(Ripollès) Ruta 1631 el 4/12/2024; 4,3 km; +45 -45; 2 hores. Volta per Sant Joan i visita al museu i al monestir. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La fundació del monestir de Sant Joan de les Abadesses és de l’any 887.
Al matí hi ha una boira densa aquí a Sant Joan de les Abadesses. Els orígens del poble actual estan vinculats a la fundació del Monestir de Sant Joan de les Abadesses, instaurat l'any 887 per Guifré el Pelós. Aquest va ser el primer monestir femení i la primera abadessa fou Emma de Barcelona, filla de Guifré. Passo el Pont Vell per anar al centre de la vila. El pont va ser construït entre 1128 i 1138 per encàrrec de l'abat Berenguer Arnau gràcies a l'ajut econòmic i personal de la noblesa i pagesia de la vall.
És molt aviat i vaig a fer una volta per Sant Joan fins que obrin, a les 10, el monestir. Passo pel davant de l’església de sant Pol. L'església, bastida a principis del segle XII, va ser ampliada el 1728 amb una nau a cada costat i una façana de coronament ondulat.
Pel lateral, entre els arbres, hi ha uns llibres penjats d’uns fils: la idea és que l’ensenyament està penjant d’un fil. Hi ha lemes i notes com ara: “Un sistema educatiu que no inverteix en els mestres, no inverteix en els alumnes”, o “Les retallades es cobren el futur de generacions senceres”... I això passa en un país que patim un dèficit fiscal anual de 20.000 milions d’euros, que es cobren a Madrid i no tornen mai; una barbaritat. En fi, per pensar-hi. Esteu contents de formar part d’aquest estat espanyol?
A la plaça hi ha una bonica vista de l’absis i del campanar. El 1851 deixà de ser parròquia (funció que passà a l'antiga col·legiata del monestir). El 1936 fou destruïda, i l'abandonament subsegüent menà a la ruïna progressiva de l'edifici. Els anys 1960 se'n consolidà la part subsistent de la construcció romànica, que és el que avui podem veure.
Segueixo fent la volta i passo pel costat d’un edifici amb un gran grafit dedicat a Sant Joan, la població.
Arribo, després, a la plaça de Torras i Bages, des d’on es pot gaudir del magnífic absis del monestir que serà l’objecte de la visita d’aquí a una estona.
Segueixo endavant i passo pel passeig del Comte Guifré. Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (840-897), va ser comte de Barcelona, d'Osona i de Girona (878-897); També comte d'Urgell, de la Cerdanya i també comte de Conflent (896-897). Va ser el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials, iniciant així la dinastia comtal de Barcelona que, també, va esdevenir l’inici de la sobirania de Catalunya.
I tot seguit passo per la Plaça Major. Estic al nucli històric de la vila. Per cert, no us hi heu fixat? Guifré era també sobirà de Conflent i la Cerdanya sencera. Així doncs, com és que actualment el Conflent i la meitat de la Cerdanya pertanyen a França?
Us ho diré: el maleit rei espanyol, Felipe IV de Castella, ho va cedir el 1659 a Lluis XIV de França, sense consultar (no li hauríen permès) a les Corts Catalanes i per tant va ser una decisió il·legal perquè hi estava obligat donat que Catalunya era una nació independent i aquell nefast personatge era sobirà de Catalunya, compartit amb la Corona de Castella, però subjecte a les Constitucions catalanes.
Giro. Aquí hi ha els fonaments del que havia estat la capella que formava part de la infermeria del monestir. L’església de Sant Miquel, de la Infermeria del monestir de Sant Joan de les Abadesses, estava situada dintre el clos monàstic, a tocar i darrere el palau abacial, al cantó oposat a la façana que dona a la plaça del monestir.
