(La Gomera) Ruta 1560 el 9/03/2024; 9 km; +285 -285; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Hermigua, església de la Encarnació, Playa Santa Catalina, Lepe, capilla Santa Catalina. Participants: Vinyet C, Miquel A, Jordi I, Maria G i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1489 es va conquerir pels castellans definitivament l’illa.
Avui és l’última excursió, aquesta de caire urbà. No prenem el cotxe perquè caminarem per Hermigua, on hem dormit tots aquests dies. També anem aquest matí a esmorzar a la Dulceria Carmita. La història d’Hermigua data d'inicis del segle XVII, quan els primers pobladors van construir l'església i el convent de Santo Domingo, a la Vall Alta. Posteriorment, amb la construcció de l'església de La nostra Senyora de l'Encarnació, neix la Vall Baix.
Des del barri de Las Hoyetas baixem per la vorera del carrer, deixem l’espai esportiu del Curato i arribem al que es podria dir el centre del poble, tot i que es tracta d’una població formada longitudinalment a l’esquerra del carrer, que també és carretera. Aquí arribem a l’església de Nostra Senyora de l’Encarnació. El temple original va ser una ermita construïda el 1611 i que a poc a poc es va anar ampliant fins a arribar a ser parròquia. Aquest temple va ser substituït a finals del segle XIX per un altre temple major, acabat als anys 50 del segle XX. Aquest nou temple és d'estil neogòtic i neobizantí.
Com que és oberta podem entrar a visitar-la. Potser cal explicar que “Encarnació” (del llatí ‘incarnatio’) és per als cristians (segons el Concili de Calcedonia, any 451) el moment en què el Déu Fill es va encarnar en el si de la Verge Maria pel poder de l'Esperit Sant i així va assumir la naturalesa humana. Per cert, una curiositat: per a l'islam, que veu Jesús com un gran profeta, Maria és símbol de puresa i, sí, també la considera verge.
Per cert, no ha de semblar estrany trobar una explicació ‘màgica o miraculosa’ com el fet de l’intervenció de l’Esperit Sant i l’Encarnació. Aquells segles era perfectament creïble per a la població els efectes sobrenaturals que, de fet, ja venien d’antigues tradicions, com la grega, on era natural creure en déus sobrenaturals que tenien fills amb homes i dones vives i dels quals sorgien altres déus majors o menors.
Travessem el poble, sempre avall. Des de fa temps està demostrat l’origen nord-africà i bereber de totes les poblacions canàries. Els primers en arribar ho devien fer varis segles abans de l’Era Cristiana. Destaca la semblança del nom “Gomera” amb el nom dels “Ghomàra” de la regió del Rif. La cultura gomera es va anar formant des de l’arribada dels primers habitants i amb els segles, amb la falta de contactes amb l’exterior, es va consolidar una personalitat pròpia.
L'investigador Antonio Manuel Macías va estimar una població aborigen al segle XV d'uns 4200 habitants, amb un potencial demogràfic de màxim unes 6000 persones. Així, doncs els castellans que hi van arribar de la península es van trobar una societat formada amb unes normes pròpies. No he trobat cap informació que em faci pensar que hi queden descendents d’aquella població original i si és així vol dir que van acabar morts o desapareguts tots. Vist així, els europeus hem estat una plaga brutal per les societats originals.
Després de la segona rotonda que trobem, baixem per una escala als conreus de plàtans que tenim a la dreta. Estem baixant al torrent de Monteforte, molt ample i al voltant del qual hi ha una bona extensió de conreu.
Les pinyes de plàtans (que així s’anomena cada branca amb els plàtans) les tenim a tocar. Cada planta produeix un únic fruit que és aquesta ‘pinya de plàtans’. Cada pinya conté uns 300 plàtans, agrupats en el que en diuen ‘mans’ i cada mà compta amb uns 14 ‘dits’ que vol dir unitats de plàtans. Una vegada s’ha tallat la pinya, la planta mor i en el seu lloc n’hi creix una altra que serà la successora. Una pinya acostuma a estar llesta per a ser collida al cap de 16 mesos.
Arribem al carrer de Gomeros amb el qual arribem a la platja de Santa Catalina; de blocs de pedra negra, arrodonits i de mides diferents, alguns força grans. A les rodalies de la seva platja es va erigir potser una de les construccions religioses més antigues de la vall, l'ermita de Santa Catalina. Als seus voltants, el 1481, va ser assassinat Juan Rejón, conqueridor de Gran Canària, a mans d'uns homes enviats per Hernán Peraza, Senyor de l'illa.
Aquests grans còdols de roca negra ens expliquen que es tracta (crec jo) d’andesita, la roca volcànica més comuna a la Terra... però també ho és al planeta Mart. Acostuma a ser de color negre o una mica gris i conté vidres de feldespat, clinopiroxè i hornblenda. Llàstima que no estigui aquí una amic de caminades, l’Alfred, que segur ens explicaria moltes coses, ja que n’és expert.
Amb el grup ens hem separat, uns van a la dreta fins al que en diuen el Pescante (ja en parlaré més endavant) i nosaltres anem a l’esquerra en direcció al barri de Lepe. Pel camí trobo una furgoneta Califòrnia d’un model molt antic i m’aturo a parlar amb el seu propietari, home prim i de barba destacada que m’explica que aquest és ara el seu habitatge, que ja fa quatre anys que va deixar el seu pis. Ell és canari i li agrada passar temporades en aquesta illa.
