1627, Caldes de Malavella, urbana, Termes Romanes, Pla del Ninot, Sant Maurici, Castell Malavella

(La Selva) Ruta 1627 el 30/11/2024; 10 km; +125 -125; 2,5 hores.    Excursió amb el següent itinerari: Caldes de Malavella, ruta semi urbana, Termes Romanes, Pla del Ninot, Sant Maurici, Castell Malavella.     Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.  

FA ANYS:  El castell de Malavella consta documentat el 1054

     Estic uns dies de ruta per provar la nova furgo camper, una Dreamer. La primera aturada ha estat a Caldes de Malavella, però avui aniré de dormir a Ripoll. Gràcies a la troballa d’unes restes al Puig de les Ànimes es pot saber que els orígens del poble de Caldes es remunten al paleolític superior. Aquestes restes ens demostren que Caldes ja era lloc de pas en el paleolític, doncs en època de caça es desplaçaven seguint els ramats d’animals i havien d’aturar-se a descansar en llocs on hi hagués aigua. Però no és fins al segle I dC, amb la romanització, que Caldes esdevé nucli urbà. El fet de tenir aigua calenta va ser molt important i es convertí en una important estació termal anomenada “Aquae Calidae”.

    Passo pel costat del que queda de l’antiga muralla. Durant l’edat mitjana l’aspecte del nucli varia una mica, ens trobem amb l’emmurallament de la vila, del qual ens queden uns llenços de paret. Per l’etimologia hem d’anar, evidentment, al mestre, a Coromines i al seu Onomasticon, on diu que “...al meu albir (interpreto com) que la única etimologia probable, evident pel sentit i no gaire menys per la forma, és “Balnea mirabilia”  en el sentit de 'banys d'admirables efectes'.

    Passo pel costat de les excavacions que han deixat veure els fonaments de les cases de la zona de les termes. A diferència d’altres ciutats romanes que neixen per interès militar o estratègic, podem dir que Caldes es constitueix a partir d’un interès per la salut i l’oci.

    Pujo unes escales i ja estic en una placeta on hi ha l’ermita de Sant Grau. Estem en un turonet on hi podria haver hagut el castell original de Caldes. L'origen de la capella no es coneix, però podria haver format part del castell de Caldes tant per la seva localització, vora les termes on es basteix el castell, com també per la configuració del seu mur posterior, de pedra en paredat de filada i espitllera.

    Quasi al davant hi ha les restes de les antigues termes romanes. La vila es trobava a la vora de la Via Augusta, que si fa no fa, passava pel mateix traçat de l’actual autopista. Els romans convertiren aquest indret en un important centre termal. Edificaren unes termes on els vianants s’aturaven a descansar o bé a aprofitar les propietats curatives de les aigües.

    Hi ha diversos cartells que ofereixen informació als visitants, com és el meu cas. El castell, dins la vila, data d’època medieval i s’instal·là precisament sobre les antigues termes romanes que queden ubicades a continuació d’aquest edifici. A partir del segle XVIII es va compartimentar en diferents habitatges que a començament del segle XX van formar part de l’antic procés d’Aigua Imperial.

    Una foto de dues torres i la muralla del castell. Als anys vuitanta l’Ajuntament va convertir aquest espai primer en Dispensari municipal i després en CAP de Caldes fins a l’any 2009 en què es va construir el nou edifici sanitari. Finalment el 2015 finalitzaren les obres que van convertir el Castell de Caldes en el Centre d'Interpretació del Termalisme de Caldes de Malavella.

    Deixo el centre històric romà i giro pel carrer Major. A la mateixa cantonada hi ha la Fonda Fabrellas, encara en actiu, construït el 1914. Recordem que Caldes de Malavella es va veure involucrada, com tot Catalunya, en els grans esdeveniments bèl·lics de mitjan segle XX: la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial, i la immediata postguerra. Tal com s'expressa en la primera guia turística de Caldes (1927), la població oferia una gran quantitat de llits i habitacions, distribuïts en balnearis, fondes i una trentena de xalets, de diferents capacitats.

