(Berguedà) Ruta 1540 el 19/11/2023; 9,5km; +340 -87; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Guardiola de Berguedà, Torre de Foix, Sant Climent de Foix, Sant Corneli. Participants: 48 membres del CES (Centre Excursionista de Sitges). Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: La bonica Torre de Foix consta de l’any 1408. Catalunya és una nació amb molta història.
Per a nosaltres ha estat la tercera etapa del GR-270 del Camí del Llobregat. El Castell de Guardiola. Aquest castell, que en els seus orígens no era més que una torre de guàrdia (una “Guardiola”), amb el temps s'engrandí i va ser emmurallat amb cases i església al seu interior. La importància d'aquest castell no era pas el seu poder econòmic o el seu domini territorial sinó estrictament el seu important enclavament estratègic. El castell era situat en el seu estret congost del Collet d'Eina just on s'uneixen el riu Saldes i el Llobregat.
Hem començat al costat de l’església, dedicada a Sant Llorenç, d’estil historicista i construïda el 1959. Aquí el riu Bastareny, que prové de Bagà i del vessant est del Comabona, conflueix amb el Llobregat.
Seguim endavant, gaudint dels colors de la tardor. Sota el domini del comtat de Cerdanya, aquest indret i les parròquies que avui formen el municipi de Guardiola de Berguedà (Brocà, Gavarrós, Guardiola, Llenes i Sant Climent de Torra de Foix) més Sant Julià de Cerdanyola, es converteixen en nuclis de població dependents del monestir de Sant Llorenç prop Bagà el qual rivalitzarà fortament pel control i possessió d'aquestes terres amb la poderosa casa dels Barons de Pinós que s’estableixen en aquestes valls a cavall entre finals del segle XI i començament del XII i que arribaren a controlar tota la vall del Bastareny i l'Alt Llobregat.
Passat el collet d’Aina, on també hem deixat el riu Saldes, que just va a unir-se al Llobregat, arribem al davant de la boca d’una mina (no sé si forma part del que al topogràfic diu la Mina del Collet, però no ho crec). S’hi pot entrar ja que està tota la volta de formigó i per tant prou segura.
La mina és recta i no gaire llarga, potser uns quaranta metres, on acaba amb un pedruscall. La meva impressió és que van començar a foradar per intentar trobar veta de carbó i ho van deixar córrer. Anys després, algú va decidir reforçar el túnel que s’havia fet amb una moderna obra de formigó potser amb finalitats de magatzem.
Seguim camí i seguim pujant còmodament. Quan hem fet uns 5 quilòmetres des de l’inici trobem la bonica estampa del Camp del Noguer, amb la Torre de Foix i l’ermita de Sant Climent.
El nostre guia, en Xavi Masana i uns companys s’estan a la cruïlla esperant que passem tots. Hi anem perquè quan fem una excursió fem una activitat esportiva, però esport es pot fer a qualsevol lloc (com fer varies voltes al poble propi de cadascú), però si venim tan lluny és per una cosa més: volem conèixer el país, volen entendre la nostra terra i per això no mirem el cronòmetre, mirem les masies, les ermites... i mirem els arbres, les flors i el paisatge i llegim la història dels els que (i el qué) hi han passat.
La Torre de Foix, esmentada per primera vegada el 1408, és un edifici interessant i curiós: es tracta d'una construcció gòtica que consta de dues parts ben diferenciades: una torre de defensa de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos superiors i un mas, també de planta rectangular, units entre si en origen per un pont o passarel·la de fusta. Els dos edificis van quedar units al segle XVII en quedar integrats dins de l'estructura d'una masia clàssica coberta a dues aigües. Lloc d’una gran panoràmica: al nord els cims del Puig-llançada i Tosa d’Alp, a l’est les altives serres de Cerdanyola i Malanyeu.
Sant Climent de Foix és una església romànica d'una sola nau rematada amb un absis de quart d'esfera. L'església tenia volta de pedra però estava esfondrada i parcialment coberta de vegetació amb arbres a l’interior. El maig de 2017 la Diputació de Barcelona va finalitzar els treballs de restauració de la volta de la nau i la coberta de l'església. Cal afegir que va ser consagrada el 1040 pel bisbe Eriball de la Seu d'Urgell, segons consta en l'arxiu del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. A partir del segle XV va passar a pertànyer a la família Foix.