Hem arribat a Lepe, un barri d’Agulo de carrers estrets i comptades cases, encara que s’hi ha d’accedir des d’Hermigua.
Després d’una volta per les poques cases de Lepe, torno avall pel costat d’uns quants estrets conreus d’unes quantes plantes de plàtans i també tabaibes.
Les antigues poblacions guanches (o gomeros) parlaven variants de l’amazigh, o bereber, idioma utilitzat al nord d’Àfrica al menys durant els últims 3000 anys. La parla amazigh es va perdre fa anys a La Gomera però subsisteix en molts noms de plantes i en topònims de lloc, que reflecteixen la vida estretament relacionada amb la natura. D’altra banda la població gomera va practicar un sistema de comunicació anomenat “silbo” que ha perdurat fins els nostres dies i que segons m’han dit s’ensenya a l’escola.
Arribo al carrer que puja fins al centre d’Hermigua i a la cantonada hi trobo aquest oratori dedicat a Santa Catalina. Diguem que els gomeros originals convivien amb diversos tipus de pactes que els conqueridors espanyols van saber aprofitar. El segle XV el rei de Castella va concedir el dret a conquerir l’illa a la família Peraza, que ja en tenia tres més, però no comptava amb prou forces per dominar els pobladors i va optar per acollir-se al sistema de pactes dels gomers amb el ritus de beure llet del mateix recipient; així els Peraza es van ‘agermanar’ amb l’ètnia Hipala, els qual van permetre que es construir una torre.
Reproducció d’un gravat rupestre amb figures humanes (Cabezo del Charco Viejo, a San Sebastiàn). Seguint la història, llegim que, com a ladí conqueridor, va incomplir els pactes, això va generar un conflicte i el 1489 Pedro de Vera, governador de Gran Canaria, amb 200 soldats va ocupar i conquerir definitivament l’illa, va executar el sobirà Hipala i molts dels guerrers i va esclavitzar dones i nens (tal com s’explica al museu d’Arqueologia de San Sebastian).
Des d’aquí tinc una bona vista del Pescante, a l’extrem de la platja, on s’hi veuen unes columnes dins de l’aigua. Allà hi havia les grues amb les quals es carregaven plàtans, sucre, vins i fustes, en els vaixells de transport. Sembla que era el centre més important d’exportació de l’illa. Cal afegir que l’empresa britànica Fyffes Limited posseïa un important taller d’empaquetat, al costat del pont de la platja, d’on partia el transportador que conduïa directament els fruits al pescant, i un altre al Valle Alto. Afegim-hi que el Pescante es va acabar d'edificar el 1908, encara que va caure en desús a finals dels 50, amb la construcció del port de Sant Sebastià.
Torno amunt passant per tot el poble, m’aturo a fer un refresc al bar restaurant de Pedro i ja al costat de la casa que tenim llogada encara faig aquesta foto d’aquesta planta curiosa: un ricí. El “Ricinus comunis” és un arbust del qual són molt útils les llavors, per produir el conegut "oli de ricí" i a vegades, també s'utilitzen les fulles. L'àcid ricinoleic irrita la mucosa de l'intestí prim que dona lloc a una acció laxant a dosis petites i purgant a dosis més grans. Aquest fet té com a resultat una evacuació abundant de femta líquida sense dolors còlics. En casos de restrenyiment intens dona bon resultat; l'únic inconvenient és el seu sabor molt desagradable.
Després de dinar (jo he anat amb en Miquel a Agulo), descansem i després sortim a veure el carnaval d’Hermigua, molt senzill i popular. És una celebració antiga que ha evolucionat amb el temps. Abans de la cristianització de l'Imperi Romà, els pobles creien en una sèrie de déus que protegien diferents àmbits de la vida, entre ells Saturn o Baco, i organitzaven en honor a ells una sèrie de festes desenfrenades i plenes d'excessos relacionats amb la finalitat de la sembra d´hivern, l´equinocci de primavera i la fertilitat d´un nou cicle.
Amb l'arribada del cristianisme i la imposició de la Quaresma, un període de 40 dies caracteritzat per l'austeritat, l'abstinència i el dejuni, aquestes festes paganes es van mantenir com una forma de compensació prèvia a l'inici de la prohibició de menjar carn. Així, el terme carnaval podria haver derivat de l'expressió en llatí ‘carnem levare’, "treure la carn" (‘historia.nationalgeographic.com’). Afegim doncs que, després de l'equinocci de primavera, tenia lloc l'inici de l'època més adequada per a la navegació. El moment era commemorat amb la processó dels ‘carrus navalis’, uns vaixells de fusta amb rodes que passejaven una estàtua d'Isis, decorats amb flors, i acompanyats per balls i sacerdots emmascarats. Aquesta tradició podria haver donat lloc a les carrosses de carnaval que coneixem actualment. A més, del terme carrus navalis també va poder haver sorgit la paraula carnaval.
Finalment, he de dir que amb aquesta caminada s’ha acabat el programa de rutes i demà anirem a visitar Puerto Santiago i l’últim dia, quan marxem, passarem un parell d’hores a San Sebastian de la Gomera, que és la capital i convé caminar-hi una mica, entrar a la catedral i visitar el seu museu Arqueològic.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1560-hermigua-ruta-urbana-esglesia-de-la-encarnacio-playa-santa-catalina-lepe-capilla-santa-catalin-163749411
Aquí, una altra crònica: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/espanya/canarias-gran-canaria/1317-1556-la-gomera-valle-gran-rey-santos-reyes-el-guro-ruta-cascada-de-arure
Comentaris