(Click on the flag above to have the translation in your Language) (La Selva) Ruta 1284 el 18/11/2020; 12,5 km; +210 210; 4,5 hores. Excursió semi urbana amb el següent itinerari: Blanes, Sa Palomera, El Convent, Ermita Sant Francesc, Camí de Ronda, Cala Sant Francesc, castell de Sant Joan, ermita Sant Joan, ermita de la Font de la Salut, església de Santa Maria, Nostra Senyora de l’Antiga. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 46.
 |
 |
FA ANYS: El castell de Sant Joan consta documentat des de l’any 1002.
Comencem amb un dia magnífic, des de l’extrem sud de la platja de S’Abanell. Comencem per dir que Abanell (hi ha formes com Albanell i Aubanell) probablement prové del nom d’ocell Albanell, au de rapinya un xic gris, de la mida de l'esparver i que servia molt per a la caça. Durant el segle XIII els senyors feudals, Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes, van concedir una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la Vila de Blanes per tal d’afavorir el poblament i el creixement econòmic.
El passeig és llarg i al fons s’endevina la torre del castell de Sant Joan. Cal comentar que el nom de Blanes prové del llatí ‘Blanda’, d’origen preromà.
Han estat uns dos quilòmetres fins a Sa Palomera i penso que és imprescindible pujar a la seva punta i gaudir de la vista de la vila. Sa Palomera és una gran roca que entra al mar i es considera que és on s'inicia la Costa Brava. Per cert, per perspectiva històrica recordem que les guerres del segle XVII van afectar seriosament la Vila. Durant la guerra dels Segadors (1652) Blanes va ser incendiat per les tropes castellanes, i prop de 300 defensors van ser condemnats a galeres. A l’any 1694, durant la guerra de la Lliga d’Augsburg, les forces del general Clarke atacaren el port de Blanes i abans de ser rebutjades ja havien enderrocat el palau; el poble fou incendiat.
Al passeig, passo pel costat de les poques barques de pesca que hi ha a la sorra. L'origen del nom de la roca (Palomera) no està del tot determinat, encara que la versió més probable és la que la relaciona amb una ‘paloma’. Una paloma és una corda de la barca que serveix per facilitar la maniobra de treure-la de l'aigua. Com que abans les barques, quan arribaven de pescar, les treien de l'aigua i les deixaven a la sorra prop d'aquesta roca, que feia com de port natural, de la paloma de les barques en va poder esdevenir el nom de Sa Palomera.
El passeig d’Abanell és avui un indret on la gent seu als bancs per admirar el mar. A banda de la pesca i el transport, durant l’Edat Mitjana el port també es va utilitzar per a finalitats militars. Així el 1133 va acollir part la flota cristiana per anar a conquerir les Illes Balears, però posteriorment el port va servir perquè tropes invasores ataquessin la població.
Al final del Club de Vela cal enfilar-se a l’esquerra per l’escala que ens puja al Passeig de Carl Faust i aviat s’arriba al Convent. L'any 1438, Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, va obtenir del bisbe de Girona llicència per a edificar un convent per als franciscans, però sembla que no hi arribaren a residir. Però se sap que el 1514 hi residia una comunitat de caputxins. Quasi tres segles després, en el context de la Revolta de la Guàrdia Real, el 10 d'agost de 1822 es va ordenar la confiscació del Convent de Blanes per convertir-lo en fortalesa, i els frares van ser expulsats.
Més endavant es passa pel davant dels jardins de Marimurtra. Carl Faust i Schmidt va ser un home de negocis i mecenes científic alemany, establert a Catalunya a partir de 1897. Va invertir la seva fortuna en la construcció d'un jardí botànic que havia de ser, alhora, centre d'investigació i pedagogia per als europeus del centre i nord del continent, que trobarien, a Blanes, les condicions propícies per a nombroses plantes de climes àrids i tropicals. Aquest jardí rep el nom de Marimurtra, unint el terme ‘mar’ amb una de les plantes mediterrànies característiques que creix en aquests terrenys, la ‘murtra’.
Hem caminat uns 4,5 quilòmetres i s’arriba a l’ermita de sant Francesc. Ermita erigida pels propietaris de l'almadrava de Cala Bona dedicada a Sant Francesc des de 1681. Sembla ser que l'origen de l'ermita està en la resolució d'un conflicte entre els propietaris de l'almadrava de pesca de tonyina de Cala Bona i la comunitat del convent de Sant Francesc.
Ara baixem a seguir el camí de ronda i es passa per la cala de Sant Francesc, antigament Cala Bona.
Tot seguit, amunt pel camí de ronda i gaudint de les roques treballades pel mar. Per sort no veiem l’enorme urbanització que tenim a sobre nostre, a l’esquerra, només els murs inferiors de les finques.
El camí de ronda està tallat i hem de pujar amunt, a l’esquerra. Entrem de ple a la urbanització. Encara es veu alguna casa nova que s’està construint. Tot això és responsabilitat d’alcaldes i regidors que menyspreen una costa que era meravellosa i que acabarà sent una llarga i brutal urbanització. Molta gent que estima la natura i la bellesa també els menysprea a ells, per poc respectuosos amb el paisatge.
Un quilòmetre després surto dels carrers i ja veig la torre del castell molt més a prop.
