(Berguedà) Ruta 1518 el 17/09/2023; 10 km; +11 -550; 4 hores. Excursió organitzada pel Centre Excursionista de Sitges, amb el següent itinerari: Castellar d’En Hug, Fonts del Llobregat, Sant Vicenç de Rus, Pas de l’Ós, Clot del Moro, Fabrica de Ciment i La Pobla de Lillet Participants: Grup de més de 50 persones, en excursió guiada per Xavier Massana i la Jóse. Tipus de sortida: travessa lineal; Dificultat: fàcil (només té un punt una mica delicat).
 |
 |
FA ANYS: La primera església de Sant Vicenç de Rus consta documentada del 950.
Foto al poble de tot el grup a Castellar de N’Hug, en un dia de temperatura molt agradable. Mentre que “castellar” és clar que significa la demarcació d'un castell termenat, la segona part s'ha considerat com el nom propi de persona Hug o Uc, en relació a algun Hug de Mataplana, que posseïen el lloc.
El poble de Castellar és molt agradable de passejar amb una estructura arquitectònica respectuosa amb la tradició. Hi ha moltes botigues i restaurants i una foto habitual és la d’aquest aparador d’una pastisseria.
Comencem a baixar. Tot el tram dels primers 2 quilòmetres es fa en un descens (desnivell de quasi 200 metres) pel costat mateix de les aigües del naixement del Llobregat (les Fonts). El camí està totalment empedrat, amb alguns esglaons, rètols informatius i baranes que el protegeixen del torrent; per aquesta raó és habitual veure-hi famílies amb nens.
Pel torrent es poden veure algunes surgències que brollen directament d’entre les roques i donen el nom de ‘Fonts del Llobregat’ al torrent que anem deixant a l’esquerra.
El camí s’aplana en arribar a Ca l’Orriols. Passarem d’aquí a una mica pel costat d’un magnífic pont medieval (jo m’hi havia entretingut una estona ara fa un any). És magnífic, però avui segueixo com la majoria sense aturar-nos-hi: és el Pont de la Farga vella.
Passat l’Hostal de les Fonts (on l’any passat no hi vam menjar gaire bé), el camí es torna senzill sender i s’endinsa dins del bosc espès i agradable, en descens constant, còmode.
Potser cal recordar que ara estem seguint, també, part del GR-3. Passem l’indret fresc i humit del Torrent de Ca la Beneta, que rep el nom del mas que hi ha aigües amunt, per sota de la serreta de l’Esquena de l’Ase i a prop de la capella de la Mare de Déu de Fàtima.
Estem a 1070 metres d’altitud (hem començat a 1387m) i portem uns 4 quilòmetres caminats quan arribem a Sant Vicenç de Rus, on destaquen les arcuacions llombardes a l’absis. Una bonica església d’estil romànic al mig del bosc, restaurada i avui oberta ja que hi ha (per sort) els amics de Civitas Cultura (www.civitascultura.org) que estan conduint una visita guiada. La primera església preromànica és documentada des del 950 com una de les possessions del monestir de Sant Llorenç prop Bagà. El 6 de febrer de 1006 el bisbe d'Urgell, Ot, consagrà el nou edifici romànic i el 1300 es van obrir capelles laterals, prop de l'absis, dedicades a Santa Magdalena i a Sant Andreu.
Vista de l’interior amb interessants pintures murals còpia de les originals que es conserven al Museu Diocesà de Solsona. Durant les campanyes de restauració fetes els anys 1983-1985 es va trobar una necròpoli amb tombes excavades a la roca d'entre els segles X i XI. també es van trobar restes de pintura mural decorant l'absis (segle xII) i la capella de Santa Magdalena (finals del segle XIII).
Feta aquesta curta visita sorpresa, seguim per un corriol fressat i una mica amagat que va baixant, fent ziga-zagues fins al rec del Monell, on haurem de passar per una passera de fusta.
El corriol ens porta fins a uns irregulars blocs de roca, enganxats al torrent, formant un curt congost vertical. És el punt on caldrà anar en compte, especialment per a la gent menys habituada a muntanya. És conegut com a Pas de l’Ós, que es forma per uns esqueixos rocosos de la Serreta de Meranges. Jo trobo que amb alguns punts on la ma s’hi agafa bé és fàcil el pas, però s’hi ha format una bon cua i és que per a qui no té l’hàbit ha de passar amb molta cura i precaució.
