(Ribera d’Ebre) Ruta març/2013; 12 km; +490 -490; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: La Fonteta de Gandesa, volta Mola d’Irto, Santa Magdalena, Pala Alta (cota 706), coll d’en Torner, La Fonteta. Tipus de sortida: circula; Dificultat: fàcil.
 |
 |
ARA FA MOLTS ANYS: Ja des del 1413, la Generalitat de Catalunya com a institució, disposava del poder de decidir i gestionar els recursos propis. Recaptava els impostos anomenats generalitats, és a dir: de duana i sobre el comerç de teixits; també tenia el dret d'emetre altres tributs que permetien el funcionament de l'institució, armar galeres pròpies contra els corsaris i altres necessitats.
El punt d’inici és a l’àrea de picnic de La Fonteta, abans d’arribar a Gandesa, cap on anàvem des de Pinell del Brai. Estem dins del terme municipal de Gandesa, un poble històric que compta amb diversos racons singulars. Aquest n’és un, amb fonts, focs i amb l’ombra de pollancres i pins. Potser convé saber que Gandesa va ser un nus de camins molt important , perquè ja en temps dels romans hi coincidien les vies de comunicació del Principat de Catalunya, el regne d’Aragó i el regne de València, donat que hi passaven la Via Edetària i la Via Augusta.
Seguim els senyals del GR que primer fan uns metres de la carretera, fins a uns corrals i després s’endinsen en direcció nord seguint la vall de les Carruves, mentre tenim més enllà el Puig de l’Àliga i a la nostra dreta la Mola d’Irto. El Puig de l’Àliga havia estat un dels objectius de la contraofensiva republicana. La 35 Divisió Internacional va intentar, sense èxit, la conquesta des del 26 de juliol fins el 2 d’agost. Comentem amb el company la importància del territori. La informació documental més antiga de Gandesa prové del 1153, moment en que l’indret va ser cedit a l’orde dels templers. Va ser Ramon Berenguer IV qui va fer la donació a Pietro della Rovere, mestre del Temple de Provença i d’Hispània, tot quedant integrat dins del terme de Miravet. Ara be, anteriorment, els sarraïns hi estaven des de feia uns quatre segles. Sabem que tot i que es va respectar, després de la conquesta, la població àrab existent, és evident que molts dels habitants van marxar i va quedar poc poblat, la qual cosa explica l’interès dels templers en afavorir nous pobladors amb les cartes de poblament que van ser expedides a partir del 1180.
La pista va ascendint suaument i a una altitud d’uns 400 metres girem a la dreta en direcció sud-est i seguim el camí del vessant de llevant de la Mola d’Irto, que anem voltant tot deixant-la a la nostra dreta, vertical per sobre nostre. El torrent, abrupte però amb sender de fàcil caminar, ens deixa veure un extrem dels contraforts de la Serra de Pàndols, el nostre objectiu. Dins del nostre programa de rutes amb història, aquesta és una serra molt important pels fets durant la Guerra Civil en el que va ser la batalla de l’Ebre (entre abril i novembre de 1938). Aquesta serra va ser ocupada als inicis de l’ofensiva de l’exèrcit republicà sota el comandament d’Enrique Líster, que manava la Segona Divisió del Cinquè Cos d’Exèrcit. I aquesta serra va ser l’escenari de la contraofensiva dels exèrcits de Franco: la Quarta Divisió del general Alonso Vega i la 84 Divisió (del coronel Galera).
Seguim els pocs, perduts i mig esborrats senyals del GR fins a la carretera, que passem per sota i comencem a pujar per la serra de Pàndols. Comentem que la contraofensiva va suposar combats molts durs amb milers de morts. L’ofensiva republicana es va produir a finals de juliol, l’intent franquista el 10 d’agost i el 14 d’agost, els republicans, amb la participació de la 35 Divisió Internacional, van aturar el cop. Finalment cal afegir que la serra de Cavalls va caure en mans de l’exèrcit franquista, que protagonitzava el cop d’estat, el 31 d’octubre i el comandament republicà va ordenar l’evacuació de Pàndols. Mirant enrere tenim una magnífica visió de la Mola d’Irto.
També tenim una bona vista de la serra de Cavalls, un altre indret de forts enfrontaments, ocupada per uns i altres i que va ser punt d’ofensiva contra la població de Corbera d’Ebre (cal recomanar la visita del poble vell, convertit en museu a l’aire lliure i símbol de les barbaritats de la guerra). Per cert que, ara recordo que Líster va néixer a Ameneiro (La Coruña) i que un cop acabada la Guerra Civil es va exiliar a Moscou on va obtenir el grau de general de l’Exèrcit Soviètic. Va intervenir contra els exèrcits alemanys durant la Segona Guerra Mundial. S’havia nacionalitzat rus amb el nom de Vissiaranovich Lisevski i va ser enviat a França, on va viure entre 1945 i 1951, on es va encarregar d’agrupar els excombatents de la Guerra Civil espanyola, va intentar formar un grup militar amb la denominació Forces Armades Republicanes Espanyoles i va participar en l’organització del maquis contra Espanya i el règim de Franco. Posteriorment, ja parlem de 1977, va tenir moltes diferències amb Santiago Carrillo.
