(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Maresme) Ruta 1395 el 04/02/2022; 10 km; +300 -300; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Tiana, església Sant Cebrià, Observatori astronòmic, Cementiri dels Empestats, Alberg La Conreria, Cartoixa de Montalegre, Can Sentromà. Participants: Josep C, Vinyet, Carles H, Josep S, Josep Ma PG i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 41.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1362 Montalegre va ser adquirit pel monestir de Santa Eulàlia del Camp.
Comencem l’excursió fent un cafè al bar restaurant (El Casal) del Casino de Tiana. L'entitat Casino de Tiana es va constituir el 1911 i es van iniciar les obres de casal. Posteriorment es va ampliar amb un cos annex. La façana principal és presidida per un plafó esculpit de gust modernista que enllaça amb el finestral geminat del cos central; aquest és flanquejat amb pilastres estriades, lligades amb un fris floral.
L’inici el fem seguint el carrer a la dreta, amunt. Passem pel costat del que crec que devia ser el baixador del tramvia. A Tiana el 1913 arribava l'electricitat, fet que va permetre substituir els vells fanals de petroli que des de l'any 1882 il·luminaven tènuement els carrers. Pocs temps després l'alcalde, Joan Garí, va tirar endavant un ambiciós projecte: un tramvia que enllacés Tiana amb l'estació de Montgat. El tramvia va ser inaugurat el 1916.
L’església de Sant Cebrià ens queda a la dreta. L'actual església parroquial de Tiana, dedicada a sant Cebrià, és situada a la part alta de la població, dins el nucli urbà. Substitueix com a parroquial a l'església de la Mare de Déu de l'Alegria, una mica allunyada del poble. L'edifici és de nau única, amb capelles laterals i absis semicircular. Va ser projectat l'any 1884 i beneït dos anys després. És d'estil historicista, amb barreja d'elements neoromànics i neogòtics.
L’església queda enrere, al costat hi ha l’aparcament on hem deixat els cotxes. El document més antic localitzat en el qual es cita el nom de Tiana és de l'any 989; en un dels paràgrafs apareix el nom Tiziana. L'origen de la paraula Tiziana és, ara per ara, desconegut. Amb tot, segons l'estudi que va dur a terme el baró d'Esponellà, el nom pot derivar del patronímic d’una vil·la romana, potser vil·la de Titiano.
Una curiosa font, la d’en Nolis. Font integrada en un mur de pedra, que forma part de la memòria històrica local. Està coronada per una petita creu.
Ja sortim, amb vistes als turons que sovintegen al Maresme. Em sembla que aquella masia és Can Masdeu. Can Masdeu, abans can Montcerdà, estava envoltada de vinyes. No se sap quan es va fer la masia, però es calcula que és anterior al 1755, perquè la premsa de raïm més antiga de Tiana és en aquesta casa pairal i té aquesta data gravada a la fusta. També es conserven encara quatre botes de vi originals.
Una mica de carretera, pel seu voral, que aviat s’acabarà. Convé situar-nos en la història del passat però també en el temps present. Fa quasi un any que un article a The New York Times deia que “sembla clar que el tema del judici pel ‘Procés’ es tracta d'una qüestió que ‘incomoda’ la UE i que és ‘un maldecap diplomàtic’ que genera acusacions d’hipocresia contra una regió coneguda per exigir més llibertats democràtiques arreu del món”. En aquest sentit, recorda alguns exemples que evidencien que els líders independentistes són empresonats pels seus ideals: "Rússia ja ha denunciat en diverses ocasions l'existència de 'presos polítics' a Espanya; els Estats Units també van lamentar en un informe anual sobre els drets humans els casos de Cuixart i la resta de líders, 'empresonats com a forma d'intimidació política'; alguns legisladors i parlamentaris de la UE han plantejat aquesta situació i han assenyalat que Espanya té presos polítics, i organitzacions com Amnistia Internacional es posicionen en aquesta línia"; tot això posa en evidència The New York Times (‘elnacional.cat’).
Deixem asfalt per pujar un camí de sauló. A la dreta l’Observatori Astronòmic és un equipament construït per la Diputació de Barcelona, cedit a l'Ajuntament de Tiana i inaugurat el desembre de 2002, es troba situat a la zona del poliesportiu de Tiana.
Seguim amunt pels vessants del Turó del Reig.
Ens endinsem al bosc, per camins enfonsats pel pas dels de les dues rodes, i després de la pluja.
Als 3 quilòmetres arribem al Cementiri dels Empestats; també és conegut pel nom de Cementiri del Còlera o Cementiri de la Febre Groga. Segur que hi ha més noms, però aquests són els més utilitzats popularment. L’any 1870, al barri de la Barceloneta (Barcelona), va començar una epidèmia de pesta, possiblement a causa d’algun dels vaixells arribats des de terres llunyanes. La malaltia es va començar a estendre per tota la ciutat. Els malalts provinents de famílies amb menys recursos van ser traslladats a la Conreria. L’epidèmia va durar 4 o 5 mesos i va deixar 76 morts, que suposem són els enterrats a la fossa comuna.
