(Moianès) Ruta 1495 el 4/05/2022; 8,5 km; +200 -200; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Navarcles, Sant Pere de Viladecavalls, Sant Pere Vell, Necròpolis Pertegàs, Colónia Jorba. Participants: Carles M, Josep Ma PG i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La fundació de Sant Pere de Viladecavalls Vell consta del 965.
Comencem al davant de Sant Pere de Viladecavalls. És una església del poble de masies disperses de Viladecavalls de Calders, situat al municipi de Calders (Moianès). Es tracta d’un temple de construcció recent i estil neoromànic, de l’any 1944, prop la Colònia tèxtil del Manganell o Jorba, quan l'antiga església de Sant Pere de Viladecavalls, al costat del mas "Llucià" ja no servia al culte en ser saquejada per la guerra civil del 1936.
Tota l’excursió va per una pista fàcil de caminar i sense trànsit de cap mena. Ens hem aturat a fer un cafè a Navarcles que està a tocar, però que és de la comarca del Bages. Aquí les dues comarques, Bages i Moianès, formen la seva ratlla divisòria.
Seguint la pista còmoda ens hem apropat a la masia de Can Llucià. Apareix documentada al fogatge de 1553. L'edifici actual, fruit de modificacions posteriors, és de grans dimensions, de planta gairebé quadrada. Té altres construccions al seu davant i, molt a prop, l'església vella de Sant Pere de Viladecavalls i l'antic cementiri. L'arrebossat que cobreix les façanes ha anat caient i deixa veure la pedra de la construcció original. Entre la casa i l'església, fent de mur de contenció de terres hi ha una llinda de pedra amb un escut, molt desgastat com expliquen a ‘poblesdecatalunya.cat’.
Seguim endavant, entre pistes i cruïlles. El nostre itinerari es mou per la Depressió Geològica de l´Ebre, o més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central. Sabem que és un territori format per afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió. No cal oblidar que la comarca del Bages es troba totalment situada dins d´aquesta depressió. No oblidem que el Moianès abans en formava part del Bages. Així, arreu en aquest itinerari, afloren els materials cenozoics de l´Eocè. Potser cal afegir que aquests materials son eminentment marins.
El territori esta solcat pel riu Calders i aquí hi trobem les formacions d’aquests gorgs. El Calders és un riu que travessa els termes municipals de Monistrol de Calders i Calders, al Moianès, i Navarcles, al Bages. Pertany a la conca del Llobregat; és un afluent directe seu, per l'esquerra, i hi aflueix a Navarcles. Fruit de la sequera els gorgs estan silenciosos i secs.
Una foto dels participants a vegades va bé. Avui que estic escrivint aquesta crònica, veig que a la premsa es destaca que “Carlos III (nou rei britànic) ha estat humiliat a Escòcia amb milers d’afeccionats al futbol cantant-li "fotet la coronació al...." Si Isabel II no gaudia del respecte de tots i cadascun dels territoris del Regne Unit, imaginin què passarà amb l'hereu. Les protestes antimonàrquiques s'han popularitzat des que Carles va rebre l'encàrrec de succeir la seva mare...” (‘elnacional.cat’). Als mitjans vinculats al règim a Espanya no se’n parla gaire, però es que això de les monarquies fa massa olor de cosa vella, resclosida i fora de lloc en les democràcies actuals. Com s’entén que un cap d’estat no pugui ser triat en unes eleccions i això per no entrar en els diversos espectacles de la monarquia que tenim.
Aquí el Calders forma uns acusats meandres i passem a gual un curt tram. Hi baixa molt poca aigua, com a tot Catalunya que estem en risc extrem de sequera. Cal passar sobre les pedres aprofitant el suport dels dos bastons. Ja seria absurd que en plena sequera caiguéssim a l’aigua.
Finalment arribem a la necròpolis de Pertegàs. Està dalt del serrat del Vintró, sobre la riera de Calders. Conegut d’antic, el cementiri sembla ocupar un espai a l’entorn dels 350 m², dels quals en les tres intervencions que s’hi ha dut a terme (2007-2009) s’han excavat 37 tombes. Pel que fa a les característiques dels individus enterrats, hi ha adults i infants, tant del sexe masculí com femení. Alguns es troben individualitzats en tombes i altres en un enterrament múltiple. Es poden datar entre els segles VI i VIII.
Ja de tornada tornem a passar per les pedres del gual.
Arribats a Can Llucià, ara anem al darrera del mas on hi ha la bonica església Vella de Sant Pere de Viladecavalls. Sense funcions religioses, actualment, es coneguda des del 965 i va haver de ser refeta el segle XVIII; una llinda la data el 1780.
Acabem l’excursió un altre cop a l’església nova. Però ara baixem una mica per la pista que d’arribada es veu a l’esquerra en suau descens. Tenim una vista de la colònia tèxtil Jorba, construïda l'any 1892 per l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó. Els treballadors procedien de Talamanca, Mura, Navarcles i Monistrol de Calders. El 1903 s'hi va instal·lar una comunitat de monges del Sagrat Cor que gestionaven una residència per a treballadors que venien de fora, la qual oferia allotjament, àpats i la guarderia; també hi havia una escola a càrrec de les monges i del capellà. L'any 1906 es construí la central elèctrica i l'any 1914 es comptava amb 200 telers i una altra nova edificació on hi havia instal·lada la secció de preparació.
Arribem a la passera que supera el tram de riu i torrent. A l’altra banda es veuen part de les construccions de la colònia.
La casa que subsisteix, devia ser la que originalment devia estar ocupada pel director de la fàbrica.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1495-calders-sant-pere-de-viladecavalls-sant-pere-vell-necropolis-pertegas-134021705