(In my web, click on the flag above to have the translation in your Language) (Alt Penedès) Ruta 1391 el 18/11/2021; 7 km; +120 -120; 3 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: St Sebastià dels Gorgs, serra dels Xops, Torrent del Xops, Almàssera de la Gramanosa, Sant Pere d’Avinyò, Jaciment ibèric Font de la Canya, Cal Fontanals. Participants: Josep C, Josep S, Josep Maria PG, Carles H i Miquel G. Tipus de sortida: circular, travessa lineal, anada i tornada; Dificultat: fàcil. IBP: 24.
 |
 |
FA ANYS: Sant Pere d’Avinyò es va construir a partir de l’any 1627.
Comença el dia molt fred a Sant Sebastià dels Gorgs, nucli de població que va créixer a conseqüència de l'establiment d'un monestir en aquesta plana envoltada de torrents, i abans, molt probablement, boscos. A la segona meitat del segle X ja es pot parlar hipotèticament d'una església preromànica, de planta rectangular, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir.
És un nucli petit, on destaca el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. El topònim del lloc apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs en el seu recorregut. La notícia més antiga coneguda en que es cita és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà.
El millor moment del monestir va coincidir amb els segles XII i XIII, quan ja s'havia consolidat com a priorat regit per monjos de l'abadia de Sant Víctor de Marsella. Posteriorment, el 1412, va passar a dependre del monestir de Montserrat, i el 1820 va esdevenir parròquia, una funció que encara avui exerceix. Aquest monestir es pot visitar el primer i tercer dissabte de mes (es recomana reserva prèvia). Nosaltres no l’hem pogut visitar.
La ruta es dirigeix en direcció est, en aquest matí sense vent que s’anirà escalfant de mica en mica. Els colors de tardor ofereixen el seu espectacle.
Les vinyes, formant un mosaic de colors càlids, condueixen la vista a la serra de Montserrat que es retalla lluny, magnífica. Caminem per la serra dels Xops, que probablement pren el nom dels qui hi devia haver al torrent Gran, que per trams rep els noms de torrent del Gendret i torrent dels Xops.
Al poble, un rètol parlava de les vinyes de l’àpoca romana. També, com ara, aquells temps el vi feia de la viticultura una activitat rendible. Es plantaven formant filades orientades al sud per assegurar la bona maduració del raïm. Els ceps s’emparraven lligant-los a estaques o canyes, amb cordes o vímet. L’activitat doncs estava molt desenvolupada i aquelles tècniques encara continuen vigents. Hi ha tractats com “De agricultura” de Cató (150 aC) i també “De re rusticae” de Columela (65dC), que descriuen aspectes concrets com el tipus de sòl, elecció de terrenys per a cada varietat, els sistemes d’empelt, d’emparrat, de poda... fins i tot el moment de decidir la maduresa del raïm pel color dels pinyols.
Quan hem caminat dos quilòmetres (i ens hem passat de girar en un parell de punts i per tant hem hagut de retrocedir: és el que té anar badant i xerrant!) arribem a la cruïlla que ens fa girar a sud-oest. Ara baixem, per camí enfangat, entre canyissar, cap el torrent dels Xops.
El sender ens encara a la filera de palmeres de Cal Padrona. La filera de palmeres semblen voler recordar la tradició dels retornats d’Amèrica (i especialment de Cuba i Filipines) que reformaven les masies i hi plantaven una o vàries palmeres que recordaven aquelles terres llunyanes.
Deixem el cementiri d’Avinyó a la dreta i passem entre Cal Padrona i la Finca La Gramonosa, que ens queda a l’esquerra. Aquesta Finca neix de la fixació de Mauricio Botton Carasso per l'olivera; nét d'Isaac Carasso, un comerciant d'oli de Salònica conegut per haver estat el fundador de la multinacional Danone. És per una planta de producció d’oli; com diu al topogràfic, una “almàssera”. Diguem que aquest mot s’usa sobretot en valencià. A Catalunya es fa servir més trull o molí d’oli; a Mallorca seria una tafona. Almàssera ve de l’àrab ‘másara’, amb el mateix significat, derivat del verb ‘ásar’, és a dir pitjar o esprémer (‘rodamots.cat’). Juan Olivares, a “Vespres de sang” (Alzira: Bromera, 2000), fa dir “Tot el que no es mol a l’almàssera del senyor no es pot controlar, i els propietaris n’amaguen tant com volen; i d’aquesta part amagada, és clar, no cal que li’n facin la sisena part. Tota la vida s’ha fet, això d’amagar una part de la collita per estalviar-se’n els impostos, però en el cas de l’oli es feia ben difícil, ja que les olives s’havien de traure del terme per a moldre-les en una almàssera de fora.