Entre 1936 i 1939 les autoritats republicanes van convertir alguns dels balnearis i cases benestants de Caldes en hospitals militars i punts d'acollida de refugiats. L'any 1944 va acollir més de 1.000 mariners italians, que havien estat bombardejats per l'aviació alemanya, un cop Itàlia havia firmat l'armistici amb els aliats. L'administració franquista els va distribuir entre els balnearis Vichy (497), Prats (195) i Soler (150), però també va caldre utilitzar les fondes Ribot i Fabrellas, que disposaven de 58 i 50 llits respectivament.

    Segueixo carrers endavant per arribar a l’església parroquial. Cal esmentar també que acabada la Segona Guerra Mundial, el govern franquista va acollir una comunitat de prop de 20.000 alemanys refugiats a tot l'Estat espanyol, la majoria dels quals havien treballat per la Gestapo (policia política), la Sicherheitsdienst (servei secret), l'Abwehr (espionatge militar) i en les diverses oficines diplomàtiques, dedicant bona part del seu temps a tasques d'espionatge, contraespionatge i sabotatge a Espanya, al servei dels interessos del règim nazi (‘femturisme.cat’). Prop d'un centenar d'alemanys van romandre allotjats a Caldes entre la tardor del 1944 i la del 1947.

    El més interessant de l’exterior és el fet que sigui una església romànica triabsidial. Sant Esteve de Caldes, és la parroquial del poble i se la troba mencionada ja l'any 1058. Edifici religiós de planta basilical, té tres naus separades per grans pilars quadrats que sostenen sis grans arcades i també hi ha quatre capelles laterals.

    També la seva torre campanar destaca de forma evident. Té forma de torre quadrada i ha patit diverses modificacions, a la part superior hi ha quatre parelles d'obertures allargades en arc de mig punt. La seva portalada és barroca amb dues pilastres geminades a cada un dels costats. La part de l'absis (la més antiga) està construïda amb pedra volcànica, presumiblement de les antigues Termes Romanes.

    Després ja surto de l’àmbit urbà i començo a caminar per pista envoltada d’entorn rural. Allà al davant a l’esquerra puc veure l’antic mas de Can Fornaca. El mas es troba sortint del poble de Caldes pel camí que porta a Sils per la part oest de Sant Maurici, en el primer trencant a l'esquerra. Tot i que l'estructura es conserva, la casa ja no s'usa com a residència permanent, ni hi ha cap activitat agrícola. Trobem notícies del cognom relacionat amb el mas l’any 1448, al ser convocat Pere Fornaca a la Plaça del Castell.

    En un dels rètols hi ha aquest mapa que ens indica la situació d’aquest espai natural. De fet en els camps no hi ha res a veure, només es veuen camps verds però els rètols ens ajuden a imaginar i a visualitzar la història que s’amaga al darrera d’aquesta normalitat actual.

    El “Camp dels Ninots” és tota aquesta terra que es veu en aquesta foto i va baixant enllà a buscar el barranc Fesoler. El seu nom és degut a les silicificacions d'òpal que, al créixer, generen formes arronyonades diverses anomenades menilites, conegudes popularment com a ninots. Es tracta d'un volcà extint de forma gairebé circular, on es pot distingir bé el cràter i també el con, format per elevacions baixes de terreny. El cràter és ple actualment de sediments, i conté un important jaciment paleontològic.

    Un altre rètol ens parla de la fauna subtropical que es movia per aquesta fondalada. La fauna recuperada està formada per macrovertebrats, quelonis, amfibis, peixos i rosegadors. Els macrovertebrats estan representats per tapirs i rinoceronts, entre d’altres.

    D’un rètol explicatiu obtinc aquesta fotografia que pretén transmetre una mica de coneixement d’aquells temps tan antics.

