(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Bajo Aragon, Sierra de Albarracín) Ruta 1410 el 02/04/2022; 18 km; +400 -400; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Albarracin, Pinturas rupestres, Pinares de Rodeno, Barranco Cabrerizo. Participants: Josep C, Josep S, Carles, Josep Maria, Narcís, Jordi, Joan B, Rosa Maria, Dolors dC, Ramon, Joan C i Miquel. Tipus de sortida: circular. Dificultat: moderada. IBP: 53.
FA ANYS: L’any 1012 el califa Abu ibn Razin va declarar taifa independent Albarrasí.
Jo començo avui des del càmping en aquest matí molt fred. Estem al poble d’Albarrasí (Albarracin). Amb el fraccionament del califat, el califa Abu Muhammad ibn Lubb ibn Razin es va proclamar independent (any 1012). El nom actual d’Albarrasí prové precisament d’aquella taifa dels Lubb Razin.
Arribo als peus del nucli antic del poble on el pont passa per damunt del riu Guadalaviar. He trobat a la wikipedia (biquipedia) un text en aragonès que diu “<O Guadalaviar (tamién dito Turia más que más dende a ciudat de Teruel dica la suya desembocadura), ye un río situato en l'este d'a Peninsula Iberica. Naixe en a ladera sud d'a Muela de Sant Chuan, en a comarca d'os Monts Universals, Sierra d'Albarrazín (Teruel), y desemboca en a ciudat de Valencia dezaga de 280 km de recorrito>”.
Abans de començar faig una foto del grup. Avui farem la primera excursió d’aquest viatge.
Seguim, en direcció est, el camí a Gea d’Albarracin, però si em giro puc veure la bonica vista del poble d’Albarrasí enclotat entre els seus turons i la llarga muralla que puja amunt el turó fins a la Torre del Andador.
El camí s’ha tornat de terra i ja hem superat els dos-cents metres de desnivell pel que es coneix com el Cerro de las Quebradas. Per perspectiva històrica diguem que l’any 1021 (quan Albarrasí era una taifa musulmana) només feia 80 anys que s’havia format el Comtat de Castella, amb Fernán Gonzalez. Però l’estat o nació més antiga de la península havia estat Astúries que enfonsa les seves arrels en el mític Don Pelayo, que es situa entre el 718 i el 737. Així doncs, potser Espanya s’hauria de dir Astúries? Aquí tenim doncs una curiositat històrica.
Hem començat a girar al sud-est i des d’aquí, al estar a més altura podem veure com la muralla d’Albarrasí és circular i es tanca (el zoom ens ajuda).
La pista planeja. Estem ara sobre els 1300 metres d’altitud i envoltats de bosc i grans blocs de roques erosionades, característica de l’excursió d’avui. A l’esquerra, després del bosc, sabem que hi ha el Barranco del Navazo.
Un detall dels curiosos blocs sedimentaris. Si s’observen amb deteniment es veuen els prims estrats de les acumulacions de sorres. Acumulacions que es van produir en espais planers per, posteriorment, els segles els hi van aportar plegaments, trencaments i erosió continuada. Aquest territori de Pinares de Rodeno té una superfície de 6800 ha. L'altitud oscil·la entre els 1095 metres al barranc de Tobías i els 1602 al turó de la Creu de Montoyo.
Un pal amb un rètol indica la direcció d’un abric, a l’esquerra, i pugem a visitar-lo. És l’abric de Lázaro. Un abric és una classe de cova natural poc profunda, distingint-se per això de les cavernes. Es troba en parets rocoses, sovint a la base. Aquest abric rep el nom del seu descobridor Lázaro Jiménez, un veí del poble.