Per la serra de Pàndols es troben encara vestigis d’aquella guerra, com alguns refugis i, de tant en tant, restes de metralla en forma de petits ferros rovellats i retorçats. Pel camí que seguim, que ara cresteja i ens permet unes vistes molt obertes, imaginem el dolor i l’angoixa dels soldats sotmesos als intensos bombardejos i els atacs dels avions alemanys que, en suport de Franco, atacaven aquestes posicions. Des del principi, Hitler i Mussolini van donar suport a l’aixecament militar a Espanya i això els hi permetia posar a prova els seu material bèl·lic de cara a la futura Segona Guerra Mundial.
Arribem a Santa Magdalena. Aquesta ermita va ser reconstruïda, de forma molt simple, entre el 1951 i el 1960. Situada a la part del darrera de la serra de Pàndols, , està al costat d’una font i està datada al segle XVI. Va ser totalment destruïda, juntament amb els seus arxius, durant la Batalla de l’Ebre. La nit del 24 de juliol de 1938, l’exèrcit republicà va creuar l’Ebre sense gaire resistència dels revoltats i van ocupar Pinell de Brai i unes hores després l’ermita de Santa Magdalena i la cota 705, on anirem d’aquí a poca estona. Quan van voler seguir cap a Gandesa i Bot va ser quan es van trobar una forta resistència i començà una guerra de desgast.
Des de Santa Magdalena es va seguint una pista, a trams asfaltada i ampla. En pocs minuts s’arriba al davant del turó arbrat que és la Pala Alta o Cota 705. Als seus peus, en una cruïlla, uns rètols explicatius han estat instal·lats pel Memorial Democràtic, de la Generalitat de Catalunya, que és una institució pública que té per finalitat la recuperació, commemoració i foment de la memòria democràtica durant el període entre 1931 i 1980.
La Cota 705 és un espai clau de la batalla. Des de dalt es podien controlar tots els altres punts alts que envolten les serres. El dia 25 de juliol les forces republicanes, que havien creuat el riu per davant de Ginestar, van ocupar les cotes més altes de la serra de Pàndols i d’aquesta manera controlaven les poblacions de Part de Comte, Bot i Gandesa. Tot i amb això no van poder ocupar aquestes poblacions per la forta reacció de les tropes de Franco.
L’indret actualment, és un amable mirador, ben ordenat amb tot de plaques que commemoren els morts. Es tracta d’un lloc que invita a asserenar-se i a ser respectuós amb els que hi van patir i morir. Hi ha una placa del XVth International Brigade (del British Battalion Volunteers) on els noms indiquen procedència britànica, però també de Canadà o de Sydney. Altres plaques són records per a homes, sovint molt joves, que mai no han tingut l’oportunitat de viure una vida plena d’alegries i també d’algunes penes. Aquí es va acabar el seu camí, mentre molts altres, de l’exèrcit revoltat, morien als peus de les penyes abruptes dels torrents intentant conquerir aquest punt, manats per uns oficials que també eren manats per uns generals. Què trist, les guerres! Quina pena que hi hagi persones que no comprenen el valor de la paraula, del diàleg. Al centre del mirador, el monument a la Pau. Parla de la lleva del Biberó de 1941. La inscripció diu: “A tots els que varen combatre a la Batalla de l’Ebre”.
A l’altra costat del monument, a tocar a terra (que obliga a agenollar-se per veure-ho bé), una finestreta permet veure alguns ossos d’alguns dels morts a la batalla. Al perímetre d’aquest espai de memòria, diversos rètols expliquen els dies de l’ofensiva, amb alguns mapes explicatius. Va ser la nit del 13 d’agost, després d’un cop afortunat de les forces franquistes i cost molt alt de vides humanes dels dos bàndols. Després, les temptatives dels republicans per reconquerir la posició no van donar resultat, però el fet de no haver ocupat les altres cotes dels voltants tampoc va permetre als franquistes consolidar el seu èxit i van haver de dirigir la seva ofensiva cap a altres sectors del front.
Tota la vall va ser molt maltractada per la guerra i les poblacions de Gandesa i de Corbera d’Ebre van resultar quasi esborrades del mapa. Nosaltres anem baixant, passant pel coll d’en Torner i anem a parar finalment a La Fonteta, on ja se senten els crits d’uns nens i l’olor del foc i de carn a la brasa. Les flors d’un ametller i els crits dels nens són un signe de vida i de futur, esperem que mai més ningú vulgui tornar a fer servir armes contra les persones.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: