Pineda de Mar, Montpalau, Ermita de Sant Rafael, Ermita de Sant Jaume

(Click on the flag above to have the translation in your Language)     (Maresme) Ruta 1339 el 3/05/2021; 13 km; +375 -375; 4 hores.   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pineda de Mar, Montpalau, Ermita de Sant Rafael, Ermita de Sant Jaume.   Participants: Josep S, Josep C, Jordi I, Narcís, Joan C, Ramon, Rafael i Miquel G.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 47. 

FA ANYS: L’any 1079 va començar la formació de Pineda de Mar.

   Comencem a Pineda de Mar després de fer un cafè en un bar al costat de l’estació de tren. La formació del primer nucli urbà de l’actual Pineda de Mar va començar amb la consagració de l’església de Santa Maria, l’any 1079.

   Enfilem cap el nord (pel carrer del Mar) i passem pel davant de l’edifici de la Casa de la Vila. A Pineda es coneix bé que a la matinada del dissabte 1 d’agost de 1545, 11 galiotes de turcs i berbers capitanejats personalment pel famós corsari Dragut, varen desembarcar a la platja. Les escasses defenses i fortaleses de la vila no van servir de res, i en poca estona els corsaris es van apoderar totalment de la població, cremant moltes cases, després de saquejar, robar i en trobar-se l’església tancada, cremaren les seves portes i la saquejaren també.

     Una mica més amunt passem pel davant de l’església de Santa Maria de Pineda, que va ser consagrada l’any 1079 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré; és aquesta la primera referència documental que es conserva. Durant la primera meitat del segle XVI, l’antiga església romànica va ser substituïda per un nou temple fortificat degut a l’atac del corsari Dragut, obra encarregada a Jean de Tours el mateix any del saqueig, per oferir un espai de protecció als habitants de Pineda. A la llinda de la porta principal de l’església encara es pot trobar un testimoni escrit sobre aquest fet.

   Sortim del poble seguint en sender SL-C-101,que segueix una pista asfaltada entre cases i horts. Al davant tenim la piràmide del Montpalau.

   Però aviat es deixa l’asfalt per seguir primer una pista i més endavant un sender. Diguem que durant el segle XII, el castell de Montpalau va passar a la jurisdicció feudal del vescomtat de Cabrera que depenia, alhora, del comtat de Girona.

 

   A l’esquerra, a mida que pugem, ens queda millor vista de can Cànoves, una masia del segle XVI, propietat del cavaller Berenguer de Canovis. Encara conserva una torre de defensa adossada, construïda arran dels atacs dels corsaris turcs a Pineda.

 Hem entrat en entorn boscós i fresc i arribem a una riera i un pontet. Hem caminat uns 4 quilòmetres, en pujada suau; la pujada més dreta vindrà ara.

   Al costat mateix hi ha la bonica font del Ferro. El paratge de la font del Ferro s’emplaça en una fondalada sota Sant Pere de Riu, dins els dominis de l’antic mas de Can Marquès.

   Veiem un pont, però no ho és: és un fragment de l’aqüeducte romà. A partir de l’any 218 aC i amb l’ocupació militar romana de la Península Ibèrica iniciada per Empúries, va ser quan la cultura i assentaments ibers van entrar en contacte amb l’Imperi Romà, fet que en va ocasionar l’assimilació i desaparició. Els romans van anar substituint els assentaments tribals ibers per noves explotacions agràries. Així doncs, a Pineda trobem tota una sèrie de vestigis romans de gran rellevància històrica, com aquest tram d’aqüeducte romà que unia Sant Pere de Riu, amb Can Cua i finalment arribava a la vil·la romana més gran de Can Roig. El tram més visible és el de Can Cua (ha quedat més avall a l’esquerra de la nostra ruta) amb cinc arcades encara dempeus.

   Uns cent metres més endavant trobem el que havia estat un molí fariner. Des de la finestra de la porta es pot observar l’interior.

      Uns dos-centes metres després passem la riera de Pineda i just a la dreta hi ha un magnífic forn de calç, el de Cal Marqués; forn de calç recuperat al 2009. La calç que es produïa en aquest forn era utilitzada en les tasques de la construcció, però també ajudava a combatre plagues als camps sent utilitzada com a producte fitosanitari.

        L’interior es conserva encara prou bé en la seva altura, tot i els plàstics i ampolles que els incultes hi ha llençat a dins. Per perspectiva històrica sapiguem que mentre, el 1079, començava la població de Pineda de Mar, funcionava activament el Consolat de Catalans de Trani (creat el 1063). Trani és una ciutat de la península Itàlica; actualment a la regió de Pulla.

