(Pla de l’Estany) Ruta 1520 el 2/10/2023; 7 km; +60 -60; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Banyoles, Les Estunes, La Puda, Sta Maria de Porqueres. Participants: Josep C, Narcís, Josep Maria, Vinyet, Carme, Ramon i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Del segle XI consta documentada l’església de Santa Maria de Porqueres.
Els companys ens trobem a Banyoles al davant de l’estany a fer un cafè. Com sempre la vista del llac és molt relaxant; pels que viuen aquí això és un luxe. Abans de res he de dir que la ruta que presento és d’una modificació que he fet dos dies després sobre la ruta que vam seguir el primer dia (que va resultar a la meitat poc interessant). D’aquell track he deixat només la visita a les esquerdes de les Estunes i després hi he afegit l’estany de la Cendra, la Font de la Puda i finalment l’església de Santa Maria de Porqueres.
Formalment comencem per la passera del Paratge de les Cigonyes. En època de migració aquí se’n veuen moltes, però avui només hem vist una parella.
El camí ha anat a sud-oest per anar a trobar l’aparcament de les Estunes que presenta signes d’haver estat utilitzat com a pedrera. Hi ha uns rètols informatius.
El mapa presenta els llocs d’interès. És un dels racons més emblemàtics del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines ufanoses; la llegenda de les Goges.
Els rètols parlen de la llegenda de les goges, d’inspiració literària i origen de llegendes; la tradició popular banyolina convertia aquest indret en el refugi de les goges, unes peculiars fades, que imaginem molt petites, que passaven la nit filant vora l’estany. La senyalització ens indica el camí per arribar als seus palaus de pedra (fonamentalment les esquerdes de forats foscos) i fer una ruta per aquest bonic racó a prop de l’Estany de Banyoles.
Comencem a veure les primeres esquerdes. Aquestes són estretes però si no fos per la acumulació de sorres, terra i vegetals, potser les veuríem profundes. Aquí s’hi combina una vegetació densa i ombrívola amb el conjunt d’esquerdes, baumes i coves enmig de la roca de travertí, que formen un conjunt de valors naturals i geològics.
Aquest camí ens porta a una plaça centrada per un enorme roure i envolta de talls a les roques que també indiquen una utilització com a pedrera. L’exemplar botànic es tracta del roure gros del bosc de les Estunes; amb el diàmetre de la capçada (de 25 metres) i l’altura de 19, és ben espectacular. La seva soca fa 2,8 metres de circumferència.
Aquí hi trobem esquerdes prou amples com per entrar-hi, i de bona altura. Aquestes peculiars escletxes s’han format per les característiques del travertí. Cal saber que fa 150.000 anys aquesta zona estava inundada per l’aigua i per tant l’Estany no és res més que el que queda d’aquell immens llac.
F0156 
En alguna ens hi endinsem i es va tancant. El travertí és una roca sedimentària formada per estrats o capes.
En molts punts podem observar la formació geològica de pedra de travertí. El travertí és una roca sedimentària calcària de tipus químic, formada per calcita, aragonita i limonita, molt utilitzada en la construcció, especialment a l'antiga Roma, des del I mil·lenni aC. La diferència entre el dipòsit calcari de tipus esponjós i el banc de travertí es deu substancialment a la conformació geològica del terreny càrstic on s'origina: la pedra calcària és un dels dipòsits més freqüents a la natura i es produeix per la precipitació de carbonat de calci dissolt en aigua. Un ambient en què la solució calcària hagi tingut temps d'estancar-se i sedimentar-se en un terreny planer, prou propera a la superfície per poder travessar cicles d'evaporació i submersió.
Uns pals, amb una goja alada com aquest, orienten on dirigir-nos. El silenci, l’ombra i la pau ens acompanyen durant aquesta magnífica visita.
El subsol sorrenc per efecte de la humitat es va debilitant, fins que algun bloc superior, al sentir-se descalçat, acaba trencant, com aquest que es veu aquí.
Algunes esquerdes fan via cap a racons misteriosos. Potser cal saber que la tova presenta sovint impressions de vegetals o animals, que estaven en l’origen de la formació; va ser en aquestes toves que Pere Alsius va recollir la famosa mandíbula de Banyoles. Fem història i diguem que l'abril de 1887 el picapedrer Llorenç Roura informà el farmacèutic Pere Alsius que havia trobat l'empremta de dues dents que semblaven humanes en un bloc de travertí que estava tallant en una pedrera de Banyoles, concretament al Pla de la Formiga. Pere Alsius va anar a buscar-la i s'endugué el bloc de pedra a casa, a on amb cura i paciència arrencà el travertí que cobria la part externa de la mandíbula: durant el descobriment o l'extracció del travertí es van fragmentar el cos i la branca esquerra i potser també la part anterior del cos dret. Pere Alsius la restaurà, però s'equivocà en l'orientació dels dos premolars esquerres que van estar mal col·locats fins al 1956 quan tornà a ser restaurada per Santiago Alcobé.
