(Solsonès) Ruta 1488 el 14/04/2023; 4 km; +28 -28; 2,4 hores.    Caminada urbana per visitar la capital. Tipus de sortida: semi circular;  Dificultat: fàcil. 

 cmapa1488 cperfil1488 

FA ANYS:  El 2 d’octubre de 1714 es va decretar l’ordre d’expulsió del territori de Catalunya de prop d’un centenar de dignataris eclesiàstics.

DSC09291 Oficina de Turisme     Avui he decidit fer una ruta urbana. Solsona la conec poc i toca venir-hi un dia de mercat. Vaig, després d’aparcar, a l’Oficina de Turisme, on em donen un plànol molt ben preparat per fer la ruta.

DSC09290 3 Mapa de la vila    Un plànol de la ruta al costat de l’oficina. Jo seguiré de forma aproximada els punts més interessants, encara que no passaré per tots els que estan indicats. Pel que fa a l’etimologia de Solsona, diguem que Moran, Batlle i Rabella informen que en documentació antiga (segle X) consta “Celsona”, provinent de Setelsis que ja figurava en època romana; es considera un nom d’origen preromà, probablement ibèric, de significat desconegut.

 DSC09292 Portal de Pont   Molt a prop de l’oficina d’informació hi ha el magnífic Portal del Pont. Va ser finalitzat el 1805 i es va convertir, aviat, en l’entrada principal després de construir-se el pont de pedra de dotze arcades; que per cert va ser destruit l’any 1939 i després es va haver de reconstruir.

 DSC09293 Absis catedral   Al costat destaca, potent, l’absis de la catedral. Diu la informació que de la primitiva església romànica (1070-1163) es conserven notables testimonis com els tres absis, el campanar, el claustre, el celler i el menjador dels canonges.

Aprofito per comentar la barbàrie desencadenada per les forces borbòniques del Borbó Felipe V (personatge terrorífic per a Catalunya) que el 2 d’octubre de 1714 va ordenar l’expulsió d’un centenar de dignataris eclesiàstics, que considerava perniciosos i desafectes. La pràctica de represàlies van seguir i també va ser desposseït del seu càrrec Francesc Dorda, bisbe de Solsona, així com altres bisbes, arquebisbes i abats com els de Tarragona, Vic, Lleida, Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, i molts altres...  Però això es va repetir dos-cents anys després al final de la Guerra Civil del 1936: la postguerra franquista va portar un nou bisbe a Solsona, Vicente Enrique Tarancón; també va destacar el pes que tingué la religió cristiana en el tarannà de la gent. El 1948 s'inaugurava un nou seminari major i l’estratègia de la Santa Missió i molts altres fets van centrar una època molt fosca i terrible on l’Església donava suport al règim amb la salutació feixista de la ma alçada.

 DSC09297 Catedral Portal   Cal travessar la Porta del Pont per anar a veure el Portal de la catedral. La catedral actual és d’estil gòtic, construïda entre els segles XIII i XVII. Destaca a la dreta del transsepte la capella de la marededéu del Claustre, datada ja el segle XII, que es considerada una de les escultures més importants del romànic català.

 DSC09298 Font de l esglsia   A la Plaça de Palau hi ha la Font de l’Església, una de les fonts gòtiques del segle XV existents a la ciutat. En un extrem (a la foto s’endevina a l’esquerra) hi ha una escultura, en bronze, dedicada al geganter i artista solsoní Manel Casserras i Boix.

DSC09304 Restes muralla i fossat    En una raconada difícil de veure hi ha unes restes trobades i excavades, un tram molt curt, del fossat i la muralla medieval, a la part exterior del pati privat del Palau Episcopal. És part de les fortificacions que va fer aixecar Ramon Folc X, vescomte de Cardona. 

