(Ripollès) Ruta 1628 el 1/12/2024; 2,6 km; +20 -20; 2,5 hores. Visita guiada al monestir de Ripoll, que es tant com dir al monestir primigeni de Catalunya. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El monestir de Ripoll va ser iniciat el segle IX.
Avui dia 1 de desembre he anat a fer una visita guiada del Monestir de Ripoll. Ripoll, monestir de patronatge comtal, va ser fundat vers el 879-880 per Guifré el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya, Girona-Besalú i Barcelona, dins un pla molt ambiciós d’afermament del seu poder a l’alta vall del Ter i en territoris de més al sud.
Des de l’aparcament vaig fins a la plaça de l’Abad Oliba, on hi tenim el destacat monestir, cabdal per la història de Catalunya.
Començo la visita fent una volta per la informació prèvia del Centre d’Informació d’on destaco el Pacte de Pau i Treva, pel gran interès que té per la nostra història. Història molt avançada a tot Europa.
La Pau i Treva de Déu fou un moviment social assembleari impulsat al segle XI com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals. Comptava amb el suport dels comtes, bisbes i camperols. Es poden considerar l'origen de les Corts Catalanes, juntament amb la Cort Comtal, i el primer exemple de parlamentarisme antic europeu, només per darrere de l'Althing islandès.
L’inici de la visita comença just al davant del monestir. Cal recordar que la primera assemblea de Pau i Treva va tenir lloc als prats de Toluges (Rosselló), el 1027, sota presidència de l'abat Oliba. S'hi van establir una sèrie de disposicions, com el deure per a tots els habitants del comtat de Rosselló i de la diòcesi d'Elna.
Recordem que l'abat Oliba (Besalú 971 - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà, a més de fundador de Montserrat.
Entrem i ens trobem davant de la gran portalada. El 880 ja es té notícia del primer abat, Daguí, i d’una comunitat de monjos. Aleshores es devia iniciar la construcció de la primera església, que el bisbe Gotmar, a instàncies de Guifré i la seva esposa Guinedilda, va consagrar el 20 d’abril de 888. A la segona meitat del segle X el monestir va viure un primer període d’esplendor de la mà de l’abat Arnulf (949-970), que des del 954 era també bisbe de Girona. Viatjà a Roma el 951, d’on va obtenir una butlla del papa Agapit II de confirmació dels béns i de la immunitat del monestir, i del dret de lliure elecció de l’abat.
La portalada monumental de l’església de Santa Maria de Ripoll, situada a la façana occidental, data de mitjan segle XII i substitueix la primitiva porta del temple. La lectura iconogràfica del conjunt s’inicia per la porta i continua pels dos cossos horitzontals, de baix a dalt. El punt d’inici és la clau central de l’intradós de l’arc inferior, amb el bust de Crist beneint. A banda i banda quatre escenes formen el cicle de Caín i Abel. La segona arquivolta presenta deu episodis de la vida dels profetes Jonàs i Daniel, tot basant-se en l’Antic Testament. (Vincle al final molt explicatiu).
Aquest és un esquema de la Portada que serveix per seguir les explicacions que s’exposen al vincle esmentat. Amb la guia, aquí ens hi hem estat ben bé mitja hora.
Un dels detalls és aquesta representació simbòlica de la ciutat de Jerusalem empestada a causa del càstig sotmès a David; l’àngel del Senyor deté l’espasa i atura la pesta (2Sa 24, 18-25).
Aquest altre detall, una mica més difós, en un dels arcs conté la representació del profeta Jonàs quan és llançat al mar i engolit per la balena (Jo 1, 1-15 i 2, 1-3).
Entrem a dins del temple. El triomf del pronunciament de Riego, al principi del 1820, comportà que les noves Corts decretessin la dissolució dels ordes religiosos monacals i confirmessin l’abolició dels senyorius jurisdiccionals. La majoria de monjos van abandonar el monestir.
Amb el restabliment de l’absolutisme el 1823, es va produir la restauració de la vida monàstica i poc després, entre el 1826 i el 1830, l’abat Francesc Xavier de Portella endegà un ambiciós pla de renovació de l’església, seguint un projecte de l’arquitecte vigatà Josep Morató. El temple va passar de tenir cinc naus a disposar-ne només de tres i es va decorar segons el gust neoclàssic. La destrucció i supressió definitiva del monestir s’esdevingué arran de la Primera Guerra Carlina.
Aquest penó central va ser cremat no per la imatge que podem veure des de l’entrada, sinó per la que hi ha just al darrera i que diu: “Regina de Catalunya torneu-nos la llibertat” (tal com es veu a la fotografia).
Als nostres peus, just a l'entrada ens trobarem amb la tomba a terra del bisbe Josep Morgades (1826-1901) restaurador del monestir. Les obres de reconstrucció foren dirigides per l'arquitecte Elies Rogent i la basílica es consagrà l'1 de juliol de 1893. Morgades va ser a més clergue, un activista cultural català, bisbe de Vic i de Barcelona. Fou un dels bisbes més representatius del procés d'adaptació de l'Església catalana a l'estat liberal, i també de la defensa de la llengua catalana.