Es trobem els senyals del GR.92 i el sender que puja amunt al costat d’una creu de ferro. El castell i l'ermita de Sant Joan estan situats al cim de la muntanya del mateix nom que s'eleva uns 173 metres sobre el nivell del mar. A partir del segle XIV, juntament amb el Palau Vescomtal, va formar part d'un gran eix de fortificacions que s'ha anomenat la línia dels castells de la Tordera. Aquestes fortificacions, que començaven al Montseny i s'acabaven a Blanes, tenien la missió de protegir la ciutat de Barcelona per la banda nord.
Al punt més alt s’arriba al castell de Sant Joan. El castell de Blanes o de Forcadell apareix citat ja l’any 1002 en un document del vescomte Sunifred de Girona, i cap a l’any 1050 seran els seus successors, els Cabrera, qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona. Des d'aquest cim per la banda de ponent es divisa tota la plana de la Tordera, la serralada litoral i el Montseny.
A sota mateix hi ha l’ermita, blanca i brillant, de Sant Joan Bautista. Cal dir que va ser bastida com a capella del castell i que per la manca d'espai es va situar fora del recinte. Apareix documentada ja durant el segle XIII i l'any 1377 consta que hi havia un capellà al castell que en tenia cura. Durant el segle XVII va ser centre de peregrinació pel dia de Sant Joan Baptista. L'estat actual de l’església respon a una restauració de 1959 en què es va refer la teulada.
Interior de l’ermita. També en la restauració esmentada, l'artista blanenca M. Teresa Bedós va pintar els frescos. Les pintures de la il·lustradora Pilarín Bayés són de l’any 2007 i l’estat actual de restauració correspon a una actuació de 2012 patrocinada per l’associació Estimem les Ermites.
Vista aèria del Club de Mar, mentre començo a baixar. Probablement per on passo hi hauria, abans del segle III aC, una ciutat ibera pre-romana; segons alguns autors clàssics estaria situada entre Empúries i Barcelona al costat del riu Larnum, que avui s’identifica com el Tordera.
Es tracta d’anar baixant per carrers, sovint, en fort pendent. S’arriba a l’ermita de la Mare de Déu de la Font de la Salut. Està situada a l'antic camí de Lloret, prop d'una antiga font que li donava nom. Està documentada des de 1657. Destruïda el 1936, l'edifici actual és fruit d'una reconstrucció de 1940. La imatge que s'hi venera és l'original que va ser salvada de la crema. La capella té una sola nau, fornícula amb un mosaic de la Verge i un campanar d'espadanya (‘poblesdecatalunya.cat’).
Seguidament cal anar a visitar l’església parroquial, dedicada a Santa Maria; un edifici gòtic que es va construir entre els anys 1350 i 1410. És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església actual de Santa Maria de Blanes és de planta gòtica, de tres naus. La central, molt espaiosa, fa 10 metres d'amplada. Amb l'incendi del 1936 s'enderrocaren les voltes i part dels murs. Només la façana, la torre del campanar i la sagristia, degudament restaurades, resten de l'antic palau dels vescomtes de Cabrera, del qual formava part l'església gòtica. El presbiteri destaca per la seva harmonia i bellesa cromàtica amb l'altar major, el sagrari al fons, el baldaquí i les pintures murals al fresc, i la pedra del terra.
Les pintures murals del presbiteri, són al fresc i són obra de l'artista Jaume Busquets i Mollera, i el tema central és l'Eucaristia.
El palau vescomtal era un edifici de planta rectangular que estava estructurat en planta i pis, sustentats amb volta de creueria, al voltant d'un pati d'armes, i dotat de quatre torres de defensa. Avui només es veu la façana. Al davant, sota una olivera, en una pedra (embrutada per algun beneit incult) s’endevina una cabra en referència als Cabrera.
Baixant, sempre baixant, s’arriba al carrer Ample, molt comercial. Aquí hi ha una extraordinària font gòtica. Va ser construïda el 1438 per ordre de la comtessa Violant de Prades en resposta a una situació d'insalubritat que, fins i tot, havia pogut provocar algun tipus d'epidèmia entre els blanencs de la baixa edat mitjana.
En una arcada es veu aquesta fornícula amb Sant Bonós i Sant Maximià. Aquests dos suposats màrtirs haurien nascut a la primera meitat segle II, a Blanes i morts en martiri l’agost del 156 a la mateixa població. L’existència de sant Bonós i Maximià és dubtosa en relació a la ciutat blanenca. La primera referència escrita es deu al “Fals cronicó de Dextre”, obra editada el 1619 escrita per Jerónimo Román de la Higuera. Però mira per on a Arjona (Jaén), veneren uns sants homònims que, com els blanencs, van sorgir també de la ploma de Jerónimo Román de la Higuera. També consten sant Bonós i sant Maximià a la ciutat turca d’Antioquia, soldats romans decapitats el segle IV. Així que...
En una cantonada de la rambla de Joaquim Ruyra hi ha el petit temple de l’ermita de Nostra Senyora de l’Antiga. És una església d'una sola nau, amb una absidiola presidida per una imatge de la Verge. La façana és molt senzilla. L'any 986, amb la invasió àrab protagonitzada pel càbdill Al-Mansur, la capella va ser profanada però no destruïda, quedant solament les parets i el portal. Va patir molt durant la Guerra Civil i finalment va ser reconstruïda el 1940.
Ja només es tracta d’anar seguint per carrers i pel mig trobem una església de format modern (molt lletja pel meu gust) dedicada a la Mare de Déu dels Pins, probablement de l’època en que aquest entorn devia ser una pineda, de la qual encara queden només quatre pins inserits dins dels pocs jardins de cases particulars.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/blanes-sa-palomera-convent-ermites-castell-de-sant-joan-esglesia-santa-maria-60948763