(Pla de l’Estany) Ruta 1522 el 4/10/2023; 16 km; +100 -100; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Banyoles, Sant Martirià, Usall, Platja d’Espolla, Jaciment La Foradada, Fontcoberta. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El lloc de Sant Martirià està documentat des del 1280.
Surto del càmping per fer una excursió que anirà a visitar un parell d’indrets molt interessants: platja de l’Espolla i el jaciment de La Foradada. El dia està molt tapat, però no caurà ni una gota, que molta falta que ens fa.
He seguit pel pacífic passeig de bona part oriental de l’Estany i m’he desviat a la dreta, en suau ascens, des d’una mica abans del parc de la Draga. Al punt més alt, a 238 metres d’altitud, trobo el lloc de Sant Martirià.
Darrera la imatge del sant s’observen el que queda dels fonaments de l’antic temple. Segons la tradició, Martirià va néixer a Florència (la Toscana) a mitjan segle IV en el si d’una família noble, pagana. Atret pel cristianisme, s’hi va convertir, va regalar el seu ric patrimoni als pobres i va ser batejat per l’abat Fructuós del monestir benedictí de Magdala, a prop d’Albenga, on va entrar com a monjo. És el patró de Banyoles. Deixo al final el vincle a un blog on s’explica molt bé la llegenda del sant i de com va arribar a Banyoles.
Arribo a un dels extrems de l’entorn, després de xerrar una estona amb un senyor gran que hi ha vingut amb un gos. Hi ha la Creu que a mi em fa l’efecte que substitueix la de pedra que hi devia haver originalment.
Cal voltar una mica per trobar el millor punt que faci de mirador de l’estany de Banyoles, tot i que avui amb aquest dia tapat els colors queden molt apagats.
La ruta ha baixat poc i planeja, des del Puig de Sant Martirià, per la plana d’Usall, seguint un tram (potser vell?) del GR-1, asfaltat, entre camps de conreu i naus. Se’m fa una mica pesat i a partir d’aquest moment reoriento la ruta en el track que em basava per anar al meu aire (és el track que deixaré publicat).
Després s’arriba a l’entrada a l’Espai Natural Platja de l’Espolla. El paratge de l’estanyol d’Espolla, també conegut com a platja d’Espolla, està situat en el Pla de Martís-Usall, en el límit dels termes municipals de Fontcoberta i Porqueres, a 215 metres sobre el nivell del mar i a 42 per sobre del nivell de l’estany de Banyoles.
Escultura d’un tríops, que juntament amb els amfibis, formen part de la fauna d’aquest entorn natural. Durant els anys 1979 i 1980 la Junta del Museu Darder va transmetre una carta als ajuntaments de Fontcoberta i Porqueres demanant que es prenguin mesures per prohibir el motocròs i tancar el camp de tir al plat que hi havia. Eren els primers esforços per conservar aquest espai. No va ser fàcil, va durar molt anys però finalment el Parlament de Catalunya va emetre, el 2014, una resolució per iniciar els tràmits per la creació del Parc natural.
Decideixo seguir la ruta indicada del Parc. A uns 50 metres més alts sobre l’estany de Banyoles es va formar el sistema de brolladors del pla d’Usall: una planúria de surgències intermitents que formaven l’estany temporal de l’Espolla. Les surgències fan el paper de sobreeixidors del mateix aqüífer subterrani de l’estany de Banyoles.
Més endavant a l’esquerra hi ha un parell de miradors als brolladors (o bullidors). El subsol és de travertí molt compacte, testimoni del llac que va ocupar tot el territori fa un milió d’anys. El procés és dóna perquè l’aigua subterrània en arribar a l’Estany quan està molt ple es troba amb una pressió que no li permet seguir omplint més que a poc a poc i per tant utilitza els canals superiors per donar sortida la pressió de l’aigua que va entrant pels canals subterranis. Això explica uns sobreeixidors de l’estany de Banyoles, que estan a una altura superior a la de la superfície del propi gran estany. Un fet curiós i interessant.
