(Click on the flag above to have the translation in your Language)   (Baix Empordà) Ruta 1335 el 16/04/2021; 10 km; +136 -136; 4 hores (amb visita final al castell).   Excursió organitzada amb el següent itinerari: Pubol, la Pera, Riuràs, Mas Negre, Pedrinyà i visita al final del castell de Púbol.   Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 31.

 cmapa1335 cperfil1335 

FA ANYS: L’any 1969 Dalí va decidir comprar el castell de Púbol per la seva estimada Gala.

DSC01515 Pbol   Començo l’excursió al poble de Púbol. No és un poble qualsevol. Compta amb un dels museus més visitats a Catalunya: el Castell Gala Dalí de Púbol. És per això que Púbol és conegut arreu del món. La casa-castell dels barons era tan important que, a més de fortificar-la amb muralles, entre 1327 i 1341 també hi van construir la seva pròpia ermita gòtica, Sant Pere de Púbol, que avui és l’església del poble.

DSC01516 Castell   Entro a dins i passo pel costat del castell, tot i que des d’aquí no en té aspecte, ja que realment va adquirir l’estructura d’un casal palau rural. Documentat des del segle XI, l'estructura bàsica de l'actual edifici, de tres plantes i articulat al voltant d'un pati alt i estret, cal situar-la durant el període de màxima esplendor de la baronia de Púbol: la segona meitat del segle XIV i principi del XV.

DSC01517 Esglsia St Pere   A la plaça de l’església tenim la dedicada a Sant Pere. Era en origen la capella del castell, al costat del qual està situada i consta documentada des de l'any 1020; va esdevenir parroquial en erigir-se la nova parròquia de Púbol, l'any 1335.

DSC01522 La Pera   Surto per la carretera que es dirigeix a nord-oest. La tranquil·litat és absoluta i pel voral de vianants faig els 800 metres que em porten al poblet de La Pera.

DSC01525 Esglsia

   L’església de Pera està dedicada a Sant Isidor. L'any 982 l'alou de la Pera i la seva església de Sant Isidor eren confirmats com a possessió del monestir de Ripoll, però més endavant, l'any 1058, l'església va ser restituïda al bisbe de Girona per la comtessa Ermessenda. S'hi veneren, a més del patró, els sants Germà, Just, Paulí i Sisí, coneguts com "els quatre sants màrtirs" o "els sants de la Pera".

DSC01527 escales i cam

 Se surt del poble amb la mateixa direcció, al nord-oest. De seguida hi ha uns esglaons que baixen. A la dreta queda una font en la pista que va a un camp. Baixem per les escales i seguim endavant un tram arbrat i amb conreus i horts als costats. Per donar context, esmentem que quan l’any 1969 Dalí va comprar el castell de Púbol, feia deu anys abans, concretament l’any 1954, que es preparava el reglament de Presons que obligava als presos a parlar exclusivament en castellà. Ens catalans en sabem molt de repressió i menyspreu.

DSC01529

 L’espai verd va entre les rieres de Púbol (a la dreta) i la de Rifós (a l’esquerra). Per perspectiva històrica recordem, en el context del menyspreu permanent contra Catalunya, que l’abril del 2001, el rei Juan Carlos I (per tant el Cap d’Estat), va pronunciàr un discurs al lliurament del Premi Cervantes i va dir: “A ningú se li va obligar mai a parlar en castellà” (‘elpais.com’). Paraules que van ser un escàndol. Però no sé que encara mai ni aquell Cap d’Estat ni l’actual, hagin rectificat aquella falsa afirmació. Després, el PP ho va defensar i el PSOE què creieu que va fer?, doncs va dir, per boca el portaveu parlamentari Jesús Caldera, que mai el castellà havia estat una llengua d’imposició.

DSC01532 Entrant a Riurs   En poc temps fem els 1,5 quilòmetres que ens porten a Riuràs. Que presenta una bonica entrada en cruïlla amb diversos arcs. L'agregat (del municipi de La Pera) de Riuràs, és un veïnat format per sis masies. Està documentat des de l'any 1017 (Riurano) època en què hi tenia possessions el monestir de Banyoles.

DSC01533 Sortida Mas Negre    Dins de Riuràs girem en direcció sud-est i a la sortida (tot plegat són poques cases) deixem a la dreta el Mas Negre. Se sap que hi constava un Joan Negre l’any 1409 i probablement del segle XV (o potser abans) ja devia existir el mas. Sembla que l’any 1767 es va reformar, en època que també el cap de casa era un Joan Negre. Destaca la torre rodona arrebossada que té un mirador al capdamunt.

DSC01535 Bosc de la Roca   Aquí comença el tram més llarg sense cap poble. Farem 3,7 quilòmetres fins al petit nucli de Pedrinyà. De moment entrem al conegut com a Bosc de la Roca.

DSC01537 Un tram amb camps

   Aviat arribem a uns trams amb camps llaurats. Segons el topogràfic hi ha una pista, però deu haver estat llaurada. Cal, però, anar en compte i anirem veient un senderó que ens permet caminar, a la dreta, sense trepitjar els camps llaurats; encara no estan sembrats, però millor no trepitjar-los.

DSC01549 Sender

   Algun tram de sender és força agradable. Doncs bé, la veritat: Abans, l’any 1944, es va modificar el Registre Notarial per obligar a fer tots els actes davant de notari en castellà. El 1945 la Llei d’Educació només permetia ensenyar en castellà. El mateix any, prohibia batejar els vaixells en català. El 1953, la revista Esclat, es va prohibir perquè era en català i una novel·la de Miquel Llor es va prohibir per estar escita en català. El 1957 es prohibeixen els noms en català al Registre Civil i el 1961 el Reglament de Telègrafs també prohibia l’ús del català. I l’any 1961 va ser destituïda la junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme en saber-se que a les assemblees es feia servir el català.

