(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Ribera d’Ebre) Ruta 1272 el 25/10/2020; 7 km; +326 -326; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Rasquera, Sagrat Cor, ermita Sant Domingo, Les Negraletes, Tossalet del Cànter, coll de Pins, Observatori de Líster. Participants: Tin i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: moderada. IBP: 45.
FA ANYS: Ramon Berenguer IV va cedir Rasquera, el 1153, als templers.
Hem quedat a un lloc per aparcar abans d’entrar a Rasquera. Hi ha moltes dites tòpiques als pobles. Una de les dites diu que “A Rasquera fan cabassos, a Ginestar, cabassoles i a les xiques de Miravet, no els agrada dormir soles”.
Primer anem fins al centre del poble per fer una fotografia de l’església parroquial de Sant Joan. L'església de Sant Joan és una construcció del segles XVIII que es va bastir sobre una anterior que datava de l'època dels Templers. Al frontó de l’església hi ha anotada una data: 1772.
Sense contemplacions, el camí que seguim, molt ben preparat, puja ben dret. Ens ho prenem amb calma. Rasquera consta citada en un document de l'any 1153, pel qual el comte Ramon Berenguer IV va donar la vila de Rasquera als templers, que tenien per seu el castell de Miravet.
Es pot contemplar la Ribera d’Ebre des del monument del Sagrat Cor. Aquests monuments generalment és van promocionar a partir dels anys 55 a 60 del segle passat i tradicionalment tenien la funció de protegir i salvaguardar el poble que tenien al seus peus. He fet referència en alguna altra crònica anterior d’èpoques antigues tolerants en termes religiosos. Però la història (William Dalrymple) està plena d’actes bàrbars d’unes religions contra les altres i també entre diferents formes d’entendre la pràctica dins d’un mateix col·lectiu religiós.
Unes boniques escales per anar pujant, ja que aquesta és una ruta tradicional pels rasquerans i rasqueranes. Per cert, del tema anterior, només cal recordar com milers de jueus van ser desposseïts de tots els seus béns i expulsats per fanàtics monarques d’Espanya i Portugal i van trobar refugi i ajut a l’imperi otomà. Era fruit de la intolerància cristiana (en aquest cas concretament la catòlica) en aquells anys d’actuacions d’una barbaritat impensable. També va ser l’època que l’imperi otomà els rebia i ajudava, com va ajudar a cristians orientals. Però el segle XX tota aquella tolerància va rebre un fort cop pel creixement de les actituds islàmiques més radicals.
El camí arriba a un replà ample amb l’ermita de Sant Domènec (que es troba també com Sant Domingo), on hi ha una extensa àrea de lleure amb taules, bancs i zona de barbacoes. És una petita construcció d'època barroca del segle XVII, amb absis quadrat i cúpula, consagrada a Sant Domènec de Guzman. Des del balcó natural de la plaça de l'ermita es pot observar la vila de Rasquera a vol d'ocell. A l'oest s'observen les serres de Pàndols i Cavalls.
Una aturada i una foto mirant a la vall i cap a la Serra de Cavalls, indrets rellevants que ens recorden moments de foc i de bombes, de ferits i de morts. La Batalla de l’Ebre es va iniciar el juliol de 1938, en que les tropes franquistes en van llençar a passar l’Ebre en la batalla més llarga de la guerra (115 dies). Un cop passat l’Ebre els dies de la República van quedar comptats. Al final de la crònica insereixo els vincles a altres rutes: Pàndols, Cavalls i Corbera.
La pujada segueix per sender que cresteja i per tant les cames es fan servir més; sempre buscant els punts de pujada per les roques calcàries per aquest espai de Les Negraletes. Aquesta excursió la fem per un paratge important de la Guerra Civil. El final de la Guerra Civil va suposar, a més dels morts i dels exiliats, una permanent repressió a tota la península, però especialment a Catalunya, ja que a més dels empresonaments per raons polítiques s’hi va afegir la repressió brutal de la cultura i la llengua. Al principi van ser les cançons populars les prohibides, com: els Segadors, l’Emigrant o el Cant de la Senyera. “Els Segadors” és una cançó popular catalana, sorgida pels volts del 1640 com a romanç històric referit al Corpus de Sang i la Guerra dels Segadors, la guerra de separació de Catalunya de la Monarquia Hispànica de Felip IV i el Comte-duc d’Olivares. El 1993 va ser declarat himne oficial de Catalunya pel Parlament.