Un cartell al costat n’ofereix la informació. Destinada a recollir vells i malalts fora del clos estrictament monàstic, però que li era annexa. La va fer construir l’abat Ponç de Monells, quan ja era bisbe de Tortosa, i fou consagrada el dia 2 de novembre de 1164. Consta que els terratrèmols de l’any 1428 la perjudicaren molt i que aviat fou restaurada. L’any 1498 fou tapiada la porta de comunicació amb la infermeria i oberta una porta que donava al carrer. Fou enrunada durant la guerra civil de 1936-1939.
Deixo a la meva dreta l’escola de les Carmelites, actualment és biblioteca. Edifici que neix del primer i més delicat renaixement toscà. L'edifici el formen una sèrie d'arcades de terracota, on la combinació en porxos, finestres (algunes cegues), dona una unitat exemplar a l'obra. Les Carmelites Descalces o Orde de la Mare de Déu del Mont Carmel són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant. L'orde fou establert el 1562 com a orde femení (les monges carmelites descalces) per santa Teresa de Jesús.
Pujo un camí amunt. És la pujada de les Monges. Per cert, recordem i no ho hem d’oblidar, que el 887 encara no existia ni el comtat de Castella (no va ser fins el 929). I que Catalunya va perdre institucions i independència per un decret (1715) del tristament famós Felipe V, personatge nefast per la nostra terra i que tant mal ens va fer.
Des de dalt hi ha una bona vista sobre el poble, avui envoltat de la màgia de la boira que sembla amagar-ho tot.
Torno avall i vaig (ja és l’hora) a l’accés del monestir. M’avanço i dic que l’església actual del monestir de Sant Joan de les Abadesses, presenta els trets característics del romànic, amb la singularitat afegida de ser un dels exemples més emblemàtics de la gran arquitectura monumental del segle XII a Catalunya.
Abans, una altra fotografia del magnífic absis. El monestir de Sant Joan va ser una fundació personal del comte Guifré el Pilós, que el 885 creà un nou cenobi prop del Monestir de Santa Maria de Ripoll, per a una comunitat de monges benedictines.
Entro i primer faig la visita (molt recomanable) de l’audiovisual el qual permet fer-nos molt bé l’idea de la història d’aquest monestir. Després passo per la porta que permet l’accés al claustre. Un senzill claustre d'estil gòtic, iniciat el 1442 pels artistes Joan de Bar i Joan de Girard, i algunes arcades de l'anterior claustre romànic completen el conjunt.
Fer la volta al claustre sempre és obligat i després entro al temple. La nau central em queda a la vista. La primera abadessa va ser Emma. Aquesta va repoblar el territori de manera que els habitants dels territoris, sobre els que el monestir exercia la seva protecció, pagaven només un cens anual de dos sacs de blat al bisbe. En 913, cinc-cents habitants signaren per seguir sota la seva protecció. La seva activitat fundadora arribà fins al Vallés.
A la banda esquerra hi ha un magnífic retaule, blanc, brillant. És el retaule de Sant Agustí. L’absis de Sant Agustí allotja un retaule del segle XIV d’alabastre dedicat a sant Agustí, bisbe inspirador de la regla o vida comunitària dels canonges del monestir (quan ja havia deixat de ser femení).
Després faig una fotografia a la làpida commemorativa d’Emma de Barcelona. Emma va morir el 942. La va seguir Fredeburga. Després va ser Ingilberga (976-1049), que va ser l'última abadessa de Sant Joan de les Abadesses. Sembla que el seu pare, Oliba Cabreta, penedit de les disbauxes que havia comès al llarg de la seva vida, ho va deixar tot preparat perquè la seva filla il·legítima, que havia tingut amb la muller d’Ermemir, vicari del castell de Besora, entrés a Sant Joan. En assumir el càrrec, amb 20 anys, substituïa l'abadessa Fredeburga; el va ocupar 26 anys.
En 1017, Bernat Tallaferro, Comte de Besalú, per aconseguir una demarcació episcopal pel seu comtat i amb la complaença d'Oliba, abat de Ripoll, va aconseguir (amb males arts) una butlla papal de Benet VIII amb la que la comunitat fou dissolta, amb acusacions falses, ja que les germanes van ser acollides sense problemes en altres monestirs.
