1579, GR-99, Camí de l’Ebre, Riba-roja, Flix

(Ribera d’Ebre) Ruta 1579 el 19/05/2024; 11,2 km; +82 -82; 3,5 hores. Excursió organitzada per Xulius amb el següent itinerari:GR-99, Camí de l’Ebre, Riba-roja, Flix.    Participants: Amb una trentena de participants i en Joan Torrent com a guia i organitzador.    Tipus de sortida: travessa lineal. Dificultat: fàcil. 

FA ANYS: La conquesta del territori va ser per Ramon Berenguer IV el 1132.

    Un parell d’hores des de Sant Pere de Ribes fins a Riba-roja d’Ebre per començar l’excursió. Arribem i fem un cafè abans de començar a caminar per aquesta ruta planera i còmoda que segueix el Camí de l’Ebre, el GR-99.

    És un sender de gran recorregut que surt de Fontibre i arriba fins a Riumar. El recorregut, des del naixement a la desembocadura del riu Ebre, transcorre força paral·lel al riu i avança al llarg de set comunitats autònomes. Té més de 1200 km i està dividit en 42 etapes.

   Comencem a caminar per l’esquerra del riu i cal recordar que pels caminadors la dreta o esquerra d’un riu o torrent sempre es calculen en funció de la direcció del corrent de les aigües, no en funció de la nostra direcció de marxa; encara que avui la nostra marxa segueix per l’esquerra del riu en direcció, en principi, al nord (després canviarà).

    Riba-roja es va quedant enrere. A la vila s'hi han trobat restes de ceràmica musulmana i encara es conserven alguns topònims que es remunten a l'època de domini sarraí, bé que també poden ser posteriors a la conquesta, ja que, en gran part, la població sarraïna hi va seguir vivint. El poble, i els altres propers de la Ribera d'Ebre i de la Terra Alta, va ser conquerits en temps de Ramon Berenguer IV, per tant parlem del que va ser l’últim comte de Barcelona (1130-1162), ja que els sobirans de Catalunya, a partir d’ell, van se anomenats reis.

Recordem que l’any 1137 pel compromís matrimonial amb la filla de Ramir II d’Aragó, Petronila, va passar a governar aquell regne amb el títol de “Príncep i Dominant d’Aragó”. Amb aquesta operació, Ramir II va aconseguir evitar que Aragó caigués en mans del seu cunyat Alfonso VII de Lleó y Castella. El regne de Castella va destacar per ser un incòmode veí pels les nacions veïnes.

    Encara no hem caminat 2 km i ja es veu molt bé la volta que fa el meandre de Riba-roja. Tant aquest poble com el de Flix (on acabarem l’excursió) es van desenvolupar al costat d’un gran meandre, encara que el de Flix és molt més tancat.

    A l’esquerra les terres vermelloses disposen de bancals per a les oliveres.

    El camí, de terra i molt ample, va seguint les sinuositats del riu i des d’aquesta lleugera pujada es veu ben bé la seva amplada considerable. Aquí el riu és ample i ple perquè està embassat a Flix.  Val a dir que la conca fluvial de l’Ebre compta amb uns 85.000 km2 i resulta la segona més gran de la península. Això és realment molt si tenim en compte que tot el territori de l’estat espanyol és d’uns 500 mil km2. Ah, però potser molt poc si ho comparem per exemple amb la conca del riu Plata (ho vaig investigar quan vaig estar a Buenos Aires el passat mes de gener) la qual cobreix una àrea de...... 3 milions de Km2! És la segona més gran del món. Així que déu n’hi dó!

    El company David fa aquesta fotografia de grup.

    A l’esquerra del camí anem trobant aquestes vetes de guix. El guix és un mineral format per sulfat de calci deshidratat i també el mineral sulfat més comú a la superfície de la Terra; acostuma a ser transparent, amb lluïssor vítria o setinada, s'exfolia en escates fines i flexibles.

