(Dolomites) Ruta 1679 el 11/07/2025; 3,5 km; +130 -130; 2 hores. Excursió organitzada per visitar l’altiplà de Monte Piana, lloc històric. Participants: Maria Gui i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.
 |
 |
FA ANYS: Monte Piana, un escenari de batalles entre 1915 i 1917.
Avui ens hem inscrit en una ruta que des del càmping de Misurina puja fins a un altiplà històric. Hi ha una carretera estreta que hi puja en 5 km i 500 metres de desnivell. També es fa en 4x4, en uns 20’. Això és el que hem fet i arribem al refugi Bosi, des del qual farem una caminada per la plana.
En una elevació al costat del refugi hi ha una esglesiola petita dedicada als caiguts en les batalles que es van produir en aquest ample turó aplanat. És la Chiesetta dei Caduti.
L’interior és molt petit i conté algunes fotografies i plaques amb noms de soldats.
Un cartell ens indica la direcció de la ruta 122 i ens avança que hi trobarem l’anomenada Piràmide de Carducci. Monte Piana és de fet un altiplà en el qual, a l’extrem nord-oest hi ha una petita elevació de 2324 metres que suposa el punt més alt i es coneguda com Monte Piano. És el que es coneixia com les Dolomites de Sexten, àrea situada a la frontera entre les províncies de Tirol del Sud i Belluno, però que el 2010 va ser integrada en el parc natural de Tre Cime.
És una caminada planera que segueix, en part, un camí ample i còmode. La muntanya és important pel paper com a escenari en la Primera Guerra Mundial. Durant aquell conflicte, va ser un lloc d'intens combats entre les tropes italianes i austrohongareses.
Hem trobat que es tracta d’una magnífica excursió en un entorn segurament poc conegut i per això hi ha poca gent. Però té unes extraordinàries vistes, com es veurà en les fotografies que incorporo, en qualsevol de les direccions en 360 graus.
Pel camí hi ha una desviació a l’esquerra. També es dirigeix al Monte Piano però per uns trams de ferrada, cosa que indica el rètol. Seguim per la ruta recta.
Comencem a trobar les primeres trinxeres. Avui dia, aquest entorn és un museu a l'aire lliure, on es poden explorar restes de trinxeres, túnels i posicions defensives que recorden aquells enfrontaments.
Estic en un punt una mica alçat i entre el verd del pla s’endevinen les sinuositats de les moltes trinxeres que s’hi van excavar, com un veritable laberint. La Monte Piana es va convertir en un punt estratègic clau durant la Primera Guerra Mundial, a causa de la seva posició elevada i la seva visibilitat sobre el terreny circumdant. En el conflicte Itàlia-Àustria-Hongria es van lliurar combats ferotges pel control de la zona, utilitzant el terreny per construir fortificacions i realitzar atacs.
Quan hem pujat ens han donat un fulletó en el qual hi havia un mapa. Insereixo aquí una foto del mapa que permet fer-se un idea de la zona.
Algunes de les trinxeres, potser per ser més importants, encara es mantenen i s’hi pot passar.
Entrem per una llarga trinxera on hi trobem un espai que devia ser una barraca de lloc de comandament.
Fem alguna fotografia més, encara que no ens endinsem perquè hi ha moltes bifurcacions i cruïlles i a vegades no veus on van a parar.
A 1,5 km des de l’inici s’arriba a una cabana coneguda com Cabana Carducci. No he trobat informació que expliqui el nom de la cabana.
Al davant de la cabana hi ha un monument amb una placa: “Sentiero Storico Freilicht Museum 1915-1917”. Una altra placa recorda que l’Associació d’Amics del Monte Piana van estar treballant per recuperar tot aquest espai històric.
Aquesta és la coneguda com Piràmide Bosi. Bosi va ser un alt comandament militar italià que, per donar exemple de ‘valentia’ als soldats, es va enfilar totalment visible amb els binocles per veure el desenvolupament de la batalla, però una bala li va donar directe al cor.
Seguim endavant, ara sí per senderons estrets i de roques però planers i sense problemes i comencem a gaudir amb la boca oberta del increïble panorama de 360 graus. Cap el sud-oest les agulles i cims omplen l’espai probablement amb Tofana, Cristallo i Nuvolau.
Pel costat del camí, un record que algú ha deixat potser recordant algú o reclamant la pau... que mai arriba a tot el món, que està ple de desalmats que només saben construir armes i fer-les servir contra els altres, en canvi de fer servir la raó, la paraula i el respecte per la vida. Això sí, els que impulsen les guerres no els veureu mai al front en primera línia (als seus fills tampoc).
Aquí darrera d’una gran creu de fusta (és el Monte Piano), mirem cap el nord-est. Hi ha d’haver-hi Braies, Tre Cime, Sesto i al fons, lluny, els cims del Tirol austríac.
La foto de la creu indica el punt més alt de l’altiplà. Cal explicar que tot i la superioritat numèrica, els italians no van aconseguir conquerir les posicions austríaques a causa d'errors tàctics i les dificultats de combatre en alta muntanya. Aquesta zona era estratègicament important, ja que la seva conquesta hauria obert el camí cap a importants objectius austríacs.
I si mirem cap al sud hem de veure els Dolomites d’Antelao, si no vaig errat.
Fem una mica més de volta i passem pel costat de forats artificials, pous construïts i també aquesta esquerda amb un cable que serveix pels qui, avui, s’aventuren per vies més extremes. No som nosaltres.
Hem anat veient algunes plaques posades en record d’algú que sempre és un heroi, sempre algú mort aquí.
Finalment hem anat retornant i tornem a passar per l’esglesiola que ja hem vist al principi.
Fem un refresc al bar del refugi mentre esperem que el 4x4 estigui a punt de tornar-nos a la vall. No marxo, però, sense fer aquesta foto del llac de Misurina, tal com el veig jo ara.
NOTA: No necessàriament els wp coincideixen al lloc on han estat fetes les fotos.
Si vols la ruta per a gps, pots anar a: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/1679-misurina-monte-piana-221935221
Aquí, una altra crònica anterior: https://www.eoliumtrek.cat/index.php/europa/italia/800-madonna-di-campiglio-giro-5-laghi-llac-ritort-llac-lambin-llac-serodi-llac-gelato-llac-nero-llac-pradelago
Comentaris