{jcomments off}

111 obssessius             

 

 

 

 

 

Creus que l’exactitud és fonamental? O que les coses perfectes són sempre imprescindibles? Totes les coses i en tots els moments?

        Algunes vegades he escoltat, en un restaurant o en una obra, com un encarregat escridassava un treballador. També algun pare renyant a la filla o al fill, d’una forma autoritària; els fills amb els ulls que mostraven temor. Voldria parlar dels autoritaris, dels perfeccionistes i dels obsessius.

        Als voltants de 1950, Eric Berne va desenvolupar l’Anàlisi Transaccional, un model d’anàlisi de la personalitat que ajuda a comprendre la relació amb els altres i amb nosaltres mateixos. Berne va definir tres estats de la personalitat que anomena: el Pare, l’Adult i el Nen. Cada un d’aquests estats té diverses manifestacions, per exemple el ‘Pare’ pot ser protector o crític. En aquest sentit, un seguidor seu Claude Steiner va escriure del Pare Crític, (“El otro lado del poder”), que aquest estat té la funció principal del ‘control’ de la gent i generalment “aquesta és la font de tots els abusos de poder als que estem subjectes”...

     ...Un dels aspectes importants del treball de Berne, va ser la definició del “guió de vida” en observar i confirmar que totes les persones a qui acompanyava en el procés de teràpia responien seguint un argument determinat, similar al d'una obra dramàtica que el pacient se sent obligat a representar. De la seva investigació se’n deriva una realitat fonamental: “Un guió és un pla de vida format a la primera infància sota la pressió parental i que després continua en vigor. És la força psicològica que impulsa la persona cap a el seu destí”.

        El teu pare (o mare) era molt autoritari, rígid i inflexible? Els pares amb aquest caràcter poden arribar a crear fills obsessius o, tot el contrari, fills amb temor, dòcils o manipulables. Potser ara tens fills ¿vols que siguin obsessius, o temoroses i manipulables? Si ets autoritari podries provocar una cosa o l’altra. Et sembla bé?

        El caràcter perfeccionista, pot arribar a actituds obsessives i fins a tot al trastorn obsessiu de la personalitat. Però el pitjor de tot, és que ser excessivament rígid i inflexible et pot causar problemes laborals, socials i personals.

        Tu mateix no voldries mai tenir que treballar per un director obsessiu. És terrible treballar per algú perfeccionista o obsessiu. I és horrorós conviure amb un pare autoritari obsessiu.

        La personalitat obsessiva es caracteritza per un patró estable i persistent de pensaments, emocions i accions signats per la rigidesa, el perfeccionisme i la necessitat de control. Molta gent té comportaments autoritaris compulsius, fins i tot estan convençuts que la millor forma de relacionar-se amb empleats, fills o familiars, és l’autoritat.

        Són persones obsessionades per no cometre errades; tenir totes les coses perfectament ordenades, de forma exacta, simètrica; tenen un pensament molt categòric, les coses són blanques o negres (vaja, el que ells creuen bo o dolent); són controladors i per tant deleguen poc o malament, per desconfiança en l’altre; posen molta pressió sobre els familiars i els empleats...i també sobre ells mateixos. Són esclaus i víctimes del seu “guió de vida”.

        Són persones que prefereixen l’ordre al que és imprevisible i espontani, ja que en aquest cas els hi genera incertesa, preocupació i pensaments obsessius, amb el corresponent desgast psicològic. D’altra banda, necessiten moments d’escapada, així no han de suportar l’ansietat; per això es pot observar, en aquestes persones, que bastantes vegades eviten determinades reunions (de família, amics o empresa), o bé hi arriben tard per reduir el temps d’ansietat que hi sentiran.

        El teu sistema d’educació del fill o de la filla està basat en l’autoritat, les ordres i el control? Quina mena de caràcter creus que li estàs inculcant? Pot ser que la teva filla acabi desenvolupant temor i por al conflicte? Acabarà acceptant el que sigui i de qui sigui per evitar la por a les persones autoritàries i dures?

        Tu mateix, si fossis infant un altre cop, voldries un pare autoritari o preferiries uns pares considerats, respectuosos i que s’expressessin de manera relaxada; no voldries les compensacions ja que, al final, el fill se sent desconcertat quan el pare de vegades fa por i altres vegades és molt afectuós.

        Saps que és la compensació? És fàcil de descobrir, ja que el pare (o la mare) autoritaris, especialment obsessius, tendeixen a adoptar postures físiques (la imatge de cara, els gestos de les mans), i formes de parlar, a vegades agressives. Alguna cosa dins del seu cervell els fa pensar i que allò que han fet o dit no ha estat bé, però l’autoritari i perfeccionista és incapaç d’excusar-se. Per això quan troba un moment, es relaxa i aprofita per ser educat i amable amb el fill (o amb l’empleat): ‘esta compensant’. És a dir: per sentir-se bé amb sí mateix intenta compensar, però normalment li hi surt una sobreactuació afectuosa. El nen o la nena es troben amb un pare (o mare) que tan aviat els hi provoquen pànic com es mostren altament afectuosos; una mena de “mister Hyde and doctor Jekyll”.

        Estudia el teu comportament. Analitza si tens moments fortament autoritaris i altres fortament afectuosos. Posa-li nom a uns i altres. Als afectuosos digues ‘moments Hyde’ i als autoritaris obsessius digues ‘moments Jekyll’. Sigues honest i apunta-ho en un diari, potser et podria ajudar (i sobretot ajudaria als teus pobres fills o als teus empleats).

        En altre cas, sàpigues que els terapeutes treballen per ajudar, als autoritaris i obsessius, a controlar i canviar la seva manera de fer.

Llibres relacionats:

“Liberar al mono, rescatar a la princesa”, Damian Ruiz.    Riocc Editorial (2020)

“El otro lado del poder”, Claude Steiner.     Editorial Jeder (2009)

“Cómo tratar con personalidades difíciles”, André Christophe, Lelord François.    Editorial Arpa (2022) (originalment el 1996, en francès, Edit. Odile Jacob)