(Berguedà) Ruta 1458 el 10/09/2022; 8,5 km; +106 -106; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Gironella, riu Llobregat, Cal Bassacs, Font dels Tòrracs, església Sta Eulàlia. Participants: Maria G i Miquel. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
FA ANYS: La desamortització del 1798 va suposar la pèrdua del molí municipal de Gironella.
Comencem a caminar, des de l’àrea d’autocaravanes de Gironella. Una intel·ligent decisió (i necessària) de l’ajuntament (en contrast amb altres ajuntaments que, amb una mirada miop i patètica, posen dificultats a les autocaravanes).
Caminem en direcció sud, pel costat de la Zona Esportiva municipal. Entre els arbres i mentre les aigües del Llobregat salten una de les rescloses; aquesta resclosa suposo que devia ser la que aportava l’aigua al canal que generava l’energia per l’activitat de la colònia tèxtil que hi ha a l’altra vessant.
Uns metres més endavant passem pel costat del magnífic treball artístic sobre la llera rocosa del riu.
Ara ja veiem el gran edifici industrial a Cal Bassacs. La colònia tèxtil de Bassacs està conformada per el recinte fabril o industrial, el conjunt de diferents naus que es disposen alineades una a continuació de l'altra, junt amb magatzems, espais destinats a oficines i al davant de la fàbrica es localitzen els edificis destinats a allotjar treballadors.
Passem el pont de Can Bassacs, o de Can Marc com es coneixia el segle XIX. Anem a l’altra banda del riu, on seguirem passejant en direcció nord, per passar, més amunt al barri antic de Gironella.
Deixem a la dreta la Torre Bassacs. El matrimoni format per Raimunda Bassacs i Joan Teixidor van ser els fundadors de la fàbrica de Cal Bassacs. La nissaga Bassacs era originària de Prats de Lluçanès, on feien de paraires; es van traslladar a Gironella, on ja hi consten al 1817. A l'abril de 1861 el matrimoni va comprar una peça de terra al peu del Llobregat, a tocar del pont de Sant Marc. El maig de 1862, Joan Teixidor va demanar permís a l'Ajuntament de Gironella per construir un molí fariner i una fàbrica. L'inici de les obres s'iniciaren el 1869, amb les obres de la resclosa. La Torre va ser la residència de la família Bassacs, sent d'estil historicista amb bastants trets propis del modernisme; és una de les torres més espectaculars i ostentoses de les existents a les colònies industrials del Berguedà. Fou construïda l'any 1900, una mica més elevada que la resta de les edificacions, dominant el conjunt.
Seguim endavant i amunt. Diguem que tenim constància documentada de Gironella, amb el nom de ‘Gerundella’ de finals del segle IX, (899). Tanmateix, el poblament de Gerundella es pot considerar pels voltants de l’any 798, un cop Borrell, de l’Imperi Carolingi, va ocupar els castells de Cardona, Casserres i de la ciutat d’Osona. Va repoblar la terra plana amb els pobles migrats a les muntanyes a conseqüència de les invasions germàniques i musulmanes. A principis del segle X, el poblament era poc abundós i dispers. Gerundella era el domini dels senyors de la Portella des del segle XII. El barons de la Portella van eixamplar el seu territori fins al Llobregat; d’aquesta manera, els Portella van ser els senyors jurisdiccionals del terme fins al segle XIV.
Pugem per trobar raconades i cases, en indrets agradables de la vila. Gironella conté tres colònies industrials amb quatre fàbriques tèxtils, cada una d’elles amb construccions arquitectòniques singulars: torre o casa dels amos, església, habitatges pels obrers..., que en conjunt formen el patrimoni arquitectònic més important de la Vila. Cal afegir que Gerundella és el diminutiu de ‘Gerunda’, del qual ‘jaquemot.cat’ diu: “l’antic nom de Girona era Gerunda, nom recollit en llatí. Coromines indica que és d’una arrel indoeuropea però descarta un paral·lelisme amb la Gironda francesa. Com a hipòtesis per Girona, indica un nom romà de “ciutat ‘gerunda’”, amb el significat de ciutat gestionada o administrada.
Lluny es presenta magnífica la serra dels Rasos i de Pincancel.
Uns quants revolts més i anem a passar pel costat de la font dels Torràcs. Aquesta font es troba al costat de la barriada a la que dóna nom un barri construït pels volts dels anys 50 del segle XX per acollir l'augment de població arribada per treballar sobretot a les fàbriques tèxtils.
Hi ha una imatge d’una mare de Déu força curiosa per la gran corona que envolta la santa.
Ara seguim camins entre horts i arbrat de ribera.
Continuem en direcció nord. Com que hem pujat una mica tenim una bona vista del poble de Gironella.
