(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Priorat) Ruta 1280 el 10/11/2020; 7 km; +300 -300; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Siurana, cingle Blanc, Grau de la Trona, camí Ral, Grau de la Portella, església Santa Maria, Refugi Ciriac Bonet, Salt de la Reina Mora, castell de Siurana. Participants: Dolors, Josep C, Toni C, Carles M, Jaume i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 39. (NOTA: els tracks, en aquesta excursió, donen desnivells molt variats, per això poso una mitjana: 300m).
 |
 |
FA ANYS: L’any 1651, el rei Felip IV de Castella va ordenar destruir el castell de Siurana.
Aquesta és, més curta o més llarga, una de les excursions estrella pel Priorat. Ens trobem al davant del castell de Siurana que és un dels records visibles de l’estada dels sarraïns (o musulmans) entre els anys 713 i 1154. La fortificació, en l’actualitat força malmesa, on el més remarcable és un gran mur amb una torre de planta poligonal, va ser construïda en època dels sarraïns.
Ens preparem per començar. Després de la caiguda de Tortosa aquest castell va resistir, sota el domini d’un valí àrab, Almira Almemoniz, fins el 1153 quan la fortalesa va ser conquerida per Bertran de Castellet. El primer castlà i governador del castell de Siurana va ser el mateix Bertran de Castellet, que va rebre la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV aquell mateix any.
Des del mateix aparcament, al seu extrem est, surt el sender que segueix a prop de la paret del Cingle Blanc. Per les parets anem veient, a l‘esquera, els claus i algun mosquetó de les vies d’escalada. Les seves llegendàries parets rocoses són extremadament populars entre els escaladors de totes les nacionalitats a causa de l’abundància d’excel·lents vies que van des dels graus més fàcils fins a 9b. Els cingles de Siurana ha esdevingut un dels millors destins d’escalada al món.
Seguim sempre sense cap possible confusió cap al Tossal del Franquet. Per cert, afegim que el castell de Siurana es va mantenir dempeus durant cinc segles fins que va ser destruït l’any 1651 per ordre de Felip IV de Castella al final de la guerra dels Segadors. Un destí comú a molts altres castells catalans que també van rebre el mateix tractament després de la victòria de Felip V. A Castella hi ha molts castells en bon estat; aquesta diferència amb Catalunya s’explica per l’actitud dels monarques espanyols respecte de Catalunya. Ja que els van destruir potser ara haurien pogut fer alguna cosa per reconstruir-los o consolidar-los.
Uns vuit-cents metres mes endavant, arribem a la Trona, després de la qual el camí baixa dret però segur; és el grau de la Trona.
Com es pot veure la baixada pel grau és força maca i distreta, però sense cap problema, al menys amb el terra sec.
Hem baixat uns 190 metres de desnivell i arribem a la pista que coincideix amb el que havia estat el camí Ral.
Amagat entre ombres i vegetació, a l’esquerra hi ha el riu Siurana. El riu neix al poble de la Febró al vessant occidental de les Muntanyes de Prades i, com els altres rius principals d’aquestes serres, manté un cabal constant que juga amb el substrat que travessa, excavant congostos, creant tolls, salts d’aigua i raconades d’una gran bellesa, sempre en el seu camí cap a l’Ebre.
La pista segueix endavant planejant còmodament. D’alt del cingle, una estona després, ja s’endevinen els murs del castell, al costat del qual hem aparcat. I una mica més endavant veurem la punta del campanar que treu el cap.
Portem aproximadament uns 3 quilòmetres caminant quan ja veiem el pantà de Siurana. Es tracta d’un embassament creat per una presa situada al municipi de Cornudella de Montsant. Té una resclosa de 63 m d'alçada i les obres de construcció, decidida pels regants del pantà de Riudecanyes, es van acabar l’any 1973.
A sobre nostre ara veiem bé el Cingle Roig, que està format per un gruixut estrat per sota de la formació superior del Cingle Blanc.
Arribem a una cruïlla important perquè aquí comença a pujar el camí del grau de la Portella.
Anem amunt, sense cap dificultat especial, seguint el sender sovint treballat per l’aigua. Certament avui hem coincidit amb un dia de temperatura i aire fantàstics.
Després de pujar els 180 metres que havíem baixat en el primer grau, arribem al poble de Siurana. Al davant i a primera vista tenim el refugi Ciríac Bonet. Aquest refugi del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va ser impulsat pel soci de l’entitat, en Ciríac Bonet. Va comprar una balma, on hi havia un corral de bens propietat de Ca l’Isidro, per adaptar-la com a refugi i després la va cedir al CEC. Aquest refugi fou estada dels intel·lectuals, fotògrafs, arqueòlegs i pintors que s’havien hostatjat moltes vegades a l’Abadia, Josep Carner, Iu Pasqual, Isidre Mallol, Joan Rebull, Zerkowick, Pericot… (‘prioratdigital.wordpress’).
