1678, Dolomites, Alta Badia, Colfosco, cascades Piasciadiú

(Dolomites) Ruta 1678 el 8/07/2025; 9 km; +250 -250; 4,5 hores. Excursió organitzada amb el següent itinerari: Càmping Colfosco, Cascades Piasciadiú, Cosfosco, parròquia de San Virgilio. Participants: Maria Gui i Miquel. Tipus de sortida: anada i tornada; Dificultat: fàcil.

FA ANYS: L’església de Colfosco consta del segle XV.

P1050806 Inici 01 Comencem la caminada des del càmping mateix on estem. Les Dolomites, també conegudes com les Muntanyes Pàl·lides, s'estenen principalment per tres regions d'Itàlia: Trentino-Alt Adigio, Vèneto, i Friuli-Venezia Giulia. Dins d'aquestes regions, se subdivideixen en cinc subseccions i tretze supergrups.

P1050803 Vistes del camping Des del càmping tenim unes vistes extraordinàries per tots els costats, com aquesta panoràmica al sud-est. Estem a la regió de Trentino-Alto Adigio (o Südtirol), que inclou les províncies de Trento i Bolzano. És coneguda pels seus paisatges alpins, incloent la zona de les Dolomites de Gardena i Fassa, les Muntanyes de Val d'Ega i la Cadena del Lagorai.

P1050805 Parts i Sassonger També podem gaudir d’aquesta vista al nord, al Sassongher. Vist des de Colfosco, l'obelisc rocós del Sassongher mostra el seu costat inconquistable. Però per als muntanyencs experimentats, aquesta muntanya és una destinació turística de primera classe. L'exigent ascens al cim és tot un repte esportiu.

P1050807 Caminant ruta Deixem les vistes i ens posem en marxa per fer aquesta excursió d’avui que sembla ser planera però molt agradable.

P1050811 Ballerenca Heracleum sibiricum copia Pel camí hi ha molta flor d’aquesta blanca que he trobat es diu ballerenca (“Heracleum sibiricum”). És una espècie de planta amb flors de la família de les “Apiaceae” (o Umbel·líferes). És probablement una relíquia de l'Edat de Gel. Com que es va estendre a l'Europa occidental durant el període fred, es va quedar aïllada quan el clima es va escalfar, es va mantenir només als indrets freds, on encara és present avui dia. Aquest aïllament geogràfic va provocar certes modificacions de la planta, d'aquí l'aparició de les subespècies.

Cal anar en compte ja que l'"Heracleum" fa referència a un gènere de plantes que inclouen espècies tòxiques per als humans, com ara l'Heracleum mantegazzianum.

P1050813 Ru Piasciu Per la dreta tenim el so, sempre agradable, del riu, en aquest cas el Ru Piascidiú, per tan el que porta les aigües de les cascades del final de la vall.

P1050814 Sender ample i larix El camí és una pista ample, planera i còmoda envoltada de pins làrix. El làrix és un gènere d'arbres de la família de les pinàcies entre les coníferes. Són comunament anomenats làrix; conté tres espècies.

P1050815 Molses L’entorn és molt verd i podem veure una gran densitat de molses. Les molses conegudes al món s’han estimat en uns 680 gèneres i 15 000 espècies; als Països Catalans n’existeixen, segons els coneixements actuals, 163 gèneres i 534 espècies.

P1050816 Ja es veu el salt daigua Anem avançant en direcció a ponent i ja veiem la gran paret vertical i per la canal es despenja el salt d’aigua entre els cims Torre Colfosco (2395m) i Torre Brunico (2495m).

FARRIBANT Poca poc ens anem apropant al final. Recordem que les Dolomites es divideixen en: Dolomites de Sesto, de Braies i d'Ampezzo: inclou les 1) Dolomites de Sesto, de Braies, les orientals de Badia, les d'Ampezzo i les Cadorine. 2) Dolomites de Zoldo: Amb les Dolomites septentrionals i meridionals de Zoldo. 3) Dolomites de Gardena i de Fassa. 4) Dolomites de Feltre i de Pale di San Martino. I 5) Dolomites de Fiemme, amb les Muntanyes de Val d'Ega i la Cadena del Lagorai i Cima d'Asta.

P1050818 Rutes diverses i retols Com sempre, informació. Mapa i rutes. Penso que la nostra federació de muntanya s’hauria de posar les piles i treballar una mica més en canvi de fer-se publicitat organitzant activitats que històricament sempre han fet els centres excursionistes.

P1050821 Ja arribem Així que després de 3,2 quilòmetres ja arribem. Tenim una esplanada verda organitzada amb bancs, taules, una font i una cabana d’aixopluc. El salt d’aigua que baixa de molt amunt ja es veu.

P1050822 Gent i salt Ja trobem molta gent que puja fins als punts on podrem veure les cascades. Des fet es tracta d’unes cascades esglaonades que salten d’unes roques a les altres.

P1050826 Cascades Ja tenim al davant els esglaons per on passa l’aigua que prové d’un llac del mateix nom (Pisciadiú) que es troba a 2587 metres, als peus dels cims Sas da Lech (2936m) i el Piz Pisciadiú (2985m) i en un extrem d’una alta vall, probablement d’origen glaciar, dita Vallon del Pissado.

P1050829 cascades 2 Ja més a prop del raig d’aigua. Es tracta d’una cascada de gran altura, però de raig molt estret i concentrat que va topant amb els sortints de les roques de la paret des de la qual cau.

P1050830 Cascades 3 F830 Per apropar-s’hi cap esperar que els que hi ha abans tornin a sortir. L’espai és estret però no deixa de ser bonic com a objectiu de l’excursió d’avui.

P1050831 Plana de descans Ens aturem una estona a la plana per beure un glop i menjar una fruita.

P1050832 Cims enfarinats Comencem a tornar i lluny, mirant a l’est, es veuen els cims enfarinats del Gruppo de Fanes. El grup muntanyenc està ubicat a l'est de Val Badia, entre els municipis de Badia i Corvara. Limita al nord-est amb les Dolomites de Braies i al sud amb la línia Cortina-Passo Falzarego-Passo Campolongo. La zona és coneguda pel seu paisatge rocós, llacs com el de Braies i el de Dobbiaco, i restes de fòssils.

zP1050834 Capelleta de tornada Tornant, caminant, i mirant aquí i allà, trobem una petita capelleta dedicada a la Mare de Déu de Lourdes; un element d’aquells, de creences populars. Per cert el massís esmentat és famós per l'Altopia di Fanes, un altiplà a més de 2000 metres d'altitud, escenari de la llegenda del Regne de Fanes. El cim més alt és el Piz Cunturines, amb 3064 metres.

P1050837 Colfosco Així que ja arribem al davant del poble de Colfosco (Kolfuschg en alemany, Calfosch en ladí), que és una localitat alpina situada al cor dels Dolomites. Forma part del municipi de Corvara in Badia, i és coneguda per ser el poble més elevat d'Alta Badia, a 1645 metres sobre el nivell del mar.

P1050839 Eaglesia Carrers una mica costeruts i dalt hi tenim l’església parroquial. Aquest església gòtica està dedicada a sant Virgili. Estem al davant de la carretera que porta al pas Gardena i des d’aquí podem gaudir d’una bona vista de la vall.

P1050841 Interior L’interior és lluminós i agradable. Un lloc tranquil per seure una mica i asserenar-se, quan convé.

P1050840 Cementiri A l’exterior, tal com toca, el cementiri. Ara penso en la formació d’aquests massissos i puc explicar que la gènesi d'aquest tipus de roca carbonatada comença amb l'acumulació de petxines, coralls i algues calcàries, en un ambient marí i tropical, que va tenir lloc al Triàsic fa aproximadament 250 milions d'anys, en àrees amb les mars càlides i poc profundes.

P1050842 Sant Miquel I no em deixo la foto, a dins, de la imatge de Sant Miquel. Recordem que els arcàngels són els àngels que influeixen en els grans esdeveniments humans. Entre aquests hi ha Miquel, cap de la milícia celestial; Gabriel, el missatger; i Rafael, el protector dels viatgers.