Pel carrer, un mur i uns avisos enganxats que parlen del proper Onze de Setembre. Per cert, aquest rètol fa referència a aquell Onze de Setembre del 1714 quan Catalunya va perdre la independència i llibertat sota les bombes castellanes i franceses del monarca Felipe V. A Catalunya cada any es fan manifestacions recordant aquell negre dia. Generalment els partits de dretes i extrema dreta acostumen a mostrar oposició a la jornada de reivindicació que és el 11 de setembre. La perplexitat aquest any ve de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que no participarà en la manifestació de l’11 de setembre; és molt trist que l’alcaldessa de Barcelona no tingui sensibilitat per la perduda de les llibertats catalanes.
Torre de Cal Metre o de l’Amo. Aquesta torre es concep com a part del conjunt urbanístic de fàbrica i torre d’una colònia industrial. És la torre de l’Amo més antiga de les colònies del Llobregat i es va construir paral·lelament a la fàbrica. La Torre de Cal Metre es troba en una localització alçada i privilegiada de la vila, molt a prop del recinte de les naus industrials i del nucli històric. La Torre de l’Amo va ser la residència de la família Alsina, els propietaris de la colònia tèxtil de Cal Metre. El 1860, el fill de Berga conegut com a Metre, Ramon Alsina i Postius va comprar en una subhasta de béns el desamortitzat molí fariner de la vila –potencial econòmic principal de Gironella durant els segles anteriors– per posar-lo altra vegada en funcionament.
Ja hem passat un pont pel damunt del Llobregat i des de l’altre vessant puc fer aquesta fotografia amb el Pont Vell; un pont gòtic d'origen medieval sobre el riu Llobregat que constitueix el principal accés per a vianants al nucli antic de la vila de Gironella. Està format per sis ulls de mida diversa, on, al centre de la llera una de les pilastres reposa sobre roca sòlida.
Així que arribem, una mica després, al davant de l’església Nova de Santa Eulàlia. Va ser iniciada el 1903 a partir d'un projecte de l'arquitecte Alexandre Soler i acabada totalment el 1958. Aquesta parròquia neix a causa del creixement demogràfic experimentat a finals del segle XIX.
Vista de l’interior. És de planta de creu llatina envoltada de capelles als costats de la nau. El transsepte és majoritàriament arcat i és coronat per un absis central de doble amplada.
Cal baixar una mica per poder veure el sòlid campanar de l’església vella. L’Església original era de planta de creu llatina i de dimensions força considerables per als primers vilatans de Gerundella, malgrat això, les transformacions posteriors van desfigurar l’aspecte primitiu. La vella Santa Eulàlia, que va ser construïda durant la baronia de la Portella, hauria patit la majoria de modificacions durant el gòtic, a la Gironella dels Pinós i Mataplans.
Ara seguim tranquil·lament per la vora del riu. El riu Llobregat travessa el municipi i al costat del pont hi ha una presa on hi viuen ànecs i peixos. Destaca el sortidor al mig d’aquest espai embassat. Parlàvem de desamortitzacions, diguem doncs que la desamortització va ser un llarg procés històrico-econòmic iniciat a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el segle XX. Suposava expropiar terres i edificacions, subhastar-les a fi d'augmentar la riquesa reial i crear una burgesia i una classe mitjana de llauradors propietaris (lo qual no sempre va passar, ja que sovint van anar a parar a nobles i gran tenidors propers a la monarquia). A més, l'erari obtenia uns ingressos extraordinaris amb els quals es pretenien amortitzar els títols de deute públic. Era un procés d’espoli legal, però li deien 'desamortització'... potser per dissimular.
Ara que el sol ha començat a escalfar, és molt agradable aquest passeig sota l’ombra dels arbres de ribera. Recordem que els historiadors han parlat sovint de les crisi financeres de les monarquies; fallides que necessitaven recursos. En parla, per exemple, l’article a ‘elconfidencial.com’ quan explica Carlos Camino que “al llarg del XVII, les arques espanyoles es van declarar en fallida dues vegades més. Amb l'arribada dels Borbons, a principis del segle XVIII, les finances nacionals van emprendre un procés de modernització, cosa que no va impedir nous problemes a les dècades pròximes. I la més propera va ser, segueix l’article, “...en acabar la Guerra Civil, Franco només va reconèixer els deutes contrets pel bàndol Nacional, per la qual cosa va deixar sense sufragar les reclamacions dels països que van ajudar econòmicament a la República. Arribaren llavors els temps de l'autarquia, del gasogen...” i de la misèria.
Finalment, a la camper, ens preparem un bon dinar. Del poble una dita paremiològica fa “Gironella, vila vella”.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1458-gironella-llobregat-cal-bassacs-font-dels-torracs-esglesia-sta-eulalia-113737554
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/bergueda/631-cal-rosal-colonia-el-rosal-via-verda-pont-de-pedret-sant-quirze-de-pedret