(Priorat) Ruta el 3/01/2017; 13,5 km; +520 -520; 5,5 hores.   Excursió amb el següent itinerari: Albarca, Coll Roig, Mare de Deu del Montsant, mirador d’Ulldemolins, Grau Cova del Corb, Ermita Sta Magdalena, Font d’Albarca.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.

 mapa  mperfil

FA ANYS: Quan el 1960 algunes persones van pujar en aplec a l’ermita del Montsant, al Palau de la Música Catalana es produïa un fet que va marcar història.

P1080456 Ini a Albarca  Comencem a caminar al nucli d’Albarca. Poques cases habitades queden del poble que havia estat habitat fins al despoblament que va patir després de la Guerra Civil del 36. Està a 815 metres d’altitud a l’extrem oriental de la serra del Montsant. Segons l’Alcover-Moll, etimològicament el nom prové de l’àrab amb el significat de “propietat beneïda”.

P1080458 Coll Roig 

Des d’on hem deixat el cotxe, al davant del refugi (tancat del gener fins al juny), ens dirigim cap el Coll Roig, on un pal indicador mostra que estem en una cruïlla de camins: a la dreta el que ve d’Ulldemolins (per on tornarem); el que s’enfila al davant que puja a la Roca Corbatera i també va a l’ermita de la Mare de Déu del Monsant (que és el que hem d’agafar); i a l’esquerra, que planeja, el que marxa cap a Sant Joan del Codolar.

P1080461 Vista Albarca  Hem començat a pujar, aviat guanyem alçada i tenim una vista d’Albarca. El poble ara es veu sencer.

P1080463 Els cingles del Montsant cap a la Corbatera  Si mirem a l’esquerra tenim els cingles de Sant Joan del Montsant, el seu vessant sud-est. Dalt dels cingles hi ha la Roca Corbatera. És una excursió molt interessant que vaig fer l’any 2011 (es pot consultar dins del Priorat en aquesta mateixa web).

P1080464 Boires i mar  Una mica més amunt podem gaudir d’aquesta vista extraordinària del mar de boira que al sud se’n va fins al mar, brillant pel sol del matí. Quan després mirarem la Serra de La Llena, al nostre nord, veurem el gran tou de boira que hi ha al darrera. Hem tingut sort! Estem just al mig de dues grans masses de boira baixa.

P1080466 Cam endavant 

Uns 40’ després d’haver començat som dalt la serra a 1023 metres i el camí s’aplana i es fa més suau. Ara només toca continuar seguint els senyals del GR que ens portaran fina a l’ermita.

P1080470 MdD Montsant  Aproximadament uns 400 metres més endavant arribem a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. Darrera l’ermita hi ha una gran roca, com una proa. Dalt s’hi veu una capseta damunt d’un pal de ferro. Les primeres dades històriques referents a l’ermita daten de l’any 1124 en un document que parla de la donació que Albert de Castellvell fa a Ramon de Vallbona, fundador del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges.

P1080471 Entre escletxes 

Hem caminat uns cent metres, endavant arran de paret, i a l’esquerra es veu un caminet que gira i permet pujar dalt la roca. L’actual edifici de l’ermita es va aixecar l’any 1450. Molt a prop d’aquest encara s’observen les ruïnes del que podria haver estat la primitiva capella de dimensions molt reduïdes. És en aquesta època quan, segons conta la llegenda, apareix una imatge de la Mare de Déu descoberta per un bou.

P1080474 Dalt el pessebre 

Dalt del tot ens adonem que la capseta que vèiem és un pessebre. L’ermita, després de les desamortitzacions del finals del segle XIX (un altre incautació general de la monarquia espanyola de l’època), es va degradar. Cap al 1900, va ser cedida al poble d’Albarca per la propietària del terreny, la senyora de cal Rodés, de Cornudella, (com escriu Salvador Palomar al seu blog “lateiera”). Retornada la imatge a la muntanya, es reprengué el costum de pujar-hi el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, en compliment d’un vot de poble que encomanava els habitants d’Albarca a la protecció del sant contra les picades dels escorpins i dels escurçons.

P1080475 la Vall i la Srra de Llena  Una bona vista de la vall, de la serra de La Llena i d’Ulldemolins. És una vall que queda tancada al sud pel Montsant, a l’est pel coll d’Albarca, al nord per la Serra de La Llena i a ponent per les Crestes del Blai. Només queda una escletxa que permet la sortida de les aigües: el Congost de Fraguerau, on es forma el riu Montsant.

P1080479 Cam arran de paret 

El nostre sender segueix arran de paret de roca sempre en direcció nord-oest, planejant entre 1000 i 1040 metres.

P1080481 Grau de Belart  Arribem al Grau de Belart, on destaquen uns esglaons de grapes lluents en aquest tram final. La resta del grau es veu que no té cap dificultat, segons he llegit (jo no l’he fet, encara).

