(Berguedà) Ruta 1528 el 22/10/2023; 14,5 km; +300 -400; 4,5 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges amb el següent itinerari: La Pobla de Lillet, L’Espelt, Pont de Riutort, Forn de ciment, la Vilella, Cal Companyò i Guardiola de Berguedà. Participants: Grup de 48 membres del CES. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: El mas de cal Companyò, per on passarem, consta del 1159.
Comencem a caminar on ho vàrem deixar el mes passat, a La Pobla de Lillet. Aquí l’Arija es suma al Llobregat, per seguir unes valls enclotades entre els estreps del Cadí Moixeró al nord i la serra de Falgars, dins del Catllaràs, al sud.
La ruta té tendència a pujar a l’inici. De fet tota la ruta es mou entre 800 i 900 metres, però amb nombroses pujades i baixes, que expliquen els desnivells acumulats indicats a dalt.
Així anem fent fins que una hora després ens aturem a fer un mos i descansar una mica. Estem voltats de boscos de roure martinenc. Les seves fulles seques sovint semblen una catifa sobre la que posem els peus. També destaquen les fulles rogenques de l’aurò (“Acer opalus”) que una mica més entrada la tardor tenyiran del seu vermell espectacular els boscos.
Pel terra hi ha estrats de format vertical que sobresurten parcialment del camí. Ens trobem davant d'un dels paisatges característics on les cingleres o roques escarpades i els boscos ho dominen pràcticament tot. El bosc més abundant és la pineda de pi roig però a les obagues apareix el faig i a la solana el roure dóna un color ocre al llarg de tota la tardor. Els materials que conformen el territori imagino que són bàsicament capes primes d’argiles, margues, gresos poc grollers i calcàries molt fossilitzades; aquestes últimes que han resistit millor l’erosió.
Algun tram té forta pendent (de pujada o de baixada), però sempre és curta. Aquí trobo i m’emporto un parell de fulles d’aurò. Recordem que la fulla d’aurò és la que forma la bandera del Canadà.
Arribem al Pont del camí ral, dit de Riutort o de l’Espelt. Per arribar-hi hem deixat fa uns 15 minuts el GR i hem voltat, fent uns 400 metres de carretera, el càmping l’Espelt pel sud. L’objectiu ha estat evitar el pas estret que hi ha més amunt (que amb la puja es fa difícil ja que els taulons de pas han marxat) i per aquesta raó ens perdem l’ermita de Santa Cecília de Riutort que consta de l’any 880 però que està en molt mal estat. Però guanyem el pas per aquest bonic pont del segle XIV, de factura romànica.
Consta un document on es relata l'atac d'uns bandolers, el novembre de 1591, a un tal Illafreda i el seu nebot, els quals es dirigien a Bagà, "essent al Pont de Riutort prop la Spelt", els prengueren les dues càrregues d'oli que portaven per provisió de la vila de Bagà i del senyor de Foix.
Vista del Riutort. Ara estem més o menys a la meitat de la nostra ruta d’avui. Aquí a prop hi ha el mas Espelt, ja abandonat. La primera referència que trobem de la masia de l'Espelt és en el fogatge de 1497, on consta "Miquel del Splet".
A l’altra banda del pont (a ponent) hi ha aquesta gran construcció. Es tracta d’uns forns per produir ciment de la pedra calcària. Originalment havia estat un molí fariner, però es va transformar durant la Guerra Civil. Va deixar de funcionar cap els anys 50 o 60 del segle XX.
El Riutort es veu viu, la qual cosa és agradable (encara que ens hagi impedit el pas més amunt) ja que portem massa temps amb sequera i embassaments buits i tristos. El Riutort és un riu-torrent que neix sota l'antic llogaret de Gavarròs i s'uneix per la dreta al Llobregat després del pont de l'Espelt.
En aquest tram potser fem la part més constant de pujada, però sense cap mena de dificultat.
Pel camí, cal una aturada d’agrupament i un cop tots junts aprofitem una ullada de sol per fer-nos una fotografia de grup.
Portem ja 10 quilòmetres i arribem a les restes abandonades, embardissades i esfondrades del que havia estat l’antic mas de Vilella, del qual no he trobat informació.
Camí suau, sempre entre bosc, i arribem al davant de Cal Companyó que, al contrari que el mas Vilella, està totalment restaurat i amb molt bon aspecte, com qui es muda el diumenge. Està documentat per primera vegada el 1159 quant un tal Berenguer de Vilacorba dona al monestir de Lillet una peça de vinya situada a la vall de Lillet al terme de Vilacorba i prop dels masos de Planelles. A partir del 1701 el feu de Vilacorba passà a formar part del marquès de Marimon. El nom de Cal Companyó comença a aparèixer a partir de 1757 i ja el va mantenir per sempre.
Finalment arribem a Guardiola de Berguedà. Per cert, una curiositat: aquest municipi es va crear amb el nom de "Guardiola de Berga" per Decret de Govern de la Generalitat de Catalunya de 22 d'octubre de 1936 amb la fusió del municipi de Brocà i el municipi de Cerdanyola. Finalment fem el dinar al restaurant Cadí; bon menjar i ben atesos.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1528-gr-270-pobla-de-lillet-a-guardiola-de-bergueda-151210541
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/932-baga-cal-cerdanyola-bullidor-de-la-llet-els-empedrats-salt-del-bastareny-font-del-bastareny