(Click on the flag above to have the translation in your Language) (Baix Ebre) Ruta 1324 el 26/03/2021; 13 km; +7 -7; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: L’Ampolla, Platja l’Arenal, Bassa de les Olles, Lo Goleró, Illa de Mar. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. IBP: 31.
 |
 |
FA ANYS: L’any 1286 sortia del Port Fangós la flota catalana en l’expedició a Tunis.
Començo a L’Ampolla. Hi he arribat per la carretera de Camarles (TV-3401) i aparco just a l’inici del passeig de la Platja de l’Arenal. El dia, també fosc, no promet gaire. Però paciència.
Camino vora mar en direcció sud i 10’ després arribo a l’equipament situat a la llacuna més petita del delta de l'Ebre on podem trobar informació interessant sobre tots els aspectes de l'entorn natural, però ara quan hi arribo està encara tancat. Aquí segueixo a la dreta els senyals grocs que fan la volta a la Bassa de les Olles. El Delta de l'Ebre amb una superfície de 320 km2 constitueix un dels hàbitats aquàtics més importants del Mediterrani occidental. El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants de l'Europa Occidental, després del parc regional de la Camarga a França i el Parc nacional de Doñana al sud d'Espanya.
De moment el camí va alçat sobre una passera de fustes i envoltat de joncs (probablement l’aigua circula per sota de la llarga passera). Durant els anys 1600-1700, quan encara no existia el Delta, la llacuna de la Bassa de les Olles va ser una de les primeres desembocadures del riu Ebre.
Trobo un dels primers rètols que aniré veient en la ruta d’avui. Sembla que la Bassa de les Olles és el resultat d’una de les desembocadures més antigues de l’Ebre. Entre arrossars i dunes, i comunicada directament amb la badia del Fangar, aquesta llacuna és una de les zones amb més riquesa natural i varietat d’ambients del Delta de l’Ebre.
Seguint el camí únic possible s’arriba al primer mirador. Durant l’edat mitjana, abans de formar-se la península sorrenca avui anomenada el Canalot, aquí s’hi havia situat el que era conegut com un bon port català: el Port Fangós. Aquest port devia ser el punt d’emmagatzemament de queviures, armament i la flota de galeres, tarides i altres vaixells quan l’any 1282 es preparava l’expedició catalana cap a Tunis. El 6 de juny van salpar més de cent vaixells, amb un fort component d’almogàvers. La flota preparada per Ramon Marquet Rubí amb la participació d'Arnau Roger I de Pallars Sobirà, va ser dirigida per Roger de Llúria al servei de Pere el Gran. El sobirà català tenia per objecte donar suport a Abu-Bakr ibn al-Wazir en la seva lluita contra Abu-Ishaq Ibrahim I.
Puc fer una primera foto d’uns ànecs collverd, encara que la llum m’acompanya poc. Aquest escenari és refugi d’una important població nidificant d’aus aquàtiques, com ara flamencs, ànecs collverd, agrons blancs, blauets i camallargues.
La ruta es fa entretinguda ja que vas a un mirador, observes, fas alguna foto i tornes al camí i després un altre cop. Ara s’arriba a un altre mirador per seguir fent la mateixa operació.
Des d’aquest tinc més espai de llacuna per observar. No es veuen gaire aus, però m’entretinc comptant-los; aquí hi ha ànecs però en grups de dos: una curiositat.
Les instal·lacions semblen situades a 10 minuts les unes de les altres. Ara s’arriba a l’Estació de bombeig de Les Olles. És molt interessant veure els grans quatre cargols d’Arquímedes. S'atribueix, comunament, a Arquímedes la seva invenció feta en ocasió d'una visita a Egipte, però aquesta tradició pot només reflectir el fet que aquest aparell era desconegut abans i es devia introduir als temps de vida d'Arquímedes pels grecs. Per cert i precisament, en vaig veure un durant una ruta per Egipte, ara fa anys; de fusta, molt primitiu. Vaig fer una foto que es pot veure a la crònica que insereixo al final.
Un bonic martinet blanc està atent per intentar aconseguir l’esmorzar d’aquest matí. S'alimenta de peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes. Es pot afirmar doncs que no és vegetarià.
