(Anoia) Ruta 1281 el 12/11/2020; 14 km; +260 -260; 5,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Calaf, castell de Calaf, església Sant Jaume de Calaf, mas les Quadres, ermita Sant Joan, torrent de l’Aleny, Dusfort, torrent de Dusfort, santa Maria de Dusfort, Mirambell, església sant Pere de Mirambell, castell de Mirambell. Participants: Josep C, Dolors dC, Josep Maria, Anna G, Maria G, Remei V i Miquel. Tipus de sortida: travessa circular Dificultat: moderada/difícil (Alguns punts amb camí perdut: cal gps i experiència). IBP: 78.
 |
 |
FA ANYS: Des de l’any 1397 consta documentat el mercat de Calaf.
Aparquem en un carrer del perímetre de Calaf. El poble medieval va créixer al voltant del castell de Calaf, i no ha parat de créixer fins a l'actualitat. No obstant això, el llogaret no va esdevenir vila fins al segle XI.
Primer anem cap al castell. És un castell termenat, documentat el 1015. Van sorgir discrepàncies per aquest castell entre el bisbe de Vic i el vescomte de Cardona, però l'any 1039 el bisbe va reconèixer els drets que hi tenien els Cardona. Recordem que el ducat de Cardona (anteriorment vescomtat i després comtat) té els seus orígens en el vescomtat d'Osona i des del segle XI i fins el XVI es va mantenir en mans de la família Cardona.
Passem pel davant de l’església parroquial de Sant Jaume de Calaf que es va construir per substituir l’original romànica. El temple que veiem actualment es va obrir al culte el 1639, però la façana encara es va acabar el 1670 i el campanar no es va poder acabar fins el 1889. Tenim al davant la famosa plaça de Calaf en l'antic indret on es feia el Mercat de Calaf, que consta documentat des del 1397. Alguns experts, com Enric Moreu o Francesc Moll, consideren que el nom prové del nom propi Halaf. Afegim que els sarraïns devien viure al territori almenys tot el segle IX ja que fins a mitjans del X no hi ha notícies d’invasió cristiana a l’Alta Segarra.
La plaça Gran és envoltada per edificis construïts sobre porxos; uns d'arcs de mig punt i d'altres d'arc rebaixat. El mercat de Calaf té la seva anomenada no només per haver estat un dels més importants de Catalunya en el seu moment, sinó també pel fet de tractar-se d'un mercat de braços, és a dir, de contractació i lloguer de mossos per a la temporada de la sega, no només per a la Segarra sinó per a tota Catalunya central i occidental.
Sortim de la vila per una pista en direcció nord-oest. Una estona després arribem a un pas sota la carretera C-25. Durant la Guerra de Successió, la vila fou objecte d'atacs per part de les forces borbòniques, i més tard va esdevenir el quarter general de Duc de Vendôme en la batalla dels Prats de Rei de 1711 (podeu trobar al final el vincle a la crònica sobre Prats de Rei).
Dos quilòmetres i mig des de la sortida arribem al magnífic mas Les Quadres, que havia estat un mas fortificat provinent del segle XVII. Aquest mas ja forma part del terme de Calonge de Segarra.
Vora el camí d'accés al nucli de les Quadres, trobem aïllada la capella de Sant Joan, dins del conjunt del cementiri. D’origen romànic, està documentada des del segle XII i depenia de la Canònica de Sant Vicenç de Cardona. De la construcció original en queden molt pocs vestigis ja que ha estat reformada diverses vegades fins arribar al segle XX.
Un recinte annex conté el cementiri que mostra un curiós coronament del mur bessó amb l’ermita. Aquest és un cementiri particular de la família Pallerols. Dalt del conjunt de nínxols s’hi ha situada una inscripció que ens diu clarament per a qui s’ha construït el cementiri i que vol ser un homenatge als avantpassats i també ens indica l’any en què va ser construït, 1915. Al costat de la porta d’entrada a l’ermita hi trobem una placa grisa, molt interessant, que ens explica qui era Joan Pallerols Prat: un personatge conegut, divertit i treballador, que ens convida a tenir present sempre el carpe diem. Una de les frases ens explica com anava vestit: de vellut i amb barretina morada; aquest tipus d’indumentària s’identifica habitualment amb els amos, ja que els mossos de pagès normalment anaven vestits amb llana o cotó i barretina vermella (‘patrimonifunerari.cat’).
Seguim la nostra ruta i anem veient a la nostra dreta el turó amb el poble de l’Aleny. Seguim endavant i el poble queda damunt el seu turó fins que el perdem de vista.
Tres-cents metres més endavant del mas cal girar per la pista que van en direcció nord i s’encamina al Fondo de la Cirera.
Atenció! 600 metres més endavant, al passar el torrent de l’Aleny, cal prendre un senderó a l’esquerra. A partir d’aquest moment el sender és menys clar però amb atenció (i el gps) és va seguint en direcció oest-nord-oest per la vall d’aquest torrent. Després de 700 metres arribem a una pista, girem a l’esquerra.
