(Maresme) Ruta el 4/01/2019; 14 km; +200 -200; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Malgrat de Mar, Palafolls, castell de Palafolls. Participants: Josep, Joan, Jordi, Vinyet, Anna i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El 1370 Guillem de Palafolls es va convertir també en conseller d'armes del monarca, Pere el Cerimoniós.
Hem arribat a Malgrat de Mar en tren i comencem a caminar des de l’estació. Hem trigat més de dues hores de viatge des de Sitges. Trobo a faltar una bona xarxa de trens a Catalunya i menys comèdia amb la història de l’alta velocitat: una quantitat brutal de recursos aplicats on la gent no els necessita.
Passem pel davant de l’església de Sant Nicolau. D’estil neoclàssic , va ser acabada el 1762 sobre una anterior, del 1563 que havia estat dedicada a Sant Antoni. L’actual advocació és a Sant Nicolau de Mira (dit també, de Bari) i per les seves grans dimensions és coneguda com La Catedral de la Costa. Quan, davant de l’amenaça de les invasions musulmanes, les seves restes perillaven, l’any 1087 van ser traslladades a la ciutat de Bari, al sud d’Itàlia, on encara es troben. Cal saber que és el protector dels mariners i amb els anys va esdevenir patró de Grècia, Turquia i Rússia.
Seguidament pugem dalt del Turó del castell. Es tracta d’una torre de guaita que havia disposat d’un recinte emmurallat. Depenia del castell de Palafolls. Sabem que el 1168 era utilitzada com a bateria de costa i que el canó es va traslladar, més tard, al castell d’Hostalric. Probablement construïda originalment el segle XV va ser reformada l’any 2002 que va ser el moment en que s’hi va afegir el parc de lleure del turó.
Després baixem dirigint-nos a nord, per passar la riera de Sant Genís. Cal recordar que estem al municipi més oriental de la comarca i fronterer ja amb La Selva i amb la Tordera.
El castell ja el veiem dalt del turó, però encara ens queda força estona per arribar-hi.
Deixem a l’esquerra l’Antiga Font del Ferro i el mas de Can Moner, al costat de la Riera d’en Burgada. He llegit que el 1761, Josep Moner, mestre de cases, va fer una proposta per a la construcció d'una nova església parroquial però no va tirar endavant i penso que potser va ser fill d’aquest mas que ara deixem al costat de la nostra ruta.
De mica en mica ens apropem més al castell de Palafolls. Va esdevenir centre de la important baronia de Palafolls dins el comtat de Girona. El nom deriva de ‘Palatiolo’ i hi ha indicis que l'indret era fortificat de molt abans; probablement el segle XII ja devia ser una gran fortalesa. Cap a l'any 1370, sent el rei català Pere el Cerimoniós, es va produir el greu enfrontament entre la noblesa catalana i la petita noblesa. El rei Pere va donar suport a aquests darrers, els qual van formar una lliga anomenada Convinença dels Cavallers de Catalunya i van designar quatre caps per a dirigir la lluita, un dels quals va ser Guillem de Palafolls. Aquest conflicte portà Guillem de Palafolls a convertir-se també en conseller d'armes del monarca.
Hi arribem. Hem fet uns 9 quilòmetres i entrem al recinte. No fa massa s’hi van fer actuacions de consolidació, però ja han vingut els pintors amb esprais de pintura; encara, però, els hi hem de donar les gràcies per no haver pintat les pedres històriques.
Els companys aprofiten l’altura del turó del castell per observar la plana de Malgrat. Mentre, el 1370, Guillem de Palafolls es convertia en conseller d'armes del rei Pere el Cerimoniós (Pere III per Catalunya o Pere IV per Aragó), les nacions de Navarra i de Castella i Lleó tenien altres sobirans: Carles II a Navarra i Enrique II a Lleó i Castella. Tant Navarra com Castella i Lleó van viure sovint conflictes de diversos tipus. Val a dir que les nacions de la Corona catalano aragonesa (Catalunya, Aragó, Mallorca i València) no van mantenir conflictes interns entre les nacions que formaven la Corona.
Des del que queda de la torre mestra hi ha una bonica vista del Montseny.
La capella del castell, Santa Maria, no s’ha pogut lliurar de l’acció dels pitjors pintors, els depredadors de les signatures. El castell va caure en desús durant els segles XVII i XVIII i va entrar en decadència irreversible. Com totes les possessions dels Cabrera, el 1572 va passar als Montcada i d'aquests, el 1722, als Medinacelli, moment en què ja hi quedaven poques parets dempeus.
Mirant cap a la plana de Blanes es fa ben evident el seu origen en el delta format pels segles d’aportació de sediments de la Tordera. Imagino que cap el 1370 bona part d’aquesta plana encara no hi era, però sí la vila de Blanes. Després del 1714, precisament Blanes va patir un destacament borbònic que formava part de l’exèrcit d’ocupació.
Una última mirada a alguns panys de murs i ja comencem a baixar. Afegim, al comentari anterior que, després de la caiguda de Barcelona, quan ja Felipe V havia liquidat les constitucions legals catalanes (i també les d’Aragó, València i Mallorca), en tot el territori català es va distribuir un exèrcit permanent d’ocupació. Un desplegament militar (veure l’obra de Josep M Torras) o només per assegurar el sotmetiment del país, sinó per deixar clara la intenció de represàlia política contra la població civil.
Passem pel davant de l’església de Santa Maria de Palafolls. L'església de Santa Maria es va construir en dues fases, essent la primera del 1865 al 1875 aproximadament i la resta entre 1896-1908. De la construcció d'ambdues dates en resultà l'església de grans dimensions que avui presideix la cruïlla de la zona de vianants del centre de la vila. De façana de pedra irregular sobresurt l'absis semicircular i un estret campanar de torre.
Ja acabant, passem per un curt tram verd deixant a la dreta la plana de la Verneda. Per cert, Josep M Torras (al llibre ‘Felip V contra Catalunya’) explica un escrit del jurista castellà José Gonzalez en que diu: “Irlos mortificando, desde luego insensiblemente, lo tiene por necesario...”. També afegeix, Torras, que “aquestes intervencions de les autoritats borbòniques van representar una onerosa i nefasta càrrega dels allotjaments de tropes que s’havien convertit en una pràctica tremendament impopular i la principal causa de malestar”.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/malgrat-de-mar-castell-de-palafolls-31934022