(Himalaia) Ruta 1475 el 27/10/2022; 11 km; +550 -950. Ruta dins del Trekking al Camp Base de l’Everest. Participants: Candela, Anna, Josep V, Rosa, Salva, Toni C, Cristina, Xavier B, Rafa V, Hanny, Elisa, Jordi G i Miquel. Tipus de sortida: travessa lineal. Dificultat: moderada.
 |
 |
FA ANYS: L’any 2003 es va fundar l’escola KCC, el Centre d’Escalada del Khumbu.
Al matí sortíem a les 8 després d’un bon esmorzar des del Lodge de Phortse. Aquesta matinada la temperatura ha estat de -3ºC. El fred ens fa sortir animats: caminant marxarà.
Al poble les activitats rurals han començat aviat, com sempre passa a tots els pobles. La gent comença amb la llum del sol i es tanca a casa amb la foscor. Aquí, aquesta senyora va cavant suposo que per treure les patates que hi te enterrades. Vaig parlant una mica amb el segon guia, en Tek (pronunciat Tik), però no aclareixo l’origen del seu nom, el que en trec clar és que no es xerpa. És costum entre els xerpes que els hi posin com a nom el dia de la setmana en què varen néixer: dilluns, Dawa; dimarts, Mingma; dimecres, Lhakpa; dijous, Phurbu; divendres, Pasang; dissabte, Pemba; i diumenge, Nima. Això val tant pels homes com per les dones.
De seguida deixem el poble al darrera i el camí enfila una forta baixada per entre un bonic bosc, fins al riu que, de tant en tant, veiem a sota. Més arbres de polylepis, amb les làmines de l’escorça que es van separant. Explica la web d’Alex Lowe, de la Fundació KCC (fundada el 2003), que “la zona té una bona quantitat de vida salvatge i els lleopards de les neus són els més esquius. Generalment es troben a cotes més altes durant els estius, però no tan lluny dels pobles durant els mesos d'hivern. Hi ha un cérvol local, bastant petit, que és comú al voltant de Phortse. Com els alces, tenen una dent canina superior vestigial que en els mascles en realitat sobresurt de la boca. Els cérvols són bastant petits, mengen fulles dels arbres de rododendros molt comuns i, de fet, s'enfilaran als arbres pels troncs dels quals són majoritàriament horitzontals als vessants escarpats. La seva coloració coincideix perfectament amb el seu entorn”. Nosaltres no en veurem cap d’aquests animals.
I així anem caminant, entre els bonics colors de la tardor, el que em fa pensar en els colors que actualment aniran prenent les magnífiques fagedes de Catalunya, com la del Puigsacalm o la d’en Jordà, a tocar d’Olot.
Una estona després i només 1,5 km, hem fet un descens de 350 metres. Ja som al riu Dudh Koshi i al pontet que ens permetrà passar a l’altra vessant. Recordem que el Dudh Koshi prové de les glaceres de la zona de Gokyo, amb la serralada del Cho Oyu (8201m).
Bé ja hem baixat però, és clar, ara toca pujar fort 400 metres de desnivell en uns 2 km.
Un aturada. Respirar una mica i mirar. Mirar i observar. Observar i gaudir de la plana de l’erola, ara perfectament visible amb les seves cases i els conreus de Phorse.
Amb el zoom una foto de l’extrem somital de l’Ama Dablam, amb la ‘perla’ el bony o nas de gel i neu que fa por de mirar perquè és evident que de tant en tant s’ha d’anar despenjant. A més, a un costat d’aquest bony s’hi acostuma a muntar l’últim camp amb les tres tendes que hi caben (si no vaig errat) amb la convicció que normalment, quan el serac es trenca, s’acostuma a despenjar cap a l’altre costat muntanya avall.
També tenim vistes de neu en altres direccions. No cal enganyar-se aquest és un món d’altituds i de neu i gel. Per perspectiva històrica recordem que el gener del 2003 els rebels maoistes i el Govern del Nepal van declarar un alto el foc; encara que més endavant va ressorgir la violència i els enfrontaments.
La ruta sembla inacabable però estem arribat al punt més alt, també ratllant els 4000 metres. Després, començarem a baixar. En l’àmbit internacional aquell mateix any 2003 el president Aznar, del Govern d’Espanya, 2003 va donar suport al Pacte de les Azores per la guerra a Irak i les famoses ‘armes de destrucció massiva’ (que encara no han trobat); van haver-hi manifestacions massives en contra. En canvi, França va prendre el lideratge de les nacions que estaven en contra de la guerra a Irak. A Catalunya, el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, va impulsar el ‘Pacte del Tinell’ que va suposar l’inici del Govern Tripartit; per cert Pasqual Maragall ha estat un dels pocs presidents catalans que no ha estat represaliat pels governs espanyols.
Unes paradetes pel camí (estem arribant a dalt) que quedarà senyalitzat per un chorten i fileres de banderes d’oració.
Aquí tenim ja les banderes de l’indret més alt: Mong-La, 3973 metres. Amb un parell de lodges i l’estupa corresponent. “La” significa ‘coll’, com en "coll de muntanya", però en aquest cas Mong La està més al vessant d'un turó que entre dues muntanyes. Tot i així, és un punt alt amb una vista de més de 180° de bells cims glacials.
Passem pel llogaret i seguim avall potser protegits pels auguris de pau i estimació del mantra de les roques. Ens queden ara per davant 7 km en tendència a baixar sempre, però les característiques habituals i constants de pujades i baixades i escales; hem de baixar un desnivell de 600 metres, però ho hem de fer en els set quilòmetres que he esmentat.
Un cop hem fet la baixada ens plantem a la part alta de Namche Bazar. Ara toca anar a l’hotel, instal·lar-nos, fer una dutxa d’aigua calenta (ja toca després de tots aquests dies) i després sortir a donar una volta per la població i probablement entrar a una Bakery a menjar algun pastís de xocolata amb un capucino; que a Namche n’hi ha tres o quatre.
Avui he rebut aquesta foto que ens ha enviat en Xavi Arias. L’ha fet des de l’Ama Dablam; és bonic comprovar i confirmar que les estrelles tenen colors diferents. Per dificultats en l’estat de la neu i el gel, no han pogut fer el cim de l’Ama Dablam, però estan tots sans i estalvis. El cos es va recuperant, a Namche. Ahir al vespre la ‘c.o.s’ era de 86% i ara aquí és ja del 89%. Vull recordar que les meves rutes no em van quedar ben gravades i he fet servir, com referència, altres com, especialment, la de la companya del grup, Elisa, que les publica a ‘wikiloc’ com ‘egas1961’, on també inclou nombroses fotos.
Avui hem sortit de 3810 metres.
Dormirem a 3440 metres.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a:https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/agpset13phortsenamche-118842414
Aquí, la crònica posterior: http://www.eoliumtrek.cat/index.php/mon/himalaia/1215-et14-ebc-trek-namche-a-phakding