(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Osona) Ruta 1376 el 25/08/2021; 11 km; +300 -300; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Viladrau, font de l’Oreneta, Mare de Déu de l’Erola, Can Gat, mas La Sala, riera Major. Participants: Josep C, Joan C, Joan B, Rosa Mª, Jordi I, Narcís, Joan E, Dolors dC, Ramon, Anna P i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 40.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1594 va néixer Joan Sala i Ferrer, conegut com Joan Serrallonga.
Estic a Viladrau, on tenen una perfecte àrea d’autocaravanes. El terme de Viladrau correspon al sector oriental de l’antic terme senyorial del castell de Taradell, que incloïa tot l’actual municipi.
He passat per davant de l’església, difícil de fotografiar. Dedicada a Sant Martí consta documentada des del 898. L’any 1082 la nau central que va ser ampliada, amb capelles laterals. El campanar es calcula dels segles XVI i XVII. Finalment al segle XVIII es fa realitzar la façana d’estil barroc.
La trobada del petit grup és al bar de l’Hostal Bofill, un edifici d'estil modernista que perfectament conservat. L'Hotel Bofill va ser inaugurat el 8 d'Agost de 1898 sent el propietari Ramon Bofill Gallés. Toca sortir de Viladrau i comentar que el 13 de gener del 1714, set-cents soldats borbònics es van allotjar a la vila d'Arbúcies i van cometre tota mena d’abusos. L'endemà al matí, sometents de Viladrau i d'altres poblacions de l'entorn van preparar una emboscada al destacament. Després de l’atac uns cinc-cents soldats borbònics van ser capturats.
Des del sud del poble comencem a caminar un curt tram d’anada i tornada a la font de l’Oreneta. Per completar el comentari anterior cal dir que, poques setmanes després, els presoners van ser restituïts a l'exèrcit de Felipe V. Com a represàlia, Felipe V va ordenar un destacament que es va dirigir a Viladrau amb l'objectiu d'atemorir la població civil. Els soldats van entrar a sang i foc i la vila va ser saquejada i incendiada. Van ser uns anys d’horror i terror on aquests fets es reproduïen arreu de Catalunya.
Arribem a la font de l’Oreneta. Va ser construïda l’any 1936 en homenatge a Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates. Està integrada en un bell paratge i amb una elegant perspectiva del poble.
A la mateixa font hi ha una bonica estela esculpida dedicada a Guerau de Liost. El nom, d'origen medieval, possiblement s'inspirà en el del fundador del monestir de Sant Salvador de Breda i de Liost; va ser adoptat per Bofill i Mates per tal de diferenciar les dues activitats públiques en què participava, la política i la literària.
La ruta d’avui, circular, està indicada; L’Erola i La Sala són els dos llocs més destacats.
Menys de dos quilòmetres després de començar, tenim a tocar el torrent del Coll Pregon. Recordem que el Coll Pregon es troba en dues de les rutes que es fan per pujar al Matagalls (can Marçal i el coll de Bordoriol).
Passem el torrent per un bonic pont. L’entorn és molt arbrat; molt adequat per dies d’estiu.
Aviat a la dreta, ocultes entre els arbres, hi ha les construccions del mas dels Molins. L'antic mas Molins que formava part dels 82 masos que existien en el municipi pels volts de 1340.
Ja hem fet quasi una hora, sempre sense preses, quan passem a tocar els murs del mas de Can Bosc, amb la font que es coneguda pel mateix nom. Masia del segle XVIII relacionada amb l'antic mas Can Bosc que probablement ja prové d’inicis del segle XIV.
Aquesta flor de bonic color blau és la xicoria (“Cichorium intybus)”, també coneguda com a cama-roja o masteguera. La paraula xicoira prové del grec "kikhorion" i el seu nom en llatí significa ‘planta del gener’, un nom poc encertat ja que floreix entre juliol i setembre. He trobat que es fa servir per endolcir el cafè i en amanides.
Un quilòmetre més endavant travessem el torrent de l’Erola per un senzill pontet.
Arribem, després d’haver fet uns 4 quilòmetres, a la Mare de Déu de l’Erola. La capella de l’Erola, en una vall afluent al torrent de Sant Segimon, que existia ja el 1580, té un gran atri o reposador al seu davant i prop seu un casal. És dedicada a Santa Maria de l’Erola, advocada contra el mal de verola; Guerau de Liost li va escriure uns goigs. Situata a peu del vell camí de Viladrau a Sant Segimon del Montseny, se’n tenen notícies des de l'any 1571.
Un interessant rellotge de sol, gravat en una peça de calcària roja diu “Volat Aetas”, traduït ve a se “El Temps Vola”. No havia vist mai aquest lema, generalment havia trobat el “Tempus Fugit”. Tant un sentit com l’altra ens parla que el temps, i la vida, passa a gran velocitat.