Es va planejant per un bosc de pi rojal, fins al Clot del Moro. Primer trobem, ja per pista, a la dreta l’ermita neoromànica de Sant Jaume. Havia estat l’ església de la colònia de la fàbrica de ciment. Va ser construïda l’any 1925 per commemorar el 20è aniversari de la inauguració de la fàbrica i finançada per els seus padrins, el comte de Güell i la seva esposa. En l’actualitat està en estat de deixadesa i ruïnós.
A l’altre costat, entre pins i parcialment en runes hi ha el Xalet Güell o del Clot del Moro. Es tracta d'un edifici aïllat destinat a habitatge temporal dels successius directors de la fàbrica de ciment Asland del Clot del Moro. És d'estil modernista d'arrel gaudiniana, sobretot visible en el tractament de la pedra, elements decoratius i disseny constructiu. La construcció del 1905 va ser feta un cop acabada la fàbrica de ciment del Clot del moro, en aquell moment, la primera d'Espanya dedicada a l'obtenció de ciments portlans. El Clot del Moro fou iniciativa d'Eusebi Güell, primer comte de Güell, exponent clar de la iniciativa industrial de finals del segle XIX i principis del XX. El conjunt de la fàbrica és obra de l'arquitecte valencià Rafael Guastavino i Moreno i el xalet, de l'arquitecte Eduard Ferrés i Puig.
Més avall, a l’esquerra, hi ha unes construccions conegudes com Forns Verticals. Catalunya es va desenvolupar, principalment, per l’empenta d’iniciativa privada, fet que prové de la història mercantil i productiva del Principat. Des dels governs centrals espanyols ja els hi ha anat bé deixar que Catalunya treballi i ells es quedin els impostos i decideixin que fer-ne des de principis del segle XVIII, quan Catalunya va perdre la seva independència.
De seguida, a la dreta, hi ha l’antiga fàbrica de ciment que, actualment, és també un museu visitable. Parlant d’impostos, cal saber que el dèficit fiscal de Catalunya va ser de 21.982 milions d'euros el 2021, segons càlculs del Departament d'Economia, xifra feta pública ja que el Gobierno de Madrid es nega a donar les dades (‘ccma.cat’, notícia d’aquesta mateixa setmana). Un màxim històric d’impostos que els catalans paguen a l'administració estatal però que no tornen, ni amb beques, ni amb ajudes, ni finançament social i sanitari (¿recordeu la frase: “les hemos destrozado la sanidad”?), ni en infraestructures. Recordem que l’any 2012 es calculava en 13.000 milions. Si vius a Catalunya i no ets independentista, quan llegeixes aquestes noticies ¿què? ¿estàs satisfet?
Unes passes més endavant i a l’esquerra trobem l’estació de tren. Actualment és un tren turístic entre la fàbrica i La Pobla. Per cert i parlant de dèficits recordem l’article de fa uns dies sobre el brutal endeutament que els governs del PP i del PSOE estan provocant a Espanya (veure vincle al final). Mal negoci això d’estar a Espanya; el polítics del país semblen no tenir límit. Només recordem que el dèficit de l’Estat l’any 1982 (final mandat Adolfo Suárez) era de de 31.769 milions i en l’actualitat és de 1.541.629 milions (dades: ‘datosmacro. expansion.com’). Brutal. Qui ho pagarà? Els fills o els néts?
Només en 3 quilòmetres més arribem a La Pobla de Lillet, on acaba l’excursió i ens hi espera l’autocar. Només una nota sobre el poble: A finals del segle XIII, la vall de Lillet formava part de la baronia dels Mataplana i el 15 d'abril de 1297, Ramon d'Urtx i el seu fill Hug de Mataplana atorgaren la carta de poblament i franquesa a aquestes contrades, aconseguint així repoblar l'indret, i lliurar a la vegada els seus habitants dels tributs imposats pels feudataris.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1518-gr-270-castellar-den-hug-fonts-del-llobregat-sant-vicenc-de-rus-la-pobla-de-lillet-147750360
Vincle a l’article “La Hipoteca de l’Estat”: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/notes-i-reflexions/reflexions/1283-la-hipoteca-de-l-estat
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/1197-1460-les-fonts-del-llobregat-castellar-de-n-hug