La pica baptismal va ser donada el 1893, al monestir, pel Centre Excursionista de Catalunya.
Tomba del fundador de Catalunya, el comte Guifré el Pilós. Guifré el Pilós mor l’11 d’agost del 897 i les seves despulles són sebollides al monestir de Ripoll, tal com ell mateix havia disposat. Inaugurà una tradició que serà continuada pels seus descendents, els comtes de Cerdanya i Besalú, i, ja al segle XII, per dos comtes del casal de Barcelona, Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV. Santa Maria de Ripoll esdevé, d’aquesta manera, el primer panteó de la dinastia que governarà el territori català fins al segle XV.
La invasió dels francesos de 1794, els avalots i l’incendi del 1835 provocaren la profanació i la pèrdua de gairebé tots els sepulcres comtals. Sortosament, les despulles de Guifré es conservaren. Després de diversos intents fallits, el 1982 es dugué a terme la construcció del sepulcre definitiu, situat a l’extrem del transsepte nord.
En aquesta tomba no ho hi ha les restes de Ramon Berenguer IV. En explica la guia que en el context de la guerra carlina del 1835, el matí del diumenge 9 d'agost l’exaltat destacament dels «Tiradores de Isabel II» es fixaren en la solitària urna de fusta del comte Ramon Berenguer IV «el Sant»; la profanaren, en tragueren el cadàver momificat, i mentre la turba laica insultava, trepitjava i escopia sobre les restes mortals del comte de Barcelona, el cabdills el sotmeteren a judici popular. Se li imputaren els crims d'haver expulsat els sarraïns de Catalunya i de propagar la fe catòlica. Fou trobat culpable dels crims i condemnat a la foguera. Per tant van encendre les teies i al crit de «Visca la llibertat!» calaren foc als altars i als objectes sagrats, i van llençar a les flames el cadàver momificat de Ramon Berenguer.
Recordem que Ramon Berenguer va ser ‘príncep’ ja que el 13 de novembre del 1137, uns tres mesos després del pacte matrimonial, Ramir II d'Aragó comunicava als seus súbdits que havia fet donació de la seva filla i del seu regne al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Adossats als pilars de la nau central, tocant el presbiteri, hi ha les urnes sepulcrals d’estil modernista del comte de Besalú Bernat Tallaferro, a l’esquerra de la nau, i la del Radulf, fill de Guifré el Pelós i bisbe d’Urgell, a la dreta, inaugurades el 1896 i el 1898. (La foto és la de Bernat Tallaferro).
Bernat I de Besalú, dit Bernat Tallaferro (970 - 1020) fou comte de Besalú (988-1020) i comte de Ripoll (1003-1020). Durant el seu govern, el comtat de Besalú va assolir la seva màxima influència i va arribar a ser seu episcopal, però va ser també un personatge contradictori que va perjudicar el convent de Sant Joan de les Abadesses.
Finalment anem a fer la visita del claustre. La galeria romànica –la nord– amb arcuacions decorades amb bells capitells figuratius i vegetals, no és gaire posterior a la portalada monumental. La resta de galeries incorporen ja un llenguatge plenament gòtic, com ho palesen els excepcionals capitells de l’ala est. En aquest mateix període, al tombant del segle XV, es basteix el pis superior, conclòs al XVI.
Els estralls provocats per la invasió dels francesos el 1794, l’exclaustració i la crema de l’església afectaren greument el claustre i les tombes comtals que hostatjava. El febrer de 1847 s’ensorra la galeria oriental. Es fa necessària la restauració que es duu a terme de manera pràcticament paral·lela a l’església (1886-1907) i que seguirà els mateixos criteris.
No va ser fins la intervenció conclosa el 2011, realitzada amb el finançament del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, que es van recuperar els murs interiors i es van descobrir els accessos a les dependències monàstiques medievals i modernes. Això va permetre datar amb més seguretat l’evolució constructiva del claustre i l’església.
Flanquegen la façana dues torres campanars. La del costat esquerre està formada per dos pisos amb finestres d'arc de mig punt i teulada a 4 vessants. El campanar de la part dreta és de planta quadrada i de cinc pisos, presenta arcuacions cegues de tipus llombard i dues finestres a cada cara, les dels dos últims pisos són geminades. Aquesta torre es troba coronada per merlets.
Sortim del monestir en acabar la visita. Ha estat una visita extraordinària, amb una guia molt didàctica. Penso que, de fet, caldria un curset de tres o quatre dies per entendre-ho tot, li comento quan marxo.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1628-monestir-de-ripoll-193597285
Vincle sobre la Portada: https://www.monestirderipoll.cat/la-portada/
Aquí, altres cròniques de monestirs de Catalunya:
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/conca-de-barbera/964-reial-monestir-de-santa-maria-de-poblet
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/urgell/1315-1554-vallbona-de-les-monges-monestir
https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-camp/947-monestir-de-santes-creus