Només dos-cents metres més endavant (anant a ponent) arribem a Sant Pere d’Avinyò. Era l'antiga parròquia del terme municipal. Aïllada, al costat d'una masia que era l'antiga rectoria, va ser l'església parroquial del terme. Va ser construïda a partir de l'any 1627 en substitució d'una altra església molt antiga, documentada des del segle X i vinculada al desaparegut castell d'Avinyó. Actualment la parròquia ha estat traslladada a l'església de Santa Margarida del Penedès, a Cantallops, construïda el 1975.
Des d’un petit forat a la porta de fusta s’endevina que es fa servir de magatzem.
Un pedrís amable orientat a migdia, ens permet seure i menjar una fuita.
Seguim el camí en la mateixa direcció que veníem i de seguida girem a l’esquerra. Un bonic arbre fruiter de bonic color és un magraner (potser bord, perquè els fruits són molt petits). El magraner (“Punica granatum”) és un arbre conreat pel seu fruit, la magrana. És originari de la zona entre l'actual Iran i l'Índia. És freqüent a Catalunya (llevat de les comarques pirinenques) i al País Valencià. Se’l troba plantat en horts i jardins; encara que també assilvestrat ja que era freqüent trobar-lo en les masies que aprofitaven el fruit, com també ho feien d’alguna pomera, també pruneres i un parell de figueres. El mot ‘magrana’ prové del llatí ‘malum granatum’, poma granada, que té grans. És una de les fruites dolces típiques de la tardor. I una curiositat: simbolitza el poder, ja que, oberta, té forma de corona. Per això els egipcis eren enterrats amb magranes, que també figuren en les representacions hebrees dels seus reis.
Tenim a l’esquerra els mateixos i vistosos colors tardorals; és la vinya que ofereix el contrast amb el beix de l’ermita. Per situar-nos recordem que aquell 1627 el monarca era Felip IV de Castella (i III d'Aragó i de Catalunya); també era el rei de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta. El seu regnat va estar marcat pel validatge de Gaspar de Guzmán, comte-duc Olivares, que va intentar reformar la monarquia per forçar una major unitat dels països on aquesta monarquia regnava; per això va imposar la unificació lingüística a partir de castellanitzar-los en tots els àmbits. Això va suposar una sèrie de conflictes interns a la monarquia, principalment la revolta catalana i la portuguesa, però n'hi hagué en altres territoris.
La pista gira a sud-est, passa pel costat del Torrent d’Avinyò, entra a bosc i ens porta fins al Jaciment Iber de la Font de la Canya, en només un quilòmetre. Els estudis arqueobotànics efectuats al jaciment de la Font de la Canya confirmen el rol d’aquest assentament com a bressol de la vitivinicultura al Penedès des de finals del segle VII aC (625-600 aC). Els centenars de pinyols carbonitzats i mineralitzats recuperats a les recents excavacions arqueològiques representen el conjunt més important i més antic documentat a dia d’avui a Catalunya.
Destaquen una bona quantitat de sitges. Es té constància que els primers indicis d’ocupació al cim ens remunten entorn de l’any 650 aC. Ja en aquesta època es creu que era zona de vinya, atès que s’especula que es consumia vi fenici i això pot ser una de les raons per les quals es comencés a cultivar vinya; es conserven sitges per emmagatzemar la producció agrícola. També s’ha trobat ceràmica fenícia i etrusca, així com peces de bronze que molt possiblement venien del centre d’Europa. Es tracta d’un assentament iber dels cossetans que va ser habitat fins al segle III aC, essent abandonat amb l'arribada dels exèrcits romans.
