(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Garraf) Ruta 1417 el 22/04/2022; 12 km; +350 -350; 4 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Sant Pere de Ribes, castell, la Masieta, Mas del Montgrós, Montgrós, ermita de Sant Pau. Participants: Maria, Josep C i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La fil·loxera va afectar les vinyes del Penedès l’any 1887.
Després de fer un cafè al Petritxol, ens dirigim cap el castell per fer aquesta excursió circular durant la qual pujarem al cim del Montgrós per la banda de ponent i tornarem per l’est passant per l’ermita de Sant Pau. Passem pel pont de la Palanca, ja que la riera va amb aigua de les pluges d’aquests dies.
Arribem al castell de Ribes i pugem per fer algunes fotos i seguir després pel camí de les Parets Fondes en direcció nord-oest.
Passem pel davant de la Masieta, blanca i maca amb la seva palmera al davant. Informació sobre aquesta masia es pot trobar en altres cròniques meves com la que insereixo a baix; d’aquesta manera no em repeteixo. Per cert, del castell i del poble, també podeu trobar informació, amb alguns detalls històrics, a la ruta urbana que vaig fer de la qual també trobareu el vincle al final.
El Montgrós el veiem a la nostra dreta. És la muntanya més alta del poble amb els 359 metres d’altitud i per tant molt estimat per tothom; no n’hi ha cap més alta i és per tant el lloc on cada any s’hi penja una senyera i també on s’hi porta el pessebre per Nadal.
Tranquil·lament, una hora després, passem pel davant del mas del Montgrós, en estat de deteriorament. Passada la masia, girem a la dreta i després, aviat, a l’esquerra tot baixant per la rassa d’una línia d’alta tensió. Ens falta poc per pujar amunt i passar per damunt dels túnels de l’autopista C-32.
Les vinyes dels costats, presenten ja unes fulles verdes, brillants, magnífiques i preparant-se per oferir el raïm que produiran. Les vinyes ens fan recordar la plaga de la fil·loxera. El primer brot es va descobrir el 1863 a Pujaut (França) i es va anar escampant a Àustria, Alemanya, Suïssa... i va arribar a la península on el primer brot es va detectar a Màlaga el 1877. A Catalunya es va detectar al Vallès i al Maresme el 1883 i aquí, al Penedès, el 1887. Des d’aquell moment va començar el drama d’una misèria galopant que va provocar que molta gent emigrés a les colònies espanyoles de Cuba i Filipines.
Ara la pujada es fa forta. Després del mas del Montgrós el camí ha baixat i per tant s’han de fer els 250 metres que ens portaran al cim de la muntanya. Potser cal afegir que des de 1981, cada 7 de setembre, se celebra l'escampada de “fil·loxeretes” pels carrers de Sant Sadurní d'Anoia, a la comarca de l'Alt Penedès, seguida per la Festa de la Fil·loxera a la plaça de l'Església l'endemà. Es rememora així, de manera festiva, la plaga que a partir del 1887 va arrasar les vinyes fins que es va trobar una solució. Mitjançant elements de la cultura popular catalana –-gegants, capgrossos, bestiari de foc i música d'arrel tradicional–- s'evoca de manera alegre aquest episodi decisiu de la història vitivinícola catalana i es ret homenatge a la població que no només va superar un moment tan difícil, sinó que al mateix temps va posar els fonaments d'un nou producte exitós: el cava.
En dos quilòmetres arribem als 359 metres d’altura. Som al cim. Hi ha cims molt més agraïts, aquest amb petites construccions d’instal·lacions elèctriques (alguna abandonada), cables penjant i massa torres amb antenes, espatllen l’efecte lliure i net que s’espera dels cims de muntanya. És la tecnologia que envaeix alguns espais, però jo penso que en canvi de anar-hi afegint torres, podrien haver concentrat totes les antenes en una sola torre. També haurien pogut desmuntar i netejar la caseta abandonada.
El que sí que tenim són unes grans vistes sobre tot l’entorn, tant del mar com del Garraf (fins i tot es veu la Morella) i també del massís de Montserrat.
Ara tot el que queda és de baixada i un cop hem desfet uns 80 metres de desnivell, el camí o les pistes s’endinsen al bosc. He de dir que m’agrada trobar les dites tradicionals (la paremiologia) que sovint es diu dels pobles. Quasi sempre es pot endevinar on ha nascut la frase. Per exemple he trobat que deien “A Ribes banyuts, a Sitges gitanos i a Vilanova fanàtics”; evidentment devia ser una dita creada per algun altre poble dels rodals en competència. També he trobat que es deia “A Vilanova i la Geltrú, rics, rocs i rucs”. La majoria de les dites sovint són de caire vexatori i fins insultant, o poden servir per cantar les meravelles d’algun lloc. L’insult l’inventa un poble veí i les meravelles el propi poble. Curiositats de la història.
Hem estat una bona estona (uns 3 quilòmetres, per arribar a l’entorn de Can Sidro i per tant hem pogut veure, una mica abans de La Coma, la curiosa cabana que diuen que és de descans, de curiosa forma constructiva i que espero i desitjo que els incultes destructors de tot el que troben no la facin malbé; és una interesant curiositat que em sembla agradable preservar.
A dins s’hi està força be i l’espai ofereix una bona ressonància. Per perspectiva històrica diguem que aquell 1887 encara faltaven 5 anys perquè s’aprovessin les Bases de Manresa on es demanava la oficialitat de la llengua catalana, que s'exigia que fos la única oficial, i un sistema d'ensenyament propi adequat a les particularitats catalanes. Finalment establia que tot el funcionariat públic que treballés a Catalunya, tant si depenia del poder central (els militars...) com si depenia del nou poder regional, havia de ser català. Aquesta demanda volia corregir els nombrosos menyspreus i imposicions que patia la ciutadania quotidianament per part dels funcionaris castellanoparlants procedents de la resta de l'estat (‘wikipedia’).
Un quilòmetre després arribem a l’ermita de Sant Pau, un altre indret de romeries i de trobades durant les festes de Sant Pere de Ribes. Per cert, un poble on la gent de tota la vida ni diu “Sant Pere”, ni diu “San Pedro”, com simplifiquen alguns nouvinguts; per la gent del poble el seu nom és “Ribes”.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pere-de-ribes-castell-montgros-ermita-de-sant-pau-100754940
Crònica de Ribes, exterior, del gener 2021: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/984-sant-pere-de-ribes-can-puig-castell-la-masieta-can-ramon-mas-montgros-can-marti
Crònica de la ruta urbana de Ribes: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/982-sant-pere-de-ribes-ruta-urbana-1-nucli-historic-cases-americanos