Es convenient aturar-se una estona per gaudir del Grup Escultòric del Misteri, del segle XIII, on s’hi representa el Descendiment de la Creu. Tallat el 1250 i considerat com una de les mostres més destacades del romànic català, aquest conjunt escultòric es coneix també amb el nom de Santíssim Misteri, ja que el 1426 s’hi van trobar unes restes incorruptes a l'interior d'un reliquiari amagat en el cap de Crist.
A l’extrem de la dreta hi ha un altre retaule destacat, el de Santa Maria La Blanca. Retaule d’alabastre presidit per la imatge de la Mare de Déu sota l’advocació de Santa Maria la Blanca, amb el cicle narratiu de la infantesa de Jesús format per dotze relleus a les bandes. A la peanya de la Verge hi ha l’escut d’armes del comitent de l’obra, el canonge Ramon de Palol.
Després de la visita del temple vaig a visitar el museu. Entre totes les peces poso atenció en dues en concret. Aquest primera és del bateig de Jesús. Em crida l’atenció el fet que Crist es veu representat amb una edat ja molt adulta, gran. En aquest cas Jesús sembla més gran que els 30 anys que és el moment en que es considera que va començar a predicar, edat que sembla molt tardana (pels no erudits) tenint en compte el seu paper fonamental com a Fill de Déu.
Sempre suposa un misteri el paper de Joan el Baptista, sabent que va néixer en una família jueva pietosa, en un moment en què el poble jueu esperava l'arribada del Messies. Cal recordar que pels jueus el bany ritual, encara que tenia com a objectiu la purificació, també simbolitzava l’entrada en una nova comunitat i un nou pacte. Així doncs, el baptisme de Joan, que era jueu, sembla que es barrejava entre una idea i una altra, sobre tot si considerem que els pares de Jesús eren jueus i com també, lògicament, Jesús.
Una altra pintura sorprenent: un Sant Miquel amb aspecte de dona jove i de faccions molt atractives. Certament, les imatges del cristianisme (com d’altres creences) no representen aspectes “reals” dels personatges, sinó que s’hi presenta la idea o concepte que hi ha al darrera i que forma part del missatge.
Quan surto segueixo una mica més fent la volta i vaig cap a l’empresa tèxtil que hi havia a tocar del Ter i que fa anys està tancada. Aquí hi ha un bonic camí per seguir-lo.
El camí, ara ben entapissat de fulles de tardor, passa per la fageda.
Fins que arribo a la capella de la Mare de Déu del Prat. L'oratori de la Mare de Déu del Prat és una antiga capelleta o reposador situada a la vora de l'antic camí ral a Camprodon, és a dir al nord-est, molt a prop de la vila; erigida vers el 1435 per iniciativa de dos menestrals de la població.
Finalment he tornat i he fet aquesta fotografia, des de baix, del Pont Vell. Durant la Guerra Civil el pont es va destruir. Als anys 70 es va inaugurar el nou pont, i actualment la construcció compta amb una gran arcada central apuntada, de trenta-tres metres de llum, amb dos arcs de descàrrega (un apuntat i l'altre semicircular).
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1631-sant-joan-de-les-abadesses-monestir-194313899
Aquí, una altres visites a monestirs catalans:
Poblet
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/conca-de-barbera/964-reial-monestir-de-santa-maria-de-poblet
Vallbona de les Monges https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/urgell/1315-1554-vallbona-de-les-monges-monestir
Santes Creus https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-camp/947-monestir-de-santes-creus
Ripoll https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/ripolles/1382-1628-monestir-de-ripoll
Escala Dei https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/priorat/356-cartoixa-escaladei-la-pietat-sant-antoni-de-montalt-coves-roges
Comentaris
RESPOSTA: Un altre dia a veure si pots, seras molt benvingut.