(Alt Penedès) Ruta 1388 el 1/11/2021; 3,5 km; +10 -10; 2 hores.    Visita urbana de descobriment: medieval i modernisme. Tipus de sortida: circular; Dificultat: fàcil. 

 cmapa1388 cperfil1388 

FA ANYS: La capella de Sant Joan de Vilafranca va ser erigida l’any 1307.

DSC04376 Hotel Torne i Gell

     He deixat el cotxe a l’aparcament soterràni de la Plaça de Sant Francesc, la rambla per excel·lència de Vilafranca. Serà una ruta urbana de descobriment. De moment, a l’esquerra, hi ha la casa modernista de l’hotel Torné i Güell. La Casa Torner i Güell està situada en la zona d'eixample vuitcentista urbanitzada a partir de l'enderrocament de l'antiga muralla medieval. Es tracta d’un edifici modernista de 1884. Una obra arquitectònica d'estil eclèctic en la qual predominen aspectes modernistes. No he trobat informació específica del promotor Antoni Torner Güell. Però he trobat que el 1739 hi havia un Simó Torner, boter de professió, però no sé si hi té relació.

DSC04380 CasaPecero i Tos Casa Just

   Més avall, al número 20, hi ha la Casa Just abans coneguda com a Cal Pecero. L'estil de l'obra combina elements de l'eclecticisme i del modernisme. Els elements a destacar són els mosaics del capdamunt de la façana, amb representació de paisatges, i la utilització de peces ceràmiques i maó com a elements ornamentals.

DSC04382 Colegi St Josep   Al costat, baixant, hi ha el Col·legi de Sant Josep. Construït l'any 1827 com a dependència de l'annex convent de Sant Francesc. La seva façana constitueix un dels elements més destacables de la Rambla.

DSC04383 Detall modernista

           La façana amb bonics esgrafiats, presenta molts detalls, com aquest escut elaborat. Comentem, a més, que la vila de Vilafranca va néixer a principis del segle XII, al voltant d'una antiga torre anomenada Dela, en un lloc imprecís, prop de la Via Augusta. La Vila va ser poblada ja en temps de Ramon Berenguer i en el creixement del nucli inicial van influir-hi diversos factors: la situació geogràfica, les franqueses concedides, la tranquil·litat envers els sarraïns i l'impuls que li va donar el Comte de Barcelona.

DSC04384 Cam de Sant Jaume

   Giro el carrer a l’esquerra just per anar a veure la façana de Sant Francesc, al costat de l’antic hospital. Hi ha un pal de llum amb una sageta del Camí de Sant Jaume de Galícia. El tram català del Camí de Sant Jaume s'inicia al Cap de Creus (Costa Brava) i finalitza a Alcarràs (Terres de Lleida), entrant després a terres aragoneses. Alguns dels punts d'interès són el Monestir de Sant Pere de Rodes o Montserrat.

DSC04386 Esgl St Francesc i antic hospital   L’església de l’antic convent dels franciscans és un sobri edifici gòtic de finals del segle XIII d’un gran valor arquitectònic, artístic i històric. En una de les capelles s’hi exposa el conegut retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, una joia de l’art gòtic català de finals del segle XIV, atribuït a Lluís Borrassa (sembla que es pot visitar els dissabtes al matí). El convent va ser convertit en hospital l'any 1835. Hi ha també diversos sepulcres medievals de gran interès.

DSC04387 Detalls medievals

       Un escut esculpit a la pedra, potser amb tants anys com l’edifici, fa referència al símbol representatiu dels comtes de la Casa de Barcelona, que van esdevenir, per pactes de fidelitat, els sobirans de Catalunya. Es té constància l'any 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV. A partir de l'època de Jaume I se la conegué com a «bandera reial». La bandera catalana és de les més antigues d’Europa.

DSC04388 Font dels Alls   Torno a la Rambla, que aquí s’acaba, just on hi ha la Font dels Alls. Aquesta font va construir-se el mes de novembre de 1890. La pedra i l'aixeta provenien de la font que anteriorment es trobava al cancell de la desapareguda caserna. L'abeurador estava abans col·locat a la cantonada entre el carrer de Consellers i la rambla de San Francesc. Segons Rosselló (1986), la font es va construir en la mateixa època que la Font de Sant Joan l'any 1866.

DSC04389 Cal Figarot Castellers

   Cal seguir. A l’esquerra, hi ha la seu del Castellers de Vilafranca, antigament Cal Figuerot, dita també com Casa Joan Via i Raventós. Casa entre mitgeres projectada l'any 1899 i que l'any 1984 es va adaptar per ser la seu dels Castellers de Vilafranca. És un edifici amb aires senyorials on el protagonisme se l'enduu la planta principal, amb balcó corregut de forja i obertures ogivals amb quadrifolis neogòtics. L’antic Cafè del Nen, que ara coneixem com “el bar del Coro”, va ser punt de trobada des dels inicis dels Castellers de Vilafranca, els quals assajaven durant els primers anys al corral que es trobava al darrere d’aquell establiment.

DSC04391 Casa Jane i Formosa

    Fent cantonada, una casa més discreta és la de Jané i Formosa. La poso per poder parlar d’una història familiar que he trobar a ‘miqueljane.oxatis.com’. Diu: L'enllaç a finals del segle XIX, de dos cosins, Antonio Jané Formosa i Josefa Pascual Formosa, dóna origen a l'estirp impulsora del Celler J. Miquel Jané, que avui arriba a la quarta generació encarnada pels germans Bernadette i Josep Miquel. Després d'aquesta primera unió, el vi i la família han anat sempre junts, renovant així la vocació que aquest llaç sigui indefinit. El vi de la família, en règim de producció per a granel, va trobar un primer horitzó ampli en la llavors colonial Cuba. Qüestió facilitada pel fet que una altra branca de la família fora propietària de fragates que creuaven l'oceà. Dóna testimoni fidel de tot això la pintura de la fragata " Remeis Pascual Formosa " que s'exposa al Museu Marítim de Barcelona.

DSC04393 Can Freixedes Segueix Cal Freixedes, abans coneguda amb el nom de Casa Font Rodona, és un edifici a la zona d'eixample formada al costat de la carretera de Sant Martí Sarroca, del 1881. És una zona interessant pel que fa a l'arquitectura eclèctica i modernista. Hi destaca la gran balconada de ferro forjat amb vitralls de colors.

DSC04395 Asil Inglada Via

    I arribem a l’Asil Inglada Via. L'edifici, construït el 1916, va ser fundat com asil el 1917 per acollir les dones pobres de la vila, a instàncies de la família Inglada Via. Santiago Güell va concebre una interessant obra del modernisme vilafranquí, sense precedents; la façana es presenta totalment plana, amb absència de volums i amb tendències neogòtiques.

DSC04397 Casa Martorell   Després ve la Casa Martorell (originalment Casa Mestre i Juvé), amb grans portes a la planta baixa. El terreny, un hort, de Lluís Cases i de Tord el va vendre el 1889 a Vicenç Mestres Tauler, que el 1904, a la part tocant al carrer Clascar, hi va fer construir un magatzem modernista a l'arquitecte Santiago Güell per acollir un establiment de compravenda de vi.

DSC04399 Detall modernista en porta Ara cal tombar a la dreta pel carrer del Marquès d’Alfarràs. En una porta d’una casa senzilla, humil, un tirador d’estil modernista.

DSC04402 Casa Gom Biblioteca   A la cantonada amb la plaça de Jaume I, hi ha la Biblioteca que ocupa l’edifici medieval de la Casa Gomà. Originària del XV va ser la casa pairal del bisbe Torras i Bages i estava dins del recinte emmurallat de la ciutat (veure fullet de Turisme). He de dir, però, que a ‘wikipedia’ consta que va néixer a la casa Gomà de Les Cabanyes. Així que...