DSC09307 PlaaMajor porxada    Vaig fent, una mica al meu aire, i així arribo a la Plaça Major. Un espai de no gran dimensió però amb uns porxos agradables, on s’hi celebren festes importants. Al número 5 hi ha Ca l’Aguilar, una casa senyorial que ha vist passar-hi successives dinasties de mercaders i nobles; també hi va néixer la mare de Gaspar de Portolà, personatge molt rellevant ja que va ser, diuen, el descobridor de Califòrnia.

A veure si ens entenem, s’utilitza el terme “descobrir” crec que de manera incorrecta. Califòrnia fou habitada durant uns 10.000 anys i era un dels llocs més diversos tant des del punt de vista cultural com lingüístic de l'Amèrica del Nord precolombina. La zona era habitada per més de 70 grups diferents d'indígenes americans. Així doncs “descobrir”, què se suposa que vol dir descobrir?, en tot cas hi va anar a parar i després d’ell tots els altres que hi van anar després van anar a explotar un territori on ja hi vivien els nadius, els quals van ser desposseïts dels seus recursos naturals.

DSC09310 Plaa del Ruc i Torre de les Hores    Segueixo carrer del Castell amunt i arribo a un gir del carrer on hi ha la Torre de les Hores, un pas sota pont a la dreta i una placa a la paret que indica: Plaça del Ruc. La Torre de les Hores, del 1500, tenia una campana per tocar a foc i sometent i una altra pel rellotge que avui encara toca les hores. En un racó d’aquest campanar s’hi “penja el ruc” pel carnaval, una tradició que ha portat que es conegui als solsonins com a “mata-rucs”.

DSC09312 Ajuntament i Self    Passem pel costat de la Casa de la Vila. M’agrada més dir-ho així que no pas “ajuntament”, nom imposat des de Felipe V quan va canviar tot el sistema de funcional de les cases comunals i va obligar a funcionar d’acord al sistema de Castella i per tant es van canviar els noms de les Cases de la Vila pel d’Ajuntament que provenia del sistema castellà de “ayuntamiento de regidores”.  Dit això, cal explicar que es tracta d’un edifici del segle XVI. Un dels carrers que el flanquegen és del Sant Pau, el qual conduïa al barri jueu.

A un costat hi ha una pancarta gran que representa el sentiment català actual i que forma part d’una història de repressió i sotmetiment; diu: “Self-determination is a right, not a crime” que va dirigida a la repressió exercida (opinió generalitzada en molts mitjans, diaris i llibres) per l’estat espanyol des del 1 d’octubre de 2017, quan es va intentar realitzar un referèndum per saber la opinió de la població de Catalunya respecte de la independència. 

DSC09316 Portal del castell    Així al final s’arriba al Portal del Castell. El primer castell de Solsona era aquí, a tocar del que avui és el convent de les monges. Els cavallers feien l’entrada per aquest portal, sempre prèviament havien jurat que guardarien els seus privilegis i costums. Aquesta va ser l’entrada principal fins el segle XVIII.

DSC09321 Plaa del Camp    L’espai ample que ve després té un dels cartells, que es veuen per Catalunya, dedicats a la Memòria Històrica; em fa l’efecte que és just aquella (Memòria) que semblen voler oblidar molts polítics espanyols... i crec que és comprensible: a ells els hi fa vergonya i per això intenten evitar que se’n parli.

Aquest cartell explica que el Solsonès va ser terra d’emboscats. Durant la Guerra Civil moltes persones es van amagar als boscos i les muntanyes; es van emboscar. Es tractava, en un primer moment, de persones perseguides durant l’onada revolucionària i, més endavant de joves que eren cridats a les files republicanes però que no s’hi presentaven.  Al Solsonès, els emboscats tenien el suport actiu d’una societat eminentment rural i conservadora, de manera que van rebre l’ajut de dones i gent gran. De la seva història només han quedat els ecos d’uns anys obscurs, com si es tractés d’un gran secret de família.

