(Terra Alta) Ruta feta el mes de novembre de 2018; 9 km; +400 -400; 4,5 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Santa Madrona, Serra de Cavalls, Punta Redona, Vall de Carruves.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderat.

 

 mapa1069 mperfil1069 

FA ANYS: Corbera ja va ser ocupada per tropes franceses i castellanes el 1707.

P1170285 Inici 

Cal aparcar a l’ermita de Santa Madrona. Un cop a l’aparcament ja s’endevina l’ermita uns 50 metres més enllà. Encara que hem fet unes voltes, el sender comença pel torrentet que es veu davant de l’ermita, darrera dels gran xiprers, en direcció sud-est.

P1170286 Ermita Sta Madrona  L’ermita de Santa Madrona és un edifici reconstruït el 1973 i refet una altra vegada el maig de 1991, aquesta última actuació a càrrec de l'Escola Taller Terra Alta. Tota aquella zona va restar molt malmesa a causa dels terrorífics fets de la Guerra Civil i a la devastació produïda per la Batalla de l'Ebre, ja que el lloc en va ser un dels escenaris.

P1170295 PR 

Pugem pel corriol que segueix el torrent i on veiem alguna marca de PR. Uns metres més amunt el sender segueix direcció est, però ja no té pèrdua. Diguem que Santa Madrona va ser una noia grega (Salònica) que va patir les persecucions de Dioclecià i va ser venerada com a màrtir. El segle IX les relíquies de la santa van ser embarcades cap a Marsella, però un temporal va fer aturar el vaixell al port de Barcelona. La tradició vol que cada cop que el vaixell volia salpar, la tempesta tornava a començar, això es va interpretar com que la santa s’hi volia quedar; les relíquies es van quedar en una capella de Montjuïc , documentada des del 1403 i encara existent dins del Palauet Albèniz.

P1170299 Amunt  El camí és ample i puja fort uns 100 metres. A mida que pugem destaca al davant nostre (a nord) molt a prop la Serra del Pebre. Baixem una mica a una lleugera vall i després el camí es fa costerut fins dalt de la Punta Redona, de 659 metres.

P1170301 Trinxeres  Comencem a veure algunes trinxeres; tota la serra n’és plena. Estem en territori que va ser part de l’escenari de la Batalla de l’Ebre entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqüència de la batalla les tropes rebels del general Franco van fer punteria sobre la vila de Corbera d’Ebre.

P1170308 La Creu a la Serra  La creu destaca més enllà. Ens hi anem apropant de mica en mica per terreny rocós.

P1170307 Placa franquista 

Una placa diu “En piadosa memòria de los muertos en la batalla del Ebro 1938”, la data de la placa és del 1984. El poble de Corbera, allà al davant, va quedar totalment destruït a causa dels bombardejos. Van fer molt mal les accions de l’aviació italiana combinada amb la Legió Còndor (alemanya). Recordem que l’exèrcit que es va aixecar contra el govern legal espanyol, comandat per Franco, va rebre l’ajut del feixisme de Musolini i el nazisme de Hitler. Aquest fet, fonamental per entendre perquè la República va perdre la guerra, juntament amb les imatges després de la guerra amb les autoritats i militars franquistes fent la salutació nazi, han portat als historiadors a considerar la dictadura del règim de Franco com a una dictadura feixista.

P1170310 Al cim 

No queda gaire clar el punt més alt. Anem per una serra molt trencada que puja i baixa en poc desnivell. En un punt més alt trobem el vèrtex geodèsic. Ens movem per la serra de Cavalls que juntament amb la de Pàndols formen dues unitats evidents en un relleu molt abrupte. Fora de l’àmbit rocós de les crestes, les estretes valls estan formades per pins i arbustos com el romaní o el bruc.

P1170318 Desgrimpant 

Ara, en algun tram, hem de desgrimpar. Aquests punts, així com la cresta aèria que segueix, sent fàcils i anant en compte, m’han fet qualificar la ruta de moderada.

Dèiem que el 1707 Corbera d’Ebre va ser ocupada per tropes castellanes i franceses. Va ser durant el que a Espanya en diuen la ‘Guerra de Successió’. Cal saber que l’any 1700 va morir Carlos II que era el rei de Castella (amb Lleó, Galícia, Navarra, Andalusia,...) i sobirà de la Corona Catalano Aragonesa (també coneguda com Corona d’Aragó), formada aquesta pel Principat de Catalunya i els regnes de Mallorca, d’Aragó i de València. Així que Carlos II havia designat successor al francès Philippe de Borbon, duc d’Anjou, (Felipe V). Però l’emperador austríac Leopold I va reivindicar els seus drets. Va començar una guerra d’abast europeu que al final va acabar molt malament per Catalunya, València, Aragó i Mallorca, que van perdre les seves llibertats de decidir per si mateixos, les seves institucions i constitucions.

