(Baix Empordà) Ruta 1531 el 30/10/2023; 12 km; +58 -58; 3,5hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Platja de Sant Pol, Racó de s’Agaró, Punta d’en Pau, Cala Pedrosa, Sa Conca, Platja d’Aro. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Va ser a finals del segle XIX que es van començar a construir cases benestants a la Costa Brava.
Si ahir el propòsit va ser anar des de la platja de Sant Pol fins a Sant Feliu de Guíxols, avui prendré la direcció nord i seguiré el camí de ronda fins a Platja d’Aro i tornaré. La platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols encara una badia on es conserven algunes de les darreres formacions de dunes litorals de la Costa Brava, un ecosistema únic. A la vora de la platja, de sorra fina hi ha empreses de serveis de lloguer de casetes de bany, escola de vela i caiac, windsurf i altres.
Destaca al passeig de la platja una construcció modernista, la Casa de les Punxes que, és una pena, està en molt estat. Està situada en la zona per on va començar a ser urbanitzada la Platja de Sant Pol a les darreries del segle XIX. El propietari de la finca, Pere Màrtir Estrada, va ser el primer que hi va fer construir un edifici residencial. El valor històric i arquitectònic de la Casa Estrada va propiciar que el 2006 fos declarat Bé Cultural d'Interès Local. Més endavant l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va aprovar que tant la Casa Estrada com altres xalets històrics de la platja de Sant Pol es poguessin convertir en establiments hotelers, sempre respectant-ne l'aspecte original. Sembla que el 2013 va haver-hi una compra per transformar-lo en hotel, però aviat van quedar aturades les obres i no s’han tornat a continuar.
A la part més central de la platja, a partir d’on arriba la Riera de Sant Pol, hi ha la zona protegida de les Dunes de Sant Pol, de les que ja he parlat a l’inici.
A l’extrem de la platja hi ha l’istme de la Punta d’en Pau. Primer a l’esquerra hem deixat l’Hotel S’Agaró que té una llarga història i al girar a la dreta, a l’istme, tenim també l’històric Hostal de la Gavina.
Uns rètols ens parlen de l’existència, en aquest paratge dins del mar, d’una platja fòssil. Sota l’aigua entre -0,5 i -2,5 metres hi ha una llosa de sorra i grava cimentada que s’estén d’extrem a extrem en paral·lel a la costa. És un dipòsit de platja que de manera natural va quedar cimentat per carbonat de calci. La presència de fragments erosionats de ceràmica romana en ell, es poden relacionar amb el forn de terrissa de S’Agaró (segle III dC). Actualment no són visibles.
De seguida comença la part més interessant del Camí de Ronda, arranjat com a passeig per caminants sempre davant del mar i molt planer.
Les roques al mar ens reclamen l’atenció. Són visibles les roques ígnies procedents de la solidificació de magmes amb barreges de cristalls i fragments de roca solidificada. Recordem que els magmes es formen a l’interior de la Terra degut a la fusió de materials preexistents per un augment de temperatura i que han pujat a la superfície per pressió. Pugen per fractures i donen lloc al vulcanisme. Al refredar-se, a la superfície, es formen les roques volcàniques.
També els verticals canals formats entre l’istme i uns illots allargassats. Estem al davant exactament de la coneguda com Punta d’en Pau, un illot separat de terra ferma per un canal d’aigua estret i de poca fondària, encaixat entre parets verticals. Aquestes llenques de mar s’anomenen freus i en molts casos són navegables amb embarcacions petites i de poc calat.
Caminem i respirem l’aire marí. El dia és tapat, però no impedeix gaudir-ne, com també podem gaudir de la barca de pesca que navega decidida al port de Sant Feliu. L’àmbit d’activitat dels pescadors de la Confraria es mouen dins franja litoral que va des de la desembocadura del Ridaura, fins a la Cala Salions, en plena Costa Brava. Sant Feliu de Guíxols ha estat un població de gran tradició pesquera i les expressions “confraria” (nom de la institució) i “capítol” (junta directiva) coincideixen amb les religioses, fet que no és d’estranyar ja que en tots dos casos provenen dels gremis medievals.
Als murs del camí, com també en les roques al mar, destaquen dos colors constants: el gris i el rogenc. Un geòleg potser ens explicaria que les grises, granodiorites, són roques plutòniques riques en quars, plagiòclasis i biotita i donen el color gris. El mur del camí en canvi és de color roig: són blocs de granit taronja transportats des de les pedreres properes a Sant Feliu.