La roca rodona simbòlica amb algunes inscripcions ens marca el centre de la fossa comuna on alguns infectats van ser enterrats. Aquest monument va ser col·locat l’any 1871, un cop l’epidèmia ja hagué finalitzat. El cercle està dividit en quatre quadrants en els quals s’alternen el símbol de la calavera (en referència al fet mortal dels éssers vius) i del rellotge de sorra alat (que ens informa que el temps vola i no el podem controlar).
Una mica més endavant arribem al davant de Mas Po Canyadó. Aquí en la serralada de Marina es va programar l’anomenada “Colònia Bosc de la Conreria de Montalegre”. L’any 1912 es van començar a edificar les primeres torres a la zona del turó del Reig. Una d’elles és aquesta que tenim al davant i que es fa servir actualment com a casa de colònies.
Un parell de centenars de metres més endavant, La Conreria. En el lloc on ara coneixem com La Conreria, a prop de Tiana i dins del municipi de Sant Fost de Campsentelles, al segle X es va construir l’ermita dedicada a Santa Maria de Montalegre, en el temps fou un Convent regentat per una comunitat de monges Agustines i fou venut el 1362. Des que les monges marxaren a Barcelona aquell any, l’antic ermitatge va passar per diverses mans: primerament el va adquirir el monestir de Santa Eulàlia del Camp, fins que el 1399 un ermità anomenat Arnau de Torrevella el va compra per tal de fer-hi vida eremítica juntament amb alguns companys ermitans. El 1409 el mateix Arnau va fer donació del convent a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Seguim a la dreta, en lleuger ascens per camí també fet malbé. Hem estat una hora per arribar aquí dalt.
Anem baixant i girant. Entre els arbres tenim una bonica vista de la magnífica Cartoixa de Montalegre. L’any 1514 va ser una data cabdal per a la història de La Conreria, ja que el mes de febrer el van comprar els cartoixans de la comunitat de Vallparadís de Terrassa. De seguida s'hi va instal·lar una petita comunitat de monjos i, al mateix temps, va començar les obres de construcció de les noves instal·lacions al peu de la muntanya, que haurien d’esdevenir la cartoixa actual.
Cal seguir baixant. Una estona pel costat d’un aflorament rocós de granit.
Hem fet una desviació a la dreta i després hem tornat. Volien fer una millor foto del sanatori. Entre el 1821 i el 1823 aquest edifici (i també la cartoixa) es van transformar en sanatori per acollir la gent afectada per l’epidèmia de la febre groga.
Ja ens apropem a la Cartoixa. Des de dalt hem pogut observar com el conjunt compta amb dos claustres: un d’ells és pels monjos quan fan vida eremítica i l’altre (una part és cementiri) per quan desenvolupen vida comunitària. Els monjos passen gran part del dia sols, a la seva cel·la o a l'hort. Un cop la setmana participen en actes comunitaris que els fan sentir part d'un grup o comunitat. Han fet vots de pobresa, austeritat i silenci. Són monjos contemplatius, ermitans.
Per un ample camí voltat de xiprers s’arriba a l’entrada. Una clau de volta duu la inscripció Mons Hilaris. Diguem, doncs, que inicialment dit Mons Alacrisi va passar després a Mons Hilaris (o Montalegre).
Aquest pati de l’entrada dóna accés a una petita porta oberta darrera de la qual hi ha la capella. Cal afegir que La Grande Chartreuse comprà l'antic monestir i uns pocs terrenys el 1865 i inicià la restauració de la casa, que no es pogué concloure fins el 1901, quan arribà una comunitat francesa de 29 pares i 23 germans. Només queden 24 cartoixes al món, i una és aquesta; actualment acull 11 monjos.
Seguim baixant. Quan sortim del bosc ja es veu Tiana i el mar: el Maresme. Història de la comarca és que des d’agost de 1713 es va manar castigar la vila d’Arenys i pobles propers. Felipe V era molt expeditiu. Les fonts borbòniques descrivien detalladament les operacions de represàlia contra la població civil: “el marques d’Arpajón ha fet cremar Masnou i Vilassar” o “a Teià, tots els sospitosos d’haver donat auxili als ‘rebels’ han estat passat a ganivet”... Política de terrorisme militar, del rei Borbó, aplicada de manera sistemàtica arreu de Catalunya, segons escriu Josep M Torras Ribé.
Ja tornem a estar a tocar de Tiana. Aquí s’acabarà l’excursió d’avui. Hi ha una dita popular, d’aquelles sempre crítiques, trobada en una cançó d'un mariner de Mataró que repassa moltes poblacions de la costa catalana; recollida per Joan Amades a "Refranys geogràfics", diu “A Tiana, males cares”, cosa que nosaltres no hem trobat pas.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tiana-la-conreria-cementiri-dels-empestats-cartoixa-de-montalegre-94413108
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/maresme/760-montnegre-el-corredor-sl-c80-cal-bosc-dolmen-cal-arenes