Fem la volta. No és mol gran, encara que hi deu haver molt encara per seguir descobrint. El jaciment de la Font de la Canya és d’època ibera. Però quan va decaure, possiblement va tenir una rèplica romana un quilòmetre més avall, a Sant Sebastià dels Gorgs. No se sap del cert, però aquesta és la hipòtesi que planteja l’arqueòleg Dani López després de les primeres troballes excavades al jaciment arqueològic de Cal Bou, molt a prop del monestir de Sant Sebastià.
En un rètol d’informació s’hi representa una reconstrucció figurada ideal (en un dibuix de F. Riart) d’un banquet cerimonial dedicat a la deessa de l’agricultura i la fecunditat, identificat a la sitja 169 que es data en el segle III aC. Crec que fa referència a la deessa Ceres.
Tornem una mica enrere, traspassem el torrent per una passera de fusta. Per cert, en un article de ‘navarrainformacion.es’ de juliol 2021, Antonio de la Torre, copiava el que, deia, sortia a les xarxes: " Alguns creuen que a Espanya hi ha socialdemòcrates, conservadors o liberals, s'equivoquen. L'Estat Espanyol és una estructura de saqueig i espoli a les classes mitjanes, amb un sistema impositiu l'únic objectiu és robar tot el possible a la part productiva de la societat. El sistema impositiu explota, saqueja i roba (sic), amb un impressionant desplegament tècnic, humà i propagandístic. A Hisenda hi ha els millors professionals, tenen els millors ordinadors, la resta de l'administració són serveis auxiliars d'Hisenda.”
Seguim endavant en entorn molt ombrejat pel creixement d’arbres i arbustos de ribera. Per cert, l’Antonio de la Torre també afegia: “L’article anterior esmentat, seguia dient que “Els diners recaptats va a dos grups: a una classe dirigent i a una xarxa clientelar d'electors que li dóna suport. Aquestes classes privilegiades: partits polítics, sindicats, alts funcionaris i algunes grans empreses, tenen per objecte maximitzar l'espoli mentre que menysprea i es subestima el propi sistema productiu”. En el seu moment, l’expresident Mariano Rajoy deia: “España és una gran nación y los espanyoles muy espanyoles”. Sembla clar, però, que hi ha gent molt enfadada.
Un altre quilòmetre més endavant passem pel davant de Can Fontanals, amb el seu celler Caves Avinyò. Els primers vestigis de la masia daten del segle XVI, amb una construcció de tipus tradicional amb un arc de ferradura al seu interior i unes espitlleres de defensa adossades a les parets laterals. Ja des dels seus orígens l’activitat principal a la finca era el cultiu de la vinya, cereals i lleguminoses. Va ser el 1889 quan Joan Esteve Marcé va prendre una decisió determinant per al futur del cava de la finca: va viatjar a França per buscar nous tipus de ceps que fossin immunes a l’insecte de la fil·loxera i poder replantar tota la finca. Aquest fet va causar gran expectació i la vinya on es van plantar aquestes noves varietats va rebre el nom de “La Mirona”, ja que molta gent anava a veure com s’adaptaven aquests nous tipus de vinyes a la nostra comarca.
En aquesta curta i pacífica excursió, es agradable seguir les camins entre vinyes que estan vestides de colors diferents segons les diferents varietats. Al fons ja veiem Sant Sebastià dels Gorgs.
Un pal ens indica que estem en la Via Augusta del Penedès. El camí és molt herbat; hi va poca gent. Es tracta d’una ruta, en set etapes senzilles, que vol recordar aquella magnífica via d’ara fa 2000 anys. Coneguda abans de la romanització com a Via Heraclea, el traçat de la Via Augusta seguia la ruta d'un antic camí ibèric que, al segle II aC, les tropes romanes van habilitar com a calçada. A peu, en llitera, sobre animals o en carro, al llarg del camí el viatjant trobava, entre ciutat i ciutat, fondes i parades per alimentar els animals de tir i reparar els carros.
Finalment ja estem acabant aquesta suau i tranquil·la caminada. Fins la propera.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen el lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/st-sebastia-dels-gorgs-almassera-de-la-gramanosa-sant-pere-davinyo-jaciment-iberic-font-de-la-canya-89175422
Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/735-font-rubi-ruta-de-les-coves-castell-de-font-rubi