Un parell de tombs més i entrem pels carrers d’aquesta antiga vila que, actualment, presenta una magnífica imatge. Vull deixar un record. Jo coneixia a Francesc Beato, amb qui vaig compartir camins vells, graus o algun pas perdut de feia anys. L’any 2010 un terrible accident de cotxe, amb quatre vehicles implicats, va segar de cop la vida del Francesc, la del seu fill Josep Oriol i la de la seva neboda Montserrat. Venien a preparar la inauguració de les reformes d’aquest refugi de Siurana. La notícia va córrer per telèfon arreu de Catalunya i l’excursionisme va quedar en estat de dol i jo vaig quedar profundament trasbalsat.
Des d’aquí dalt tenim una extraordinària vista dels torrents que perfilen el llom, en forma de proa, sobre el qual hi ha el poble. A la dreta s’endevina una casa. L’any 2016 el periodista Toni Orensanz va publicar el llibre “El nazi de Siurana”. Jan Buyse (belga) va ser un militant nacionalsocialista flamenc que va ser un dels líders del partit nazi de Flandes. Acabada la guerra va ser detingut, empresonat i condemnat a cadena perpetua, però es va escapar a Barcelona on va treballar a l’empresa alemanya Defries. Apassionat de l’alpinisme es va construir aquesta casa, on hi va viure fins a la seva mort el 2002 (‘wikipedia’). De fet en altres articles s’han publicat dades dels nazis que van ser protegits pel règim de Franco.
Caminant pels seus carrers tenim aquest vista, a nord-oest, de Cornudella i de la Serra del Montsant. Per cert, aquella tragèdia per la mort d’en Francesc que he esmentat, va donar lloc a la publicació que li van dedicar a les Jornades de Literatura Excursionista de l’UEC. Jo hi vaig col·laborar amb un article. Deixo el vincle al final.
Anem a visitar l’església. És una església romànica exemple de bellesa i senzillesa. Consta d’una planta amb una única nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i un absis semicircular llis a l'exterior. Construcció que es devia realitzar entre els segles XI i XIII, després de la conquesta d’aquest darrer reducte important musulmà a la frontera oriental de Catalunya.
La portalada està situada al mur meridional amb una delicat treball constituït per tres arquivoltes en gradació de motllures i guardapols. Al centre de la volta hi ha un timpà esculpit que representa la imatge de Crist crucificat, amb el Sol i la Lluna. Els experts consideren que la seva mida i la diferència de l’arc respecte del que fa la pròpia volta, possiblement sigui una peça reutilitzada.
Podem entrar per la porta encara que un tancat de vidre no ens hi deixa entrar del tot, però al menys podem gaudir de la vista de l’interior del temple. L’altar està presidit per una marededéu de 98 cm, popularment coneguda com Mare de Déu de l’Aigua. La llegenda explica que la imatge original (la que ara veiem és una còpia perquè la primitiva va ser robada el 1979) va ser donada pel mateix comte Ramon Berenguer IV; es veu que el sobirà la portava sempre que anava de campanya contra els sarraïns, i vol la tradició que moltes de les grans batalles guanyades ho van ser gràcies a l'ajut d'aquesta imatge.
Després anem a donar una volta fins a la Punta, on les vistes aèries són extraordinàries. No sembla que estiguem massa d’acord amb part de la dita popular que fa “Siurana, Terra bona i mal sana”.
Un cop hem gaudit de les vistes i dels carrers i les cases de Siurana, seguim en direcció est per anar a veure el famós Salt de la Reina Mora. La història de Siurana ha donat lloc a velles llegendes, com la que narra que l’última reina de l’indret, per no ser presa pels cristians, es va estimbà amb el seu cavall per aquest penya-segat de més de 100 m d’altitud i deixà les darreres petges del cavall marcades a la roca; d’aquesta llegenda prové el nom del lloc. Nota: es pot apreciar una petjada (a la roca)del cavall a que fa referència la llegenda.
Finalment, en un racó esglaonat del cingle podem seure i menjar una mica, ja que el dinar, ara que amb el covid-19 estan tots els restaurants tancats, l’hem de fer tal com ho fèiem quan érem més joves.
Article “Converses amb Francesc Beato”: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/notes-i-reflexions/personatges/143-converses-amb-francesc-beato
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/siurana-grau-de-la-trona-grau-de-la-portella-refugi-ciriac-bonet-60244226