Seguim endavant. Sabem que el riu Llobregat el tenim a l’esquerra. A la dreta comencem a veure els cingles de la magnífica cinglera de Vallcebre. Una cinglera que al damunt forma un altiplà magnífic, com un gran i immens mirador. D’una excursió que hi vaig fer, fa 4 anys partint del poble de Vallcebre, en podreu trobar el vincle de l’article al peu d’aquesta crònica, per si un dia hi voleu anar; és molt recomanable i com que era circular, fàcil de fer.
Estem arribant a les construccions del que és el Jou Nature. De primer tenim la imatge extraordinària d’aquest liquidàmbar (“Liquidambar styraciflua”) encès i vermell com una flama de llibertat. Es tracta d’un arbre originari d'àrees temperades de l'est de Nord-Amèrica. Les inflorescències d'ambdós sexes estan en diferents branques del mateix fust. Segons ‘wikipedia’ “se li atribueixen propietats diürètiques, antigonorreiques i també es fa servir com a desinfectant”.
Passem pel costat del Jou Nature. Sembla que es tracta d’un hotel on s’hi poden trobar unes instal·lacions de gran qualitat i més de 140 hectàrees de natura amb diferents equipaments. Uns senyors que hi ha en un cotxe ens expliquen que els hi sembla que van tancar i no saben si ara es fa servir com a colònies infantils.
Quan trobem un lloc que ens sembla adient fem una aturada d’agrupament i també una foto. Som grup que ja fa patxoca.
Potser a algú, si hi pensa, podrà observar com a Espanya es mantenen, encara en l’actualitat, moltes nissagues de famílies que provenen dels segles XV endavant; generalment, molts d’ells, estan en els centres de poder. En canvi a Catalunya els noms de les nissagues històriques de la construcció de Catalunya han anat desapareixent. Pel que fa al Berguedà potser podem parlar de Mataplana, Guillem, Pinós, Guifré, Jordà, Peguera, Foix, Maldà... Potser si reflexioneu i penseu en les guerres que Catalunya va patir partir del segle XVIII i XIX, amb la guerra entre els borbons i els àustries (1714), la guerra d’Espanya amb França (amb molt impacte a Catalunya), les guerres carlines.. i les conseqüències posteriors de mort dels cabdills catalans, exilis o desamortitzacions amb les corresponents expropiacions, potser, deia, en podeu imaginar algunes conclusions.
L’excursió va tocant a la seva fi i entrem en les primeres cases de Sant Corneli, de l’antiga colònia industrial minera, i actual nucli de població de 98 habitants. Forma part del municipi de Cercs.
Arribem a la zona del Museu del Carbó de Cercs, un museu de tècnica i d'història que explica les relacions entre el carbó i l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà.
A mi em crida especialment l’atenció aquesta màquina que sembla el resultat d’uns dibuixos per infants. És la Bucyrus, una màquina excavadora fabricada per ‘Bucyrus-Erie’, una empresa nord-americana d'equips de mineria subterrània i de superfície. És una màquina del 1922 que funcionava accionada per vapor generat a partir de la combustió del carbó. Es tracta d'un testimoni de la rusticitat de les màquines de l'època; la carcassa és una interessant construcció feta amb fusta.
Va ser utilitzada en diverses obres públiques a Barcelona, arran de les importants obres que van dur-se a terme per a l'Exposició Universal de 1.929 i fins els anys 60 del segle XX. Va permetre el soterrament del ferrocarril pel carrer Aragó (1924) i la construcció de l’autòdrom de Sitges (1930).
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1540-guardiola-de-bergueda-torre-de-foix-sant-climent-de-foix-sant-corneli-gr270-154003793
Aquí, una altra crònica anterior als Cingles de Vallcebre: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/472-vallcebre-santa-magdalena-cingles-vallcebre-tossal-llisol-sant-ramon