Finalment arribem a la Sala, el que havia estat un magnífic mas on havia nascut Joan Sala i Ferrer l’any 1594 i va esdevenir un maldecap pels virreis de l’època. Un article de Jordi Calvet a la magnífica revista Sàpiens, en parla. No sent l’hereu va encaminar la seva vida casant-se amb Margarida Tallades, la pubilla del mas Serrallonga de Querós, a Sant Hilari Sacalm. Allà hi va anar a viure; era una casa amb recursos però amb un panorama familiar complicat: onze parents de la dona, dels quals sis eren deficients de problemes diversos. Per poder tirar endavant, en Joan Sala va pensar que amb algun robatori aniria tirant.
Toca aturar-nos, menjar una fruita i parlar d’en Serrallonga, el conegut bandoler del segle XVII. El 1622, però, tot va canviar quan va matar un veí que l'havia denunciat. Va haver de fugir i es va dedicar plenament a la colla de bandolers que dirigia i a assaltar masies, segrestar gent per obtenir rescats i cometre assassinats. De veu en veu i fins avui en dia la gent d'Osona assegura que en alguna ocasió havia repartit diners robats de la posta reial (impostos) per pobles i viles. La seva fama i carisma popular el van convertir en un heroi del poble.
L'any 1627, perseguit pels soldats de Felip IV, fugí al Rosselló, que encara no havia estat annexionat a França, amb la complicitat de molts catalans, entre els quals els seus assalts als carruatges reials que recollien els imposts despertaven molta simpatia. Finalment, va ser capturat el 31 d'octubre de 1633, a prop de Santa Coloma de Farners. Va ser executat a la forca, a Barcelona, unes setmanes més tard.
Quan marxem, el mas, sembla encara ben sencer i atent per damunt la vegetació. Cal entendre que el període de la vida del bandoler Serrallonga va coincidir amb el monarca Felipe IV. Tant la Corona de Castella com la catalano aragonesa, compartien el rei, però no eren un sol regne o estat. Les nacions originals de la corona catalano aragonesa (Catalunya, Aragó, València i Mallorca) mantenien les seves institucions, corts i constitucions, però els últims monarques de la Casa d’Àustria cada cop més impulsaven un sistema absolutista i dictatorial, incomplint la seva promesa de respectar la constitució. Especialment quan Felipe IV (des del 1621) va deixar les mans lliures el comte-duc de Olivares per actuar. Els conflictes estaven servits: revoltes a Catalunya, aixecaments a Andalusia i el País Basc, enfrontaments a Sicília i Nàpols, guerra amb Portugal, amb Itàlia, amb els Països Baixos, amb França...
Seguim en direcció nord i deixem a la dreta un prat que resulta ser un antic camp de polo. Ens sorprèn trobar aquest esport aquí, al mig del no res. Aquí ja girem de cara a llevant. Resulta que pertanyia al Club d’hípica i de polo de Viladrau, equip que va aconseguir un campionat d’Europa (1999), tres d’Espanya i d’altres.
Unes mates de malva (“Malva sylvestris”) pel camí. Una antiga creença hongaresa conta que, per conèixer la fertilitat d'una dona, havia de vessar la seva orina sobre una malva. Si al cap de tres dies la planta es pansia, llavors es considerava a la dona infèrtil.
Més endavant passem el pont a tocar del mas de Can Pau Moliner, masia situada a peu de camí ral construïda a la segona meitat del segle XIX. El pont en esquena d’ase, sense proteccions, duu el mateix nom.
Puc fer encara aquesta foto d’una argentada comuna (“Argynnis paphia”). Es pot trobar a Europa, Algèria i Àsia i quan hiberna ho fa en forma de larva acabada de néixer.
Entrem finalment a Viladrau. En un esglaó trobo aquesta pintada del nostre president, Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica. Per cert cal afegir al nefast regnat de Felipe IV que els enfrontaments i incompliments de les Constitucions catalanes van portar a que Catalunya, oposada al centralisme d’Olivares i ajudada per França, s’acabés proclamant independent l’any 1642, situació que va durar fins el 1652.
Dinem molt bé al restaurant de l’hostal Bofill, que està perfectament conservat amb uns menjadors amb vitralls originals i unes vistes obertes a l’exterior. Així acabem aquesta excursió tan plena d’història.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/viladrau-mare-de-deu-de-lerola-mas-de-la-sala-riera-major-ruta-serrallonga-82215063
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/osona/897-coll-formic-font-sant-miquel-dels-sants-coll-tres-creus-sant-segimon