   Comencem a pujar. A l’esquerra en un giravolt tenim una bonica vista de Sant Pere de Riu. La parròquia de Sant Pere de Riu surt documentada per primera vegada el 1185 en l'establiment d'unes terres a Riu d'Alfatà. Durant molts segles va tenir sacerdot propi, però posteriorment se'n va fer càrrec el rector de Pineda. El 1985 va ser novament oberta al culte, mentre que la rectoria era habilitada com a casa de colònies gestionada per la Fundació Esplai Girona. Com a curiositat puc esmentar que al cementiri fou enterrat, el 2014, el modista Manuel Pertegaz.

         Pugem tranquil·lament els 200 metres de desnivell i arribem dalt de Montpalau, molt arbrat i amb poques vistes. A partir del segle IV aC, es pot parlar dels primers assentaments urbans al territori actual de Pineda de Mar. En aquell temps, l’actual població formava part de la zona coneguda en època ibera com la Laietània. Consistia doncs en una cadena de poblats fortificats que se situaven normalment a sobre dels turons més estratègics de la Serralada Litoral. Així doncs, per les restes arqueològiques actualment conegudes, podem parlar que els primers vestigis del període iber coneguts a la població es situen a l’actual zona del Turó de Montpalau.

   Cal baixar una mica per recuperar, entre branques i pins, la vista de Pineda de Mar. Aquell consolat, que hem esmentat, va ser el primer, després van vindre molts altres com Xipre, Messina, Constantinopla, Beirut, Malta, Marsella,... i fins a més de 75. Actualment a Espanya, totes les comunitats tenen delegacions a l’estranger. Però la llei és com és (com l’han volgut fer els poders dominants). Per tant un article del mes d’octubre del 2018 explica (‘elconfidencial.com’) que amb el ministre d’exteriors Josep Borrell (aquell a qui no volen veure al seu poble, segons diuen) el Consell de Ministres va decidir acudir a TC contra el pla aprovat d’acció exterior, al juny, per la Generalitat de Catalunya, tot dient que considerava que el Govern s'excedia en les seves competències i menyscabava les de l'Estat. Com és natural els qui volen tenir la paella pel mànec no perden gaire temps i tot just ens toleren una mica, esperen que ens comportem amb deferència i ens volen bons súbdits.

   A la cruïlla del Coll dels Altars, girem a sud pel camí que porta el mateix nom. En un article de Matthew Tree (“El mot just”) es diu una veritat com un temple: Hi ha un terme que defineix alguns Estats: el “marojitarianisme”. És un fet que explica el comportament actual de Madrid (com a centre de poder). Tree explica que Kesavan (autor del terme) diu que un Estat Majoritarianiste és aquell en que només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua són tractats com a ciutadans autèntics. La resta són “tolerats” i s’espera d’ells que “es comportin bé i amb deferència”. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seva llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que ja és hora de defensar-se contra aquesta minoria”. La difusió d’aquestes idees serà la base per actuar amb violència contra la minoria en qüestió, empresonar-los o provocar el seu exili.

   I així, arribem a l’ermita de sant Rafael. És una ermita de titularitat municipal construïda de 1908 a l'estil romànic, que ha estat restaurada en diverses ocasions i fins i tot tenia imatges, ornamentacions diverses i campana. Durant un temps es va mantenir així, fins que ara ha tornat a patir nous atacs i guixades a les parets i façana.

   Més avall, després de passar per sota de la C-32 i girar a l’esquerra, arribem a l’ermita de Sant Jaume, també d'origen recent ja que es va construir entre fa cent i cent cinquanta anys.

   Des de l’ermita ja només queda caminar una mica més fins arribar al poble un altre cop. Tal com baixem, a mà dreta i abans de la N-II, hi ha els plans de Can Roig que tenen l’origen en la vil·la romana de Can Roig, abans esmentada, situada aquí per la proximitat amb la Via Augusta.

      Tornem a passar pel costat de l’ajuntament (Casa de la Vila), plaça on hi ha, a més, la masia Can Comas, una masia catalana del segle XVII rehabilitada com a espai cultural. El terme actualment utilitzat (Ajuntament) prové de la imposició de les normes de Castella per part de Felipe V, quan va eliminar el sistema electoral català i va introduir la denominació que provenia de la cultura castellana on de les cases de la vila, o la casa del comú, (els termes més habituals a Catalunya) va passar a “ayuntamiento”, mot que fa fent referència també a lloc de trobada.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pineda-de-mar-montpalau-ermita-de-sant-rafael-ermita-de-sant-jaume-72128753

Una altra crònica pel Maresme: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/maresme/741-malgrat-de-mar-castell-de-palafolls