Cal seguir pel que en diuen Ruta de la Platja, planera i molt agradable. Quan la “platja” de l’Espolla (té una superfície de 32.000 m2) és plena, amb una fondària màxima de 5 metres, drena cap el riu Fluvià per la riera de ‘Espolla a través dels coneguts saltants de Martís.
Al final s’arriba al jaciment de La Foradada. Roca Foradada és una estació en superfície que respon a un antic assentament a l’aire lliure en el que habitaren comunitats neandertalianes. Aquest emplaçament es va convertir en un lloc estratègic que facilitaria la vida d’aquell col·lectiu gràcies a les favorables condicions naturals d’aigua, caça i un clima temperat. A la tardor del 1982, un grup de recerca de l’Associació Arqueològica de Girona es va desplaçar fins el Clot d’Espolla. A tocar la riera artificial d’Espolla que ajuda a evacuar l’aigua de l’estanyol cap al riu Fluvià, l’equip de recerca va examinar el terreny i es van recuperar un important nombre d’útils tallats sobre quars i quarsites (estudi en pdf d’Alfons Diaz). Va ser l’inici.
Uns cartells donen informació, com aquest que ens parla de l’evolució de la prehistòria del Pla de l’Estany.
Els rètols són interessants ja que tracten temes diversos de tipus social i poden ser útils si s’hi va amb nens, especialment perquè als punts d’investigació dels arqueòlegs s’hi veuen bàsicament els cordills dels requadres d’investigació.
Després segueixo endavant i traspasso la carretera per deixar el polígon de Melianta i anar a Fontcuberta. Entro a l’ajuntament on hi tenen un petit museu, però força interessant, que parla tant de l’entorn lacustre de l’Estany com de aquestes curioses surgències per les que he passat.
Hi ha un espai dedicat específicament als tríops. Es coneixen 110 espècies d’animals aquàtics que són presents a l’estanyol d’Espolla. La gran majoria són insectes (79 espècies). Cal destacar especialment la presència de la tortugueta (“Triops cancriformis”). Es tracta d’un crustaci braquiòpode molt primitiu, ja present al Triàsic, i similar als trilobits fòssils. Per tant és un fòssil vivent.
Hi un quadre on es parla de l’evolució d’aquestes ‘tortuguetes’ (tríops) i es pot entendre el procés pel qual els seus ous són capaços de sobreviure llargs períodes de sequera, fet que li permet ocupar zones d’aigües temporals. Es una espècie protegida per l’Ordre de 16 de març de 1993.
Després seguim els carrers per on continua el GR fins a Banyoles, passant pel costat de Sant Esteve.
Pels carrers deixem a la nostra dreta la casa on van néixer dos dels presidents de la Generalitat de Catalunya: Bertran Samasó (1449-1452) i Bernat Guillem Samasó (1452-1455). Val a dir que es tracta d’una institució molt antiga. El primer president de la Generalitat de Catalunya va ser Bernat de Cruïlles, el 1310. L’actual president és el 132è. Som descendents d’una nació que havia fet del seu sistema el rebuig a l’absolutisme, al contrari d’altres nacions de la península.
Com explicava Jordi Basté (‘racc1.cat’) el 20/11/2019 “El president Quim Torra va aprofitar el seu últim torn de paraula del judici contra ell per desobediència per recordar que “no és la primera vegada que un president de la Generalitat s’asseu al banc dels acusats”. L’historiador i professor d’història moderna i contemporània, Enric Pujol, repassava els casos dels presidents a qui, en algun moment, s’ha jutjat, destituït, exiliat, empresonat, executat o condemnat, en els últims 100 anys, per Espanya. Els únics sense problemes judicials han estat els socialistes Pasqual Maragall i José Montilla. En total 12 presidents han estat represaliats. Als que viviu a Catalunya i no sou independentistes, us sembla bé que en només 100 anys els poders espanyols hagin actuat així contra els nostres representants? Què?
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1522-banyoles-sant-martiria-platja-espolla-jaciment-la-foradada-149814442
Llegenda de Sant Martirià: https://fontsaigua.wordpress.com/2015/10/01/la-llegenda-de-sant-martiria-i-la-seva-historia-a-banyoles/