Altres cançons, avançat el franquisme, van passar per la censura. “Diguem no”, de Raimon també va ser censurada. Un llapis vermell com a símbol de la prohibició. Els censors, entre 1962 i 1977, van censurar més de 400 cançons en català (el programa de TV3 ‘Sense ficció' va emetre el documental ‘La cançó censurada' el gener 2016 (article publicat a ‘elpuntavui.cat’ d’on he obtingut la foto). Ah, i de les històriques, recordem que “El cant de la senyera” se'n va fer l'estrena l'11 d’octubre de 1896 a Montserrat. Al cap de poc temps, ja era considerat un dels himnes no oficials de Catalunya, especialment durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco que el van arribar a prohibir. Com es pot estimar un Estat que es dedica a prohibir les cançons que fan vibrar l’ànima, o els governants posteriors que, lluny de demanar disculpes, continuen donant suport a estratègies contra la llengua? Aquest mateix juny 2020 el Tribunal Suprem d’Espanya confirma l'anul·lació del decret de la Generalitat Valenciana que permetia comunicar-se mitjançant la llengua autòctona amb altres autonomies del mateix àmbit lingüístic (referint-se al català, valencià i mallorquí).
Una aturada per gaudir del paisatge. Als nostres peus, Rasquera. Ens queda una estona, no gaire, per arribar al cim, a l’Observatori de Líster. Tots sabem (o hem sentit parlar) d’Enrique Líster Forján, nascut a un poble d’A Corunya el 1907 (va morir a Madrid el 1994). Va ser un militant comunista i un destacat militar lleial a la República durant la Guerra Civil espanyola. Havia participat activament en les lluites dels treballadors agraris a Galícia i es va convertir ràpidament en un important activista sindical, en el difícil context de pistolerisme patronal contra els sindicats en la fase final de la Dictadura de Primo de Rivera (‘wikipedia’). L’article també recorda el rerefons dels plans, el 1936, de la clandestina Unió Militar Espanyola composta per oficials d'ultradreta, reaccionaris catòlics o falangistes.
Al sud, el panorama extraordinària de la Serra de Cardó. El dia ha començat fred, però ara el sol escalfa i la vista és extraordinària.
Finalment, arribem a 501 metres d’altitud, és el punt que sovint es troba indicat com a Coll de Pins, però no és un coll, sinó un turó. Hi ha dos colls: un a l’est que va a les Moles de Penauba i l’altre al sud, a pocs metres més avall, fins on ara anirem. Qualsevol dels dos podria ser el Coll de Pins. Ara estem, doncs, a l’Observatori de Líster.
Queda una trinxera i poca cosa més, junt amb un rètol d’informació (suposo que de la Memòria Històrica) totalment esborrat per l’acció del sol i la pluja. Les circumstàncies van unir Hitler, Mussolini i Franco. “Tots van emprar col·lectius radicalitzats per imposar-se per la força. Els camises negres a Itàlia, les SA i les SS a Alemanya i, finalment, els falangistes a Espanya. Rendien culte a la virilitat, la força física i creien necessària la guerra i la constant bel·ligerància. El seu objectiu era donar pallisses, sembrar el terror i, arribat el cas, assassinar als que dissentien amb el moviment” (‘canalhistoria.es’). ‘Canalhistoria.es’ afegeix que “cap dels tres va permetre que ningú li fes ombra a la seva autoritat. Mussolini se les va tenir amb Dino Grandi. Hitler es va treure de sobre a Ernst Röhm i les SA a "la nit dels ganivets llargs". I Franco va guanyar la partida a Queipo de Llano i Goded, fins i tot es va especular amb l'autoria dels accidents aeris que van acabar amb les vides de José Sanjurjo i Emilo Mola.”
Baixem una mica fins a un rètol que indica la cruïlla de Terracuques i Rasquera, prenem el que baixa a la dreta cap al poble. Potser estem al Coll de Pins. Per perspectiva històrica diguem que al principi parlàvem de la història de Rasquera el 1153, doncs afegim que aquell anys feia tres que s’havien conquerit, als musulmans, Tortosa i Lleida. Encara faltaven 60 anys perquè es conquerís Mallorca i així s’anava preparant el domini del Principat de Catalunya de la mediterrània.
La baixada és molt evident i constant, però es baixa molt bé. Arribarem a la carretera i d’allà cap al poble. Per cert, afegim que la nació catalana ja comptava, el 1153, de consolats del mar a Trani, Pisa, Messina i Xipre. Catalunya va ser la pionera en els consolats com a organisme del dret marítim català.
Cròniques de rutes properes:
Serra de Cavalls: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/terra-alta/723-corbera-d-ebre-santa-madrona-serra-de-cavalls-punta-redona-vall-de-carruves
Corbera d’Ebre: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/terra-alta/754-corbera-d-ebre-ruta-urbana-poble-vell
Serra de Pàndols: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/ribera-d-ebre/167-serra-de-pandols
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/rasquera-sant-domingo-tossalet-canter-observatori-lister-coll-de-pins-59308446
Aquesta excursió té l’IBP que s’ha indicat a dalt. Veure l’anàlisi a: https://www.ibpindex.com/index.php/es/