tarda anirem a veure una plantació, on ens explicaran que el cafè que produeixen en diuen Aràbiga Típica i també, per a la nostra sorpresa, que el cafè torrefacte és molt nociu per a la salut.
Pel camí, anem rebent un curs intensiu, del Paco, pel que fa a la botànica de l’illa. Aquí veiem un cardoncillo (“Ceropegia dichotoma”). Es tracta d’una planta també coneguda com mataperros i és endèmica de les illes Canàries i està perfectament adaptada ja que creix a ple sol i accepta temporades molt llargues de sequera. He trobat que s’ha utilitzat com a cicatritzant, però també he llegit que és molt tòxica, així que cadascú s’ho miri com vulgui.
Més endavant uns magnífics exemplars d’euforbia. El gènere de les euforbies és un dels més variats del món vegetal. Va ser el botànic suec Charles Linneo que va dedicar l’espècie al metge grec del segle I aC, Euforbi. Sembla que hi ha unes 2000 espècies d’aquest gènere i estan repartides per totes les regions tropicals de la Terra. Totes les espècies disposen d’un líquid blanc i espès, el làtex, que circula per tota la planta i que per la seva composició química és molt tòxic.
Arribem a la Degollada de la Arena, després d’uns 3 quilòmetres i de fer un desnivell d’uns 360 metres. Estem al davant de l’impressionant massís de Tamadaba i per tant a la part més antiga de l’illa.
Al davant tenim la vista de la part més abrupta de Tamadaba. De fet tota l’illa està formada per barrancs de parets abruptes, però aquest massís està format pels materials volcànics del que es coneix com el Primer Cicle Volcànic, de fa uns 14 milions d’anys. Cap a mar, el massís va baixant en forts desnivells, barrancs abruptes i un paisatge fantàstic on destaca el Roque Faneque amb 1008 metres d’altitud.
Al costat hi ha el que queda d’un antic forn de calç. Pensant en Agaete i des del punt de vista etimològic, hi ha testimonis, com per exemple la obra d’Abreu Galindo (finals segle XVI) que parlen de “el lagaete”, per això es creu que podria ser una evolució fonètica de la paraula castellana “laguete”, un llac o embassament d’aigua petit.
Ara planegem suaument en direcció nord-oest i tenim de cara la vista del Teide, a la no tan llunyana illa de Tenerife.
Arribem a la carretera GC-200, que segueix tota la costa, i podem veure el que es coneix com Los Farallones, parets quasi verticals que cauen al mar. El cronista Gómez Escudero es queixava de la poca atenció que els “españoles” (referint-se als soldats castellans, que sovint eren referits com espanyols) van posar en aprendre la llengua i els costums dels canaris aborígens. La veritat és que han sobreviscut alguns topònims originals encara que, sovint, modificats per adaptació fonètica. Com és natural, els conqueridors van adoptar la postura fàcil habitual: adaptar els topònims quan no tenien una paraula en castellà o bé introduir un topònim netament castellà quan un lloc els hi recordava un altre de la seva terra.
Mirant al mar es pot veure el Dedo de Dios, una roca vertical que surt del nivell del mar. Sempre havia tingut un dit vertical molt alt que l’any 2005 es va trencar i es va endinsar al mar. Actualment el Dedo sembla només un puny.
Al centre de la foto podem veure les cases i la platja de pedres i roques de la Guayedra, on anirem a descansar i dinar una mica el picnic que portem.
Anem baixant per un camí senyalitzat molt dret. Donat que l’illa va formar part de les illes “realengas” (com La Palma i Tenerife), els aborígens van disposar del dret de ser homes lliures en el cas que no fessin guerra i estiguessin instruïts en el cristianisme. Els altres eren directament esclavitzats. Tot i amb això, molts cops els comandaments i nobles van esclavitzar a tots els que convenia.
Avall, caminant sobre grederes. Potser cal explicar que les dites “islas realengas” eren les que es van conquerir amb la direcció directa de la corona, mentre que les altres formen part de la conquesta anterior portada a terme per la noblesa. En qualsevol cas, el comanador Pedro de Vera ja va començar a fer repartiments de terres en propietat en favor dels conqueridors, participants o finançadors. Posteriorment es van haver de revisar per les nombroses queixes d’abusos en les assignacions. Tot i amb això, el que sí que queda clar és que pels aborígens, de repartiments no n’hi va haver cap. D’altra banda, algunes terres es van mantenir en poder reial i algunes per a utilització comunal.
Arribem a la platja de la Guayedra, que avui rep un fort onatge que no recomana entrar a l’aigua.
No tot ha de ser caminar!
De fet, estem fent aquesta excursió a un ritme molt tranquil, que ens ofereix la oportunitat de gaudir del paissatge i aprendre coses noves.
Quan hem descansat i xerrat prou hem tornat enrere per anar a Agaete, des d’on hem baixat fins al Puerto de las Nieves a sopar. En aquesta foto podem veure un altre cop el Dedo de Dios, sense el dit. El final del dia és al Puerto de las Nieves de Agaete. Agaete, ofereix unes vistes dels diversos cultius de l’illa: cafè, taronges i altres fruites tropicals. Algunes informacions arqueològiques semblen apuntar a la presencia de naus del regne de Mallorca al port d’Agaete molt abans de la conquesta castellana. Sembla que el fort o casa fortificada dels castellans, el 1480, va ser bastit sobre les restes d’una construcció anterior dels mercaders mallorquins.
Les cases davant del port van prenent color del vespre. L’inici de la conquesta insular es situa l’any 1478 per forces sota el comandament de Juan Rejón. Aquest va ser substituït, l’any 1480, per Pedro de Vera, el qual va ordenar la construcció d’un edifici militar de protecció. Agaete va ser, doncs, l’indret des del qual els castellans van portar a terme la conquesta de l’illa. S’identifica aquesta població com la que va servir per llençar la tropa que va capturar Guanartema de Gáldar (Thenesor Artemi Semidán), el rei aborigen.
Així es fa de nit en un poble molt tranquil.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=12406126