DSC04403 a Josep Torras i Bages

   Un monòlit de pedra rústega és el monument al bisbe Josep Torras i Bages (1846-1916), el màxim exponent del catalanisme conservador i catòlic en aquells temps. Publicà una gran quantitat de llibres i opuscles en català i encoratjà altres clergues perquè també ho fessin. El 1892 publicà la seva obra cabdal “La tradició catalana”, llibre de capçalera de diverses generacions del catalanisme moderat d'arrel cristiana.

DSC04405 Monument als castellers     Al passeig de Jaume I, arbrat i agradable, hi ha a l’extrem de llevant el Monument als Castellers. La colla Castellers de Vilafranca es va fundar el mes de setembre de 1948, de la mà d’Oriol Rosell, qui en va ser el primer cap de colla. Els inicis van estar marcats per la consecució dels primers castells de set i per les estretes relacions amb les altres colles del moment. El monument és una escultura realitzada el 1963 a Vilafranca del Penedès en honor dels castellers de Catalunya. Està esculpida en pedra calcària i representa un pilar de 5.

DSC04406 Palau Balt    Aquí l’espai es ample, estem al centre històric i més rellevant amb el palau Baltà. Antic casal gòtic bastit per Francesc Babau el 1308, reformat el 1522 i restaurat per August Font el 1889.

DSC04408 Capella Sant Pelegr i MdDDolors

   Dues petites façanes amb els seus respectius campanars de cadireta ens parlen de la capella de Sant Pelegrí i de la Mare de Déu dels Dolors, la més alta. La capella de Sant Pelegrí era del primitiu convent de la Santíssima Trinitat, construïda el 1334. Restaurada l'any 2007 per l'arquitecte Santi Vives, la Capella de Sant Pelegrí és ara la Sala d'exposicions temporals de Vinseum. Al costat hi ha la Capella dels Dolors que està documentada des del 1733. Durant els anys de 1733 al 1759 va fer de parròquia a causa de l'esfondrament de la volta de la Basílica de Santa Maria de Vilafranca.

DSC04410 Sta Maria   Ara la mirada se’n va a la gran façana de l’església parroquial de Santa Maria, amb el títol de Basílica és una església d'una sola nau coberta per volta de cinc trams de creueria i cinc capelles laterals per banda entre amples contraforts. La imponent façana principal brilla pel seu estil neogòtic.

DSC04449 Interior Sta Maria   Una foto de l’interior del temple. Una curiositat és que el 1322 hi havia un monjo dedicat només a tocar les campanes del magnífic campanar de dos cossos. Doncs bé, el monjo devia tenir molta feina ja que es realitzaven 27 tocs diferents que anunciaven successos de tota mena.

DSC04411 Palau Reial   Al seu davant fent cantonada hi ha l’edifici restaurat del Palau Reial. Construït cap a començament del segle XIII (està documentat des de l'any 1209). L'any 1308 va ser adquirit pel monestir de Santes Creus el qual el posseí fins la desamortització de l'any 1820. Actualment és el museu del vi.

DSC04412 Placa a Pere II el Gran

       A la façana, una magnífica placa deixa constància que “el dia 11 de novembre de l’any 1785 va morir aquí el rei Pere III d’Aragó, gran per la gloriosa història militar i per la llibertat política que ell assentà en la terra Catalana”. Encara que a la placa s’identifica com Pere III d’Aragó, cal tenir clar que era Pere II de Catalunya (1240-1285). Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. El seu fill primogènit va esdevenir el gran Jaume I.

DSC04413 Carrers   Els carrers laterals són estrets. Estem dins del món medieval. Amb els anys Vilafranca va seguir evolucionant i les vinyes i el comerç van ser els seus aliats. Tot i amb això una dita, de la curiosa paremiologia catalana, diu (o deia) que “Vilafranca del Penedès, moltes vinyes i pocs diners”.

DSC04417 Botiga miniatures gegants

        Pel carrer de la Cort trobem una petita botiga de poble, de les tradicionals, aquelles que ve de gust veure-les i entrar-hi a comprar alguna cosa. Als aparadors hi tenen una gran quantitat de reproduccions dels gegants de diverses poblacions. M’hi quedo badant una bona estona; què bonica l’idea de fer aquest treball.

DSC04414 Casa Guardiet

       Costa de fer la fotografia de la Casa Guardiet, que presenta una extraordinària balconada al cantó que mira a la Plaça de la Vila. També anomenada Casa Jané i Alegret, és un dels edificis que conformen la imatge del carrer de la Cort. Es va fer l’encàrrec el 1909 a l'arquitecte Eugeni Campllonch. Algunes d’aquests cases, que coincideixen entre final del segle XIX i inici del XX, potser van ser possibles per la recuperació dels capitals provinents dels anys treballats a Cuba, com queda molt evident en les cases de Sitges, Vilanova i Sant Pere de Ribes. Al final deixo tres cròniques urbanes d’aquests pobles.

DSC04419 Casa Maci   A continuació una altra façana medieval d’un gust exquisit, Casa Macià. Va ser propietat dels Bartomeu, barons de Florejacs. La cronologia d'aquest palau es remunta al segle XV; Vidal de Bartomeu (1435-1493), ambaixador de la Corona d'Aragó als Estats Pontificis, va comprar al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus terres i un molí prop de Vilafranca. A partir d'aquesta data, el palau va ser propietat de la Casa de Bartomeu al llarg de tres segles. Posteriorment, pel matrimoni de María Esteve Bartomeu amb Manuel Maciá Damiá, entra a la casa la família Maciá, el nom dels quals es manté encara per a aquest palau. El fill i hereu d'aquests, Magí de Maciá i Esteve-Bartomeu, va lluitar en la Guerra de Successió en favor de l'arxiduc Carles d'Àustria.

DSC04420 Casa de la Vila   Després, l’edifici que presideix la plaça i també tota la ciutat, és la Casa de la Vila. D'origen gòtic, amb planta baixa i dos pisos, té un notable valor arquitectònic i representatiu. Al segle XIV era, probablement, palau d'en Bernat Pellicer, del que parlen les cròniques de la cancelleria de Jaume II. El 1559 la Casa de la Vila va adquirir l'edifici a un tal Pubill Jaunot Caldès.

DSC04424 Fanals modernistes

   Pel carrer lateral hi pengen dos fantàstics fanals modernistes. Certament el gust del modernisme, la seva creativitat i el seu valor van destacar i destaquen encara avui en dia. Com a comentari he de dir que m’agrada la designació de “Casa de la Vila” i no m’agrada l’ús del terme “Ajuntament” per la senzilla raó que aquest segon terme va ser una forma forçada després que Catalunya va perdre les seves institucions el 1714. La paraula ‘ajuntament’ prové del ‘ayuntamiento’ de Castellà. A Catalunya sempre havíem dit casa de la vila o casa del comú.

DSC04425 Capella Sant Joan 

   Girar un parell de cantonades i ja estem al davant de la Capella de Sant Joan. El 1307 va ser erigida aquesta capella gòtica sobre una esglesiola més antiga del segle XII que tenia l’Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta mateixa orde fou la que construí aquesta segona fase, que romangué intacta fins al segle XVI, quan s’hi realitzaren moltes modificacions. Més tard, va ser utilitzada com a caserna militar durant la guerra del Francès, també com a magatzem, i finalment retornà a la seva funció natural, la del culte cristià. Actualment està destinada a sala d'exposicions culturals.

DSC04427 INFO ESPAIS MEMORIA

         En una cantonada de la plaça, un rètol dels Espais de Memòria. Reprodueixo un parell de paràgrafs. “Un cop acabat el conflicte (la Guerra Civil del 36), la vida als pobles canvià radicalment, la repressió física, moral i social era asfixiant, com explica Josep Milà Atset: “Tu saps el que és arribar a casa vençut d’una guerra i viure en un clima que no és el teu... que cada diumenge hi havia missa de campanya i després desfilada de falangistes, que s’havia de fer la salutació feixista...? No ho vaig poder aguantar”.

DSC04428 Font de Sant Joan   La plaça està, com és lògic, dedicada a Sant Joan. I la font... també. Actualment les fonts no són només un element decoratiu, també (i molt més important) ens recorden unes èpoques en que no hi havia bars per tot arreu i les cases tampoc tenien aigua corrent; aleshores fonts repartides pel poble eren l’element bàsic pel subministrament de l’aigua. Com escriu Antoni Massanell i Esclans, a principis del segle XV, davant el fet que l’aigua encara no arribava a la vila a causa de la negligència dels jurats i la oposició d'alguns veïns que havien motivat l’aturada de les obres, el rei Martí, el 20 de desembre el 1403, hagué de reconvenir-los severament i els amenaçà amb la enviament d'una persona que els obligaria a continuar les obres i a finalitzar-les en cas que ells no ho fessin tot seguit.

DSC04432 Casa Merc Torres Segueixo ara el carrer Parellada i trobo primer la Casa Mercè Torres que data de l'any 1908 i va ser realitzada per l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés per encàrrec de la senyora Mercè Torres.

DSC04434 Casa Guasch i Estalella

     Seguidament ve la Casa Guasc i Estalella, que avui és una farmàcia. Projectada l'any 1905, és potser l'obra més reeixida dins el vessant modernista de Santiago Güell. Hi destaca especialment l'ornamentació de la planta baixa, a base de relleus vegetals, motiu que es repeteix a les sobrellindes i las brancals de les finestres, i també al capcer. També cal ressaltar el balcó bombat de la planta principal i la forma sinuosa del coronament.

DSC04436 Detall  Un detall del treball del manyà en el balcó, posteriorment embrutat pels sistemes de cablejat que feien servir a la Telefònica.

DSC04438 Casa Fortuny

   La Casa Fortuny queda mig amagada darrera dels plàtans dels carrer, també coneguda com Casa Torres i Casals. Suposo que les cases amb cognom Torres deuen tenir relació amb l’evolució econòmica de l’empresa de vins Torres... però potser no totes.

DSC04440 Ronda Nostra Senyora   Ja estem a la Ronda de Nostra Senyora. Per perspectiva històrica diguem poc després de l’any 1307, que hem esmentat al principi, va ser també el de la batalla de Cefís. Va ser l’enfrontament que tingué lloc el 15 de març de1311 entre els francs del Ducat d'Atenes i els seus vassalls, comandats per Gualter V de Brienne, i els almogàvers de la Gran Companyia Catalana. El resultat va ser una victòria decisiva dels catalans. Amb aquesta batalla, els catalans van quedar amos del ducat d'Atenes, que van posar sota la sobirania del rei de Sicília, el qual va fer-ne duc el seu fill Manfred. Els catalans reforçaren el seu prestigi en terres gregues i hi eliminaren una part important de la noblesa francesa. Aquesta victòria inesperada dels almogàvers va convertir l'antiga acròpoli d'Atenes en un castell català durant un segle. Catalunya era una nació independent, circumstància que no es va perdre fins a principis del segle XVIII.

DSC04442 Casa Mir

   Uns metres més avall trobem la Casa Mirò (o Casa Artur Inglada), edifici projectat l'any 1905, de planta baixa, pis, golfes, terrat i un jardí posterior. A finals del segle XIX, Vilafranca inicia un procés de transformació on sorgeix una arquitectura d'edificis singulars que donaran personalitat i rellevància a la ciutat. La història de l´arquitectura modernista a Vilafranca se centra principalment en dos arquitectes: Santiago Güell i Eugeni Campllonch, el llegat dels quals és nombrós.

DSC04445 Monument Mila i Fontanals

   Tornem a la Rambla de Sant Francesc on hem començat. Domina la rambla el Monument a Milà i Fontanals. En commemoració del cinquanta aniversari de la restauració dels Jocs Florals, el 10 de maig de 1908, es va col·locar la primera pedra del monument dedicat a qui fou un dels filòlegs més importants de la Renaixença, Manuel Milà i Fontanals (1818– 1884). Per cert aquells anys s’havia restaurat la monarquia a Espanya, quan el 1874 es van suspendre les garanties constitucionals i es van dissoldre les Corts estatals; els militars van nomenar rei Alfonso XII i aquest va acceptar. Ja diuen que la història es repeteix.

DSC04446 Via Catalana 

       Entre les flors al peu de monument, una placa commemora el pas per Vilafranca de la Via Catalana Cap a la Independència, de l’onze de setembre de 2013. Recordem que la Via Catalana cap a la Independència, més coneguda com a Via Catalana, va ser una cadena humana d'uns 400 quilòmetres a Catalunya proposada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) per l'Onze de Setembre de 2013 amb l'objectiu de reivindicar la independència de Catalunya. Els catalans a l'exterior també organitzaren més d'un centenar de cadenes humanes arreu dels cinc continents que es dugueren a terme principalment entre el 24 d'agost i l'11 de setembre.

DSC04447 ANC

   Baixo la Rambla i trobo aquesta parada brillant, a ofereix energia a l’indret, de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). L’Assemblea, com dèiem, va organitzar la immensa cadena humana de 400 quilòmetres que resseguia Catalunya des del Pertús fins a Alcanar. Objectiu: reclamar la independència. Va ser el resultat de mesos de treball arreu del territori, amb diversos actes i campanyes per a empènyer el procés i assegurar l’èxit de la Via.

DSC04452 La Plaa s omple   Després torno a anar a la Plaça de la Vila ja que avui és diada castellera. Just estan començant a entrar les colles.

DSC04454 Els castellers entren

      Hi accedeixen des del carrer de Santa Maria i a la cantonada fan un primer pilar i la colla entra amb el pilar format fins davant de la Casa de la Vila. A la plaça la gent va cridant “In, inde, independència”. Els processos d'independència i l'anhel de les nacions a esdevenir un estat no són un assumpte nou a Europa. La separació de Noruega, de la veïna Suècia el 1905, va donar el tret de sortida a diversos moviments independentistes, que, amb el cas català al capdavant, segueix viu a l'actualitat (‘Sapiens’). En el cas citat, els noruecs van decidir el seu futur amb la celebració d'un referèndum acceptat pel rei Òscar. Si no vaig errat a Europa s’han independitzat més de 15 països.

DSC99999 Castellers

     Després, entre música, cants i aplaudiments es desenvolupa la jornada. Els Castellers de Vilafranca han coronat, avui, els primers de la gamma alta de 8 que es veuen des de l'esclat de la pandèmia, un 4 de 8 amb agulla i la torre de 8 amb folre, i han tancat l'actuació descarregant el pilar de 6 (‘regio7.cat’).

Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/vilafranca-del-penedes-ruta-urbana-medieval-i-modernista-87955809

Aquí, una altra crònica anterior per la comarca: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/alt-penedes/941-vilafranca-del-penedes-cal-frare-ermita-de-la-bleda-castell-de-la-bleda-torre-d-aiguees

Altres cròniques urbanes properes:

Sitges: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/982-sant-pere-de-ribes-ruta-urbana-1-nucli-historic-cases-americanos

Sant Pere de Ribes: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/982-sant-pere-de-ribes-ruta-urbana-1-nucli-historic-cases-americanos

Vilanova i la Geltrú: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/catalunya/garraf/995-vilanova-i-la-geltru-passeig-maritim-ruta-urbana