P1170319 Crestejant  Es camina segur, però més val no ensopegar i caure. Anem en compte. Les vistes, ara que la boira ha anat marxant, és molt aèria.

P1170326 Vista de Corbera  Un raig de sol il·lumina, finalment, Corbera d’Ebre. Aquest pal de fusta té la inscripció “Punta Redona”. No sé si és aquí, o ja l’hem passat a la creu negra, o a una altra creueta que hi ha, o al punt geodèsic.

P1170327 Un arbre cremat i mort  Ara ja seguim baixant i baixant sense parar, per camí molt rocós i ple de troncs cremats. Algun tronc, cremat i mort, sembla voler recordar aquells que hi van morir fa uns 77 anys.

P1170329 Tot rovellat com la guerra 

Algun rètol no ens serveix per orientar-nos, com si hagués patit directament aquella guerra, que no és el cas, ja que és un instrument molt més modern. Ens allunyem dels cims batuts pel foc. Afegim potser que a finals d’octubre, les tropes de Franco van llençar amb èxit un atac massiu contra la Serra de Cavalls; el grau d’esgotament dels efectius republicans no va poder suportar l’escomesa i també van haver de replegar-se de la serra veïna de Pàndols. Després es van retirar a l’esquerra de l’Ebre. Els nacionalistes van veure la via oberta per ocupar en pocs dies Miravet, Benissanet, Corbera, Móra, la Fatarella i Riba-roja.

P1170332 Frutos del Olvido  Ja som a la plana de la vall de les Carruves, a uns 400 metres d’altitud. Un arbre del qual pengen objectes vells diversos resulta ser una obra d’art. Duu el nom de “Frutos del Olvido” i l’autor és Angel Campiña. És un dels elements de l’acció ‘Art al Ras’, una proposta cultural de la Terra Alta on diferents artistes realitzen una sèrie d'actuacions escultòriques fetes amb tècniques diverses, tenint en compte els diferents materials que es poden trobar pels indrets de la comarca (fusta, pedra, argila, ferro, etc.) i que es distribueixen pels camins que uneixen els pobles de la Terra Alta.

P1170335 Ceps a la tardor 

A la plana hi ha moltes vinyes. Aquest cep amb els seus colors potents sembla una altra obra d’art, però aquesta la realitza la pròpia natura. És fàcil observar i imaginar el seguit de serres paral·leles que avancen cap al nord-est de manera esglaonada; ja ho vèiem des de dalt del tot. L'origen d'aquest anticlinori és una falla que va patir una compressió deformadora de la capa de materials sedimentaris i dóna aquest curiós sistema de plecs esglaonats. Al nord d'aquest anticlinori es troba la depressió de l'Ebre i, al sud, la cubeta de Móra.

P1170337 Desviament a les rampes 

Hem fet 2,5 quilòmetres per la vall i un rètol ens indica que hem de girar a l’esquerra. En pocs minuts haurem de tombar a la dreta per una pista de tallafocs molt dreta i incòmoda, fins a dalt.

P1170339 Sender de baixada  Dalt del tot, hem pujat 105 metres, veiem a l’esquerra el senderó estret que, irregular però dret, baixa fins als xiprers que destaquen on hi ha l’ermita.

P1170289 Cova de Sant Marc 

Quasi a baix del tot, passem pel costat de la Cova de Sant Marc.

Arribem al final. Certament l’època de la Segona República espanyola va patir uns moments difícils en un context d’una Europa molt convulsa. Es van cremar convents, es van matar capellans i monges i va haver-hi atemptats contra militars. Però l’aixecament de Franco, lluny de servir per donar suport a la constitució, va ser un cop a la democràcia. Època dura; s’estava preparant la Segona Guerra Mundial i la posterior Guerra Freda.

P1170290 Cova de Sant Marc 2 

Dins la fornícula hi ha una imatge del sant.

Només una nota: en algun lloc he llegit fa molt temps (o sentit dir) que Franco, un cop acabada la Segona Guerra Mundial, hauria pogut afegir-se als moviments internacionals de reforçament de les democràcies i haver cedit el seu govern a una nova república democràtica, però no ho va fer (potser encara pensava en una revifalla dels moviments populars) i per tant no es va estalviar que fins el 1955 a Espanya se li negués l’ingrés a la ONU, per les simpaties que Franco havia mostrat a les potencies de l’eix feixista que van perdre la guerra.

P1170341 Taules Sta Madrona  Finalment passem per l’àrea d’esbarjo de Santa Madrona, amb barbacoes, taules i un doll d’aigua constant.

 Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/corbera-debre-santa-madrona-serra-de-cavalls-punta-redona-vall-de-carruves-30543213