El camí segueix. Deixa a la dreta la Cala del Barco i la dels Carnissers. En mig de les dues, tenim la magnífica Senya Blanca. La Senya Blanca, també conegut com el xalet de Josep Ensesa i Gubert, va ser el primer xalet de la Urbanització de S'Agaró. Va ser construït el 1924. El nom de Senya Blanca li ve perquè al lloc on estava assentada (al litoral de la Costa Brava) existia un mur blanc denominat pels pescadors de la zona “la senya blanca”, ja que servia com punt de referència a l'hora de navegar.
A l’esquerra i per sota d’un túnel artificial, podem observar unes roques formades per megacristalls. Una característica de les granodiorites de S’Agaró és que contenen molts cristalls d’ortòclasi (feldespat potàssic) de fins a 10 cm de llargada, que sovint estan agrupats simètricament.
Més endavant, es van fer murs de contenció, també amb blocs escairats, però de roques de travertí. També es coneix, aquí, com a roca de Banyoles i es tracta de roques sedimentàries molt poroses formades per la precipitació de carbonat de calci en zones fluvials, llacs i fonts.
Certament aquest tram de la costa ve a ser com un curset avançat de geologia, que resulta més interesant pels rètols informatius en tot el passeig.
El camí s’eixampla. A l’esquerra hi ha el mur sobre el mar; passem per sota de grans pins i a l’esquerra les cases, construïdes amb bon gust i que no fa lleig veure-les aquí. Estem a cala Marieta de s’Hostal, denominació de la que no he trobat res.
Potser un quilòmetre més endavant deixem la Punta Pedrosa a la dreta i uns metres més enllà hi tenim a cala Pedrosa. Just al davant d’una escala, a l’esquerra, hi ha un bloc de roca: és un menhir. És un bloc de granodiorita que ja era un menhir entre els segles IV i II aC i originalment es trobava a la Punta de Sa Conca, però va ser traslladat aquí en època Moderna.
Seguim caminant i badant. No podem deixar de fer la foto del templet que hi ha a la Plaça del Mirador. Aquí a sobre hi ha les cases Sant Jordi i Ensesa.
Una raconada i la Cala de Vaques, amb unes característiques faixes negres de les mateixes característiques volcàniques que abans ja hem esmentat. El nostre curs de geologia segueix avançant.
Una estona després arribem ja a la llarga platja de Sa Conca.
Més endavant el camí s’enfila una mica per passar pel bosc que porta a la Marina del Port d’Aro. L’Ajuntament de Platja d’Aro va donar suport a un projecte constructiu, l’any 2021, al qual s’hi van presentat al·legacions, que suposava duplicar la marina navegable que destruiria totalment una pineda de 13 ha paral·lela als darrers 500 metres del riu Ridaura fins la seva desembocadura al mar. El que he trobat és que una sentència ha desestimat el projecte ja que una ampliació portuària no depèn de l’ajuntament. És terrible com els ajuntaments (i per tant alcaldes i regidors) darrera del turisme estan disposat a destruir-ho tot. Quin fàstic tanta avarícia!
Ja només ens queda passejar pel front marítim, davant d’apartaments i hotels, que jo recordo de l’època en que la sorra arribava fins als edificis. El passeig actual és cosa més moderna. Es tracta d’esmorzar una mica i retornar més o menys pel mateix camí, encara que retallaré una mica.
Ara m’he saltat el camí que passa pel davant de l’extrem de la platja on hi ha l’istme de la Punta d’en Pau. Per tant he deixat enrere els històrics Hostal de la Gavina i l’Hotel s’Agaró.
Al final i ja a punt de tornar al punt del que jo he començat, una pintada a la paret continua reclamant la independència per Catalunya. Si es revisa la història això s’explica. Per exemple llegim que “La sentència de l'any 2010 que declarava inconstitucionals alguns articles de l'Estatut, va iniciar l'esclat del moviment independentista, que va anar creixent fins a arribar al referèndum de l'1 d'octubre del 2017, la proclamació de la República Catalana i el judici contra 18 dels 25 polítics i líders socials encausats “ (‘ccma.acat’). També podem llegir opinions com aquestes (‘elnacional.cat’): “¿Hi ha hagut transició als partits de dretes?, es pregunta el fiscal i magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín”. O bé: “Sabem que la promoció dels jutges als càrrecs superiors del sistema judicial depenen de característiques ideològiques; comenta Ignacio Sánchez-Cuenca, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Carlos III”.
No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1531-cami-de-ronda-platja-sant-pol-a-platja-daro-152227688
Les cròniques d’aquest viatge. Números:
1530: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-emporda/1297-1530-cami-de-ronda-sant-pol-sant-feliu-de-guixols-sant-elm-i-monestir-de-sant-feliu
1531: aquesta.
Comentaris
Salutacions