    No hi ha massa elements de referència en tota aquesta ruta, però ara sí, ara tenim un mirador conegut com el de “Les Illes”. Val a dir que abans de la construcció de la presa de Flix, l’any 1950, aquestes dues illes eren només una. La pujada del nivell de l’aigua les ha deixat en dues.

    I una estona més endavant trobem també l’observatori d’aus del Mas de les Cigonyes.

    Al costat d’aquest observatori hi ha un espai lacustre protegit conegut com del “Galatxos”. És un dels espais del complex de zones humides de les Illes de l'Ebre. Destaca la presència de tamarigars de “Tamarix canariensis” i “Tamarix Africana” i també s'hi troben densos canyissars on les aigües són més calmades.

    Seguim caminant i fen algunes fotografies. El camí per on anem, ara que anava més a prop del riu, coincideix amb el camí de Sirga. Quan la barca havia de portar-se aigües amunt cali, per uns camins laterals tibar i estirar d’unes cordes que ajudaven a remuntar el corrent. Això es feia amb l’ajut de persones, cavalls o mules. Els camins duien el nom de “camins de sirga”. Els principis d'Arquímedes i de la inèrcia fan que amb esforços relativament petits es puguin arrossegar-se càrregues prou feixugues. Al riu Ebre eren típics els llaguts sirgats per mules; desapareguts en dates relativament recents. Van inspirar la novel·la ‘Camí de sirga’ de Jesús Moncada, llibre molt interessant i que recomano.

    Arribem aviat a un mas amb un aparcament ple de cotxes, amb música i on s’hi han organitzat diverses activitats. Ens expliquen que fan la Festa de les Cigonyes. És una jornada festiva per gaudir de la natura, els amics i la família en l’entorn de la Reserva Natural de Sebes. S’hi fa una cursa i tallers i jocs per a nens i nenes de totes les edats, un espai de joc per als nadons i les seves famílies. Està especialment pensat per als nadons nascuts durant el 2023, pels quals es poden recollir els corresponents diplomes commemoratius. El nom de la festa fa referència precisament a les cigonyes que l’any anterior “havien portat els nens al seu bec”.

    Una sorpresa és trobar en Tomàs Molina. Durant anys l’hem pogut veure presentant l'espai d'El Temps a TV3. Gràcies a ell i al programa jo podia fer previsions per les sortides que organitzava. Aquest any ha fet el salt a la política, com a segon a la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al Parlament Europeu de 2024, dins de la coalició Ara Repúbliques.

    I ja que passem per l’espai de la reserva natural de Sebes, aquí hi deixo una fotografia d’un cartell que en parla. La Reserva Natural de Sebes és un dels espais naturals més importants de les Terres de l’Ebre. Conjuntament amb el Meandre de Flix ocupa una superfície de més de 250 hectàrees de zones d’aigües lliures, aiguamolls, boscos de ribera, illes fluvials i galatxos. La gran diversitat d’hàbitats que acull la Reserva fa que sigui un punt important per a la conservació de la biodiversitat, tant de fauna com de flora i vegetació. Algunes de les espècies presents a la Reserva, estan catalogades com a escasses o molt rares a Catalunya, o fins i tot com a endemismes.

A Flix acabem aquesta excursió. De Flix, una dita fa “Acabar com la fira de Flix: dues caixes i un canyís” que vol dir que una cosa acaba en no-res. I n’he trobat una altra que amb prou mala intenció diu “Les dones de Riba-roja han anat a pixar al riu; i les de Flix diuen que baixa l'aigua amb lleixiu”. Sovint les dites ens parlen de la competència entre pobles... però també d’imaginació i d’enginy.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1579-gr-99-cami-de-lebre-riba-roja-flix-171357584

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/ribera-d-ebre/944-rasquera-sant-domingo-tossalet-canter-observatori-lister-coll-de-pins

Per cert hi ha una nota molt interessant sobre el túnel de Flix a: https://fccpmf.blogspot.com/2021/12/resclosa-de-flix-un-patrimoni-material.html