1494, Palafolls, Santa Maria Assumpta, castell de Palafolls, el Palauet

(La Selva) Ruta 1494 el 30/04/2023; 9 km; +150 -150; 2,5 hores.   Excursió organitzada (en la ruta en camper) amb el següent itinerari: Palafolls, Santa Maria, castell de Palafolls, el Palauet

Tipus de sortida: circular.  Dificultat: fàcil.

FA ANYS:  Del 1035 es pot considerar l’origen del castell i per tant de la població.

   Aparco pels carrers del poble. Quan hi arribo i oriento el meu caminar per anar al centre, al costat hi trobo la Placeta del País de Sepharad. Em crida l’atenció el nom ja que no és habitual. Sepharad és el nom que en la tradició jueva, almenys des d'època medieval, s'aplica a la península Ibèrica. De Sepharad prenen el seu nom els sefardites, descendents dels jueus originaris d'Espanya i Portugal.

   Arribo a l’església de Santa Maria. L'església de Santa Maria Assumpta es va construir en dues fases, essent la primera del 1865 al 1875 aproximadament i la resta entre 1896-1908. De la construcció d'ambdues dates en resultà l'església de grans dimensions que avui presideix la cruïlla de la zona de vianants del centre de la vila. És obra, finalment, de l'arquitecte l'arquitecte Miquel Garriga i Roca.

   Abans de seguir, una foto de la façana. D’aquesta façana, de pedra irregular, sobresurt l'absis semicircular i un estret campanar de torre.

   Passo per la Plaça Forum Palatiolo. Diguem ara que l'origen de la població és romà, així com el seu nom, que prové de la veu romana Palatiolo.

   Aviat surto del poble i ja puc veure el castell. Cal imaginar aquestes terres a les que també van afectar les intervencions de les autoritats borbòniques (1714) que van representar (com explica Josep M Torras a “Felip V contra Catalunya”) la reproducció a Catalunya de l’onerosa i nefasta càrrega dels allotjaments de tropes que s’havien convertit en una pràctica tremendament impopular i en la principal causa del malestar entre la ciutadania durant bona part del segle XVII; i en un dels desencadenants de la revolta catalana del 1640.

   Just abans d’abandonar els carrers, trobo una vella masia ja en decadència. Fins ara no havia vist cap casal que ho semblés. I això que és clar que estant el castell dalt del turó, el desenvolupament normal de la població havia de ser a la plana.

   Un rètol i aquí cal girar. He de dir però que aquests rètols tan estranys, que semblen de línies d’autobús, no són gaire clars per la gent de muntanya. Enlloc d’Europa hi ha rètols tan confusos com aquests. Segur, segur, que a qui se li van acudir no és un caminador de muntanyes... probablement algú assegut en una butaca.

   La pista és sorrenca, com habitual en les planes de l’Empordà i de La Selva. Més enllà el castell se’ns va apropant. Les restes del castell de Palafolls s’aixequen en una muntanya de 150 metres dominant la Tordera; era format per tres recintes i la major part de les construccions són dels segles XII al XV. Constitueix un important testimoni dels grans castells medievals catalans.

   Ja som a l’entrada, ben ordenada, nova i resultat de les últims accions arqueològiques per consolidar les restes del castell, que es van començar des dels anys seixanta per l’entitat Amics dels Castells.  

   Murs, parets i merlets. El castell de Palafolls, que consta des del 1035, va centrar la important baronia de Palafolls, que comprenia els actuals termes de Palafolls, Malgrat, Santa Susanna i part del de Blanes; inicialment era en poder d’Odó de Sesagudes i els seus descendents, cognomenats més tard també Montseny.

   El portal d’accés, per on s’arriba a les restes de la capella castral (o el que en queda). Entro, l’espai és limitat. Potser és interessant saber que les tensions entre els Cabrera i els Palafolls motivaren que “Pere III comprés als darrers la seva jurisdicció (1381), que vengué més tard (1382) a Bernat IV de Cabrera, i així aquesta família adquirí el domini ple de Palafolls (els Palafolls adquiriren el vescomtat aragonès d’Ariza i castellanitzaren el cognom amb la forma Palafox)” (‘enciclopedia.cat’). 

   Segueixo amunt. Hi ha unes grans vistes de Palafolls i fins al mar. Certament el castell podia controlar tot el territori. L’extensa plana vora la Tordera, molt apta per als conreus de regadiu, ha condicionat el caràcter eminentment agrícola que tradicionalment ha tingut el municipi. El futur d’aquesta àrea agrícola es pot veure compromès per la manca d’aigua a causa de les extraccions abusives de la Tordera per a abastar indústries i poblacions fins a Tossa.

   Dalt del tot el que havia de ser la torre de l’homenatge, que coincidí amb l’habitatge personal del senyor del castell.

  Ja he començat a baixar. Passo pel costat de la urbanització de Can Carbó, trepitjant un curt tram de carretera i torno ja a la pista sorrenca avall. A l’esquerra em queda una masia que crec que deu ser la de Can Pruna, però no n’estic segur.

   Ara m’envolta un alzinar. S’agraeix l’ombra ara que el sol ja escalfa prou; sort en tinc de l’airet fresc que passa. Recordem que les estratègies de maltracte a Catalunya venen de lluny, com hem comentat abans amb els “allotjaments”. Just mentre escric aquestes línies, ha saltat a les notícies (4 de maig) que una averia pràcticament ha creat el caos en part de les línies de rodalies de la Renfe... i diuen que n’hi ha més d’un mes!. Això passa sovint i des de la Generalitat s’imputa a la manca d’inversions en manteniment i millora de la xarxa, inversions que Madrid manté a baix ritme des de fa molts i molts anys, tant quan manava el PP com quan mana el PSOE. Com s’entén que un quadre de control que afecta a dues o tres línies no estigui duplicat, per seguretat i garantia, en un altre lloc? Els que viviu a Catalunya i no sou independentistes quan veieu això de la porqueria d’infraestructures ¿què? ¿esteu contents?

   Més avall, quasi ja soc al pla, un altre mas a l’esquerra: Can Roig. Masia de planta rectangular, d'un sol cos, amb teulada a dues aigües, que es calcula dels segles XIII a XV.

   Soc a la plana entre camps de conreu de masos diferents que encara estan en actiu, el que lliga amb el que pensava i he escrit al principi. El Tordera formava en aquesta plana estanys i gorgs i amb les avingudes intermitents per les pluges s’inundaven els terrenys i s’omplien els espais per les terres d’al·luvió, sembla que era una plana “d’estanys bufadors” (en llatí: Pallus-Follis).

   Una altra vegada als carrers del poble, ara vaig a veure una obra nova d’interès: el Palauet. Al costat de la plaça de Joaquim Ruyra, el 1996, s’inaugurà el pavelló poliesportiu obra de l’arquitecte Arata Isozaki, anomenat el Palauet per la seva similitud al Palau Sant Jordi de Barcelona.

F653   L’interior, on hi ha jovent jugant un partit, puc admirar l’entramat i lligam que suporta el sostre. Ara i aquí s’acaba aquesta senzilla excursió.

No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1494-palafolls-santa-maria-assumpta-castell-de-palafolls-el-palauet-133807037