La ruta obliga, ara, a mirar molt el track del gps, sovint es perd el camí al costat de camps llaurats (potser el camí hi era i l’han llaurat), però seguim endavant (sempre oest). A l’esquerra tenim un serra poc alta però molt embrossada que es va fent suau; és fàcil imaginar que al final hi podrem girar. Efectivament, al final podem girar i trobem una pista a Cal Vima, un mas que està en obres de restauració. Ara ja anem en direcció sud-est que es segueix sense problemes fins a Dusfort.
Som a Dusfort i pugem a dalt del turó. Amb només de 15 habitants Dusfort és un dels pobles més petits de Catalunya. A ningú se li escapa que quan aquests castells estaven en actiu, el Principat de Catalunya era independent i ho va seguir sent fins el segle XVIII.
Primer trobem l’església de Santa Maria. Tot i el seu origen romànic, l'edifici ha estat molt modificat en èpoques posteriors. Des del segle XIX és sufragània de Mirambell.
Al costat el que queda, reutilitzat, de l’antic castell. Mostra una estructura de casal fortificat que ens indica que possiblement l'estructura que es conserva actualment sigui l'evolució arquitectònica de l'antic castell que hi havia en aquest indret.
Deixem Dusfort. Ara queda la part més complicada d’orientació. Primer seguim la carretera C-1412a un quilòmetre exacte. Cal anar atents: és el punt on, a l’esquerra, la barrera de protecció deixa pas a un tram asfaltat del que havia estat la carretera antiga. Com que ara hem de baixar al fons que tenim a l’esquerra, hem de buscar el punt per baixar, de nosaltres hem trobat (40 metres avall) una mica de sender (que segur que fa anys ha mig desaparegut) que davalla a l’esquerra; cal baixar en compte: la qüestió és baixar per arribar al torrent i seguir-lo en direcció sud-est fins a trobar el llarg túnel que passa per sota de la C-25. Per tant s’ha d’avançar intuïtivament, entre molta vegetació, i amb el gps com orientació general. No és massa difícil, però cal atenció. Quan arribem al túnel, llarg, ens sentim alleujats. Ja no hi haurà més punts complicats.
A l’altra banda de la C-25, passat el túnel subterrani, el sender és més clar i puja en direcció al poble.
Arribem a Mirambell i tenim al davant el castell, ben consolidat, identificat i pensat per visitar (al contrari del de Dusfort). El castell va néixer com una torre de defensa i de guaita. La primera documentació d'aquest castell és de l'any 1039, a partir d'un testament on la vescomtessa Engúncia, vídua de Ramon, vescomte d'Osona-Cardona, esmenta Mirambell com una de les propietats que ella tenia per aprisió. Recordem que l’aprisió és l'ocupació d'una terra erma i que no té cap propietari per tal de cultivar-la. Aquest fenomen va esdevenir un sistema dels poders públics cristians per a dur a terme la tasca de colonització.
Molt lluny es veu el castell de Boixadors. Per més informació podeu anar al vincle que insereixo al final amb la crònica de la pujada al castell de Boixadors el gener de 2013.
Aprofitem per fer-nos una foto de grup, això sí ben separats (seguint les normes del covid-19), com tota l’excursió.
Estem en territori de castells i un cartell així ho indica. Forma part d’un nou espai patrimonial, estrenat per l’Ajuntament de Calonge de Segarra, que fa un recorregut pel territori d’ara fa 1000 anys i per 7 castells que defensaven la Marca Hispànica; és l’espai “Castells de Marca”.
A tocar hi ha l’església de Sant Pere de Mirambell. Sota el castell del poble es va començar a construir aquesta nova església parroquial en la qual es va celebrar culte per primera vegada l'any 1890. El seu estil és ‘popular’.
Des de Mirambell es va seguint la pista que primer en pujada i després en descens ens apropa a Calaf. Una dita molt popular és “Sembla el mercat de Calaf” per indicar el desordre, la desorganització o el desacord. La ciutat de Calaf està situada en un pla excessivament fred. Diu la tradició que durant un dels seus mercats es van gelar les paraules pel fred. Quan es van descongelar totes de cop el brogit i guirigall que es va formar fou immens i ningú no entenia res (llegenda recollida per l’Amades).
A l’entrada de Calaf trobem una escultura. Els anys 1993 al 1996 es van fer les Trobades Internacionals d’Escultors a Calaf. Vinguts de tot el món, durant el mes juliol els autors creaven les seves obres i les guanyadores es quedaven exposades al poble. Aquesta és anomenada Space Time i va ser creada per Yuko Kurihara (Tòquio, Japó) l’any 1963.
Crònica del castell de Boixadors: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/137-st-pere-sallavinera-a-castell-boixadors
Crònica de Prats de Rei: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/anoia/41-els-prats-de-rei-volta-de-la-batalla
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/calaf-les-quadres-ermita-sant-joan-dusfort-mirambell-i-castells-60352651