    S’hi han dut a terme diversos treballs arqueològics i d’investigació. En definitiva, els treballs sistemàtics d'excavació en el jaciment del Camp dels Ninots estan posant al descobert un autèntic tresor per a la paleontologia i la paleobotànica internacional. La gran quantitat i variabilitat del registre recuperat amb una excel·lent estat de conservació be mereix l'adjectiu de Fossil-Lagerstätte.

    A tocar de la pista hi ha un gran rètol amb el nom donat al Camp i amb unes figures d’uns tapirs de l'espècie Tapirus arvernensis. Afegim que els bòvids eren de l'espècie Alephis tigneresi i els rinoceronts de l'espècie Stephanorhinus jeanvireti.

    Encara puc afegir una fotografia que faig d’un rètol informatiu on s’hi veu una representació de com devia ser tota aquesta plana.

    Ara segueixo caminant, avall, per la pista i deixo a la dreta el Mas Salom, actualment dedicat a activitat de turisme rural. Un mas de l’any 1382, amb un nom que ens porta referències a uns antics propietaris jueus.

    Cal seguir endavant, girar i endinsar-se al bosc de Can Fornaca en direcció al Mas del Llop. Mas del qual consta documentat, l’any 1575, a Hostalric, un contracte de Damià Ferrer àlies Llop. De la casa original ja no se’n conserva res.

    Un pal indicador s’ha vist ple de signes explicatius. Curiós; però cal dir que sempre més val que en sobri algun que no pas que en faltin.

    Una bona estona després arribo a l’ermita de Sant Maurici, situada al costat d’un mas i al costat del vell castell de Malavella, del qual només en resten alguns vestigis, i construïda aprofitant una antiga torre com a absis. L'edifici és del segle XIX. Consta d'una nau única i té una senzilla façana amb portal de mig punt, òcul i campanar d'espadanya.

    Les restes del castell, mostren que devia ser una construcció rellevant. Està construït en una zona elevada, amb grans carreus de pedra basàltica i d'aparell irregular, només queden restes dels murs nord, est i sud.

    Avui queden les ruïnes, però han estat consolidades, tot i que cal anar-hi en compte. L'any 1054 surt esmentat un "Castro Vetulo" que en un altre document de 1057 s'anomena "Castro quod dicunt Malavela". El primer document és una escriptura de donació feta per la comtessa Ermessenda (muller del comte Ramon Borrell) a Oldegold i a la seva muller Sabrosa.

    Torno al davant de l’ermita. Té una sola nau de planta rectangular i absis semi-circular. Està coberta per una teulada a doble vessant.

    Bancs, un altar i un oratori exterior dedicats a la Mare de Déu de Lourdes, representada, com és habitual, dins d’una cova.

    Després de les visites en aquest punt més llunyà, he anat voltant  fins arribar, ja dins de la població, al davant del Balneari. Cal destacar que la comercialització de l’aigua mineral, als anys trenta del segle XX, va esdevenir un important motor econòmic. El 1870 la família Pla i Deniel va començar a envasar l’aigua de la seva deu i a vendre-la amb el nom d’aigua San Narciso. Deu anys més tard, el doctor Modest Furest va adquirir un brollador, hi instal·là una planta embotelladora i va registrar la marca Vichy Catalán. Poc després inaugurava el balneari que porta el mateix nom.

    Els colors de tardor m’han anat acompanyant fins ara que ja estic a punt d’acabar.

    Un centener de metres abans d’on tinc la furgo aparcada, hi trobo la curiositat d’aquest cartell sobre el Camí de Sant Jaume de Galícia. Aquest tram és la Via Marina i és un nou tram de l'entramat de camins de Sant Jaume a Catalunya que uneix la ciutat de Girona amb la de Barcelona resseguint l'antiga Via Marina de la Via Augusta.

NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1627-caldes-de-malavella-urbana-termes-romanes-pla-del-ninot-sant-maurici-castell-malavella-193595878

Aquí, una altra crònica:  https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/la-selva/818-breda-ermita-santa-anna-sot-de-llancers-collet-de-sant-julia