Costa veure les figures pintades. Es calcula que totes les pintures són del Neolític (fa entre 7000 i 4500 anys). En aquest cas hi ha dues escenes ben diferenciades en pintura vermella (quasi desapareguda): en una hi ha dos arquers lluitant i la segona s’hi representa un arquer ajupit enfrontat a un quadrúpede (potser un bòvid). En aquest entorn n’hi ha més, d’abrics, com el del Toro Negro i el dels Cazadores del Navazo. L'art rupestre d'Albarrasí va ser identificat l'any 1892 per E. Marconell, convertint-se juntament amb el de la regió d'Altamira, en els dos primers llocs arqueològics d'art rupestre descoberts a Espanya. L'any 1998 van ser catalogats per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.
A cada abric hi ha un reixat que ho protegeix i una placa amb l’explicació i una representació negra del que s’hauria de veure (i sovint ens costa trobar). En aquest cas hi representen l’arquer i el bòvid.
Ens aturem a menjar una fruita en aquesta àrea de descans dins del paratge protegit de Pinares de Rodeno, nom que rep pels pins ‘rodeno’ o resiner (pi roig).
Hi ha molts més abrics: Toro del Navazo, Tio Campano, Cocinilla del Obispo, Del Arquero..., és com un laberint que permet la sensació d’investigador: buscant noves formes i noves coves, encara que sovint costa de veure les imatges a les parets. Aquesta de l’arquer estirat al terra (probablement esperant la presa) és potser dels que millor hem vist.
En aquest espai natural et submergeixes en un paisatge dominat pel color vermell d’aquest marès i el verd del pi roig. L'aigua, el vent i els canvis de temperatura han modelat les roques fins a crear curiosos buits, carrerons, senders i abrics on perdre's i deixar-se endur per la natura.
Hi ha un caminet de terra artificial endurida que va des de l’àrea de descans fins a un mirador. Pugem pel caminet en suau ascens fins a tenir la vista sobre la vall que s’estén en direcció al Guadalaviar i Cella.
Hem anat seguint fins a donar al volta. Anem a visitar l’abric de Figuras Diversas, proper a altres abrics coneguts com Del Ciervo, Dos Caballos, Figuras Amarillas... Sovint se’ns pot veure, a nosaltres, mirant i mirant; intentem identificar la silueta de la qual el cartell en parla i mostra en color negre, però no sempre tenim èxit. Però això no li treu l’interès.
Hem fet ja uns 12 quilòmetres i comencem a baixar el Barranco del Cabrerizo. Pintures rupestres, (potser també fòssils juràssics) i extensos pinars són els atractius del recorregut que estem fent. Per tancar el comentari sobre la base històrica referida a l’any 1012, potser cal afegir que Navarra es va formar el 800 amb Iñigo Arista, considerat com el primer sobirà i fundador de la primera dinastia i estava emparentat amb la família navarresa islamitzada que controlava les riberes de l’alt Ebre i era germà del cabdill Musa Ben Musa. Per tant Navarra va néixer més d’un segle abans que Castella. Només cal afegir que Catalunya es considera que va tenir el primer sobirà independent el 874, amb Guifré I el Pilós.
Primer la baixada és molt rocosa i cal anar en compte, però després es transforma en un sender estret, però còmode i agradable.
I encara ens trobem un altre abric, el de Dos Caballos. Aquí tenim a tota la colla mirant i mirant...
Una foto més propera permet endevinar les quatre potes de l’animal (dues ratlles verticals i altres dues a uns centímetres), també la silueta (probablement picada) del llom i la panxa, però no aconseguim identificar el cap.
Al final, potser sobre el quilòmetre 15 del nostre recorregut (estem ara a l’altitud d’uns 1100 metres), un gran bloc, com un turonet vertical, vermell i ratllat pels estrats s’acomiada de nosaltres ara que ja ens dirigim un altre cop al punt on hem començat a caminar. Tot plegat, una excursió molt interesant, agradable i recomanable. Per a qui no pugui fer tants quilòmetres, queda l’opció d’anar en cotxe fins a l’àrea de descans de Pinares de Rodeno.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/bajo-aragon-albarracin-pinturas-rupestres-pinares-de-rodeno-barranco-cabrerizo-99224715