P1080482 Miradors 

De tant en tant, comptem amb algun magnífic mirador. Ens hi entretenim, l’excursió es fa de més durada, però per això estem aquí: per gaudir de les vistes.

He parlat dels Fets del Palau de 1960. Aquell any, pel 19 de maig , en l’homenatge al poeta Joan Maragall, s’havia programat el “Cant de la Senyera” per part de l’Orfeó. Però va arribar aviat la prohibició del govern d’Espanya. Va haver-hi aldarulls i protestes, de manera que el fet va tenir ressò musical i també cívic.

P1080483 Portell del Peret 

Arribem al Portell del Peret. Uns metres més endavant el GR se’n va cap a l’esquerra. Nosaltres seguim de cara pel camí fresat.

El dia del concert, l’Orfeó, al final es va quedar dalt de l’escenari, drets de cara al públic i sense cantar, però bona part del públic, dempeus, van entonar el “Cant de la Senyera”. Uns dies després, entre els diversos detinguts hi havia el futur president de la Generalitat, Jordi Pujol que, tot i que no estava present al Palau, havia estat un dels organitzadors de la protesta. Jordi Pujol va ser sotmès a un Consell de Guerra i va acabar a la presó. Atenció, fixeu-vos que això passava la dècada del 1960 a 1970!

P1080487 Inici Grau de la Cova del Corb  Un quilòmetre més endavant veiem a la nostra dreta el Grau de la Cova del Corb. Per aquí baixarem després. Seguim endavant i sorgeixen diversos camins. Seguim un que es va embrossant fins que arriba a una balma i no té seguiment. Tornem uns metres enrere i agafem el que va per amunt i que ens porta a un mirador d’Ulldemolins, amb baranes de protecció.

P1080489 Pi dels porcs sengalrs 

Tornem a ser al Grau de la Cova del Corb i baixem. És còmode i molt ben traçat. En un quilòmetre baixem de 925 metres fins a 690. Baixada dreta, però que es fa molt bé. A baix hi ha la pista que va a l’ermita de Santa Magdalena (per l’esquerra) i a Albarca (per la dreta). Al davant un pi ens informa que és lloc de senglars i que tenen afició en fregar-se al seu tronc.

Pe cloure el tema dels Fets del Palau, potser cal afegir que, segons els mitjans de comunicació, ara hi ha diversos polítics catalans investigats (o imputats) per fets relacionats amb l’expressió de sentiments populars (això passa, de manera estranya, a l’Espanya del segle XXI).

P1080493 MdD Magdalena 

Una mica més de 600 metres més enllà arribem a l’ermita de Santa Magdalena, coneguda, per la seva dimensió, com la catedral del Montsant. Aquesta esta situada a la part obaga del Montsant, molt a prop de la de Sant Antoni i Santa Bàrbara, més al nord. Té sis capelles, cor, tribunes i cripta, i és obra de mossèn Jaume Amigó, també autor de l’església del poble. Just damunt de Santa Magdalena hi ha una font que alimenta l’ermita i juntament amb altres fonts properes abasteixen d’aigua el poble d’Ulldemolins.

P1080494 Interior  Entre les reixes de ferro puc fer aquesta foto de l’interior. Va ser fundada l'any 1558 per fra Llorenç Julià, ermità que excavà i visqué a la cova que va de la cripta al davant de la font de la plaça.

P1080495 Espai de lleure  Al costat hi ha un ample espai de lleure, on s’hi lloguen les taules i els focs per coure-hi la carn i les botifarres, alguns caps de setmana.

P1080497 Un cap d una estatu de Pasqua 

Acabada la visita, refem els nostres passos fins al Pi del Senglar i seguim sempre recte, per la pista de terra. Al Pla de l’Isidro, al davant del barranc del Teix, hi ha diverses roques i blocs trencats i erosionats. Un d’ells sembla ben bé el cap d’una de les estàtues de l’illa de Pasqua.

P1080500 vermells i grocs A la banda esquerra es fan evidents els diversos colors, entre els que destaquen el roig i el groc d’aquesta muntanya. La major part de la muntanya està formada per una acumulació de sediments calcaris terciaris (triàsics i oligocènics, principalment), que arriben a 600 m de gruix i descansen sobre la base de les pissarres paleozoiques del període carbonífer, o sigui sobre la llicorella del Priorat, famosa pels vins que se n'obtenen. El relleu és el resultat, d'una banda, de l'erosió diferencial dels conglomerats calcaris i les faixes intercalades més toves i, de l'altra, de la carstificació.

P1080501 Final a Albarca  Finalment, una mica abans de passar pel costat de la font d’Albarca, que deixarem a la nostra dreta, podem fer aquesta fotografia del nostre destí.

Com que parlàvem dels Fets del Palau, van a dir que és una tradició que sigui un acte de reivindicació de la cultura catalana. Adjunto, ara, un vídeo (de Youtube) del concert de Sant Esteve d’aquest any 2016 (Publicat per David Secall).

 

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=16004653