DSC09324 Font del castell Pl S Isidre    Arribem a la Plaça de Sant Isidre on hi ha la font, també gòtica del segle XV. Recordant aquell  d’octubre de 2017, només cal revisar les imatges que s’han conservat per tenir ben clar qui eren els violents. Però de fet els vídeos que han corregut dels autocars quan les forces policials es dirigien a Catalunya cantant “A por ellos”, deixava clar el sentiment imperant i amb quin esperit venien.

DSC09326 Carrer de Llobera    Ara em dedico a voltar una mica pels carrers i arribo al de la Llobera. Aquest carrer duu encara el nom d’una prestigiosa nissaga, documentada des de l’edat mitjana. Hi ha diverses cases de mercaders fetes de pedra picada, adornades amb caps de biga treballats a les barbacanes i amb balconades de forja. Hi tenim també la plaça de Sant Pere, on hi havia hagut l’antic hospital de pobres.

DSC09328 Plaa de Sant Joan     Volta cap aquí i volta cap allà i arribo a la plaça de Sant Joan, al mig de la qual hi ha una font del segle XV, antigament coneguda com Font Major. Hi ha, al seu damunt, una capella dedicada a sant Joan (és del segle XVIII). També s’hi pot veure una placa amb la poesia “Record de Solsona”  del poeta Josep M de Segarra. En aquesta plaça arriba el moment de descansar una mica i entro a fer un cafè a Cal Poldo Xic.

DSC09333 Cal Cabanes    Al número 1 de la plaça s’hi ubica el casal de Cal Cabanes que va ser una de les principals famílies de Solsona. He trobat (‘wikipedia’) que els orígens són realment antics: Cal Cabanes és la casa pairal de Pere Màrtir Coma (mort l'any 1578), que va ser teòleg al Concili de Trento i bisbe d'Elna (1568-78). És el darrer representant de la família Coma. Els béns hereditaris passaren a una cosina casada amb Segimon Cabanes, començant la genealogia dels Cabanes.

DSC09334 Hotel Sant Roc    Finalment ja marxo per tornar al cotxe, però abans passo pel davant de l’hotel Sant Roc, un dels edificis modernistes de Solsona. Construït l’any 1929, és un dels més rellevants i obra de l’arquitecte Bernardí Martorell, autor també del cementiri d’Olius.

Vaig pensant en un comentari que aquests dies corre per les xarxes. Hi ha un quadre on diu: “Inversió de l’Estat 2021: Catalunya, pressupost 2068 M€, executat 740 M€, només el 36%; Madrid, pressupost 1114 M€, executat 2.086 M€, percentatge 184%” i després un text diu “Pregunta seriosa: els que viviu a Catalunya i no sou independentistes, quan veieu això ¿què?”.

DSC09339 Monestir del Miracle    Amb el cotxe i fora ja de Solsona, encara vaig a visitar el santuari de la Mare de Déu del Miracle. L'origen del santuari cal buscar-lo en l'aparició de la Mare de Déu a dos nens pastors, Celdoni i Jaumet, de la masia la Cirosa que s'aixeca a poc més de cinc-cents metres al nord de l'església del Miracle. El monestir benedictí, de l'any 1899, acull una comunitat depenent del monestir de Montserrat, que té cura del santuari, de la litúrgia i de les necessitats pastorals de la Casa d'Espiritualitat. Forma part del poblet de Riner.

Recordo que quan jo devia tenir 10 o 11 anys, amb la família hi vam venir un parell d’estius i llogaven la masia de la Cirosa per estar-hi.

DSC09340 Retaule altar major    Com que es pot visitar, cal entrar a visitar el retaule de l’altar major. Són de remarcar els dos retaules que conté: un del segle XVI d'estil gòtic-renaixentista atribuït a Pere Nunyes; i el magnífic Retaule barroc del Miracle, del segle XVIII, obra de l'escultor Carles Morató (talla, 1747-58).

No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1488-solsona-ruta-urbana-i-santuari-del-miracle-132289550