(Vallès Occidental) Ruta el 13/01/2018; 7 km; +250 -250; 3 hores. Excursió organitzada pel Santi amb el següent itinerari: Casa Nova de l’Obac, La Pastora, Pou de Glaç i tornada. Participants: El grup de Grècia. Tipus de sortida: anada i tornada al mateix punt; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1885, la Casa Nova de l’Obac ja devia estar tal com la veiem.
Aquesta ha estat una sortida curta per visitar el centre cultural Casa Nova de l’Obac, fer una volta i acabar amb una calçotada. Es tracta d’una masia originalment dedicada a la viticultura, reformada anys després i que manté l’estil de les construccions del segle XVIII, amb esgrafiats a la façana i un parell de rellotges de sol.
Des del mirador que hi ha al davant mateix hi ha una gran vista del massís de Montserrat. La casa és realment un casal important i que s’insereix en la tradició i és successor de l’antiga Casa Vella, situada no gaire lluny. Actualment la casa és un centre cultural, que va ser inaugurat el 1996, on s’hi organitzen activitats de lleure i de formació ambiental.
L’interior conté informació diversa respecte de la casa: l’època del vi i l’arribada de la fil·loxera, els bandolers, la geologia de l’Obac, el comerç amb Amèrica... Entre les curiositats hi ha informació sobre les traces d’estrats vermellosos que es troben al Farell i que provenen, expliquen, de les grans masses de corall vermell que s’havien format quan aquest territori era mar.
Quan sortim passem pel davant del restaurant bar La Pastora. Ofereixen esmorzars i menús per dinar, amb opcions infantils; està obert tots els caps de setmana de l’any. Originalment era un forn de vidre i posteriorment va servir d’habitatge a una pastora coneguda com Pepa.
Des de La Pastora es pot seguir un sender a l’esquerra i un altre per la dreta; seguim aquest segon.
Els marges ofereixen informació dels estrats de conglomerat de la serra. Aquestes formacions de conglomerat (també conegut com pinyolenc) es van formar pels còdols i argiles que es van sedimentar en el delta del riu original d’un antic continent que hi havia entre el que avui és la costa catalana i les illes Balears.
La pista és còmoda i va pujant suaument, encara que de forma continuada. Aquest camí ens fa recordar que per aquestes terres i aprofitant el camí ral, per on hi passava molta gent, els bandolers feien de les seves. Un dels més famosos va ser en Capablanca. Era un jove humil, del qual no se sap el nom, que treballava com a mosso. Un dia, després de cobrar la paga, se’n va anar cap a Manresa però pel camí va ser assaltat i robat per uns lladres. Llavors va decidir que ell també es faria bandoler. Actuava de manera peculiar : estenia la capa blanca al terra i s’amagava dalt d’un arbre. Quan hi passava algú, tenia que deixar tot el que portava sobre la capa, ja que si s’hi negava, corria el risc de ser atacat pel bandoler. Diuen que s’amagava en una cova que hi havia anant cap al Paller de Tot l’Any. No se sap com va acabar la seva vida i potser no és res més que una llegenda.
Passem per sota del turonet on hi ha la Torrota de l’Obac, una torre fortificada construïda entre els segles X i XII. Se sap que mantenia contacte visual amb la Torrota de Vacarisses.
L’any 1885 la casa Nova de l’Obac ja estava acabada. Aquell mateix any es va presentar al rei Alfonso XII el ‘Memorial de Greuges’ que resumia la Memòria en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya. Cal ser conscients que encara ara ens toca anar reclamant greuges, com les 46 reclamacions (incompliments, dèficits i menyspreus) que el president Carles Puigdemont va presentar al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a principis de l’any 2017. El Sr Rajoy no es va molestar en donar resposta a cap.
Finalment ens endinsem per un camí que puja per entre un alzinar. Recordem que l’alzinar havia estat el bosc més habitual de la mediterrània. Les alzines, de fulla perenne, creen dins del bosc un ambient ombrívol, fresc i humit. Antigament les alzines eren molt preuades per obtenir carbó vegetal, en un procés que utilitzava les carboneres i que encara era una activitat habitual durant la primera meitat del segle passat.
Al final del camí arribem al costat d’un gran pou de glaç, molt ben conservat. Era un dels que havien construït la família dels Ubach, els propietaris de la Casa Vella i de la Nova. Era l’any 1760, època en que aquestes construccions s’utilitzaven per emmagatzemar-hi la neu i el gel que es recollia durant l’hivern, amb l’objectiu de conservar-lo per quan arribava la calor.
Des del pou de glaç hem tornat on teníem els cotxes i hem anat a casa del Santi per fer una calçotada. Aquesta trobada és un recordatori de l’any que vam coincidir plegats en un viatge a Grècia.
Ara és l’època de les calçotades i la manera més tradicional és fer-los al foc viu, al camp. La temporada dels calçots ha esdevingut una de les tradicions amb més èxit a Catalunya i especialment a l’Alt Camp, on Valls és la capital del calçot. Es calcula que cada any, a Valls, s’hi desplacen més de 400.000 persones per gaudir d’una calçotada en algun dels molts restaurants que les preparen. Nosaltres no hem anat a Valls i ens quedem al costat de Terrassa.
Mentre escric aquesta crònica (dia 15 de gener) llegeixo a ‘vilaweb.cat’ que ERC ha fet pública la seva indignació perquè l’ajuntament de Cervelló ha multat diversos veïns, amb 400 euros, “per penjar llaços grocs per reclamar la llibertat dels presos polítics, el passat 8 de novembre”. L’ajuntament es governat pel PSC.
Una foto de grup i així anirem acabant aquesta trobada que mantenim anualment des de l’any 1979 (em sembla), que ja són anys.
Sembla que els socialistes ja no ho semblen gaire. Potser ja ni recorden el que es va aprovar a les bases el Partit Socialista. Aquelles bases es van aprovar el 1974 en el congrés de Suresnes, durant el seu exili. En van formar part Felipe González, Alfonso Guerra i Manuel Chaves i van rebre el suport de Willy Brandt, François Mitterrand i Bruno Pittermann. Com que potser alguns ja no recorden quin són els seus fonaments i per tant no els hi fa res actuar en contra dels seus principis (també els que voten el PSC o PSOE, els convindrà llegir-ho i recordar-ho), els poden trobar al següent vincle:
http://www.papelesdesociedad.info/IMG/pdf/congreso_de_suresnes.pdf
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: