(Alt Empordà) Ruta 1491 el 28/04/2023; 3km; +0 -0; 1 hora.     Durant una estada en furgo camper, passeig visita urbana i pels rodals de Vilamacolum.    Tipus de sortida: circular;  Dificultat: fàcil.

 cmapa1491

FA ANYS:  La primera informació de la població és de l’any 993.

DSC09492 P cEmporda   He estat en un càmping a l’Escala i em desplaço al poble de Vilamacolum, perquè m’ha picat la curiositat el nom. És un poble totalment rural amb una varietat d’edificacions que deuen haver desnaturalitzar la seva imatge original. El lloc de villa Maquerone és esmentat per primer cop el 913 en dos documents que fan referència a un judici promogut pel comte Gausbert I d’Empúries-Rosselló contra 35 habitants d’aquest terme i a una venda de la meitat de la vila feta per aquests habitants a un tal Guifré. Així, a inicis del segle X, en el lloc i el terme de villa Maquerone encara hi radicava una comunitat pagesa d’aloers, homes lliures de tot domini per raó de la propietat (‘terresdegirona.cat’).

DSC09494 Rural i espitlleres  Segueixo el carrer Ample, on encara hi queda alguna casa construïda en pedra i amb espitlleres a la part baixa. Normalment les espitlleres acostumen a ser un record dels anys d’existència de bandositats.

DSC09495 Angels Anglada   A la cantonada del carrer de l’Església hi ha un banc i un arbre (com ha de ser). Al davant, una fita d’informació dedicada a Maria Àngels Anglada, amb un text extret de l’obra de l’escriptora “Les Closes” i un títol “El banc del si no fos”. Maria Àngels Anglada, va néixer a Vic el 1930 i sempre es va confessar una gran admiradora del món hel·lenístic. Bona part de la seva vida la va dedicar a la docència com a professora de Filologia Clàssica. Aquest mateix interès la va portar a traduir textos del llatí i el grec al català.

DSC09497 Pla de lEmpord   És un poble petit. Aviat s’és fora i la vista es presenta d’un mar verd, de l’espai treballat de la plana de l’Empordà. Precisament aquí, a l’esquerra es deixa un carrer curt i senzill però que duu el nom de Carrer del Mar. Situat al marge esquerra del riu Fluvià, el seu territori és planer i els seus conreus són de cereals, blat de moro, farratges per al bestiar, fruiters (pomeres) i ramaderia.

DSC09498 Cam dels Magraners   I unes passes més endavant una altra fita de l’Anglada, al Camí dels Magraners, i una poesia, la dels Magraners: “El camí dels magraners / soleta em deixa a l’alcova / Adéu, amor matiner, /  lleugeres ales de rosa...”

DSC09499 Santa Maria   Ja es veu, a tocar, la compacta església de Santa Maria. L'església és esmentada l'any 1094, quan Ramon Guillem donà al monestir uns alous, un dels quals era situat al terme de Sant Pere Pescador i al de “Sancta Maria de Villa Mucorum”.

DSC09500   Tot i fent la volta, tinc una bona vista de l’absis. L’església de Santa Maria resulta el motiu més interessant per a la visita de Vilamacolum. L'església presenta estructures d'èpoques diverses. La capçalera semicircular i un curt tram de la nau que s'hi afegeix han de ser considerats com una part de la construcció que es degué alçar el segle XI. El sector de l'edifici amb aparell de carreuada correspon a la reconstrucció obrada en època romànica avançada que es pot considerar bastida als segles XII i XIII. Hom creu que la volta actual de creueria de la nau, d'estil gòtic tardà, pertany a una reforma dels segles XV o XVI. Les capelles laterals són dels anys 1648 i 1649 (‘wikipedia’).

DSC09501 Faana i campanar   I després m’aturo al davant, per observar millor la façana i el campanar. A la façana principal es troba una portalada dels segles XVII i XVIII, un arc amb les dovelles ben tallades, sobre aquesta façana s’alça un campanar de cadireta format per tres pilastres, cobertes per una teulada a dues aigües. Els murs estan construïts amb grans pedres ben tallades, que contrasten amb els de les parts més antigues de l’absis i la nau que estan tallats més petits i irregulars.

DSC09505 Pont de Pedra   Després, segueixo el camí que va en direcció sud per arribar al Pont de Pedra, que ha estat ben identificat i arreglat amb un espai d’aturada. Es tracta d’un interessant pont format bàsicament per tres grans lloses de pedra i permet superar el Rec Corredor, que separa les finques del Camp de l’Església i la Colomineta. La seva raresa consisteix especialment en què resten molts pocs vestigis similars.

DSC09506 Entre conreus   M’endinso entre conreus, escoltant la piuladissa dels ocells que han fet d’aquest territori el seu poble particular. Els terrenys, totalment conreats, són molt fèrtils, i en bona part producte de la dessecació dels antics espais d’aiguamolls i estanyols, que formen aquí una zona de closes a continuació de les de Sant Pere Pescador i Castelló d’Empúries.

DSC09508 Malves potser   Més endavant arribo a la pista que és el Camí Vell de Figueres i també canvia la finca: ara és la Vesalisa. Aquí hi ha molts grups de malva (“Malva sylvestris”) la planta herbàcia de la família de les malvàcies, molt abundant a tot Europa a la vorera de camins i en terrenys tant cultivats com erms. Però també és molt comú veure-la créixer als cementiris i pel seu voltant.

Potser d’aquí ve que en el llenguatge col·loquial s'utilitza sovint l'expressió “fent malves” quan es vol dir que una persona està morta i enterrada.

DSC09507 De lluny   Però, toca girar la mirada i veure l’església ara, directament, des de llevant, el que permet assegurar que l’església va ser perfectament orientada quan la van construir. Em ve al cap el que va escriure Josep M. Torras i Ribé: “A Catalunya, la població havia sofert repetidament l’espoli de contribucions imposades per les autoritats borbòniques, al menys des de l’any 1711 per part del duc de Noailles a l’Empordà, la Cerdanya i comarques gironines. A més els pagesos de la ruralia havien hagut de suportar repetidament saqueigs indiscriminats dels seus domicilis i requises de collites. Actualment, el règim democràtic amb el cap d’estat de la nissaga dels borbons, encara manté un dèficit fiscal per Catalunya de l’ordre de més de 15000 milions d’euros anuals, segons es pot llegir en molts articles.

DSC09509 Roselles    Envoltat de camps de blat, ara, no hi poden faltar les roselles. La “Papaver rhoeas” és una planta anual habitual en els camps cultivats. Aquesta planta rep molts altres noms com  badabadoc, caputxí, gallaret, paparota, pipiripip i d’altres. Recordem que El nom del gènere Papaver ve del llatí i que Rhoeas prové del grec i significa vermell, pel color dels pètals.

Els alcaloides de la rosella (sobretot la roeadina) li conferien una acció sedant i espasmolítica. Tradicionalment, s'havia utilitzat en encanteris de fertilitat, amor, fortuna i sort.

DSC09512 Pla Cat grans casals   Torno al poble, ara des de l’est, i en dos o tres minuts ja soc a la plaça Catalunya, envoltada de gran casals vells que, aquests sí, m’aporten una idea d’un poble provinent d’antic. 

DSC09513 El Pastitxo   Però potser als alcaldes (o algun alcalde) que ha tingut el poble els hi devia semblar que les construccions antigues no tenien valor i quan van projectar l’edifici de l’ajuntament van fer aquest pastitxo que, penso, s’emporta el premi a l’edifici més fora de lloc de la petita població.

No necessàriament les wp estan al lloc de les fotografies

Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1491-vilamacolum-esglesia-santa-maria-pont-de-pedra-133446443