Entre unes i altres esquerdes, podem anar trobant espais amples, com places on, potser (només potser) s’hi devien reunir per fer les seves festes les goges. Potser, doncs, les goges convivien amb els antics pobladors d’aquestes terres ja que es va confirmar el 1915, en un document publicat de l'estudi dels investigadors Obermaier i Pacheco que la mandíbula té caràcters propis dels neandertals.
Algunes esquerdes, amb els seus forats i pous, que es veuen profunds, no animen a seguir endavant. Així acabem la visita a aquest curiós entorn geològic de les Estunes i desfem el camí fins a l’estanyol de Montalt (hi ha un rètol que ho indica), on prenem la ruta indicada a la dreta i que passa per l’estanyol de la Cendra.
I així, arribem, després d’uns 3 quilòmetres a l’espai de la Puda, on hi queda l’edifici en ruïnes del que havia estat el balneari. Cap a mitjans del segle XIX es construí el balneari que es convertí en el punt de màxima atracció turística de Banyoles i que es va mantenir obert fins la dècada dels 50 del següent segle.
Una plaça ben ordenada té el centre amb la font pròpiament dita de La Puda. La Font Pudosa és una font d'aigües amb propietats curatives, que fan una olor molt forta i el seu gust és singular, a causa del seu contingut de gas sulfhídric o sulfur d'hidrògen (olor d’ous podrits o de bomba fètida). La primera referència que es té de la Font Pudosa data del 1419 i es troba en un document que explica que un monjo del Monestir havia tingut en propietat un camp veí d'una font anomenada Font Puda. Abans del segle XVI es té coneixement de què existia un Rec de la Font Pudosa però no fou fins el segle XVIII quan es reconegué el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües.
Seguim avall per tornar a estar al davant mateix de l’Estany de Banyoles.
Caminem un tram i puc fer aquesta fotografia de l’església, a l’altra costat de la volta que fa aquest extrem de l’estany, de Santa Maria de Porqueres que, ara, anirem a visitar. Estem a la zona dels hotels i restaurants. Al migdia vindrem a dinar a la Carpa de l’Estany, prou satisfactòriament.
Finalment arribem a la plaça de l’Església de Santa Maria de Porqueres. Es tracta d’una església romànica (segles XI a XII) d’una nau, absis semicircular allargat i coberta de volta de canó d’un alt refinament arquitectònic. La portalada projectada té tres arcs de ferradura en degradació i una cornisa volada sostinguda per mènsules motllurades.
És oberta i per tant es pot entrar a l’interior. Quan es va començar a construir l'actual temple, aquest era dedicat a Sant Llorenç i Santa Maria, i posteriorment va pertànyer al monestir de Sant Esteve de Banyoles com consta en documents dels anys 1097 i 1172. Però l'any de consagració de l'església, pel bisbe de Girona Ramon Orusall (o Urusall) 1182, aquesta era dedicada només a Santa Maria. El segle XIII (1210), l'església s'independitza del senyor del Castell. En el segle XVI apareix ja amb el nom de "Sancta Maria de Porcherus".
L'absis és separat de la nau per un arc triomfal, que havia estat de ferradura, que descansa sobre columnes. Els capitells d'aquestes són decorats amb fullatge de tradició moresca, mentre que les impostes ho són amb figuracions de Déu creador i del pecat original, a la dreta, i de Jesús i la Mare de Déu a l'esquerra. Són d'un gran interès iconogràfic i escultòric, i mostren clares influències dels obradors de Ripoll. (foto del detall d’un dels capitells).
I una altra foto, aquesta al mur lateral meridional, entre l'arc triomfal i a bona alçada, es pot veure l'armari de seguretat, de roure massís i folrat de ferro forjat, amb dos panys i dues claus, que encara funciona i que es posà per ordre episcopal per guardar les peces de plata utilitzades per al culte i prevenir-ne robatoris.
Finalment no podem marxar per anar al punt d’inici sense fer aquesta foto del comunidor. Es format d’una porxada oberta a quatre vents que s'utilitzava per conjurar oracions davant les tempestes i les tragèdies. Sota el porxo queda una creu de ferro, que centra l'espai.
I així acaba aquesta excursió. I no oblidem que aquells segles es va consolidar Catalunya com a Principat independent, mentre Castella creixia pel seu compte al centre de la península. Catalunya i els catalans vam ser independents fins a principis del segle XVIII, quan Felipe V de Castella (i IV de Catalunya) va incomplir, després de la seva guerra de la successió al tron, amb el jurament fet a les Corts catalanes i va destruir (pel Decret de Nova Planta) les institucions, corts i constitucions de Catalunya, cosa que no li era permès fer legalment, ja que per ser rei havia hagut de jurar que acceptava i prometia complir aquestes lleis (el mateix va passar amb la independència de València, Aragó i Balears. El resultat d’això són els tres segles que Catalunya pateix, segons diuen alguns, de situació colonial i potser això explica les dades fetes públiques fa pocs dies que el dèficit que patim ara és de més de 20.000 milions. I sabent aquest dèficit qui viu a Catalunya i no és independentista, què? Què en pensa? Com se sent?
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1520-banyoles-les-estunes-la-puda-sta-maria-de-porqueres-149263009
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/pla-de-l-estany/934-banyoles-estany-de-banyoles-santa-maria-de-porqueres-puig-clara