La llacuna no és gaire profunda, com ens ho demostra aquesta gavina dreta amb les potes a l’aigua. Per acabar el tema de l’Expedició a Tunis cal afegir que els sicilians estaven molt tips del domini franc angeví. En saber la flota catalana relativament propera (pensant en la distància entre Sicília i Tunis) van enviar ambaixadors al rei Pere per explicar-li que estaven en setge, per Messina, forçat per Carles d'Anjou i li oferiren a Pere el Gran la corona de Sicília, que acceptà. El 30 d'agost l'expedició catalana desembarcava a Trapani. L'ocupació de Sicília per part del rei Pere fou seguida per la de Malta, Gozzo i Gerba i el 1286 s'hi van incorporar les illes dels Quèrquens. Durant molts segles Sicília i Sardenya ven estar vinculades al Principat de Catalunya.
La vegetació dunar és molt diversa. En un cartell he trobat aquest quadre de les diverses especies.
Aquí hi ha aquesta bonica rave de mar. és una espècie de planta l'única del gènere Cakile que viu als Països Catalans, també és present a gran part d'Europa especialment al litoral. Planta anual halòfita que creix a la sorra de les platges.
Ara puc veure el borró, que és una espècie de planta gramínia que es troba als litorals de moltes zones temperades d'Europa i l'Àfrica del Nord.
Diria que aquesta és un exemplar de bufalaga marina. Es troba en el domini de les màquies litorals (platges i arenys litorals), als erms interiors de les contrades mediterrànies molt eixutes. Conté substàncies altament tòxiques (i potencialment cancerígenes) car un simple contacte amb elles a la pell o les membranes mucoses pot causar una reacció inflamatòria intensa.
I mirant més enllà de les plantes, hi ha una bonica comunitat de flamencs. Per la seva coloració blanca i rosa és molt agradable fer-hi fotografies, però avui els colors queden tots apagats.
Uns 4,5 quilòmetres des de l’inici s’arriba a la Punta de Lo Goleró, on hi ha les Comportes dels Pescadors i també una caseta. També en un replà, al costat de la pista que hi arriba, hi ha quatre autocaravanes. És un punt situat a mig camí entre la badia del Fangar i la platja de l’Arenal. A l’esquerra queda el Port del Fangar, nom que li ve de molt antic.
Amb les aigües poc profundes, molt aliment i també moltes espècies. Crec que la majoria que veig són flamencs, però en bon dia i en època es poden observar diversos individus de espècies diverses: corb marí, becplaner, capó reial, cabussons, xatrac, fumarell i altres limícoles i ocells marins.
L’activitat del Delta, però, és extensa i a més d’arròs i pesca també compta amb una interessant activitat amb les muscleres i també algunes piscifactories.
El punt més llunyà, al sud, que arribo es a l’Illa de Mar, amb el seu petit port de pescadors. Fins aquí són 7 quilòmetres. Aquest port té una gran activitat pesquera i relacionada amb el cultiu d'ostres i musclos.
Molt a prop hi ha una llacuna que forma uns aiguamolls. Aquí s’hi va inaugurar el 2013 un dels dos aiguamolls artificials de depuració construïts al Delta de l’Ebre. L'aigua que arriba a través de les sèquies s'eleva per bombeig amb un cargol d'Arquímedes per fer-la passar per decantació a través de tres cel·les, que ocupen més de 43 hectàrees en total. Allí, els macròfits plantats capten la contaminació i surt a la badia del Fangar amb una qualitat sensiblement millor. Dues estacions de mesurament de la qualitat de l'aigua, construïdes en el marc de la instal·lació de la xarxa d'indicadors ambientals al Delta, testen les condicions a l'entrada i la sortida.
Ara toca anar tornant. El dia ara té una mica més de llum i els flamencs es veuen millor. Per entendre bé la història cal recordar que les expedicions catalanes a la Mediterrània, encara que sovint se’ls hi atribueix ser de la Corona catalana aragonesa, van ser exclusivament operacions del Principat de Catalunya (construcció de vaixells, finançament dels almogàvers i nobles amb aportació de soldats). Això va ser així perquè a les Corts de Montsó quan es va proposar les operacions cap a llevant, els nobles aragonesos van preferir no participar-hi. El seu interès es relacionava més amb les terres de València que no pas amb el mar, que els hi queia molt lluny.
Pel camí passo pel costat d’un gran i modern mirador a la Bassa de les Olles. La ruta es va acabant.
Finalment arribo on he deixat el vehicle aparcat.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/delta-de-lebre-lampolla-bassa-de-les-olles-lo-golero-illa-de-mar-68812314
Cargol Arquímedes primitiu (en fusta) en una ruta per Egipte: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/egipte/872-egipte-tram-2-bawiti-museu-momies-daurades-qasar-salim-ain-el-meftela-bawiti
Una altra crònica al Delta de l’Ebre: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/montsia/1013-delta-de-l-ebre-la-tancada-calaix-de-dalt-salines