DSC01550 Pedriny   Arribem a Pedrinyà. El document més antic que esmenta el nom del poble data de l'any 971 i l'anomena "Petrinianus", amb la qual cosa queda clara que etimològicament prové del llatí ‘petrus’, és a dir ‘pedra’, igual que en el cas del poble de La Pera. Tot i que potser ‘Petrinianus’ seria un patronímic.

DSC01553 Sant Andreu de Pedriny   Al costat, la bonica imatge de l’església de Sant Andreu de Pedrinyà. L'església és un bell exemplar de l'estil romànic llombard, del segle XI. La nau està capçada amb un absis semicircular decorat amb les típiques lesenes i arcuacions llombardes. Al Museu d'art de Girona es conserven les pintures romàniques de l'absis d'aquesta església, de gran qualitat, pintades pels volts de l'any 1200.

DSC01564 Borraina

   Pel camí sovint trobo mates de borraina. També coneguda com borratja (“Borago officinalis”) és un dels ingredients de la cuina mediterrània tradicional, tot i que actualment el seu consum és molt reduït. En l'actualitat, però, en països com França i Itàlia la borraina es considera una verdura de luxe i els plats on és protagonista es presenten com una autèntica especialitat en restaurants de prestigi. Tot i amb això sembla que conté nombrosos alcaloides amb certs graus de toxicitat.

DSC01568 Pbol des dels jardins del castell   I finalment torno a estar a Púbol, on vaig directe a l’entrada del castell i m’afegeixen al primer grup que tenen reservat en quinze minuts. Perfecte. Des dels jardins, alçats per sobre dels merlets, es veuen les cases del poble.

DSC01571 Piscina castell   La piscina, en els jardins. El Castell Gala Dalí de Púbol, obert al públic des del 1996, permet descobrir un edifici medieval on Salvador Dalí va materialitzar un desbordant esforç creatiu pensant en una persona: Gala.

DSC01572 Elefant

   I els elefants. Dalí deixava el seu estil en tot el que feia. L’elefant és un altre dels seus símbols recurrents; va aparèixer per primera vegada en el ‘Somni causat pel vol d'una vespa sobre una magrana un segon abans de despertar’ (1944). Els elefants dalinians, inspirats per l'obelisc de Roma de Gian Lorenzo Bernini, solen aparèixer amb potes llargues, com les de les llagostes.

DSC01575 Accs al castell

   L’accés es fa per una discreta escala, en el pati d’accés, estret i molt alt. De Dalí no diré res, perquè és molt conegut, però puc comentar que l’any 1924, Federico García Lorca va viatjar per primer cop a Catalunya i va establir una gran amistat amb Salvador Dalí i aquest va decidir convidar-lo a passar la Setmana Santa a Cadaqués i l’Empordà. Recordem que aquell any Catalunya vivia sota un clima de forta repressió política marcat per la dictadura militar de Primo de Rivera.

DSC01576 Sala gran   La gran sala, amb el tron per la “reina”. Gala hi va viure entre els anys 1970 i 1980, i avui descansa en el seu mausoleu, a la cripta, una obra d’art per sí mateix.

DSC01581 Radiadors

   Porta per cobrir els radiadors. Ens explica la guia que a la Gala no li agradava que els radiadors es veiessin i per això els feia cobrir. En aquest cas, Dalí li va dir que hi pintaria una porta perquè no es veiessin. I el que va fer va ser pintar, en estil realista, ens radiadors just a la porta.

DSC01583 Cuina en lavabo

   De cuina a lavabo. La visita va acompanyada de les explicacions de la guia, gràcies a això ens podem adonar de detalls que ens passarien per alt. Aquest estança és una cuina i és evident des del primer moment, però resulta que va ser transformada en lavabo per a ús de la Gala. Per concloure el tema de Garcia Lorca cal afegir només que la dictadura va implicar la suspensió de tots els partits catalanistes, l’extinció de la Mancomunitat, la prohibició de la llengua catalana i una forta censura de premsa. Aquell mateix any 1923, Federico García Lorca signaria juntament amb certs sectors de la premsa madrilenya un document contrari als intents del govern dictatorial encaminats a limitar l’ús de la llengua catalana.

DSC01586 Escacs

   Un joc d’escacs ben curiós. Hi trobeu la característica que destaca? Diguem que en la dècada dels trenta, Dalí va ingressar en el si del grup surrealista, i de seguida se'n va convertir en el principal agitador i gairebé en el capdavanter, de manera que en una entrevista va arribar a declarar: “el surrealisme soc jo”. Ja l’has trobat? Doncs sí, cada peça està feta seguint el model dels dits polze del Dalí i de la Gala.

DSC01591 Cripta   Finalment cal baixar a la cripta, aquí és on descansen les restes de Gala, a la tomba de la dreta. La de l’esquerra la fer construir Dalí pensant en ell mateix, però al final va voler ser enterrat a la cripta de Figueres, al seu museu.

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pubol-la-pera-riuras-mas-negre-pedrinya-castell-de-pubol-71051289

Una altra crònica propera: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/baix-emporda/640-monells-sant-sadurni-de-l-heura-sant-joan-de-salelles-sant-miquel-de-cruilles-ermita-de-l-esperanca-ermita-santa-cristina