(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Alt Penedès) Ruta 1396 el 10/01/2022; 11 km; +286 -286; 3,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Clariana, Mare de Déu de Montserrat, La Creu, Pantà de Foix, Font de l’Horta, Balma de l’Horta, Clariana. Participants: Jep, Hanny, Miquel A i Miquel G. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: El pantà de Foix va ser projectat l’any 1901.
Ens hem trobat a Clariana, en aquest dia lluminós dels molts que fa que dura l’anticicló, que ja comença a anunciar restriccions d’aigua per manca de pluja.
Clariana es troba situat gairebé a meitat de camí entre Castellet i la Gornal. Està format per dues barriades. La més antiga conserva l'estructura medieval i diverses cases amb elements antics. Pel carrer que va amunt, a sud-est, a l’altre costat de la carretera, hi ha l’església i al davant aquesta curiosa roca treballada pel temps que sembla un cap de gos.
En pocs metres estem a la parròquia, aquesta insòlita església dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. És un curiós edifici de caràcter modernista construït a mitjans del segle XX. L'obra va ser iniciada l'any 1968 gràcies al llegat fet per la senyora Antònia Romeu. El projecte fou realitzat per l'arquitecte Joan Bassegoda i Nonell, i l'obra fou dirigida pel mestre d'obres Domènec Feliu Maymó.
Des de la porta puc fer aquesta foto de l’interior. Hi van col·laborar en els treballs de decoració Santiago Padrós (mosaic), Tomàs Bel (relleus), i Joaquim Datsira (vidrieres). Segons consta en una inscripció, l'església va ser consagrada el 27 de maig del 1973.
Al costat, entre pins, queden les restes de l’antiga capella dedicada a Sant Jaume. El temple, proper, de la Mare de Déu de Montserrat es va construir en substitució de l'anterior capella de Sant Jaume, que va ser destruïda en temps de la Guerra Civil Espanyola. El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental. L'actitud de l'Església i les seves conseqüències en el desenvolupament de la guerra i la posterior repressió del règim franquista, són encara objecte de forta controvèrsia entre els especialistes.
Seguim una pista que va en direcció nord-est. El dia és fred, però no fa vent i per tant es camina bé. Ja som al febrer, el segon mes de l'any del calendari gregorià. És un mes esverat perquè arriba el carnaval i és esbojarrat perquè fa tot tipus de temps. Ja ho diuen “Al febrer abrigat bé”.
I pel camí sovint trobem cruïlles i hem de comprovar la més correcta amb el track del gps.
Estem en territori calcari. Des del punt de vista dels materials, la conca de l'embassament del riu Foix allotja materials geològics dels períodes quaternari, miocè i cretàcic inferior. Així, mentre la zona situada al sud de l'embassament és ocupada per les fàcies calcàries del Cretàcic, la zona més tancada i per damunt de la capçalera de l'embassament són deposicions de materials miocènics formats per conglomerats de cantells calcaris amb ciment també calcari i de molasses, uns gresos de ciment margós que contenen abundants restes de fòssils marins.
Passem pel costat de les restes del mas del Blai. Es tracta d’una de les moltes masies desaparegudes (i d’aquesta no he trobat cap informació) com a conseqüència de la misèria que va provocar l’arribada de la fil·loxera. Per perspectiva històrica diguem que dos segles abans del projecte del Foix, en morir el rei Carles II de Castella sense successió el 1700, l'arxiduc Carles era suposadament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim Habsburg, que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el suport del Regne de Portugal, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Irlanda i la major part dels estats del Sacre Imperi, però Carles II va testar a favor de Felip d'Anjou, net del rei Lluís XIV de França i besnet de Felip IV de Castella, com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de Guerra de Successió Espanyola (‘wikipedia’).
Hem caminat uns 4 km i el turó que puja a les Tortes arriba als 250 metres, Més enllà segueixen els turons suaus i coberts de bosc. Tota la ruta és ombrejada.
Més avall deixem les cases de la urbanització de Cal Candi i més avall, direcció nord, passem pel costat de les runes de La Creu. No he pogut trobar informació de l’origen d’aquest entorn així anomenat.
Entre les branques dels pins podem veure, molt lluny, el castell de Castellet. La imponent fortalesa de Castellet, situada al nucli de la població de el mateix nom, domina les aigües de l'embassament de Foix des de la riba septentrional. És el símbol principal de Castellet i la Gornal i l'estampa més característica del municipi. Està documentat des del segle X amb el nom de castell de Sant Esteve. Durant la dècada de 1920, les seves ruïnes van ser molt restaurades i rehabilitades per a ús particular i actualment és la seu de la Fundació Abertis. La primera documentació sobre el castell (anomenat llavors de Sant Esteve) és de 977, en la venda que va fer el comte Borrell II a Unifred Amat, primer senyor de Castellet.
Sis quilòmetres després de l’inici tenim una bona vista del pantà de Foix. Estem al mig del Parc Natural del Foix. Aquest pantà, projectat el 1901, és un embassament que pertany al riu que esmentem de tan sols 41 quilòmetres de longitud, que neix a la Serra de la Llacuna situada a l'Anoia i el qual desemboca a la comarca de Garraf. El pantà es va construir amb la finalitat principal de satisfer les necessitats per al reg dels camps dedicats a les tasques agrícoles, al ser una de les poques zones humides existents. Les seves aigües no són aptes per al consum humà atès que procedeixen de la depuradora de Vilafranca al Penedès.
Aviat hem començat a girar a ponent i desprès a sud-oest. Ja tornem. Una petita desviació per anar a veure la font de l’Horta; una font de broc on hi acostuma rajar aigua durant tot l'any, encara que actualment, degut a la sequera, no raja ni gota. Podem observar que ens envolta vegetació típica de ribera: alzinars, plàtans i pollancres. Va ser l’antic safareig de la vila de Clariana, en el camí al cementiri. Restaurada al juliol de 2.015.
Més endavant passem pel costat d’una inesperada i bonica balma. El lloc és conegut des d'antic, com ho demostra el vell camí empedrat, amb roderes marcades, que mena cap a I'indret on es troben la font i la cova, la qual rep el nom de Cova de l’Horta.
Finalment tornem a estar a Clariana on ens quedem a dinar al Centre Cívic; prou bé.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/clariana-mare-de-deu-de-montserrat-la-creu-panta-de-foix-font-de-lhorta-balma-de-lhorta-94939229
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/1030-ordal-avenc-d-ordal-castell-de-subirats-mare-de-deu-fontsanta-els-casots-maternitat-mare-de-deu